[Lola Anglada. Necrològica]



En: Revista de Banyoles. Banyoles, Núm. 648-649 (oct. 1984), p. 21

El Camí veïnal de Montgat a Tiana / Josep M. Toffoli i Carbonell
Toffoli i Carbonell, Josep M.


En: 253665 Les Vies de comunicació terrestres i els mitjans de transport al Maresme : XVI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Mataró : Arxiu Comarcal del Maresme, 2024. p. 211-213
 (Comunicacions) 

Antigament Tiana es connectava amb Montgat amb un camí que avui pràcticament ha desaparegut casi en la seva totalitat, quedant algun tram del antic camí (avui part d'algun carrer) que anava al barri dels pescadors origen del nucli de Montgat. Com el camí era estret i es trobava en mal estat a mitjans del segle XIX es va fer un projecta d'arranjament que mai es va executar. Amb la arribada del tren, els tianencs necessitaven d'una nova connexió amb Montgat, ja que la estació es trobava al barri de Les Mallorquines a un Km. de distancia del barri dels pescadors. Com l'estació es troba al final de la riera de Tiana, els tianencs feien servir la llera de la riera per el tràfic de viatgers i el transport de productes des de el poble al ferrocarril, amb tots els inconvenients i perills que oferia utilitzar el curs de l'aigua com a camí carreter.

Les Tartanes d'en Feliu Barbeta / Isac Salvatierra Pujol
Salvatierra Pujol, Isac


En: 253665 Les Vies de comunicació terrestres i els mitjans de transport al Maresme : XVI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Mataró : Arxiu Comarcal del Maresme, 2024. p. 195-198
 (Comunicacions) 

A la segona meitat del segle XX, Tiana estava connectada amb Barcelona gràcies a les tartanes que unien el poble amb l'estació del ferrocarril. A Tiana, un petit poble agrícola tancat en sí mateix, els carros i les tartanes tenien una gran importància en l'activitat econòmica del poble, tant per al transport de mercaderies com pel de passatgers. El carro, amb una bona mula, era una peça vital a les cases de pagès, ja que permetia treballar el camp i distribuir els productes fins als punts de venda.

El Tramvia de Montgat a Tiana / Josep M. Toffoli i Carbonell
Toffoli i Carbonell, Josep M.


En: 253665 Les Vies de comunicació terrestres i els mitjans de transport al Maresme : XVI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Mataró : Arxiu Comarcal del Maresme, 2024. p. 113-119
 (Comunicacions) 

El tramvia va estar funcionant quasi quaranta anys, però després de la seva marxa ha quedat sempre en el record dels tianencs, de tal manera que avui és un dels símbols de la nostra vila. Al llarg de l'any 1911 el senyor Garí, que era l'alcalde de Tiana, ja havia fet algunes gestions per a aconseguir la prolongació de la línia de Badalona a Montgat fins a Tiana. Les converses però no arribaren a bon terme. L'Ajuntament de Tiana comptava amb la col·laboració del senyor Josep Ferrer, comandant d'enginyers i amic íntim del senyor Mariano de Foronda, gerent de Tramvies de Barcelona, que aquell mateix any s'havia fet càrrec de la línia Badalona - Montgat.

Les Vies de comunicació terrestres i els mitjans de transport al Maresme : XVI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme

Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme (16a : 2023 : Tiana )


Mataró : Arxiu Comarcal del Maresme, 2024
1 vol. : il., map. ; 21 cm
4 de novembre de 2023, Sala Albéniz, Tiana.

Conté:
- 253672  Navas i Ferrer. Teresa. Comunicar-se arran de mar. Aproximació a les vies terrestres de la costa central catalana.
- 253673  Clariana i Roig. Joan Francesc. El Tram de la Via Augusta des del mil·liari de Vilassar Mar fins a l'entrada d'Iluro.
- 253674  Graupera i Graupera. Joaquim. El Camí dit dels Contrabandistes, ruta de conquesta carolíngia a la serralada litoral del segle IX.
- 253675  López Silva. Héctor. El Gremi dels Traginers de Mataró al Monte Pío de Sant Antoni Abat.
- 253676  Mas i Gibert. Xavier. 200 anys de transport de viatgers i mercaderies. La família Gibert de Canet.
- 253677  Nubiola de Castellarnau. Xavier. La Primera estació de Mataró. Un símbol profanate.
- 253678  Ramis i Nieto. Josep. La Construcció de les quatre carreteres de Dosrius.
- 253679  Soldevila i Temporal. Xavier. Conflictes per camins i drets de pas a l'edat mitjana (Baronies de Palafolls i Montpalau, segles XV i XVI).
- 253680  Daví i Salvanyà. Daniel. Temptatives de construir la carretera de Mataró a Dosrius durant la segona meitat del segle XIX: obres públiques contra crisis fabrils i sanitàries.
- 253681  Toffoli i Carbonell. Josep M. El Tramvia de Montgat a Tiana.
- 253682  Alsina i Boix. Neus. Mitjans de transport de persones i mercaderies al municipi de Dosrius (1890-1960).
- 253683  Nubiola de Castellarnau. Xavier. Projectes de trasllat terra endins del tren del litoral. Propostes raonables o fantasioses?
- 253684  Capdevila i Muntadas. M. Alexandra. Els Camins de migració i les condicions del viatge dels francesos arribats al Maresme als segles XVI i XVII.
- 253685  Casals i Coll. Gaspar. El Camí Ral entre la Marina i el Vallès: el Fondo de Can Rossell.
- 253686  Salvatierra Pujol. Isac. Les Tartanes d'en Feliu Barbeta.
- 253687  Casanovas i Berdaguer. Jordi. Breu aproximació a les vies de comunicació i mitjans de transport dels segles XVIII, XIX i XX. Un exemple de via de comunicació al Maresme: el Camí Ral de la Marina (1761-1928).
- 253688  Toffoli i Carbonell. Josep M. El Camí veïnal de Montgat a Tiana.
- 253689  Bosch Martínez. Laura. El Projecte de ferrocarril elèctric des de Premià de Mar a Cabrils. 1917-1918.
- 253690  Nubiola de Castellarnau. Xavier. Els Romàntics del tren.

El Fons del Baró d'Esponellà de l'Arxiu de la Cartoixa de Montalegre / Carles Díaz Martí
Díaz i Martí, Carles


En: Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia. Barcelona, núm. 31 (2013) , p. 17-58 (Articles) 
Notes a peu de pàgina. Abstract en anglès.

Can Santromà de Tiana i el baró d'Esponellà / Josep M. Toffoli
Toffoli i Carbonell, Josep M.


En: 243430 Historiografia del Maresme : la història de la recerca històrica, arqueològica i antropològica de la comarca : dissabte 15 d'octubre de 2022, Cabrera de Mar. Mataró ; Cabrera de Mar : Arxiu Comarcal del Maresme : Fundació Burriac, 2023. p. 55-58


El Maresme conté importants jaciments entre els que destaca Can Santromà per l'activitat arqueològica que s'hi ha desenvolupat. Després de l'aparició fortuïta de les primeres troballes romanes l'any 1934, amb un desplaçament de terres a causa d'una pluja torrencial, Epifani Fortuny i Salazar, Baró d'Esponellà propietari de Can Santromà va iniciar les excavacions amb la col·laboració del professor Serra i Ràfols. La Història de les excavacions de Can Santromà es pot dividir en cinc etapes.

Montalegre : institut antituberculós i hospital d'invàlids de guerra / Francesc Palacio Serra, Enric Caballeria Lamelas
Palacio Serra, Francesc


En: Carrer dels arbres. Badalona. 4a època, núm. 4 (2019) , p. 96-106 : il.
Notes.

Els Antics camins d'Alella a Tiana / Maria Carme Carmona Marín
Carmona Marín, Maria Carme


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2021, núm. XXXVIII (2022) , p. 33-35
Resum de la comunicació presentada. Sessió celebrada el 20 de novembre de 2021.

Diplomatari de la cartoixa de Nostra Senyora de Montalegre (1200-1265) / [a cura de: Robert Àlvarez Masalias]



Barcelona : Fundació Noguera, 2022
551 p. ; 24 cm (Diplomataris, 83) 
ISBN 9788413034195

El diplomatari que presentem és continuació del que, l'any 1998, va escriure el Sr. Xavier Pérez i Gómez, i publicà la Fundació: Diplomatari de la cartoixa de Montalegre (Segles X-XII), i omple el període que va dels anys 1200 a 1265. la cartoixa de Montalegre va ser formada per la unió de dues cartoixes preexistents: Sant Pau del Maresme, a l'actual Sant Pol de Mar, i Sant Jaume de Vallparadís, a Terrassa. Sant Pau del Maresme fou la primera i amb ella comença la història de la cartoixa de Montalegre. Sant Pau del Maresme era un castell situat dalt d'un roquer a la vora de la mar. El comte Ramon Berenguer I, després d'haver-lo reedificat, l'any 1069 el donà a l'abadia cluniacenca de Santa Maria i Sant Honorat de Lerins, a Provença, la qual hi establí una comunitat que hi va romandre fins l'any 1265, quan el prior de Lerins, Pere Carles, en representació del seu abat, Nicolau, el va vendre a l'arquebisbe electe de Tarragona Guillem de Montgrí, conqueridor d'Eivissa i Formentera. El darrer document del present diplomatari és del 4 de maig de 1265. Amb ell acaba la prehistòria de la cartoixa de Nostra Senyora de Montalegre. Uns dies després, el 22 de maig, Guillem de Montgrí compraria el castell de Sant Pau del Maresme i donaria inici a la història de la nostra cartoixa. (Editorial).

L'Extinció del llinatge Sala de Tiana (segle XV) / Carles Díaz Martí
Díaz i Martí, Carles


En: 229748 Omnia mors aequat : el món de la mort al Maresme medieval : 3er simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme medieval. Vilassar de Mar : Generalitat de Catalunya, Arxiu Comarcal del Maresme : Museu Arxiu de Vilassar de Dalt : Maresme Medieval, 2022. p. 167-175 : il
 (Comunicacions) 
Bibliografia.

Els Sala eren un llinatge assentat en un mas de Tiana almenys des del segle XIV. Arran de la mort de Pere Sala, a la dècada del 1460, el mas va quedar en mans d'una pubilla, compromesa en matrimoni quan tenia vuit anys (1468). L'episodi de pesta del 1475-1476 va causar la mort d'aquest matrimoni i del seu fill. Extingit el llinatge Sala, va ser substituït pels Sentromà, de Tiana. S'analitza el procés gràcies a un conjunt de documentació relacionada.

La Presència cartoixana a Catalunya : segles XII-XX / Diego Sola, Pere de Manuel (eds.)



Barcelona : Universitat de Barcelona, Edicions : Grup de Recerca i Estudis Cartoixans, [2021]
252 p. : il. ; 24 cm (Quaderns de Montalegre, 1) 
ISBN 9788491686514

La Cartoixa ha estat, històricament, una gran desconeguda. La manca d'una recerca consolidada de la seva evolució s'ha atribuït sovint a la naturalesa mateixa de l'orde cartoixà, constituït per monjos ermitans la vida dels quals, gairebé sense canvis al llarg de mil anys d'existència, troba en el silenci i la solitud les vies principals per experimentar l'espiritualitat. Aquest volum col·lectiu estudia des de la interdisciplinarietat la presència cartoixana al nostre país, centrant-se en els dos monestirs més destacats, Escaladei i Montalegre, i en el patrimoni de l'orde, que comprèn no només els aspectes documentals i arquitectònics, sinó també els intel·lectuals, culturals i fins i tot heràldics i gastronòmics. Les investigacions que reuneix el llibre donaran a conèixer la importància de les cartoixes en la història de Catalunya i contribuiran a valorar-ne justament el llegat. (Editorial).

La Cuina dels cartoixans : costumaris d'Escaladei i de Montalegre / [Marc Sogues, Maria Àngels Pérez Samper (Eds.)]



Barcelona : Restaurant de les 7 Portes : Editorial Barcino, 2022
437 p. : il. ; 21 cm (Set Portes, receptaris històrics de cuina catalana, 7) 
ISBN 9788472269026

Conté els primers receptaris de l'època moderna, quan arriben per primer cop a Catalunya els aliments procedents d'Amèrica, com el tomàquet, la patata o el pebrot. A partir d'aquest moment la cuina catalana farà un tomb per sempre. El llibre presenta dos manuscrits diferents: el Llibre de cuina d'Escaladei, i el Llibre molt apte per al govern de la cartuxa de Montalegre. El primer, pel seu contingut culinari i per les seves característiques, l'hem de considerar representatiu de la cuina elaborada en el monestir durant la segona meitat del segle xvi, representativitat que romandrà fins els primers anys del següent. En canvi, el contingut del manuscrit de Montalegre reflecteix la pràctica culinària de les darreres dècades del segle xvIi i que encara es practicava en la segona dècada del segle XVIII. Aquesta seqüència ens permet observar una lenta dinàmica de canvi dels sistemes alimentaris amb novetats significatives respecte dels productes i les elaboracions. (Editorial).

Diplomatari de la cartoixa de Montalegre (916-1450) / edició a cura de: Robert Àlvarez Masalias



Barcelona : Fundació Noguera, 2020
2 vols. (1123 pàgines) ; 24 cm (Diplomataris, 79-80) 
Referències bibliogràfiques. Índex. Introducció i sumaris en català, text bilingüe en català i llatí.
ISBN 9788413032221

L'any 1415 la cartoixa de Vallparadís comprava a l'hospital de la Santa Creu de Barcelona la casa de Montalegre, i les dues cartoixes, Sant Jaume de Vallparadís i Sant Pau del Maresme, compraren el mas Rovira, amb la finalitat d'edificar en els seus terrenys el nou monestir de Nostra Senyora de Montalegre. que per tant, tinguè el seu marc territorial entre el Maresme, Terrassa i el Vallès. El divendres, 24 de juliol de 1835, els monjos de la cartoixa havien estat alertats pel seu procurador de Barcelona, qui havia retornat apressadament a Montalegre, del perill que s'apropava. L'endemà, es produïren greus disturbis a Barcelona que al vespre derivaren en la crema de diversos convents. El dilluns al matí, dia 27, quaranta carros proporcionats per persones amigues s'emportaven a llocs segurs els objectes més valuosos de la cartoixa, entre ells els volums de la biblioteca i la col·lecció de pergamins. El dia 31 la cartoixa fou incendiada en gran part i a continuació saquejada. La majoria d'aquells documents acabaren dipositats a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, on s'hi conserven 2.613 pergamins, 92 volums i 72 lligalls. Aquesta obra en dos volum recull la documentació que conforma el Diplomatari. El primer volum, amb l'estudi introductori sobre la documentació i dels diferents establiments monàstics i propietats, més el regest i la transcripció dels primers 159 documents, que van des de l'any 916 fins al 1346. Els pergamins que van del número 1 al 170, els quals abasten fins a l'any 1199, han estat publicats a cura de Xavier Pérez i Gómez. l'any 1998, per la Fundació: Diplomatari de la cartoixa de Montalegre (segles X-XII).

La Mare Montserrat Viñas : abadessa emèrita del Monestir de Sant Benet de Montserrat / Jesús M. Oliver
Oliver Salas, Jesús M.


En: Poblet : Germandat del Monestir Cistercenc de Santa Maria de Poblet. II Època, Núm. 36 (juny 2018), p. 64-71 (l'Entrevista) 

Els Convents maresmencs a través de Las casas de religiosos en Cataluña i Los religiosos en Cataluña de Gaietà Barraquer i Roviralta / Albert Montalbán Arenas, Héctor López Silva
Montalbán Arenas, Albert


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2019, núm. XXXVI (2020) , p. 217-233 : il.
Sessió celebrada el 23 de novembre de 2019. Bibliografia.

En aquesta comunicació ens parlaran de: La Breu trajectòria vital de Gaietà Barraquer i Roviralta, dels objectius de la seva obra, Pensament i ideologia i metodologia. Així mateix, també posar en relleu l'anàlisi descriptiu dels edificis religiosos i de les restes dels convents i monestirs en cadascun dels articles. Segons Albert Ghanime (2009: 348) aquesta és una de les característiques de la historiografia romàntica, amb una especial fixació per la recerca dels orígens medievals dels monuments i les seves restes arquitectòniques, gràcies a l'impuls i influència que rebé del medievalisme de la literatura del romanticisme: Els convents caputxins de Mataró, Arenys i Calella-Pineda; El convent de carmelites descalços de Mataró; La cartoixa de Montalegre (Tiana); Un cas atípic: l'Escola Pia Santa Anna (Mataró); Els convents maresmencs en l'obra del canonge Barraquer.

Recollida selectiva / Lluïsa Valls, Lluís Simon, Josep Pujol, Josep Borrell



En: Tosquija : Revista del municipi de Vilobí d'Onyar. Vilobí d'Onyar, Núm. 66 (novembre 2003), p. 29-35 : il. (Dossier) 

1713. Les tropes borbóniques sequegen la cartoixa de Montalegre / Enric Subiñà i Coll
Subiñà i Coll, Enric


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2018, núm. XXXV (2019) , p. 185.194: il.
Sessió celebrada el 18 de novembre de 2017. Bibliografia.

La Bovila de Can Jordana (Tiana, el Maresme). Un jaciment del neolític mitjà? / Ramon Coll Monteagudo, Jordi Galbany Casals
Coll i Monteagudo, Ramon


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2018, núm. XXXV (2019) , p. 223-241 : il.
Sessió celebrada el 24 de novembre de 2018. Bibliografia.

Pro oeconomo monasterii Montishilaris Cartusiensium contra Vniversitatem loci & termini de Vilanant : circa exceptionem rei iudicatae per dictam Vniuersitatem oppositam / [Xammar]

Cartoixa de Montalegre.


[Barcinonae?] : [s.n.], [1649 o post.]
[4] f. ; 31 cm
Data més moderna al text: 1649. Menció de resp. al final del text. Precedeix el text advocació pia.