La Jurisdicció a Sabadell a la Baixa Edat Mitjana : edició i estudi d'un llibre de la cort del batlle (1401-1404) / Lluís Sales i Favà
Sales i Favà, Lluís


Girona : Associació d'Història Rural : Centre de Recerca d'Història Rural (Institut de Recerca Històrica) de la Universitat de Girona : Documenta Universitaria, 2019
188 p. ; 20 cm (Biblioteca d'història rural. Col·lecció documents, 8) 
ISBN 9788499844756

Aquest estudi descriu i posa en context la cort jurisdiccional d'abast local que operava durant la baixa edat mitjana a la vila de Sabadell. En el marc del domini exercit pel Consell de Cent de la ciutat de Barcelona, es consolidà una estructura administrativa, formada per una nòmina d'oficials, que permetia resoldre els conflictes entre els particulars o entre aquests i les senyories. Les accions de la cort quedaven registrades en volums específics, dels quals aquí presentem l'edició del corresponent al període 1401-1404.

El Delme com a font per a la història rural / Elena Catalán Martínez, Gabriel Jover Avellà, Enrique Llopis Agelán (ed.)



2020.
Girona : Associació d'Història Rural : Centre de Recerca d'Història Rural (Institut de Recerca Històrica) de la Universitat de Girona : Documenta Universitaria, 2020
276 p. : il., map., taules, gràf. ; 20 cm (Biblioteca d'història rural. Estudis, 21) 
Bibliografia. Conté: 1. Del diezmo al producto agrario : ¿podemos medir lo invisible? ¿podemos ignorarlo? / Enrique Llopis Agelán, José Antonio Sebastián Amarilla - 2. El diezmo como base del sistema beneficial / Elena Catalán Martínez - 3. La producció agrària al País Valencià durant l'Edat Moderna. Aproximació al seu estudi a partir dels delmes / Lluís Torró Gil - 4. La recaptació i el repartiment del delme a la Catalunya vella. El cas del Bisbat de Girona, segles XIII-XIV / Elvis Mallorquí - 5. Els arrendaments de les capellanies de la Seu de Girona (1503-1705). Un indicador de la renda agrària dels segles XVI i XVII? / Pere Gifre Ribas - 6. Delmes, trullades i preus de l'oli a Mallorca, 1684-1835 / Gabriel Jover Avellà. Textos en català i en castellà.
ISBN 9788499845401

Les sis ponències que conformen aquesta obra van ser presentades a laJornada d'estudi sobre El delme com a font per a la història rural, que va tenirlloc el 26 d'octubre de 2018 a Girona. Els diferents autors tractaren de discernirla realitat sobre l'anàlisi del delme. Amb aquesta finalitat, el llibre planteja elspossibles problemes d'aquesta anàlisi alhora que defensa que les fonts deci-mals constitueixen la millor base documental disponible per acostar-se almoviment del producte agrari en nombroses regions espanyoles i europees al llarg dels segles XVI-XVIII. Finalment, s'ofereixen algunes propostes per millo-rar el nostre coneixement sobre el creixement agrari a l'Espanya moderna. (PLECS).


Conté:
- 202096  Mallorquí i Garcia. Elvis. La Recaptació i el repartiment del delme a la Catalunya vella. El cas del Bisbat de Girona, segles XIII-XIV.
- 202097  Gifre i Ribas. Pere. Els Arrendaments de les capellanies de la Seu de Girona (1503-1705). Un indicador de la renda agrària dels segles XVI i XVII?

Els Cortals empordanesos, del segle XIII al XXI. Sis estudis / Enric Saguer (Ed.)



Girona : Associació d'Història Rural : Centre de Recerca d'Història Rural (Institut de Recerca Històrica) de la Universitat de Girona : Documenta Universitaria, 2019
250 p. : il., map., taules, gràf. ; 23 cm (Biblioteca d'història rural. Estudis, 18) 
ISBN 9788499844978

Els cortals són una variant del mas català que trobem al llarg de la faixa litoral de la badia de Roses, concretament a les localitats de Castelló d'Empúries i Sant Pere Pescador. Es caracteritzen per la seva grandària, la presència de terres humides i la dedicació ramadera. Els seus orígens es remunten a la baixa edat mitjana i van anar avançant sobre un territori de llacunes i aiguamolls. En la seva evolució, van donar lloc a un sistema de cultiu basat en la trilogia blat-blat de moro-userda, que els va caracteritzar i identificar a partir del segle XIX. Des de mitjan segle XX, però, l'abandonament agrari i la colonització urbanística litoral els ha fet recular i una part ha desaparegut. En aquest llibre s'apleguen sis estudis que analitzen períodes i aspectes concrets dels cortals, però que posen l'accent, sobretot, en el grup humà que els va habitar: els cortalers.


Conté:
- 222090  Saguer i Hom. Enric. El Rodal cortaler. Una introducció.
- 222091  Gironella i Granés. Josep Maria. Els Cortals de Castelló d'Empúries a finals de l'Edat Mitjana.
- 222092  Gifre i Ribas. Pere. El Rodal cortaler. Una introducció.
- 222093  Roig i Simon. Marisa. Les Llars cortaleres. Composició, mobilitat i socialització (1877-1949).
- 222094  Saguer i Hom. Enric. El Capitalisme possible. El cortal Maig durant el primer terç del segle XX.
- 222095  Congost i Colomer. Rosa. Parceria i accés a la propietat entre els cortalers durant el segle XX.
- 222096  Fernández Domènech. Meritxell. Els Cortals avui. La transformació de la franja litoral central : el golf de Roses des de mitjans del segle XX.

Els Inventaris post mortem : una font per a la història econòmica i social / Belén Moreno Claverías (ed.)



Girona : Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines, Centre de Recerca d'Història Rural (Institut de Recerca Històric) de la Universitat de Girona : Documenta Universitaria, 2018
182 p. : il. ; 20 cm (Biblioteca d'història rural. Fonts) 
Bibliografia. Conté: Lo dret de l'inventari ben fet. El context normatiu dels inventaris valencians i les seues implicacions per a la història del consum a l'Edat Mitjana / Luis Almenar Fernández; Els inventaris post mortem catalans a l'època moderna : característiques, punts forts i punts febles / Belén Moreno Claverías; Els inventaris de la gent humil : els treballadors de la regió de Girona al segle XVIII / Rosa Congost i Rosa Ros; Reflexiones sobre la contribución de los inventarios post mortem castellanos a la historia económica de la Edad Moderna / Fernando Ramos-Palencia; Los inventarios post mortem en la Valencia moderna. Cambios en la praxis notarial y posibilidades de estudio / Daniel Muñoz Navarro; Els inventaris post mortem, eines per mesurar el nivell de vida. La vila de Meaux i el seu entorn rural, van conèixer una revolució del consum i/o una revolució industriosa en el transcurs dels segles XVII i XVIII? / Gérard Béaur. Textos en català i castellà.
ISBN 9788499844534

L'inventari post-mortem pot ser definit com un Ilistat fet davant notari de tots els béns -mobles, immobles i rendes- que conformaven l'herència d'un difunt. Tot i que havien estat utilitzats com a font per a l'anàisi d'alguns aspectes relacionats amb la història econòmica i social als anys 1970, van viure una empenta sense precedents als anys 1980 i 1990, quan mostraren els seus avantatges per analitzar les transformacions de les pautes de consum prèvies i paral·leles a la industrialització. Per tal d'analitzar el pes que els canvis en la demanda 'les modes, els gustos, els comportaments dels consumidors- pogueren tenir en la transformació -modernització, si es vol- dels ordres econòmic o social, els inventaris post-mortem tenen una importàcia fonamental. No hi ha cap altra font que permeti veure les liars, els establiments comercials o els tallers artesanals per dins, que enumeri i descrigui els objectes que hi havia al seu interior i els béns immobles i rendes que configuraven els patrimonis familiars. Els textos d'aquest volum analitzen críticament aquesta font i presenten els resultats d'algunes recerques portades a terme mitjançant el seu ús. 'Mostren l'extraordinàia riquesa d'informació dels inventaris, alhora que alguns dels seus punts febles que varien en funció del llc i l'època on foren redactats. Conviden, si més no, a apropar-se a aquesta font a tots aquells que encara no la coneguin i a explorar les seves infinites possibilitats als investigadors que vulguin enriquir o completar els resultats de les seves recerques. (Editorial).

Tancar la terra : pràctiques de propietat i dinàmiques socials (Catalunya, 1850-1910) / Lluís Serrano Jiménez
Serrano i Jiménez, Lluís


Girona : Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines : Universitat de Girona. Centre de Recerca d'Història Rural : Documenta Universitaria, 2016
324 p. ; 20 cm (Biblioteca d'història rural) 
ISBN 9788499843490

Durant el segle XIX, es va mantenir un procés de tancament de terres que s'havia iniciat amb anterioritat i que, malgrat els diferents marcs jurídics, buscava la prohibició efectiva de tot tipus d'usos col·lectius (pastura, aprofitament de llenya, cacera, pesca o circulació pels camins) sobre terres de propietat privada. El llibre té com a objectiu estudiar aquest procés de tancament de finques i de construcció social de la propietat rural a Catalunya durant la segona meitat del segle XIX. Més enllà de les lleis del nou estat liberal, que protegien i consagraven les terres de domini particular, s'hi analitzen les estratègies dels propietaris per defensar i consolidar els seus drets de propietat a través dels discursos i dels usos socials de la informació. També s'estudien les diverses tipologies de guarderia rural i les diferents formes de repressió que es varen utilitzar per castigar les nombroses resistències socials. La font principal amb què s'avalua l'abast de l'individualisme agrari són els anuncis de tancament de terres -de vedat i acotament- publicats en els butlletins oficials de les quatre províncies catalanes. La distribució territorial dels anuncis assenyala la Catalunya dels masos, especialment el nord-est, com la zona on aquest fenomen va donar-se amb més intensitat. (Editorial).

La Lluita per la terra : solidaritats pageses i conflictivitat rural a la regió de Girona (1931-1939) / Pere Bosch i Cuenca
Bosch i Cuenca, Pere


Girona : Associació d'Història Rural, 2015
361 p. ; 20 cm (Biblioteca d'història rural, 17. Estudis) 
Bibliografia. Apèndixs.
ISBN 9788499843032

En aquest llibre es ressegueixen les formes de mobilització i socialització, els esforços organitzatius, les anàlisis i els programes reivindicatius i, finalment, els enfrontaments socials que es van donar a la regió de Girona durant els anys de la Segona República, al voltant de La lluita per la terra. Al mateix temps, s'intenta s'intenta relacionar aquests enfrontaments amb amb els que es produïen a d'altres territoris (i no pas només a la zona estrictament rabassaire) per tal d'integrar-los en una visió general de país. Es tracta, en definitiva, d'intentar superar una visió exclusivament centrada en la problemàtica rabassaire i entendre la complexitat de la lluita que es produïa a Catalunya.

Els Molins empordanesos baixmedievals : propietat, explotació i fiscalitat / Josep Maria Gironella i Granés
Gironella i Granés, Josep Maria


Girona : Associació d'Història Rural, Centre de Recerca d'Història Rural (Institut de Recerca Històrica) de la Universitat de Girona : Documenta Universitaria, 2014
310 p. : il., map. ; 20 cm (Biblioteca d'història rural, 16. Estudis) 
ISBN 9788499842578

El llibre analitza principalment quines eren les característiques dels casals moliners, qui en foren els propietaris, de quina manera procediren aquests a la seva explotació i quina fou la fiscalització per part de les autoritats senyorials (comtes d'Empúries) i municipals (universitats) de les activitats que s'hi realitzaven. L'obra és un extracte de la tesi doctoral del seu autor, titulada La mòlta de cereals i el batanatge de teixits al comtat d'Empúries i al vescomtat de Rocabertí. Finals del segle XIII i primera meitat del XIV (Universitat de Barcelona, 2013).

Mestall : butlletí de l'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines



Any 1, núm. 1 (jul. 1999)-
Girona : Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines, 1999-
Il. ; 30 cm. Quatrimestral.

Comptes de senyor, comptes de pagès : les comptabilitats en la història rural / Enric Saguer, Gabriel Jover, Helena Benito (eds.)



Girona : Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines : Universitat de Girona. Centre de Recerca d'Història Rural : Documenta Universitaria, 2013
358 p. ; 20 cm (Biblioteca d'història rural) 
Bibliografia.
ISBN 9788499842103

Els registres comptables són una de les fonts escrites més antigues i, alhora, més abundants de la humanitat. Les tauletes ceràmiques mesopotàmiques suggereixen que l'escriptura va sorgir d'aquestes primitives formes de comptabilitat i una part important de la documentació històrica està constituïda, precisament, per una àmplia tipologia de comptabilitats procedents de tot tipus d'institucions públiques, empreses i patrimonis privats. Comptes de senyor, comptes de pagès vol contribuir a mesurar les possibilitats, però també les limitacions, d'aquestes fonts per a l'estudi de les societats rurals. Hi ha un acord generalitzat sobre l'enorme potencial que tenen per explorar la lògica social i econòmica de les explotacions i els sistemes agraris, tot i que encara han estat molt poc explotades. A més de caracteritzar les comptabilitats agrícoles -els seus objectius, la seva diversitat tipològica i el seu contingut-, al llarg del llibre es planteja una reflexió metodològica sobre la potencialitat analítica de la font per a qüestions historiogràficament rellevants com la construcció de sèries de preus, producció i rendiments, l'anàlisi del mercat de treball i dels salaris, o l'estudi del comportament econòmic dels propietaris i dels agricultors.

127 genealogies de Fernando Viader : la memòria familiar dels propietaris gironins / [edició a cura de Ricard Garcia i Pere Gifre]



Girona : CCG : Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines, 2004
286 p. : il., map., gràf. ; 23 cm (Biblioteca d'història rural. Documents) 
Bibliografia.
ISBN 8495483726

Són moltes les persones coneixedores de la importància històrica de les genealogies confeccionades per Fernando Viader, una feina pacient i callada, d'anys de treball. Els que les han volgut consultar han trobat la porta oberta i la facilitat per reproduir-les. En presentar aquestes 127 genealogies, que és un primer lliurament de les existents, es posa a l'abast d'un públic ampli el treball d'una vida. Un treball que interessa als particulars que troben reflectits en aquestes genealogies els seus avantpassats, als estudiosos de la genealogia, una disciplina que cada vegada té més seguidors, que troben una eina sòlida en què basar les seves recerques, i també als historiadors, que tenen en aquestes genealogies elements de referència per estudis sobre el món rural.

Els Capítols matrimonials. Una font per a la història social [Fitxer informàtic] / Edició a cura de Rosa Ros Massana



Girona : Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines : Universitat de Girona. Centre de Recerca d'Història Rural : Documenta Universitaria, 2010
1 recurs electrònic (255 p.) (Biblioteca d'Història Rural. Fonts, 6) 
Bibliografia. Inclou apèndixs.
ISBN 9788499840000

En un sistema d'herència indivisa com el català, els contractes matrimonials foren durant segles l'instrument central que organitzava la transmissió intergeneracional dels patrimonis familiars. La importància d'aquesta font per als historiadors rau en el fet que proporciona dades sobre segments molt amplis de la població, atès que durant llargs períodes històrics la pràctica d'atorgar capítols matrimonials fou gairebé general, almenys a les zones rurals de la Catalunya Vella. Aquest llibre pretén proporcionar als investigadors que fan ús dels capítols matrimonials un conjunt d'estudis que presenten i analitzen aquesta font. La primera part del llibre es dedica a l'anàlisi de l'origen i l'evolució d'aquesta tipologia documental i de les seves clàusules, des de les formes de contractació matrimonial a l'època baixmedieval, a la institucionalització dels capítols en l'època moderna, i a la decadència del costum de redactar aquest tipus de documents en els segles XIX i XX. La segona part del llibre examina diversos usos de la font per a la història social, centrant l'atenció en tres temàtiques: la història de la família, l'evolució històrica de les desigualtats socials i els canvis en les pautes de consum. Amb l'objectiu de posar a la disposició dels estudiosos eines que facilitin l'anàlisi comparativa, s'ha inclòs a l'apèndix una proposta de base de dades per al tractament de la informació que contenen els capítols matrimonials.

Dels capbreus al registre de la propietat: drets, títols i usos socials de la informació a Catalunya (segles XIV-XX) [Fitxer informàtic] / Rosa Congost (ed.)



Girona : Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines : Centre de Recerca d'Història Rural (ILCC-Secció Vicens Vives) de la Universitat de Girona : Documenta Universitaria, 2008
1 recurs electrònic (390 p.) (Biblioteca d'història rural. Fonts, 5) 
Referències bibliogràfiques.
ISBN 9788496742918

Els capbreus medievals, els arxius patrimonials, el Registre d'Hipoteques i el Registre de la Propietat són fonts importants per a l'estudi de les formes, les condicions i les estructures de la propietat de la terra en les diverses èpoques que van ser vigents. El seu estudi pot ajudar a comprendre les característiques d'una societat en qualsevol època històrica. Però, per fer més comprensible l'objectiu principal d'aquest llibre, és necessari remarcar encara un altre aspecte comú a aquestes fonts. Per a ser vives, és a dir, útils, havien de recollir i recullen informació contemporània sobre l'estat, els moviments, els canvis i la qualitat dels drets de propietat. Per tant, es tracta de fonts que no només constitueixen importants bancs d'informació històrica, és a dir, que no només proporcionen dades històriques objectives útils a l'historiador sobre un tema important, sinó que constitueixen en si mateixes sistemes històrics d'informació, sovint complexos, sovint parcials, sempre condicionats pel marc jurídic, però també pel dia a dia de les relacions socials.

Toponímia, paisatge i cultura: Els noms de lloc des de la lingüística, la geografia i la història [Fitxer informàtic] / Elvis Mallorquí, Ramon Amigó, Joan Anton Rabella, [et al.] ; introducció d'Elvis Mallorquí



Girona : Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines : Centre de Recerca d'Història Rural de la Universitat de Girona : Documenta Universitaria, 2006
1 recurs electrònic (185 p.) (Biblioteca d'història rural. Fonts, 4) 
Bibliografia. Notes a peu de pàgina. Inclou índex de figures i imatges.
ISBN 9788493523183

La toponímia és el conjunt de noms de lloc d'un territori determinat i, a la vegada, la branca de l'onomàstica que estudia els topònims. Aquests noms propis serveixen per anomenar llocs precisos i únics que tenen, pels homes i dones que hi han viscut, un caràcter particular que els distingeixen de la resta. La majoria de topònims té un significat entenedor, o "transparent", perquè descriuen clarament els elements geogràfics a què es refereixen, però també hi ha noms de lloc que, en el llenguatge actual, no tenen sentit o no descriuen el lloc que anomenen. Aquest darrer grup de topònims ha intrigat tant als com a la gent del poble fins al punt que s'han cercat explicacions -a vegades fantasioses- del seu origen. La toponímia, doncs, es troba enmig d'una veritable cruïlla de disciplines científiques: els lingüistes hi cerquen traces de la formació i l'evolució de la mateixa llengua, els geògrafs utilitzen els topònims per identificar els llocs i comprendre l'organització de l'espai, els historiadors els prenen per assenyalar els canvis produïts en el paisatge i en la societat al llarg del temps i els estudiosos de la cultura popular extreuen dels topònims la percepció d'un territori per part dels seus habitants.

Les Visites pastorals : dels orígens medievals a l'època contemporània / Joaquim M. Puigvert, ed. ; Lluís Monjas, Xavier Solà, Eugeni Perea



Girona : CCG, 2003
302 p. ; 20 cm (Biblioteca d'història rural. Fonts, 3) 
Llibre fruit de la jornada d'estudi "Les visites pastorals" celebrada a la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona el juny de 2002, organitzada conjuntament pel Centre de Recerca d'Història Rural (ILCC-Secció Jaume Vicens Vives) i l'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines. Amb la col·laboració de: Diputació de Girona i Fundació Privada: Girona, Universitat i Futur. Bibliografia.
ISBN 8495483556

La visita pastoral és una de les fonts d'origen eclesiàstic més utilitzades pels historiadors i les historiadores. Els registres de les visites pastorals són el fruit de les visites periòdiques que cada bisbe feia a la seva diòcesi inspeccionant l'estat material i religiós del clergat, dels laics, de les institucions i dels llocs i objectes de culte. Institució d'origen medieval, fou reforçada a l'inici de l'època moderna, amb el Concili de Trento, i ha perdurat fins a l'època contemporània. Un conjunt d'historiadors, cobrint l'arc cronològic que va dels orígens medievals a l'època contemporània, donen compte en aquest llibre de quin és a hores d'ara l'estat de la qüestió historiogràfica sobre el tema en l'àmbit de les vuit diòcesis catalanes, considerant degudament les aportacions que s'han fet sobre la matèria per part de les historiografies hispànica i europea; uns apèndixs documentals, extensos i generosos, tanquen el llibre amb l'objectiu que el lector pugui capbussar-se en els textos d'època i iniciar, si vol, la seva anàlisi i comentari.

Els Arxius patrimonials / Pere Gifre, Josep Matas, Santi Soler
Gifre i Ribas, Pere


Girona : CCG : Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines : Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la Universitat de Girona, 2002
127 p. ; 20 cm (Biblioteca d'història rural. Fonts, 2) 
Bibliografia.
ISBN 8495483319

Provinents dels domicilis de famílies amb propietats agràries, un gran nombre d'arxius patrimonials han ingressat en els darrers anys en els arxius públics i han estat posats a l'abast dels estudiosos. Es tracta d'uns fons essencials per a l'estudi de les societats rurals dels quals en el present llibre se n'analitza la naturalesa i el seu gran valor per a la recerca històrica. Fruit de l'experiència dels autors en el tractament d'un nombre important de fons patrimonials, el llibre explica el seu procés de formació, comenta les principals tipologies, proposa pautes per al seu tractament arxivístic (identificació, classificació i descripció) i relaciona prop d'uns quatre-cents fons d'aquestes característiques de les comarques gironines.

Els Llibres de família de pagès : segles XVI-XVIII : memòries de pagès, memòries de mas / Xavier Torres Sans
Torres i Sans, Xavier


Girona : CCG : Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines : Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la Universitat de Girona, 2000
134 p. ; 20 cm (Biblioteca d'història rural. Fonts, 1) 
Bibliografia.
ISBN 8495483033

Aquesta mena de "llibres" -o "llibretes" o "quaderns", com també se'n deien- no són pas, certament, massa nombrosos, ni responen sempre a un mateix patró (encara que sí a una mateixa lògica o raó d'ésser). En general, els autors hi consignaven una mena o altra de dades familiars (naixements, casaments i defuncions, capítols matrimonials i testaments) i de caràcter patrimonial (compra-vendes de terres, censos i censals); i pel que fa a la resta, és a dir, al ventall d'afers o informacions addicionals, alguns d'aquests "llibres" no sobrepassen, en realitat, l'estadi d'un simple memoràndum de comptes (vendes de blat, llana o vi; obres i despeses de la casa; bones i males anyades), però d'altres, en canvi, poden incloure fins i tot una relació o testimoni de primera mà de determinats fets històrics o tinguts per extraordinaris (un eclipsi, una guerra, el casament o la mort d'un rei).

Delmes, censos i lluïsmes. El feudalisme tardà a la Catalunya vella (vegueria de Girona, S. XVI-XVII) [Fitxer informàtic] / Pere Gifre Ribas
Gifre i Ribas, Pere


Girona : Documenta Universitaria : Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines : Centre de Recerca d'Història Rural (Institut de Recerca Històrica) de la Universitat de Girona, 2011
1 recurs electrònic (267 p.) (Biblioteca d'Història Rural. Estudis, 14) 
Bibliografia.
ISBN 9788499840666

En aquest llibre es presenta un estudi del feudalisme tardà a la Catalunya Vella. L'anàlisi de la sentència arbitral de Guadalupe (1486) i la seva allargada presència en els segles XVI i XVII permet reobrir el debat sobre el feudalisme a Catalunya, on la pràctica de la capbrevació esdevingué norma per a l'afirmació del domini directe i assegurança de la percepció dels censos deguts pel domini útil. La jurisdicció sortí inalterada de Guadalupe, tot i que l'Audiència va obrir serioses expectatives a les comunitats pageses per eludir les cúries baronials. Al mateix temps, les accions de protesta de la pagesia es van posar de manifest a nivell local qüestionant directament la renda feudal (delmes, censos i lluïsmes), accions que foren contrarestades amb l'actuació dels braços militar i eclesiàstic en corts generals i amb una activa actuació judicial. En aquest llibre s'aporten elements suficients perquè es torni a reflexionar sobre la reafirmació i la recomposició de la renda feudal a la Catalunya Vella en els primers segles de l'època moderna.

L'Evolució del paisatge forestal a les terres gironines a la segona meitat del segle XX [Fitxer informàtic] / Josep Gordi i Serrat
Gordi i Serrat, Josep


Girona : Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines : Documenta Universitària, 2009
1 recurs electrònic (265 p.) (Biblioteca d'Història Rural. Estudis, 13) 
Bibliografia. Inclou annexos.
ISBN 9788492707201

Aquesta monografia té com a objectiu establir i caracteritzar les principals etapes d'evolució del paisatge forestal de les comarques gironines entre 1950 i l'any 2000. Per a fer-lo s'utilitzen fonts d'informació diverses, tant de caràcter quantitatiu com qualitatiu (estadístiques, cartografia, fotografies històriques i actuals, textos literaris, entrevistes...), juntament amb un nombre considerable d'elements gràfics, fotogràfics i cartogràfics, no només com a il·lustracions sinó com a elements argumentals. La pretensió és oferir una visió holística de l'evolució i la percepció del paisatge forestal, posant èmfasi en l'impacte de les activitats econòmiques i dels incendis, per plantejar potencials escenaris paisatgístics de futur.

La Reforma catòlica a la muntanya catalana. Els Bisbats de Girona i Vic (1587 - 1800) [Fitxer informàtic] / Xavier Solà Colomer
Solà i Colomer, Xavier


Girona : Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines : Centre de Recerca d'Història Rural (ILCC-Secció Vicens Vives) de la Universitat de Girona : Documenta Universitaria, 2008
1 recurs electrònic (420 p.) (Biblioteca d'Història Rural. Estudis, 12) 
Bibliografia.
ISBN 9788496742765

El present volum -adaptació de la tesi doctoral de l'autor- explica la implantació de la Reforma Catòlica en una sèrie de parròquies rurals i de muntanya dels bisbats de Girona (a les valls de Ridaura, Bas, Hostoles i Amer) i de Vic (al Collsacabra i les valls de Susqueda i Sau), entre 1587 i 1800, des dels bisbes posttridentins Jaume Caçador i Pedro Jaime als il·lustrats Tomàs de Lorenzana i Francisco de Veyan. Les visites pastorals, com a font principal i fonamental -recolzades amb documentació parroquial, notarial i impresos episcopals- es contrasten, en les seves semblances i diferències, amb els decrets del concili de Trento, de les constitucions provincials tarraconenses i de les sinodals gironines i vigatanes, i s'estudien les seves correspondències amb les evidències artístiques, arquitectòniques, arqueològiques i fotogràfiques fruit del treball de camp. D'aquesta manera, l'estudi de llarga durada demostra com en va ser de lent, dificultós, dilatat i sovint ineficaç, la instauració del programa tridentí, no acomplert fins ben entrat el segle XVIII, i pel qual sovint calgueren altres instruments i vies de suport i millora complementaris.

Ciència, tècnica i agricultura a la Catalunya de la Il·lustració (1766 - 1821) [Fitxer informàtic] / Pascual Bernat ; [pròleg de: Agustí Nieto Galan]
Bernat López, Pasqual


Girona : Associació d'Història Rural de les Comarques gironines : Centre de Recerca d'Història Rural (ILCC-Secció Vicens Vives) de la Universitat de Girona : Documenta Universitaria, 2008
1 recurs electrònic (298 p.) (Biblioteca d'Història Rural, 11) 
Bibliografia. Inclou apèndix documental.
ISBN 9788496742727

Aquest treball tracta sobre el moviment agronòmic a Catalunya durant el període de la Il·lustració. De l'estudi de les fonts consultades es posa de manifest l'existència d'un discurs que tenia com a eixos la potenciació i la modernització de l'agricultura. A partir d'aquesta constatació s'ha bastit una hipòtesi de treball que pretén demostrar que el moviment agronòmic català de la Il·lustració, tot i posseir uns trets específics que el dotaven de personalitat pròpia, va seguir, tant des del punt de vista institucional, humà, com de propostes tecnològiques, les directrius del seu homòleg europeu. El treball es divideix en tres parts. Després d'una primera part en la que s'estudien els precedents agronòmics del punt d'inici de la recerca es dedica una segona part en la que s'aborden les qüestions centrals de la recerca: la institucionalització de l'agronomia a la Catalunya il·lustrada. La tercera part analitza i exposa les propostes tècniques i metodològiques que les institucions i els agrònoms estudiats van propugnar.La novetat d'aquest treball estriba en posar de relleu l'existència d'un moviment de naturalesa científico-tècnica que es va produir paral·lelament a les transformacions del camp català del XVIII. Un moviment que, sense ser una especificitat pròpia de la societat catalana del moment, va representar tot un estat d'opinió i un desig de transformació des dels pressupostos de la renovació científica i tècnica. Temes com l'ensenyament de l'agricultura, la invenció de noves màquines agrícoles, els nous mètodes de conreu o la lluita fitosanitària són algunes de les matèries que el lector trobarà en les pàgines d'aquest llibre.