El Retaule major de l'església del Vendrell (1771 - 1876): escultors i dauradors / Salvador Arroyo i Julivert
Arroyo i Julivert, SalvadorEn:
Miscel·lània Penedesenca. Vilafranca del Penedès, núm. 26 (2001) , p. 435-454 : il. (
Història Moderna i Contemporània)
Notes.
L'antic retaule major de l'església del Vendrell va ser, com moltes de les obres del seu gènere, el fruit del treball d'un col·lectiu de diferents artistes i artesans en el llarg període de més d'un segle. L'obra s'inicia l'any 1771, quan l'escultor vallenc Lluís Bonifàs Massó (1730-1786) redactava el contracte pel qual es preveia la conclusió total de l'obra per a l'any 1777. Malgrat tot, l'artista abandona el retaule l'any 1775 per dedicar-se al cor de la catedral nova de Lleida, obra en la qual treballa entre 1774 i 1779. No va ser fins a l'any 1798 que es varen reemprendre les obres. En aquesta nova etapa és l'escultor tarragoní Josep Batlle qui té cura de la tasca escultòrica que suposa bastir gairebé tota la imatgeria i l'estructura dels dos cossos del retaule. L'obra s'allarga fins a l'any 1804. El daurat va ser també una tasca lenta que va realitzar-se en tres etapes: una primera entre 1827-1831, en la qual un primer equip de dauradors prepara l'obra i es daura ja parcialment el primer cos. Una segona fase l'any 1850, en què un altre artista acaba de daurar el primer i el segon dels cossos, o de la Glòria. Finalment l'any 1876 s'acabà totalment la resta de detalls del conjunt arquitectònic mercès al llegat econòmic d'un particular.
