Un Segrest a Palafrugell, ara fa cent vint anys / Figolet del Brugar
Brugar, Frigolet del


En: Revista de Palafrugell. Palafrugell. Segona època, núm. 4 (novembre-desembre 1992), p. 11 : il. (Història local) 

"Doneu-nos armes, els pagarem amb plom!" / Ramir Lacasa
Lacasa Laosa, Ramir


En: Revista del Baix Empordà. Palamós, núm. 57 (juny 2017), p. 74-78 : il. (Història) 
Notes.

La Participació política del carlisme a les Terres de l'Ebre (1868-1872) / Núria Sauch Cruz
Sauch i Cruz, Núria


En: 191760 L'Herència catalanista del carlisme : VI Simposi d'Història del Carlisme, Avià, 11 de maig de 2019. Avià : Centre d'Estudis d'Avià, DL 2019. p. 139-149

Bibliografia i fonts.

La via armada del carlisme havia estat l'única opció durant el episodis bèl·lics de la primera meitat del segle XIX, però quatre anys abans que esclatés la Tercera Guerra Carlina el camí de la participació política va ser una opció que es va practicar, coincidint amb l'establiment d'una monarquia constitucional. Aquest article aborda la participació política del carlisme entre els anys 1869 i 1872 a les Terres de l'Ebre en el moment previ a l'inici de la guerra del tercer carlisme. Hi analitzem les característqiues d'aquell carlisme, caracteritzat durant aquells anys per la formació de juntes catòlico-monàrquiques d'estructura piramidal i que també es va sumar a la legalitat política, participant en els comicis generals en el marc d'un clima d'agitació i disputes per obtenir representació al Parlament.

Els Horrors d'una guerra civil : la primera carlinada a Catalunya (1833-1840) / Antoni Sánchez Carcelén
Sánchez i Carcelén, Antoni


En: 191760 L'Herència catalanista del carlisme : VI Simposi d'Història del Carlisme, Avià, 11 de maig de 2019. Avià : Centre d'Estudis d'Avià, DL 2019. p. 75-116


La Primera Guerra Carlina o Guerra Civil dels Set Anys fou un dels episodis més tràgics de la història de Catalunya pel seu elevat grau de barbàrie i devastació. A l'estudi s'analitzen les partides guerrilleres com a motor de conflicte bèl·lic i expressió de la violència; les bullangues com a manifestació del venjatiu furor popular; les batalles més sagnants; els setges més ferotges; l'incendi i destrucció de viles; la repressió exercida sobre els enemics vençuts com a càstig i venjanç (execucions, deportacions, empresonaments, multes i confiscació de béns); i el camí de l'exili com a evidència d'una lluita fraticida a vida o mort pròpia d'una guerra civil "sin cuartel".

Jaume Montserrat, un mariner republicà santjustenc / Juli Ochoa i González
Ochoa i González, Juli


En: 172839 La Industrialització al Berguedà i el fenomen carlista : V Simposi d'Història del Carlisme, Avià, 13 de maig de 2017. Avià : Centre d'Estudis d'Avià, [2017]. p. 125-153


El santjustenc Jaume Montserrat Pagès (1821-1866) pot ser considerat un bon exemple del que van ser els trabucaires de l'època. Procedent del més pur bandidatge, durant las Guerra dels MMatiners organitzarà una partida republicana que més endavant s'integrarà en una altra més gran de clara orientació carlina, amb la qual participarà en combats d'envergadura en que tindrà sovint un paper decisiu. Més tard protagonitzarà una sonada defecció i canvi de bàndol i llavors es dedicarà a perseguir els seus antics camarades. La seva atzarosa trajectòria vital el durà altre cop al món de la delinqüència, en el qual acabarà trobant la mort. El present treball està centrat en els detalls de la participació d'aquest personatge en aquella guerra.

El Nai de Vallcebre. El darrer alçament armat carlí al Berguedà de l'any 1900 / Ramon Felipó Oriol
Felipó i Oriol, Ramon


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 36, núm. 132 (estiu 2017), p. 16-22 : il. (Dossier : Carlisme al Berguedà) 
Notes.

Conflictivitat social a causa del pas de les partides carlines per la vila catllarenca en el transcurs de la Tercera Guerra Carlina (1872-1876) / Marc Dalmau Vinyals
Dalmau Vinyals, Marc


En: Recull de treballs : revista del Centre d'Estudis Sinibald de Mas. Torredembarra, núm. 18 (2017) , p. 59-73 : il.

Josep Jubany, un pagès de montseny a la guerra dels matiners / Joan Portals Martí
Portals i Martí, Joan


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 29 (2014) , p. 85-96 :il.
Fonts i bibliografia.

L'Enemic invisible : Matiners a l'Alt Urgell (1846-1849) / Josep Albert Planes
Planes i Ball, Josep Albert


En: 157445 Propaganda carlista, religió, literatura i operacions militars. III Simposi d'Història del Carlisme. Avià. Dissabte, 9 de maig de 2015. Avià : Centre d'Estudis d'Avià, 2015

Crònica de les operacions militars dels Mossos d'Esquadra contra les partides carlines de mossèn Benet Tristany i Bartomeu Porredón (a) "Ros d'Eroles" (1845-1847) / M. Fèlix González
González, Fèlix


En: 157445 Propaganda carlista, religió, literatura i operacions militars. III Simposi d'Història del Carlisme. Avià. Dissabte, 9 de maig de 2015. Avià : Centre d'Estudis d'Avià, 2015

Cabrera, la Guerra de los "Matiners" y sus motivaciones ideológicas / Josep Carles Clemente
Clemente, Josep Carles


En: 144992 Estat carlista : tradició i furs : II Simposi d'Història del Carlisme, Avià-Berga, 10 de maig 2014. Avià : Centre d'Estudis d'Avià, 2014. p. 107-122

El Dietari del moliner montblanquí Josep Roselló i Pomés (1843-1922) / Josep Jàvega i Bulló
Jàvega i Bulló, Josep Pau


En: Aplec de Treballs : revista del Centre d'Estudis de la Conca de Barberà. Montblanc, núm. 29 (2011) , p. 82-88 : il. (Història contemporània) 
Notes.

Comentari d'un llibre de memòries d'un moliner de Montblanc en el qual entre d'altres fets remarcables es descriuen els robatoris de gra per part de partides carlines (1837) i els estralls de l'aiguat de Santa Tecla (1874).

El Caudillaje carlista y la política de las partidas / Lluís Ferran Toledano González
Toledano González, Lluís Ferran


En: Ayer : revista de historia contemporánea. Madrid, núm. 38 (2000) , p. 91-113
Número monogràfic: "Carlismo y contrarevolución en la España Contemporánea", editat per Jesús Millán.

La Sociología del carlismo catalán durante la guerra de los "matiners" / Ignacio Javier Castán Andolz
Castán Andolz, Ignacio Javier


En: Hispania Nova. Revista de Historia Contemporánea. Madrid, núm. 2 (2001)

A més dels seus components dinàstics i polítics, el carlisme sembla tenir també el caràcter d'un moviment de reacció popular davant de la transició des d'una societat tradicional a una altra caracteritzada per unes relacions de producció capitalistes. Camperols afectats per la desamortització o per l'apropiació burgesa dels comunals, artesans arruïnats per la competència de les manufactures industrials i fins i tot obrers a l'atur a causa de la crisi del tèxtil van poder trobar en el carlisme una via per expressar de forma organitzada i violenta el seu descontentament. En el present article es procedeix a l'anàlisi de les bases socials del carlisme català al llarg d'un conflicte específicament centrat en aquesta terra (la segona guerra, també anomenada dels "matiners") per tractar d'aclarir en quina mesura la crisi econòmica i els traumes generats per la transició van poder afavorir la seva adscripció a la causa de D. Carlos.

Los Ejércitos carlistas en 1872-76 / Juan Pardo San Gil
Pardo San Gil, Juan


En: Aportes. Revista de Historia Contemporánea. Madrid. Vol. XX, núm. 58 (2005) , p. 50-101, 30 Ref

La Dimensió local en l'estudi de les guerres i el carlisme / Ferran Toledano
Toledano González, Lluís Ferran


En: Frontissa : butlletí de la CCEPC. Barcelona, núm. 14 (desembre 2007), p. 2 (Des de la universitat) 

Gerifaltes de antaño. Los señores catalanes en el primer carlismo / Manuel Santirso Rodríguez
Santirso Rodríguez, Manuel


En: Millars : espai i història. Castelló de la Plana. Vol. 23 (2000) , p. 137-157 (Dossier: Reialisme, carlisme i contrarevolució al segle XIX) 
Notes.

Durant la guerra civil de 1833-1840 l'Església catòlica de Catalunya va abocar-se a favor del carlisme i contra les reformes preconitzades pels liberals, car implicaven la pèrdua de bona part dels seus béns terrenals. La noblesa titulada catalana, aquella part de l'estament noble del Principat la fortuna de la qual depenia més del règim senyorial, va fer el mateix i per idèntica raó. Donat que ambdues meitats de la classe dominant d'Antic Règim a Catalunya van copar la direcció política carlina, la defensa de l'ordre feudal apareix com el principal objectiu del primer carlisme. D'aquesta presència noble en la contrarevolució ibèrica també es dedueix que a certes àrees de la Península (Catalunya, Aragó, València, Portugal) la revolució burgesa no va consistir en un simple conveni entre aristocràcia i burgesia.

La Presa del Palau d'Anglesola a mans de bandolers / Per Sebastià Garralón i Viles
Garralón i Viles, Sebastià


En: 123915 Bandolerisme, bandolers i bandositats. [Lleida] : Grup de Recerques de les Terres de Ponent : Institut d'Estudis Ilerdencs, 2009. p. 319-340 : il.
 (Bandolerisme tardà i Mossos d'Esquadra al segle XIX) 
Fonts.

Habitualment els bandolers abordaven primer les masies, ja que degut a la facilitat de donar-se a la fuga els guardava les espatlles, desprès eren la gent de pas, com els traginers, els comerciants, els pagesos i en especial al sector religiós, com els monjos que eren titllats de ser els que movien els diners d'un lloc a altre. Als voltants d'aquests anys, el bandolerisme tardà es confonia amb les partides de Carles o els anomenats Carlins, els quals crearen la confusió en els seus assalts.

Carlins amb armes en temps de pau: altres efemèrides d'interès (1840-1842) / Ferran Sánchez Agustí
Sánchez i Agustí, Ferran


Lleida : Pagès, 1996
392 p. : il. ; 24 cm
Bibliografia.
ISBN 8479353341

És una altra important contribució al coneixement del primer carlisme escrita per l'autor de Carlins i Bandolers a Catalunya (1840-1850) i una contundent confirmació que el país després de la Guerra dels Set Anys, acabada oficialment el juliol de 1840, visqué en latent estat bèl·lic fins a enllaçar amb la Guerra dels Matiners l'estiu de 1846. Atès que el bienni estudiat, també conegut com a Regència d'Espartero, és un esclat de variats desvetllaments i de la transició política, l'autor, en un exercici d'història global, inclou innovadores aportacions de diversa temàtica com literatura, termalisme, agricultura o climatologia i, per acabar de delectar el lector, amaneix els textos amb un maó de variades anècdotes, que sempre han estat la poesia de la història.

El Diari del cap reialista Pere García Navarro / Núria Sauch Cruz
Sauch i Cruz, Núria


En: Recerca. Tortosa, núm. 7 (2003) , p. 153-175
Conté transcripció del diari de guerra del cap de l'Estat Major de l'exèrcit reialista que actuava a les Terres de l'Ebre i el Maestrat, Pere García Navarro. Resum en català, castellà i anglès.

En el següent article, l'autora analitza una transcripció d'un diari realitzat pel cap de l'Estat Major de l'exèrcit reialista que operava sobre les Terres de l'Ebre i el Maestrat. En el "Diario histórico de la División de Chambó, que comprende el tiempo en que desempeñó las funciones de Gefe de su E.M.D. Pedro Garcia Navarro", que s'hi troba al Archivo General de Palacio, el militar tortosí relata les diferents campanyes desenvolupades sobre aquest territori durant la segona meitat del 1823 i que va donar lloc al control reialista de les principals plaçes fortes: Tortosa, Morella i Peníscola.