Les Fonts de Sant Hilari Sacalm / text: Òscar Farrerons Vidal
Farrerons Vidal, Oscar


En: Revista de Girona. Girona, núm. 351 (juliol-agost 2025), p. 44-47 : il. (Medi ambient) 

75è Aplec de Matagalls : setanta-cinc anys de festa al Montseny / Oscar Farrerons Vidal
Farrerons Vidal, Oscar


En: Ausa. Vic. vol. XXXI, núm. 193-194 (2024) , p. 383-403 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Al juliol 2025 es celebrà el 75è Aplec de Matagalls. Per commemorar aquest aniversari es van organitzar algunes activitats, i el present article s'afegeix a la celebració, recordant de manera abreujada les característiques principals de l'Aplec de Matagalls. Podreu llegir sobre el pare Faustí Illa, les fonts arranjades per l'Aplec, els premis a la constància, el foc de camp, les sardanes, el concurs de rams de flors boscanes de Matagalls, i les celebracions que es van portar a terme en el 25è i 50è Aplec. Un petit resum de la història d'aquest aplec que es celebra a redós de la Creu més altiva del Montseny.

El Montseny diu adeu a un enginyer enamorat dels arbres / Oscar Farrerons Vidal
Farrerons Vidal, Oscar


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 40 (2025) , p. 21-27 : il.
Títols i resums en català i anglès.

El 6 de gener de 2025 va morir Josep Maria Vives de Quadras, qui va ser vicepresident de l'associació Amics del Montseny durant molt de temps. En Josep Maria va esdevenir un dels grans organitzadors de la gimcana dels arbres "Joan Varderi" que gestionem des de l'associació. Juntament amb la seva dona, la Maria Lluïsa Xiol, que també era secretària de l'associació, va participar en molts dels actes d'Amics del Montseny: les festes d'entrega dels premis de poesia del Montseny, les excursions, i a la vegada va participar com autor en quatre ocasions en les Monografies del Montseny. Va ser cap del Servei de Protecció dels Vegetals de Catalunya durant 27 anys, i ha estat considerat la màxima autoritat acadèmica a Espanya en l'àmbit de la sanitat vegetal. En aquest article se'l recorda per la seva capacitat de treball i resolutiva en els temes de funcionament de la Junta de l'associació, però sobretot per la seva qualitat humana.

Ramon Calm Musoll, un viladrauenc de soca-rel / Oscar Farrerons Vidal
Farrerons Vidal, Oscar


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 40 (2025) , p. 89-101 : il.
Títols i resums en català i anglès.

En Ramon Calm és un viladrauenc de vuitanta anys que ha viscut i treballat sempre a Viladrau. La seva vida ens mostra la manera com es vivia en una casa de pagès del Montseny i com han evolucionat les feines de la ramaderia i del bosc. En aquest article li fem una entrevista per conèixer aquesta forma de vida passada, però també els inicis de la jardineria al poble de Viladrau, i una visió de la política local que ell ha representat durant setze anys. Tal i com ens explica, es pot estar d'acord amb ell o no, però en Ramon sempre diu el que pensa, i sempre ha actuat mirant pel bé del poble. Com en Ramon segur que hi ha molts altres homes i dones grans en els diferents pobles del Montseny, a qui convé escoltar per no perdre el coneixement d'una forma de vida dura, que avui en dia ens queda molt lluny del nostre imaginari.

40 volums de Monografies del Montseny, estudi bibliomètric / Oscar Farrerons Vidal
Farrerons Vidal, Oscar


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 40 (2025) , p. 103-131 : il.
Títols i resums en català i anglès.

Des de 1986 l'associació Amics del Montseny ha publicat 40 volums de Monografies del Montseny, en que han participat més de 400 autors en més de 700 articles que han abraçat tot l'espai de coneixement cultural i científic del Montseny, fins a convertir aquesta publicació anual en un referent de consulta bibliogràfica ineludible per qualsevol treball referenciat al massís. Entre els autors podem trobar col·laboradors que han comandat importants institucions i associacions del nostre país, mereixedors de grans distincions, però també col·laboracions més modestes, treballs que tenen la suficient solvència, independentment del currículum de l'autor. En aquest article es fa un estudi dels autors, per gènere i també pel número d'articles publicats; i dels articles en quan a extensió, autoria compartida i segons les temàtiques abordades. També s'aborden els responsables de l'edició, en forma de direcció, coordinació o consell de redacció, els encarregats de la maquetació, els patrocinadors i els autors del dibuix de coberta.

Liquats Vegetals, una gran empresa a Viladrau / Oscar Farrerons Vidal
Farrerons Vidal, Oscar


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 39 (2024) , p. 107-122 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

Liquats Vegetals és una empresa situada a Viladrau que es dedica a l'elaboració de begudes vegetals, que té com a ingredient més important l'aigua del Montseny. És una corporació de més de trenta anys d'antiguitat, amb tecnologia pròpia, que concentra els laboratoris i totes les activitats a Viladrau. Factura més de 85 milions d'euros i dona feina a quasi tres-centes persones. En els darrers anys el seu creixement ha estat exponencial, convertint-se en una de les empreses més importants del seu àmbit a Europa. Lògicament la companyia ha tingut un impacte econòmic positiu al Montseny i Osona, però els seus detractors també hi troben un impacte negatiu social i en la sostenibilitat del Parc Natural. L'article analitza l'origen, els productes i el funcionament de l'empresa, i formula a la directora general una desena de preguntes. L'objectiu de l'article és obrir al màxim al debat i propiciar l'entesa entre les diferents postures a l'entorn de l'activitat econòmica de Liquats Vegetals.

Història, disseny i enginyeria en el pont Trencat de la Tordera / Oscar Farrerons Vidal
Farrerons Vidal, Oscar


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 39 (2024) , p. 123-140 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

El passat octubre de 2023 es van complir 20 anys de la inauguració de les obres de restauració del pont Trencat, una actuació de gran complexitat que va permetre recuperar la comunicació peatonal entre les dues ribes de la Tordera: entre Sant Celoni al nord i Santa Maria de Palautordera al sud. Però la recuperació del pont va ser molt més que una simple operació urbanística, va suposar refer un element cabdal de la història del Baix Montseny, escapçat abruptament al febrer del 1811 en motiu d'un acte militar per evitar (en va) l'avançament de les tropes napoleòniques durant la Guerra del Francès. A partir de la deflagració va rebre el nom de pont Trencat el que fins aleshores era anomenat com pont Romà, antiguitat que varis estudiosos han donat al pont. El modern pont Trencat recuperat al 2003 va rebre moltes distincions enginyerils i arquitectòniques, i va superar amb èxit la prova de la tempesta Gloria de gener 2020.

Àngel Aguilar Ribé, una memòria de l'antic Viladrau / Oscar Farrerons Vidal
Farrerons Vidal, Oscar


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 38 (2023) , p. 55-63 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

L'article parteix d'una llarga conversaentrevista a l'Àngel Aguilar, viladrauenc de més de 95 anys, que va tenir lloc una tarda de finals de juliol de 2022. L'Àngel recorda el Viladrau d'abans de la Guerra Civil, i sobretot les feines i la vida de la postguerra a Viladrau. Es parla de la vida rural a la masoveria de l'ermita de l'Erola, del veïnat de les Paitides, de les tasques i quefers diaris, de la caça, els bolets, de festes tradicionals i inclús de futbol local. Hi ha la memòria oficial dels pobles, la que surt als llibres d'història, i la memòria oral, la que recorden els homes i les dones que varen viure aquella època com l'Àngel Aguilar. De l'entrevista de final de juliol, l'autor d'aquest article en guarda la gravació original de més d'hora i mitja de conversa.

El Sender de Taradell / Oscar Farrerons Vidal
Farrerons Vidal, Oscar


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 38 (2023) , p. 65-80 : il.
Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

Aquest 2023 es compleixen 15 anys de la remodelació del Sender de Taradell (PR-C 42), una ruta senyalitzada pel Centre Excursionista de Taradell que permet bones vistes del paisatge i la identificació dels principals valors naturals, mediambientals, històrics, culturals i llegendaris d'aquest municipi ponentí del Montseny. En la quinzena de quilòmetres del sender, molt estimat pels taradellencs, es destaquen la Font Gran; el mas Pujol, amb la seva pedrera, la bassa i una magnífica alzina, prop de la Creu del Pujol. El PR-C 42 rellueix Sant Quirze de Subiradells, les Cuines d'en Rocaguinarda, l'Enclusa i el Castell de Taradell. Pel costat llevantí es remarca la carena del Pi Gros, la tomba prehistòrica dels Sequers de Gasala, el Club de Golf de Taradell, els Terressos, els dos Pujolós, el Canyet i la Riereta. L'article sobre el recorregut del PR-C 42 aporta, de passada, algunes anècdotes i velles llegendes de la mà de Josep Codina, un dels homes que sap més coses del sender, i pot, per tant, estimular el coneixement i l'estima envers aquest petit tros del Montseny.

Projecte constructiu de rotonda a la carretera C-14 en el Pk 5+310 i intersecció amb el carrer Flix. Reus. [Fitxer informàtic] / Òscar Farrerons Vidal, N. Lletjos, Mariano Esteller, Montse Morillo
Farrerons Vidal, Òscar


200?
1 recurs electrònic

Rotonda a la carretera C-14 en el Pk 5+310 i intersecció amb el carrer Flix. Reus.

L'Expedició cartogràfica de Juli Serra (1890). Resseguint el camí d'Arbúcies a Matagalls, 133 anys després / Oscar Farrerons Vidal
Farrerons Vidal, Òscar


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 35 (2023) , p. 141-152 : il. (Notes i aportacions) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Proveït d'un nouexemplar del magnífic llibre de Tarrés i Rams, vaig poder rellegir les aventures del tinent Serra, i les interpretacions que en fan els autors. La segona part del llibre, dedicada al Montseny, és menys explícita que la dedicada a Santa Coloma de Farners i al conjunt de les Guilleries, i rellegint-la, és quan vaig pensar que seria interessant refer sobre el terreny la ruta que els militars fan entre Arbúcies i el Matagalls i escriure'n un article sobre el mateix recorregut 133 anys després.

Informe relatiu las riscos d'inundabilitat dels terrenys situats annexos a la Riera de Maspujols sota el terme municipal de Riudoms (Baix Camp) [Fitxer informàtic] / Óscar Farrerons Vidal, Miquel Martí
Farrerons Vidal, Òscar


19??
1 recurs electrònic

Aplicació del mètode hidrometerològic per al càclcul de cabals en petites conques, per a períodes de retorn de 100 i 500 anys.

La Torre Roja de Sant Pere de Vilamajor : passat i present d'un campanar singular / Oscar Farrerons Vidal, Higini Herrero Baró
Farrerons Vidal, Òscar


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 28 (2024) , p. 79-107 : il. (Ponències) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Sant Pere de Vilamajor és un extens terme municipal de gran valor natural i històric, que s'insereix en la història de Catalunya. La Torre Roja és un campanar romànic quasi mil·lenari, de força interès arquitectònic i monumental, que ha experimentat modificacions al llarg de la seva vida, i que havia arribat fins ben entrat el segle XXI amb greus problemàtiques de manteniment. Les patologies han estat resoltes per les obres de restauració que va portar terme la Generalitat de Catalunya durant els anys 2023 i 2024, amb la pretensió d'aconseguir un triple objectiu: garantir la conservació del monument, dotar-lo de mesures de seguretat i renovar-ne les instal·lacions obsoletes perquè el públic el pugui visitar. Un cop acabades les obres, des del centre La Mongia de Vilamajor s'organitzaran visites guiades i activitats de divulgació i interpretació del nucli fortificat de la Força i de la Torre Roja.

Farners : el castell i la capella de la Mare de Déu, una visió actual i un record de 1890 / Òscar Farrerons
Farrerons Vidal, Òscar


En: Revista de Girona. Girona, núm. 344 (maig-juny 2024), p. 58-61 : il. (Història) 

Les Fonts del Montseny sud-occidental : estudi teòric i evidència empírica / Oscar Farrerons Vidal, Fortià Prat Bofill
Farrerons Vidal, Òscar


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 27 (2023) , p. 177-203 : il. (Documents i notes d'investigació) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Les fonts són un bé cultural que cal protegir, i és necessari el seu estudi científic teòric i empíric. S'explica el projecte Fonts del Montseny, una investigació que en els darrers sis anys ha catalogat 893 fonts, i ha analit-zat mineralment l'aigua de les de quatre zones: nord, oest, est, i Montseny sud-oriental. Es presenten els primers resultats de l'anàlisi mineral (pH, con-ductivitat, bicarbonats, clorurs, sulfats, nitrats, duresa, calci, magnesi, sodi, potassi) de l'aigua de 43 fonts del Montseny sud-occidental (Sant Pere de Vilamajor, Cànoves i Samalús, la Garriga, Figaró-Montmany i Tagamanent), d'un total de 90 fonts visitades. Les anàlisis minerals s'han portat a terme en un laboratori homologat. Els resultats són interpretats i explicats, i es desta-quen les principals correlacions entre paràmetres analitzats. Queda pendent per al futur pròxim la comparativa de resultats de les cinc zones geogràfiques en què s'ha dividit el Montseny.

Joan Campañà i Ros (1925-2020), enginyer, molletà d'infantesa, montsenyenc de maduresa / Oscar Farrerons Vidal
Farrerons Vidal, Òscar


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 38 (gener 2023), p. 79-91 : il. (Miscel·lània) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

En Joan Campañà i Ros (Barcelona, 1925-2020) provenia d'una família d'arrels molletanes, era net de Frederic Ros i Sallent. Tot i que va passar part de la infantesa a Mollet del Vallès, va treballar a Barcelona i va desenvolupar la seva gran passió al Montseny. Avi i net són figures simètriques però en dimensions diferents. En aquest article esbossem la seva biografia, i destaquem la seva aportació durant més de trenta anys al coneixement del Montseny, a través de l'Associació d'Amics del Montseny, i a la publicació de les Monografies del Montseny. Part del treball parteix de bibliografia publicada de la família Ros a Mollet, i altra de la passió que sentia en Joan pel Montseny. S'ha completat els aspectes bibliogràfics amb la memòria oral de les famílies Campañà Barceló i Solé Campañà, i s'ha procurat relacionar els resultats amb investigacions ja publicades.

Les Fonts del Montseny sud-oriental : estudi teòric i evidència empírica / Òscar Farrerons Vidal, Fortià Prat Bofill
Farrerons Vidal, Òscar


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 26 (2022) , p. 151-176 : il. (Documents i notes d'investigació) 
Referències bibliogràfiques. Inclou annèx amb relació de les fonts visitades i els resultats de les fonts analitzades. Resums en català i anglès.

L'article s'insereix en el debat científic sobre l'ús actual i valoració de les fonts, defensant que cal desenvolupar la percepció de les deus d'aigua com un bé cultural que cal protegir. S'explica breument el Projecte Fonts del Montseny, una investigació portada a terme al conjunt de la reserva de la biosfera que en els darrers sis anys ha catalogat 893 fonts, i ha analitzat mineralment l'aigua de les fonts del Montseny nord, oest i est. Es presenten les fonts de cinc municipis vallesans i els primers resultats de l'anàlisi mineral (pH, conductivitat, bicarbonats, clorurs, sulfats, nitrats, duresa, calci, magnesi, sodi, potassi) de l'aigua de 91 fonts del Montseny sud-oriental (Gualba, Campins, Fogars de Montclús, Montseny i Sant Esteve de Palautordera). Les anàlisis minerals s'han portat a terme en un laboratori homologat. Els resultats són interpretats i explicats, i es destaquen les principals correlacions entre els paràmetres analitzats.

Els Vescomtes de Cabrera, el castell de Montsoriu i Sant Salvador de Breda / text: Òscar Farrerons ; fotos: Adrià Corella
Farrerons Vidal, Òscar


En: Revista de Girona. Girona, núm. 333 (juliol-agost 2022), p. 50-53 : il. (Història) 

En el segle XI, el vescomtat de Cabrera, fortament lligat a Girona, inicià una nissaga nobiliària amb una gran importància a Catalunya, que concentrà el seu poder militar al castell de Montsoriu i el religiós a Sant Salvador de Breda i, des de la comarca de la Selva, estengué les seves possessions per Catalunya, València, Mallorca, Castella, Andalusia i Sicília.

Proses del Montseny, obra literària del Dr. Ariet / Oscar Farrerons Vidal
Farrerons Vidal, Òscar


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 37 (2022) , p. 59-74 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Entre els molts llibres, papers i fotocòpies que atresorava Joan Campañà, a l'estiu 2021 vàrem trobar unes fotocòpies de les originals "Proses del Montseny" del doctor Ariet, personatge de gran importància en la història contemporània de Viladrau. Són quartilles mecanografiades al 1931 amb anotacions manuscrites sobre els originals i signades personalment per Ariet. L'article presenta i comenta breument 7 d'aquestes "Proses", totes elles inèdites, excepte una que va ser publicada en un periòdic d'estiu de Sant Hilari Sacalm. El llenguatge poètic del Dr. Ariet, ple d'adjectius i a tothora narratiu del paisatge del Montseny, no us deixarà indiferents quan llegiu les cites textuals que incorpora l'article i la reproducció complerta d'una de les "Proses" a l'annex final.

L'Observatori meteorològic del Turó de l'Home / Oscar Farrerons Vidal, Miquel Meseguer García de Castro
Farrerons Vidal, Òscar


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 37 (2022) , p. 75-92 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Aquest 2022 es compleixen 90 anys del funcionament de l'observatori meteorològic del Turó de l'Home, que va iniciar les seves observacions el 19 de novembre de 1932, gràcies a l'empenta del Dr. Fontserè i del Servei Meteorològic de Catalunya, en motiu del Segon Any Polar. Però l'observatori era un vell somni de l'acadèmic Joan Montserrat que al 1880 va intentar portar a terme l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques, i d'entre els seus socis molt especialment Artur Osona, tot i que sense èxit. Alguns dels observadors han deixat petjada al turó, com el matrimoni Josep Gil i Maria Oliveres, Josep Bordas, Fernando García de Castro i Miquel Meseguer García de Castro. L'observatori va deixar de funcionar oficialment al 2001, i al 2010 el Servei Meteorològic de Catalunya va instal·lar una estació meteorològica automàtica molt propera al Turó de l'Home, al Puig Sesolles, a les antigues instal·lacions militars que s'havien erigit al 1974.