Prohoms i res publica : Els Eroles al Vilassar del segle XV / Benet Oliva
Oliva i Ricós, Benet


En: 172843 El S. XV, temps de canvis i incerteses : actes del Simposi In Maritima : 1r simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme medieval. Vilassar de Dalt : Museu Arxiu de Vilassar de Dalt : Maresme Medieval, DL 2017. p. 113-168 : il

Annex documental.

Al llarg del quatre-cents a la baronia dels castells de Sant Vicenç i Vilassar, neixen i es conformen les corporacions o universitats que articulen aquestes comunitats, alhora que es forma consciència i habituds de res pública. Aquest procés el lideren i en treuen el principal profit les nissagues de pagesos benestants o prohoms de cada lloc. Els Eroles són el llinatge de pagesos benestants que encapçala el moviment a Vilassar. Aquest article n'explora la microhistòria per entendre com es conforma aquest sector social emergent.

­Abajo los Borbones! : a revolució liberal de 1868 a Canet de Mar / Carles Sàiz i Xiqués
Sàiz i Xiqués, Carles


En: El Sot de l'Aubó. Canet de Mar, núm. 66 (2018) , p. 15-21 : il.
Notes. Resums en català i anglès.

Coincidint amb el 150è aniversari de la revolució liberal de 1868, altrament coneguda com la Gloriosa, l'article fa una radiografía de com es van viure des de Canet de Mar aquells esdeveniments que van intentar substituir l'absolutisme de l'Àntic règim per una democràcia constitucional. L'autor apunta que els liberals progressistes van participar en els processos revolucionaris de 1868 es convertiren, a posteriori, en l'oligarquia més poderosa de Canet de la Restauració.

L'Oligarquía gironina durant el trienni constitucional / Josep Quer i Carbonell
Quer i Carbonell, Josep


En: Revista de Girona. Girona. Any 33, núm. 122 (1987) , p. 75-81 : il. (Història) 

Franquismo S.A / Antonio Maestre
Maestre, Antonio


Madrid : Ediciones Akal, S.A., 2019
277 p. : il. ; 24 cm (Akal anverso) 
Reimpressions: 2020. Referències bibliogràfiques.
ISBN 9788446047964

En España, como en el resto del mundo, los bienes o deudas económicas se heredan, pero la culpa y la responsabilidad moral, no. La llegada de la democracia a nuestro país supuso un cierre en falso del abismo entre vencedores y víctimas de la Guerra Civil y la represión franquista. En la actualidad la cuestión de la memoria histórica forma parte de nuestro debate público: la polémica sobre El Valle de los Caídos y la exhumación del cadáver del dictador, el cambio de nombre de las calles que homenajeaban a criminales franquistas, la apertura de las fosas comunes. Sin embargo, el fondo de la cuestión va más allá: ¿cuál es la responsabilidad moral de las elites que se lucraron al calor del franquismo? ¿Son legítimos los patrimonios transmitidos a sus herederos? Ilustres nombres de la oligarquía empresarial y política que se enriquecieron con la represión, la corrupción o las íntimas relaciones con la dictadura franquista siguen ocupando hoy cargos de responsabilidad en consejos de administración, administraciones públicas o fundaciones de todo tipo sin que la sociedad exija una sanción o una compensación. En Franquismo S.A. Antonio Maestre nos obliga a realizar una revisión crítica de la historia empresarial de las grandes sagas familiares que componen las elites de este país. Porque la mayor resistencia a la reparación histórica no es cultural, política o moral. Es económica. (Editorial).

Capitula facta et firmata : inquietuds artístiques en el quatre-cents / Maria Rosa Terés (coordinadora)



Valls : Cossetània, 2009
549 p. : il. ; 24 cm
Bibliografia. A la part superior de la portada: Magna Ars. Textos en català, castellà i italià.
ISBN 9788497916547

Capitula facta et firmata. Inquietuds artístiques en el quatre-cents constitueix una miscel·lània d'estudis que tenen un denominador comú: la promoció artística a la Corona d'Aragó a la fi del període medieval. El volum s'organitza en quatre blocs: el primer està dedicat a la promoció reial; el segon, analitza diversos encàrrecs de la noblesa; el tercer el constitueixen treballs que versen sobre el patrocini de les oligarquies ciutadanes i els consells municipals, el darrer bloc es refereix a la relació entre la producció d'obres d'art i les comandes eclesiàstiques, relació que, sens dubte, va ser una de les més importants i significatives de l'època. (Editorial).


Conté:
- 185912  Jardí Anguera. Montserrat. La difusió de l'art al final del segle xv arreu de la diòcesi de Barcelona sota el patrocini dels canonges de la catedral.

Oligarquia, fiscalitat i règim municipal al món urbà de la Catalunya medieval, Cervera entre 1026 i 1430 [Fitxer informàtic] / Max Turull i Rubinat ; tesi doctoral dirigida pel Dr. Manuel Riu i Riu
Turull i Rubinat, Max


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2010
Dirigida per: Riu i Riu, Manuel. Universitat de Barcelona. Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica, 1991
1 recurs electrònic
Bibliografia. Inclou apèndix documental, estadístic i gràfic.
ISBN 9788469354759

El Pols dels monarques contra l'oligarquia barcelonina / Eduard Juncosa Bonet
Juncosa Bonet, Eduard


En: Barcelona quaderns d'història. Barcelona, núm. 23 (2016) , p. 278 (Comunicacions. Resums) 
Número monogràfic: Ciutat, monarquia i formacions estatals, segles XIII-XVIII.

Aproximació a les raons de l'opció canareva en la guerra de Successió / Agustí Bel Beltran
Bel i Beltran, Agustí


En: 134693 III Congrés d'Història d'Alcanar : Alcanar, 1, 2 i 3 de desembre de 2010. Alcanar : Ajuntament d'Alcanar, 2011. p. 83-152
 (Ponències) 

L'examen de diversos informes emesos en el si de l'administració borbònica en relació amb els memorials que Alcanar presentà en els anys 1709 i 1715 davant de Felip V de Borbó permet avançar, amb la prudència que fa al cas, una aproximació als principals motius que degueren impulsar les autoritats de la vila a decantar-se decididament pel bàndol filipista així que van poder, un cop va esclatar la Guerra de Successió.

Els Andreu, prohoms de la ciutat de Manresa / Raquel Valdenebro Manrique
Valdenebro i Manrique, Raquel


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 122 (Hivern 2017), p. 5-12 : il. (Història) 
Notes.

Aquest article vol donar a conèixer aspectes relacionats amb la nissaga manresana dels Andre durant la primera meitat del segle XIV que de ben segur es poden extrapolar a les altres famílies de prohoms de la ciutat, que al llarg d'aquest període augmentaren considerablement la seva fortuna i acapararen sovint càrrecs públics, esdevenint una oligarquia cada cop més tancada.

La Petita noblesa rural : els Pallarès de Talarn : tesi de llicenciatura / Magda Mirabet i Cucala ; director: Carlos Martínez Shaw
Mirabet i Cucala, Magda


1985
Dirigida per: Martínez Shaw, Carlos. Universitat de Barcelona. Facultat de Geografia i Història, 1985
186 f. ; 30 cm
Notes. Referències bibliogràfiques.

Los Orígenes de una oligarquía comercial : la evolución de la élite económica barcelonesa en el siglo XVIII / José Miguel Sanjuán
Sanjuán, José Miguel


En: Historia Social. Valencia, núm. 87 (2017) , p. 3-24 (Estudios) 

Els "Catalans de Gènova" : història de l'èxode i l'adhesió d'una classe dirigent en temps de guerra / Rubèn Doll-Petit
Doll i Petit, Rubèn


Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2003
544 p.; 20 cm (Biblioteca Abat Oliba, 256) 
Inclou un apèndix amb extenses llistes de noms.
ISBN 8484155463

Estudi sobre la precipitada fugida de milers de catalans a l'estranger a partir de la desfeta dels militars revoltats el 19 de juliol de 1936; el transcendental paper de la Generalitat en les tasques de salvament; la progressiva i general adhesió d'aquests refugiats a la causa franquista; les seves relacions -no sempre bones- amb el govern de Burgos i, per últim, el repatriament a l'Espanya franquista. (Editorial).

La classe dirigent de Barcelona i la Conferència dels Tres Comuns. Una relectura del poder del Consell de Cent en el tombant del segle XVIII / Eduard Martí Fraga
Martí Fraga, Eduard


En: Barcelona quaderns d'història. Barcelona, núm. 20 (2014) , p. 264-265 (Comunicacions. Resums, II) 
Número monogràfic: Recurs al passat i modalitats historiogràfiques a Barcelona. Conté resum de la comunicació.

El franquisme que no marxa / Lluc Salellas i Villar
Salellas i Villar, Lluc


Barcelona : Saldonar, 2015
128 p. ; 21 cm (Periodistes, 4) 
Referències bibliogràfiques. Índex.
ISBN 9788494289651

El franquisme que no marxa és un viatge al cor mateix de les famílies responsables de la dictadura franquista. Un trajecte que posa davant la societat els noms i els cognoms de les persones amb més pes durant el franquisme que van sobreviure durant la Transició i hi van continuar manant, tot i carregar a l'esquena el pes d'una infàmia de quaranta anys. El periodista del Grup de Periodistes Ramon Barnils Lluc Salellas i Vilar documenta i relata com les elits franquistes es van ressituar amb les màximes facilitats dins les estructures de poder de la nova democràcia, a diferència dels casos de Portugal i Grècia. La conclusió d'aquest treball d'investigació és que el grup social que determina en gran manera el nostre dia a dia encara és el mateix avui. Els fills i els néts del règim absolutista, sense cap dubte, continuen al capdavant de les principals empreses i no han perdut pes polític. Una aportació de referència a l'acció col·lectiva per demostrar quines són les bases sobre les quals reposa la democràcia espanyola. (Editorial).

La Guerra del Pendís o la fallida de l'autoritat de l'Estat. Els manresans i la Guerra Gran 1793 - 1795 / Gemma rubí, Lluís Ferran Toledano
Rubí i Casals, Maria Gemma


En: 157517 Manresa, de la Guerra dels Segadors a la Guerra Gran. Manresa : Centre d'Estudis del Bages : Ajuntament de Manresa, 2014. p. 297-329

Notes.

D'alguns vilafranquins i els origens de la Caixa d'Estalvis del Penedès / Joan Solé i Bordes
Solé i Bordes, Joan


En: Del Penedès. Vilafranca del Penedès, núm. 25 (2011) , p. 17-30 : il. (Col·laboracions) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

La col·laboració l'any passat en un treball de recerca sobre els americanos o indianos a Vilafranca1 ens va fer conèixer noves dades inèdites sobre alguns d'aquells penedesencs establerts a Vilafranca, amb bons negocis a terres americanes. Ens referim als Via Figarot, els Torres i els Jané, així com els Via Oiveras. És precisament el patrimoni d'una d'aquestes famílies, com el d'alguns altres propietaris terratinents, que finalment passa a mans eclesiàstiques, amb indicis prou evidents d'haver contribuït, qui sap si decisivament, a constituir el 1913 la Caixa d'Estalvis del Penedès.

La Classe Dirigent Catalana. Els Membres de la Conferencia dels Tres Comuns I del Brac Militar (1697 - 1714) / [ressenya de:] Chris Storrs
Storrs, Chris


En: Parliaments, Estates and Representation. London. Vol. 34, num. 1 (April 2014), p. 119-121
Ressenya de:
- Martí Fraga, Eduard. La Classe dirigent catalana: els membres de la Conferència del Tres Comuns i del Braç Militar (1697-1714) / Eduard Martí Fraga. Barcelona ; Lleida : Fundació Noguera ; Pagès, 2009

Les Famílies benestants de Flix a la fi del segle XVIII / Joan R. Vinaixa
Vinaixa i Miró, Joan Ramon


Tarragona : Delegació a Tarragona de la Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografia i Vexil·lologia, 1996
38 p. : il. ; 22 cm (Paratge tarragoní, 10) 
Bibliografia. Índex.

L'oligarquia de la Sénia a l'Edat Moderna / Joan Roig
Roig, Joan


En: Lo Senienc : memòria, natura i llengua. La Sénia, núm. 4 (agost 2007), p. 6-12 (Racó de la memòria) 
Notes.

Manuel de Montsuar, degà de Lleida i president de la Generalitat de Catalunya : societat, política i mecenatge cultural a la Catalunya del segle XV / a cura de Joan Josep Busqueta i M. Esther Balasch



Lleida : Publicacions dels Amics de la Seu Vella, 1994
158 p., [20] p. de làm. : il. ; 24 cm (Dia de la Seu Vella, 1993) 
Referències bibliogràfiques. Textos en català i castellà.
ISBN 8479352388

Se li dedica el Dia Seu Vella de 1993 amb motiu del cinquè centenari de la seva mort. Lleidatà de soca-rel, nascut a la nostra ciutat i format en l'Estudi General, cursà la carrera eclesiàstica, fou prevere i vicari general del bisbat de Lleida. El 1460 és elegit síndic eclesiàstic per les corts, i l'any següent diputat de la Diputació de Catalunya. Per la seva condició d'eclesiàstic, es convertí en president de la Generalitat de Catalunya.