Escornalbou : fundació del Seminari de Missions : Vida dels missioners : lo convent Franciscà / Eduard Toda
Toda i Güell, Eduard


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època III, núm. 30 (març-abril 1926), p. 169-183

San Salvador de Horta : portavoz de la devoción al taumaturgo catalán



[194?]-
La Bisbal : Franciscanos, [194?]
Il. ; 23 cm. Mensual.
Descripció basada en: año 9, no. 89 (enero 1950).

Reflexions sobre Francesc Eiximenis : crític social, moralista, predicador, reformador o framenor senzill i devot? / Jill R. Webster
Webster, Jill R.


En: Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia. Barcelona, núm. 31 (2013) , p. 337-348 (Articles) 
Notes a peu de pàgina. Abstract en anglès.

Les Fundacions religioses : els franciscans. El Convent de Sant Antoni de Pàdua / Artur Cot i Miró
Cot i Miró, Artur


En: Riuada : revista d'informació cultural. Móra d'Ebre. 2a època, Núm. 32 (desembre 2010), p. 4-18
Exemplar dedicat a: Les congregacions religioses.

El Convent de les Arts : quatre-cents anys de sensacions / Jaume Camps Girona
Camps i Girona, Jaume


Alcover : Centre d'Estudis Alcoverencs, 2015
165 p. : il. ; 21 cm
Bibliografia. Annexos: Annex 1. La rehabilitació del convent de Santa Anna d'Alcover per a equipament cultural. Annex 2. Fitxa tècnica.
ISBN 8492156090

El "Llibre d'òbits" de Santa Ana de Alcover (Tarragona) : (notas para la historia de una comunidad franciscana) / [Josep Trenchs Ódena, P. Cano Ferri, Rafael Conde y Delgado de Molina]
Trenchs i Ódena, Josep


Valencia : Universidad de Valencia, Departamento Paleografía y Diplomática, 1987
[100] p. : il. ; 24 cm
Separata de: Saitabi. XXXVII, p. [13]-113. Referències bibliogràfiques. Text en castellà, resum en castellà i anglès.

Tarraconen[sis] praeeminentiae et emolumentorum funeralium pro fratribus minoribus recollectionis villae de Alcovèr cum ejusdem RR. rectore & beneficiatis



Tarracone : typis Josephi Barber, [1758?]
32 p. ; 29 cm
45 lín. i reclams. Data de publicació deduïda dels anys d'actuació del referent Miquel de Cortiada. Precedeix el tít. la llegenda: Jesus Christus cum Maria matre virgine, Anna Virginis matre et sanctis P. Francisco, Clara matre et Rosa filia.

Història del monestir de Sant Bartomeu de Bellpuig i el seu mausoleu / per Antoni Bach i Riu
Bach i Riu, Antoni


[Solsona] : Arxiu Diocesà de Solsona, DL 1990
54 p., [8] p. de làm. : il. ; 24 cm
ISBN 8440472935

Història del Convent i del Col·legi episcopal Mare de Déu de la Mercè de Montblanc / Josep M. Torrell i Pareta, Jaume Felip i Sànchez, [et al.] ; [pròleg de: Ramon Torroella i Cascante]



Montblanc : Pagès, [1994]
ISBN 8479352086

Conté:
- 210521  Grau i Pujol. Josep M. Tomàs. El Convent mercedari del Miracle a l'època moderna.

Coneguem... els jueus i els franciscans a Puigcerdà : segles XIII-XVI / Oriol Mercadal, [et al.]



Puigcerdà : Ajuntament de Puigcerdà : Arxiu Històric Comarcal de Puigcerdà, 1994
64 p. : il. ; 21 cm (Coneguem, 3) 

Llibre de la Tercera Regla de Nostre Pare Sant Francesch. Terciaris franciscans a Lloret (1667-1735) / Joan Domènech Moner
Domènech i Moner, Joan


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 31 (2019) , p. 67-102 : il. (Estudis) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Un document trobat en ordenar, a petició de la família, l'arxiu de l'escriptor Esteve Fàbregas i Barri (1910-1999), titulat Llibre de la Tercera Regla de Sant Francesch fundada en la Iglésia de Lloret permet a l'autor estudiar-ne i analitzar-ne el contingut des de tots els aspectes possibles. La cronologia abraça entre 1668 i 1735 i el llistat dels confrares posa de manifest els noms i cognoms més comuns al Lloret de l'època, així com els oficis que hi predominaven. D'altra banda, fa aflorar l'existència d'una congregació religiosa fins ara desconeguda a Lloret, les seves cerimònies d'ingrés i professió, pràctiques, festes, costums i devocions.

Fra Lluís Colomer Salada (Centelles 1905-L'Alcora 1936) : afusellat per la Columna de Hierro i enterrat clandestinament al Valle de los Caídos / Ramon Felipó i Oriol
Felipó i Oriol, Ramon


Barcelona : Llibres de l'Índex, 2019
131 p. : il. ; 22 cm
Bibliografia. Índex.
ISBN 9788412011616

Biografia d'aquest frare franciscà, nat a Centelles, però que va passar bona part de la seva infantesa i joventut a Berga, quan va ser ordenat sacerdot destinat al convent de sant Francesc de Berga on va exercir d'arxiver de dit convent. A l'Any 1935 va ser nomenat vicari del convent d'Alcalà de Xivert. Empresonat, pel comitè local, la Columna de Hierro va assaltar la presó de Castelló el 2 d'octubre de 1936 assassinat a fra Lluís Colomer i a 70 persones més.

Fra Lluís Colomer Salada (1905-1936) O.F.M. : l'assassinat i el trasllat de les seves despulles al Valle de los Caídos / Ramon Felipó Oriol
Felipó i Oriol, Ramon


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 37, núm. 137 (tardor 2018), p. 68-69 : il. (Articles) 
Fonts documentals.

Panoràmica sobre el convent de Sant Francesc d'Assís / Josep Clara
Clara i Resplandis, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Gerona. Vol. 57 (2016) , p. 17-44 : il. (Ponències) 
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental. Resums en català i anglès.

Fundada al segle XIII, la comunitat dels framenors fou la més nombrosa entre la població conventual de Girona. Va ser beneficiada pels llegats de les persones poderoses i les autoritats municipals. Els monjos, que hagueren de ser reformats durant el segle XVI, es remarcaren com a defensors de l'Antic Règim. Després de l'exclaustració de 1835, la desamortització de Mendizábal va treure a subhasta el convent, que fou enderrocat. La municipalitat hi va fer passar el carrer que batejà amb el nom "del Progrés", i una altra part de la propietat va servir per donar impuls al procés d'industrialització moderna de la ciutat. S'assenyalen les restes de la construcció existents, a hores d'ara, en diversos indrets.

La Música als convents gironins del segle XVIII / Jaume Piñol i Balasch
Piñol i Balasch, Jaume


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Gerona. Vol. 57 (2016) , p. 373-404l. (Comunicacions) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'estudi de la música dels convents de Girona permet accedir amb detall a les pràctiques religioses de diferents grups socials de la ciutat, pràctiques sorgides d'unes determinades opcions teològiques i culturals -diferents en cada convent- i dirigides a les respectives àrees d'influència social. També permet resseguir l'evolució dels models culturals vigents al llarg del s. XVIII a la ciutat, observant, entre altres elements, la substitució dels villancets d'arrel cortesana pels oratoris primer -aquests d'origen napolità- i els goigs després, d'origen medieval popular.

Notes per fer una primera biografia de Fra Luís Colomer Salada (1905-1936) franciscà de Berga, assassinat l'any 1936 / Ramon Felipó Oriol
Felipó i Oriol, Ramon


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 36, núm. 133 (tardor 2017), p. 49-51 : il. (Articles) 
Bibliografia i notes.

Apunts sobre el convent dels franciscans de Tortosa : Des de la fundació fins a la primera destrucció ca 1238-1462 / Jacobo Vidal Franquet
Vidal Franquet, Jacobo


En: Semana Santa Tortosa. Tortosa. Any 2005, p. 21-23

Ord. Minorum, Cursus Philosophiae ad mentem N. S. D. Joannis Duns Scoti




269 f. ; 20 * 15 cm
"In Conuentu S. P. N. Francisci de Carcaxente", segle XVIII. La data MCCMXLIV, al peu de la portada, és afegida, com ho és la nota "Dertusae Anno MCMIV", a l'exterior de la segona tapa. Enquadernació antiga de pergamí.

El Convent d'Orta / Teresa Llombart, Salvador Carbó
LLombart, Maria Teresa


En: Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta. Gandesa, núm. 6 (estiu 1984), p. 9-12 (Temàtica història, social, i de costums) 

Las Pinturas murales de la iglesia de Sant Francesc de Tortosa. Un conjunto por descubrir
Garcia Sánchez, Beatriz


En: Recerca. Tortosa, núm. 16 (2015) , p. 229-253 : il. (Articles) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

L'església de Sant Francesc de Tortosa conserva una decoració mural del segle XIX dividida en dotze escenes, que entrellaça diversos cicles iconogràfics de gran interès. Paradoxalment el que hauria de ser una obra de referència per a la historiografia local resulta ser una gran desconeguda, amb una destinació incerta i precari. En aquest article es pretén donar a conèixer aquest conjunt en una primera anàlisi, deixant diverses vies de recerca plantejades i obertes.