português | english | français | català

logo

Búsqueda en la base de datos

Base de datos:
FONS
Buscar:
CRISI DEMOGRAFICA []
Referencias encontradas:
Mostrando:
1 .. 20   en el formato [Estandar]
página 1 de 4
ir a la página            


1 / 63
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Terra de ceps : especialització vitivinícola i món rabassaire a les comarques de l'Anoia i l'Alt Penedès al segle XIX / [ressenya de] Raimon Soler-Becerro
Soler-Becerro, Raimon


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 81 (2022) , p. 181-183 (Ressenyes
Ressenya de:
. Terra de ceps : especialització vitivinícola i món rabassaire a les comarques de l'Anoia i l'Alt Penedès al segle XIX. Josep Colomé-Ferrer : Publicacions de l'Abadia de Montserrat : Ajuntament d'Igualada, 2019


Matèries: Ressenyes ; Conreus ; Vinya ; Pagesia ; Conflicte rabassaire ; Plaga de la fil·loxera ; Crisi agrària ; Crisi demogràfica ; Tinença de la terra ; Rabassa morta ; Indústria vinícola
Àmbit:Anoia ; Alt Penedès ; Catalunya
Cronologia:1750 - 1900
Accés: https://raco.cat/index.php/Recerques/article/view/413642
Localització: Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 63
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Caresties, fams i crisis de mortalitat a Catalunya: 1283-1351. Anàlisi d'indicadors i reconstrucció dels cicles econòmics i demogràfics [Fitxer informàtic] / Joan Maltàs i Montoro ; [dirigida per: Pere Benito i Monclús, Antoni Riera i Melis]
Maltàs i Montoro, Joan


2019
Dirigida per: Benito i Monclús, Pere; Riera i Melis, Antoni. Universitat de Lleida. Departament de Història, 2019
1 recurs electrònic (998 p.)

La present tesi tracta de contribuir al debat historiogràfic sobre la Crisi del segle XIV amb dades d'un observatori mediterrani: Catalunya. La riquesa de les fonts catalanes permet fer aportacions rellevants a les controvèrsies historiogràfiques sobre la cronologia, la causalitat i els efectes de les crisis alimentàries i les seves interrelacions amb les crisis de mortalitat, incloent-hi la Pesta Negra. A partir de l'anàlisi i la reconstrucció d'indicadors econòmics i demogràfics hem establert una cronologia i topografia de les crisis alimentàries i les crisis de mortalitat a Catalunya entre 1283 i 1351. L'anàlisi dels preus alimentaris, especialment dels cereals, ha contribuït a l'estudi de la causalitat, el desenvolupament i els efectes de cada cicle de crisi alimentària, amb una atenció especial a la fam de 1333-1334. L'estudi dels preus juntament amb les sèries indicadores de les crisis de mortalitat (fonamentalment sobre la base de testaments) ha contribuït a l'anàlisi de la causalitat de les crisis de mortalitat a Catalunya entre 1239 i 1351 i a l'estudi de les relacions de les crisis alimentàries i les crisis de mortalitat, amb una especial atenció a la Pesta Negra de 1348 i a la crisi de mortalitat de 1334.


Matèries: Tesis doctorals ; Baixa edat mitjana ; Crisi baix-medieval ; Historiografia ; Preus ; Mortalitat ; Crisi demogràfica ; Evolució demogràfica ; Crisi de subsistència ; Epidèmies ; Pesta Negra ; Economia ; Indicadors econòmics
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1283 - 1351
Autors add.:Benito i Monclús, Pere (Dir.) ; Riera i Melis, Antoni (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/667511
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 63
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Caresties, fams i epidèmies a Catalunya. De la conquesta de Sicília a la pesta negra / Joan Maltàs i Montoro
Maltàs i Montoro, Joan


Barcelona ; Lleida : Fundació Noguera : Pagès Editors, 2022
371 p. ; 24 cm (Estudis, 86) 
ISBN 9788413033785

En els darrers trenta anys la historiografia de l'edat mitjana s'ha vist sacsejada per tot un seguit de debats de gran transcendència, en els quals les recerques sobre l'Europa mediterrània han tingut un lloc destacat. Un d'ells té com a epicentre l'anomenada Crisi del segle XIV, un model historiogràfic construït després de la Segona Guerra Mundial a partir dels treballs d'Édouard Perroy i Michel Postan, que esdevindria canònic fins a la dècada de 1990. L'argument central de Postan era que cap al 1300 Europa occidental havia assolit el seu sostre demogràfic en un context de rendiments decreixents de l'agricultura i d'estancament tecnològic i que un xoc malthusià, la Gran Fam de 1315-1321, invertí la tendència multisecular de creixement i donà pas a una llarga fase de depressió econòmica i demogràfica. Tot i que aquests postulats han estat refutats pels desenvolupaments posteriors, en especial per la historiografia anglosaxona de la comercialització, l'estela d'aquests plantejaments és encara visible en la literatura de síntesi i els manuals docents universitaris. Un segon debat, amb interseccions amb l'anterior, té a veure amb la natura i causalitat de les crisis alimentàries premodernes. Fins a la dècada de 1990, les caresties havien estat interpretades com a crisis de producció, d'acord amb el model de les crisis de tipus antic forjat a partir dels estudis d'Ernest Labrousse sobre els preus del blat a la França del segle XVIII. Les recerques d'història del comerç blader i del proveïment de les ciutats a la Mediterrània han demostrat, però, que aquestes crisis foren principalment crisis de distribució condicionades per l'intervencionisme dels poders urbans i sobirans, la fragmentació jurisdiccional, el comerç i la guerra. Una tercera discussió gira entorn de les relacions i interaccions entre les crisis alimentàries i les crisis de mortalitat d'Antic Règim descrites per Jean Meuvret (1946) i Pierre Goubert (1960). En contra de la correlació mecànica entre carestia i mortalitat epidèmica, els epidemiòlegs han demostrat que la incidència dels nivells de nutrició sobre la letalitat de determinades malalties contagioses, com la pesta bubònica, fou feble o nul·la. En canvi, la incidència que les epidèmies tingueren sobre la producció i la distribució alimentària a l'Europa premoderna és força desconeguda dels historiadors. Aquestes controvèrsies es troben en els orígens de la tesi doctoral que Joan Maltas i Montoro va dur a terme a la Universitat de Lleida entre els anys 2013 i 2019 i de la qual aquest llibre n'és una versió abreujada; n'expliquen, de fet, els objectius, l'abast temàtic i la cronologia. (Editorial).


Matèries: Baixa edat mitjana ; Crisi baix-medieval ; Historiografia ; Preus ; Economia ; Mortalitat ; Crisi demogràfica ; Crisi de subsistència ; Epidèmies ; Pesta Negra
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1283 - 1351
Autors add.:Fundació Noguera
Accés: https://www.fundacionoguera.com/wp-content/uploads/86-CARESTIES-FAMS-I-EPIDEMIES_m_p.pdf


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 63
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Evolució del poblament en una parròquia de jurisdicció monàstica : el cas de Sant Vicenç dels Torrents (s. X-XV) / Climent Miró i Tuset
Miró i Tuset, Climent


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 11 (2020) , p. 57-67 : il.
Notes. Resum en català i anglès.

El petit monestir de Sant Vicenç dels Torrents es vinculà el 914 al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles. El petit cenobi esdevingué la parròquia de jurisdicció monàstica de Sant Vicenç dels Torrents. En aquesta comunicació mostrem l'evolució del seu poblament entre els segles X i XV així com també el de les parròquies de Sant Climent de Campelles o de la Torre i de Santa Eulàlia de Cerqueda, que acabaran formant part de Sant Vicenç dels Torrents. Aquesta comunicació inclou la consolidació del feudalisme i la crisi demogràfica del segle XIV propiciada per les males collites i la Pesta Negra, que va comportar la desaparició de diferents nuclis de població i l'abandó de conreus.


Matèries: Edat mitjana ; Demografia ; Poblament ; Monestirs ; Parròquies ; Feudalisme ; Evolució demogràfica ; Crisi demogràfica
Matèries:Monestir de Sant Serni de Tavèrnoles
Àmbit:Anserall - Valls de Valira, les ; Alt Urgell
Cronologia:[500 - 1500]
Autors add.:Col·loqui d'Estudis Transpirinencs (11è : 2019 : La Seu d'Urgell )
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/view/413981
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 63
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Fam, pesta, guerra i mort : demografia i crisi a la Seu d'Urgell durant la baixa edat mitjana (segles XIV-XV) / Carles Gascón Chopo
Gascón Chopo, Carles


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 11 (2020) , p. 69-81 : il.
Notes. Resum en català i anglès.

Després d'un període de bonança econòmica, i coincidint amb l'arribada de la Pesta Negra a Occident, a mitjan segle XIV, la població de la Seu d'Urgell inicia una fase de declivi que, segons tots els indicis, tocava fons al primer terç del segle XV i feia témer per la mateixa viabilitat de la ciutat a curt termini. En el present article, i partint de les dades extretes de diversos recomptes de població, proposem realitzar una quantificació d'aquest despoblament i la seva vinculació amb diversos processos que atenyen la reproducció de les crisis epidèmiques de la Pesta Negra, les crisis alimentàries i les guerres, entre altres factors explicatius.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Demografia ; Crisi demogràfica ; Mortalitat ; Epidèmies ; Pesta Negra ; Cisi de subsistència ; Guerra
Àmbit:Seu d'Urgell, la
Cronologia:[1300 - 1500]
Autors add.:Col·loqui d'Estudis Transpirinencs (11è : 2019 : La Seu d'Urgell )
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/view/413982
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 63
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Pesta i crisis de mortalitat a la ciutat de Vic entre el 1348 i el 1500 / Carles Puigferrat i Oliva
Puigferrat i Oliva, Carles


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 187-188 (2021) , p. 39-73 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Aquest article pretén fixar la cronologia dels anys de crisi de mortalitat que va patir la ciutat de Vic i Osona entre el 1348, any de l'arribada de la Pesta Negra, i el final del segle xv. Els episodis reiterats de pesta i altres malalties contagioses, i moltes altres calamitats que es van donar en paral·lel, com ara caresties, fams i guerres, van provocar una crisi demogràfica catastròfica. En arribar a l'any 1500 Vic encara no havia recuperat la població anterior al 1348.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Epidèmies ; Malalties infeccioses ; Pesta ; Crisi de subsistència ; Crisi demogràfica ; Mortalitat ; Fam ; Guerra
Àmbit:Vic
Cronologia:1348 - 1500
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/400763
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 63
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Evolució de la població de Catalunya als segles XVI i XVII : estancament, crisi i creixement / Llorenç Ferrer Alòs
Ferrer i Alòs, Llorenç


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 41 (2021) , p. 91-142
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

La manca de recomptes sobre la població de Catalunya al segle XVII l'ha convertit en un segle difícil d'estudiar. En aquest treball es proposa la utilització massiva de sèries parroquials per revisar l'evolució demogràfica d'aquest segle i intentar explicar-la. Aquesta evolució es caracteritza per un estancament provocat per una profunda crisi a mitjan segle i per una recuperació cap al final. L'explicació la trobarem en l'elevada mortalitat, especialment la catastròfica i una fecunditat moderada. S'aporten també dades sobre el creixement demogràfic del segle XVI.


Matèries: Edat moderna ; Demografia ; Evolució demogràfica ; Crisi demogràfica ; Mortalitat ; Fecunditat
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1500 - 1700
Accés: https://raco.cat/index.php/Pedralbes/article/view/396395
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Ciències Socials; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 63
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Las Crisis de mortalidad en Catalunya (1700-1860). : una reconstrucción a partir de las series parroquiales / Llorenç Ferrer i Alòs
Ferrer i Alòs, Llorenç


En: Revista de Demografía Histórica. Madrid. Vol. 39, núm. 3 (2021) , p. 83-120 : màp. gràf.
Número especial : "Epidémias en la historia y su actualidad". Notes a peu de pàgina. Bibliografia.


Matèries: Demografia ; Mortalitat ; Crisi demogràfica ; Fonts documentals ; Llibres parroquials ; Cartografia
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1700 - 1860
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=8051063
Localització: Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 63
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Els Segles XIII-XV / Jaume Felip Sánchez, Sergi Tella Pàmies
Felip i Sánchez, Jaume


En: 160254 Història de Vimbodí i Poblet. Tarragona : Ajuntament de Vimbodí i Poblet : Arola : Publicacions URV, 2015. p. 263-296

Bibliografia.



Matèries: Edat mitjana ; Creixement econòmic ; Població ; Creixement demogràfic ; Societat ; Castells ; Feudalisme ; Crisi demogràfica ; Pesta Negra ; Economia ; Finances municipals ; Guerra civil catalana
Àmbit:Vimbodí i Poblet
Cronologia:[1200 - 1500]
Autors add.:Tella Pàmies, Sergi
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Nacional de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; B. Centre de Lectura de Reus; B. Pública de Tarragona; B. Comarcal Josep Conangla i Fontanilles (Montblanc); B. Mossèn Ramon Muntanyola (l'Espluga de Francolí); B. Municipal del Catllar; B. Pere de Montcada (La Sènia)


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 63
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Cronologia i intensitat de les crisi de mortalitat infantil : Vilaverd, 1768-1809 / Valentí Gual Vilà
Gual i Vilà, Valentí


En: Vilaverd parla. Vilaverd, Núm. 31 (octubre 1996), p. 14-15



Matèries: Població ; Mortalitat infantil ; Crisi demogràfica ; Edat moderna
Àmbit:Vilaverd
Cronologia:1768 - 1809
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 63
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Intensitat i cronologia de les crisis de mortalitat adulta a Vilaverd-La Riba durant l'Edat Moderna / Valentí Gual i Vilà
Gual i Vilà, Valentí


En: Vilaverd parla. Vilaverd, Núm. 11 (1991) , setembre



Matèries: Mortalitat ; Població ; Edat moderna ; Crisi demogràfica
Àmbit:Vilaverd ; Riba, la
Cronologia:[1500 - 1800]
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 63
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Crisi demogràfica de mitjan segle XVII a l'Alt Gaià / Valentí Gual Vilà
Gual i Vilà, Valentí


En: La Segarra. Santa Coloma de Queralt. Any XIV, Núm. 157 (setembre 1992), p. 20



Matèries: Població ; Edat moderna ; Evolució demogràfica ; Crisi demogràfica
Àmbit:Alt Gaià
Cronologia:[1640 - 1660]
Localització: B. Pública de Tarragona; B. Comarcal Josep Conangla i Fontanilles (Montblanc)


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 63
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Vinyes, vins i cooperativisme vitivinícola a Catalunya; Terra de ceps : especialització vitivinícola i món rabassaire a les comarques de l'Anoia i l'Alt Penedès al segle XIX / [ressenya de:] J.M.L.



En: Del Penedès. Vilafranca del Penedès, núm. 35 (2019) , p .184-185 (Llibres
Ressenya de:
. Vinyes, vins i cooperativisme vitivinícola a Catalunya / Josep Colomé, Jordi Planas i Francesc Valls-Junyent (Eds.) : Abadia de Montserrat, 2015
. Terra de ceps : especialització vitivinícola i món rabassaire a les comarques de l'Anoia i l'Alt Penedès al segle XIX / Josep Colomé-Ferrer : Abadia de Montserrat, 2019


Matèries: Ressenyes ; Agricultura ; Vinya ; Indústria vinícola ; Cooperatives agràries ; Cellers ; Tinença de la terra ; Pagesia ; Crisi demogràfica ; Crisi agrària ; Plaga de la fil·loxera
Àmbit:Anoia ; Alt Penedès ; Catalunya
Cronologia:[1600 - 2015]
Accés: https://raco.cat/index.php/DelPenedes/article/view/388142
http://www.iepenedesencs.org/2018/creativecommons_delpenedes.php?id=36 [Exemplar complet]
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Institut Ramon Muntaner; B. Joan Oliva (Vilanova i la Geltrú); B. Santiago Rusiñol (Sitges); B. Manuel de Pedrolo (Sant Pere de Ribes); B. Josep Pla (Sant Pere de Ribes); B. Torras i Bages (Vilafranca del Penedès); Biblioteca Ramon Bosch de Noya (Sant Sadurní d'Anoia); Biblioteca Maria Àngels Torrents (Sant Pere de Riudebitlles)


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 63
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Terra de ceps : especialització vitivinícola i món rabassaire a les comarques de l'Anoia i l'Alt Penedès al segle XIX / Josep Colomé-Ferrer
Colomé i Ferrer, Josep


Barcelona ; Igualada : Publicacions de l'Abadia de Montserrat : Ajuntament d'Igualada, 2019
403 p. ; 20 cm (Biblioteca Abat Oliba, 308) 
Premi de Recerca Dr. Joan Mercader (2016). Notes. Bibliografia. Índex.
ISBN 9788491910640

Aquest llibre parla del procés d'especialització vitícola que va tenir lloc a les comarques de l'Anoia i l'Alt Penedès al llarg de la segona meitat del segle XVIII i durant tot el XIX, de les transformacions del paisatge i dels canvis en les relacions socials i polítiques que l'avenç de la vinya va comportar. Al llarg d'aquestes pàgines es posa en relleu el paper destacat que va jugar la gran propietat de la terra en aquest procés d'especialització vitivinícola, així com el protagonisme que hi va tenir el contracte de rabassa morta. L'estudi analitza la relació existent entre viticultura i creixement demogràfic, l'aparició de nous poblaments i les característiques dels nuclis familiars i de les explotacions rabassaires. Presta especial atenció a les relacions veïnals i al paper jugat per les dones en aquestes societats rabassaires, tant en l'àmbit de la llar com en el món del treball o en els conflictes socials. Finalment, s'estudia la crisi provocada per l'arribada de la fil·loxera, la posterior replantació de les vinyes i el conflicte rabassaire de finals del segle XIX. (Editorial).



Matèries: Indústria vinícola ; Tinença de la terra ; Rabassa morta ; Conflicte rabassaire ; Vinya ; Economia ; Societat ; Pagesia ; Crisi demogràfica ; Crisi agrària ; Plaga de la fil·loxera
Àmbit:Anoia ; Alt Penedès
Cronologia:[1750 - 1900]
Autors add.:Ajuntament d'Igualada
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 63
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Caresties, fams i crisis de mortalitat a Catalunya : 1283-1351. Anàlisi d'indicadors i reconstrucció dels cicles econòmics i demogràfics [Fitxer informàtic] / Joan Maltas i Montoro ; [dirigida per: Pere Benito i Monclús, Antoni Riera i Melis]
Maltas i Montoro, Joan


Lleida : Universitat de Lleida, 2019
Dirigida per: Benito i Monclús, Pere; Riera i Melis, Antoni. Universitat de Lleida. Departament de Història, 2019
1 recurs electrònic (998 p.)

La present tesi tracta de contribuir al debat historiogràfic sobre la Crisi del segle XIV amb dades d'un observatori mediterrani: Catalunya. La riquesa de les fonts catalanes permet fer aportacions rellevants a les controvèrsies historiogràfiques sobre la cronologia, la causalitat i els efectes de les crisis alimentàries i les seves interrelacions amb les crisis de mortalitat, incloent-hi la Pesta Negra. A partir de l'anàlisi i la reconstrucció d'indicadors econòmics i demogràfics hem establert una cronologia i topografia de les crisis alimentàries i les crisis de mortalitat a Catalunya entre 1283 i 1351. L'anàlisi dels preus alimentaris, especialment dels cereals, ha contribuït a l'estudi de la causalitat, el desenvolupament i els efectes de cada cicle de crisi alimentària, amb una atenció especial a la fam de 1333-1334. L'estudi dels preus juntament amb les sèries indicadores de les crisis de mortalitat (fonamentalment sobre la base de testaments) ha contribuït a l'anàlisi de la causalitat de les crisis de mortalitat a Catalunya entre 1239 i 1351 i a l'estudi de les relacions de les crisis alimentàries i les crisis de mortalitat, amb una especial atenció a la Pesta Negra de 1348 i a la crisi de mortalitat de 1334.


Matèries: Tesis doctorals ; Edat mitjana ; Població ; Crisi demogràfica ; Mortalitat ; Fam ; Demografia ; Pesta Negra ; Crisi de subsistència ; Preus agraris ; Indicadors econòmics ; Fonts documentals
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1283 - 1351
Autors add.:Benito i Monclús, Pere (Dir.) ; Riera i Melis, Antoni (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/667511
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 63
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Industrialització i terciarització : crisi i transformació de la societat pirinenca / Ignasi Aldomà Buixadé
Aldomà i Buixadé, Ignasi


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 10 (2018) , p. 13-31 : il.
Referències bibliogràfiques. Resum en català i anglès.

En consonància amb un medi natural potent i ben diferenciat de la resta del territori, la població pirinenca ha desenvolupat mecanismes específics d'aprofitament dels seus recursos i economies exportadores basades directament en les seves matèries primeres: les dels boscos, pastures i conreus, les minerals o les de les aigües. l'evolució de les societats occidentals en les darreres centúries, des de la industrialització en les seves diferents fases fins a l'economia dels serveis que s'imposa en els darrers decennis, marcarà els ritmes dels territoris de muntanya i es traduirà en les adaptacions específiques de les diverses valls, en funció de la pròpia riquesa de recursos i d'altres aspectes humans. En resultarà una evolució econòmica i demogràfica també variada a nivell territorial sobre un rerefons general que serà més aviat de pèrdua de pes i de crisi econòmica i demogràfica.


Matèries: Medi geogràfic ; Arees de muntanya ; Agricultura ; Crisi agrària ; Recursos naturals ; Turisme ; Economia ; Crisi econòmica ; Crisi demogràfica
Àmbit:Pirineu
Cronologia:[1900 - 2018]
Autors add.:Col·loqui d'Estudis Transpirinencs (10è : 2017 : Queralbs )
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/view/350997#
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Universitat de Barcelona; UAB: Sibhil·la; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 63
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Las Consecuencias demográficas de la crisis filoxérica en la región vitícola del Penedès (Cataluña) / Josep Colomé Ferrer, Francesc Valls-Junyent
Colomé i Ferrer, Josep


En: Historia agraria. Murcia, 57 (Agosto 2012), p. 47-77 : il. graf. map.
Referències bibliogràfiques.

La dinàmica expansiva experimentada per la viticultura catalana durant el segle XIX es va veure interrompuda en els últims anys del segle per la irrupció de la fil·loxera. Aquesta plaga, procedent del continent americà, va posar fi al creixement demogràfic que havien conegut aquestes regions paral·lelament a l'expansió del vinyer. L'objectiu principal d'aquest article és mostrar alguns resultats sobre les conseqüències més rellevants de la fil·loxera en la població d'una de les zones vitícoles de referència a Catalunya: el Penedés. D'una banda, usant les dades proporcionades pel Registre Civil modern d'una mostra de 25 municipis, el nostre objectiu és mostrar els canvis que en aquesta conjuntura de la crisi vitivinícola es van produir respecte a la taxa de natalitat. D'altra banda pretenem analitzar els processos migratoris que va provocar la crisi. Per a això, entre una altra documentació, ens servim dels censos dels anys 1897 i 1900, atès que en algunes ciutats i pobles de la zona del Penedés, en aquests censos es van registrar els noms de les persones que havien abandonat la seva població d'empadronament, i informaven del lloc de destinació. Aquesta és una molt bona font d'informació per obtenir una aproximació a l'adreça dels fluxos migratoris provocats per la crisi en el Penedés.


Matèries: Demografia ; Crisi demogràfica ; Natalitat ; Emigració ; Crisi agrària ; Vinya ; Indústria vinícola ; Plaga de la fil·loxera ; Dades estadístiques
Àmbit:Alt Penedès ; Garraf ; Baix Penedès ; Baix Llobregat ; Anoia
Cronologia:[1850 - 1936]
Autors add.:Valls i Junyent, Francesc
Accés: http://www.historiaagraria.com/info_articulo.php?id=609
Localització: UAB: Humanitats; Universitat de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 63
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Salubritat i salut pública a la Lleida baix medieval : la gestió dels espais públics, la pobresa i els hospitals [Fitxer informàtic] / Guillem Roca Cabau ; [dirigida per: Joan J. Riu i Busqueta, Andreu Grau i Arau]
Roca Cabau, Guillem


Lleida : Universitat de Lleida, 2017
Dirigida per: Busqueta i Riu, Joan J.; Grau i Arau, Andreu. Universitat de Lleida. Departament de Història, 201
1 recurs electrònic (526 p.)

Al segle XIV la nova situació social, l'arribada de la pobresa des del camp i les successives crisis demogràfiques van fer trontollar el món urbà. Ràpidament els dirigents de les ciutats van bastir un sistema per garantir la seguretat; un entramat de normes construït a partir dels recels que generava tot allò desconegut: els mercats es van normativitzar, es va regular el llançament de residus industrials i domèstics i, igualment, la figura del pobre també va ésser objecte d'una anàlisis exhaustiu per determinar-ne la funció i rebutjar aquells pobres que no eren útils al món urbà. Enmig d'aquest context l'hospital es va erigir com la millor eina per gestionar la pobresa i la xarxa hospitalària lleidatana també es va haver d'adaptar a la nova situació social. La ciutat medieval era un ambient d'olors intenses, de mercats atrafegats i de carrers fangosos per on discorrien les clavegueres plenes de brutícia. Però, més enllà d'aquesta sordidesa, era un ambient on l'home lluitava per viure en comunitat i defensar-se de tot allò que l'agredia. Aquesta investigació presenta la Lleida medieval, una ciutat enmig d'una cruïlla de camins entre Catalunya i l'Aragó, governadora d'un espai, avui en dia desaparegut, que ocupava terres a una banda i l'altra d'una frontera llavors visible, únicament, a través d'un mapa polític.


Matèries: Tesis doctorals ; Baixa edat mitjana ; Crisi demogràfica ; Ciutats ; Societat urbana ; Salut pública ; Hospitals ; Mercats ; Residus urbans ; Pobresa ; Problema social
Àmbit:Lleida
Cronologia:[1300 - 1400]
Autors add.:Busqueta i Riu, Joan J. (Dir.) ; Grau i Arau, Andreu (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/459295
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 63
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Girona al segle XVI (1519-1599) : cavallers i menestrals / Xavier Torres
Torres i Sans, Xavier


[Girona] : Diputació de Girona : Ajuntament de Girona, 2017
99 p. : il. ; 23 cm (Quaderns d'història de Girona
ISBN 9788415808497

El llibre fa un repàs de la Girona de principis del segle XVI, una ciutat en reconstrucció o tot just refeta de les calamitats de la darreria de l'època medieval: des de les epidèmies de pesta i la conseqüent caiguda demogràfica fins a la guerra, la crisi econòmica o les diferents inundacions. (Diari de Girona).



Matèries: Edat moderna ; Fonts documentals ; Societat ; Condicions de vida ; Crisi econòmica ; Economia ; Disminució de la població ; Crisi demogràfica ; Epidèmies ; Mortalitat ; Inundacions
Àmbit:Girona
Cronologia:1519 - 1599
Autors add.:Diputació de Girona ; Ajuntament de Girona
Localització: Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 63
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Crisis i demografia, Constantí durant la guerra del francès / Manel Güell
Güell i Junkert, Manuel


En: Estudis de Constantí. Constantí, núm. 27 (2011) , p. 67-80


Matèries: Guerra del Francès ; Població ; Crisi econòmica ; Crisi demogràfica
Àmbit:Constantí
Cronologia:1808 - 1814
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Constanti/article/view/333129
https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3850085
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; MNAT: Museu Nacional Arqueològic de Tarragona; B. Pública de Tarragona; Biblioteca Municipal de Constantí


Enllaç permanent a aquest registre



página 1 de 4
ir a la página            

Base de datos  FONS : Formulario avanzado

   
Buscar:
en el campo:
 
1     
2   
3