Restituir per a què? : els museus europeus davant del llegat colonial / text d'Alberto López Bargados
López Bargados, Alberto


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 274 (gener 2025), p. 39-43 : il. (Dossier) 
Número dedicat a "Traficants de patrimoni : qui van ser els protagonistes catalans de l'espoli colonial".

Entre finals del segle XIX i inicis del XX, els imperis europeus van endur-se una part significativa del patrimoni de les seves colònies. Ara, un projecte pioner de la UB, (Tr)african(t)s, ha estudiat les peces dels museus catalans fruit del llegat colonial i les millors opcions de restitució. En aquest dossier presentem els resultats d'aquest estudi.

De les Filipines a Barcelona / text de Maria Coll, amb l'assessorament d'Àlex Tejero i José A. Simón
Coll, Maria


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 274 (gener 2025), p. 44-49 : il. (Dossier) 
Número dedicat a "Traficants de patrimoni : qui van ser els protagonistes catalans de l'espoli colonial".

A finals del segle XIX, el traductor Pedro Ortuoste i el militar José Coronado van portar a Catalunya centenars d'objectes de l'antiga colònia espanyola del Pacífic, alguns dels quals es van obtenir com a botí de guerra. Aquestes peces avui nodreixen dos museus catalans: la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, i el Museu Etnològic i de Cultures del Món.

A la recerca de trets racials / text de Caterina Úbeda, amb l'assessorament de Sarai Martín López
Ubeda, Caterina


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 274 (gener 2025), p. 54-60 : il. (Dossier) 
Número dedicat a "Traficants de patrimoni : qui van ser els protagonistes catalans de l'espoli colonial".

Entre el 1952 i el 1956, es van fer tres expedicions al protectorat espanyol del Marroc per ampliar el fons del Museu Etnològic i Colonial de Barcelona. Més enllà de la recol·lecció de noves peces, durant les campanyes es van fer diverses escultures per recrear els trets racials dels individus de la zona.

Religiosos, militars i científics a Guinea / text d'Arnau Cònsol, amb l'assessorament de Gustau Nerín
Cònsul Porredon, Arnau


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 274 (gener 2025), p. 61-67 : il. (Dossier) 
Número dedicat a "Traficants de patrimoni : qui van ser els protagonistes catalans de l'espoli colonial".

Durant les dècades que Guinea va ser colònia espanyola, la congregació claretiana, però també figures com el governador Miguel Núñez de Prado i l'etnòleg August Panyella, van portar a terme una apropiació sistemàtica de peces de les cultures principals d'aquest país africà.

Jordi Sabater Pi i el saqueig colonial de la fauna de Guinea / text de Gustau Nerín
Nerín i Abad, Gustau


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 274 (gener 2025), p. 68-71: il. (Dossier) 
Número dedicat a "Traficants de patrimoni : qui van ser els protagonistes catalans de l'espoli colonial".

El 1958, l'Ajuntament de Barcelona va obrir a Ikunde, a la Guinea Espanyola, una delegació que tenia dos objectius bàsics: la caça i l'exportació d'animals vius a Europa i la venda d'esquelets de bèsties a col·lecionistes. El primatòleg que va descobrir Floquet de Neu va ser l'ànima d'aquest centre i un dels beneficiaris principals d'aquell negoci.

Els Béns mobles desapareguts del Castell de Santa Florentina : el gabinet de meravelles dels Comtes de la Vall de Canet / Carles Sàiz i Xiqués, Gemma Martí Rey
Sàiz i Xiqués, Carles


En: El Sot de l'Aubó. Canet de Mar, núm. 90 (desembre 2024), p. 5-35 : il.
Títols i resums en català i anglès.

L'estudi analitza, per primera vegada, la pèrdua dels béns mobles del Castell de Santa Florentina de Canet entre els anys 90 del segle XX i la primera dècada del segle XXI. Durant aquest període, els propietaris de la part modernista de la fortalesa van anar posant a la venda tots els elements artístics més preuats de l'antiga col·lecció de Ramon de Montaner i Vila, desvirtunant totalment l'estètica del projecte arquitectònic de Lluís Domènech i Montaner.

La Làpida romana de Mollet, després d'un segle i mig desapareguda / Míriam Pelayo
Pelayo, Míriam


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 40 (gener 2025), p. 231-238 : il. (Patrimoni. Arqueologia) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'anomenada làpida romana de Mollet és el fragment superior esquerre de la gran inscripció monumental amb què el senador Luci Minici Natal i el seu fill, Luci Minici Natal Quadroni, van obsequiar la ciutat de Bàrcino (Barcelona), deixant així constància de la seva donació d'uns banys públics i de les corresponents conduccions d'aigua en uns terrenys de la seva propietat. Posteriorment, l'Església va dividir la gran inscripció per fer-ne servir els fragments com a ares i taules d'altar. La particularitat del fragment de Mollet és que el revers va ser reutilitzat com a làpida sepulcral medieval per al levita Raimundo de Mesonrocha, mort el 1188, incloent- hi així una excepcional doble inscripció amb més de 1.000 anys de diferència.

L'Espoli general : la requisa franquista del patrimoni del moviment associatiu i obrer dels territoris de parla catalana (1939-1978) / Neus Moran Gimeno
Moran Gimeno, Neus


Barcelona : L'Avenç, 2024
427 p. ; 24 cm (Avenç assaig, 140) 
Bibliografia. Annexos.
ISBN 9788418680557

El llibre descobreix un aspecte de la repressió franquista que encara persisteix: l'espoli al moviment associatiu i obrer dels Països Catalans. Amb l'anàlisi i el buidatge de milers de documents dels arxius i la preocupació per no haver pogut trobar totes les víctimes de la requisa patrimonial instituïda pel govern del bàndol sollevat el 1936 contra la II República com a mesura de càstig alliçonadora i prolongada. També parla dels executors, de les connexions entre els organismes judicials, administratius i militars del sistema, i dels seus còmplices. Aquest llibre dibuixa una panoràmica de l'espoli que fins ara no teníem, quantifica quin fou el rèdit obtingut per l'Estat i n'identifica les víctimes. Per primera vegada, tenim damunt la taula les xifres de la requisa i el seu llegat. A hores d'ara, la restitució, el rescabalament íntegre del patrimoni confiscat a les associacions i persones físiques que en foren víctimes no s'ha resolt, malgrat que és considerat un delicte de lesa humanitat i, per tant, imprescriptible. El propòsit últim d'aquest llibre ha estat entendre els motius de la requisa però, sobretot, el perquè del no-retorn. Esperem que aquestes pàgines siguen almenys una aportació per al debat, atès el greu impacte que tingueren i tenen sobre el conjunt de la societat. (Editorial).

Espoli d'oliveres al municipi d'Ulldecona / redacció



En: Lo Rafal. Alcanar, núm. 131 (hivern 2017), p. 16-17 : il. (Patrimoni) 

Peces històriques i arqueològiques de Poblet actualment fora del monestir (segles XII - XV) / Gener Gonzalvo i Bou
Gonzalvo i Bou, Gener


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 38-39 (2016-2017) , p. 187-197
Notes a peu de pàgina.

El monestir de Poblet, fundat per la casa de Barcelona, va adquirir en poc temps una influència política, religiosa i socio-econòmica molt gran en la corona d'Aragó. Totes les seves abundants obres d'art van rebre un cop mortal quan el 1835 el govern va decretar suprimits els convents. Malgrat els esforços de la Comissió Provincial de Monuments (instituïda 10 anys després), va estar abandonat gairebé un segle. Els més documentats, es van endur jòies de part dels panteons, el retaule major i un gran quantitat de llibres, pintures, etc. En fi, el monestir va quedar espoliat, i les seves parets anaven caient. L'impuls definitiu per a la salvació va arribar de la mà del diplomàtic i escriptor Eduard Toda i Güell. Les seves múltiples accions, juntament amb els homes del Patronat, van aconseguir salvar Poblet d'una mort anunciada. No obstant això, l'eix d'aquest article consisteix a referir els béns artístics pobletans que es troben ben conservats però escampats per tota la península i encara més lluny. Haurien de retornar al monestir, però aquí nosaltres no hi entrarem, doncs és un tema que sovint acaba barrejant-se amb temes polítics.

Espoli de materials arqueològics procedents de la pedrera de les obres del port de Tarragona al llarg del segle XIX / Montse Gisbert Bel
Gisbert Bel, Montserrat


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 34-35 (2012-2013) , p. 45-68 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

L'any 1776, un grup de tarragonins desitjosos de reactivar la ciutat de Tarragona, dirigiren al rei Carles III un projecte de reconstrucció del port. Després d'un llarg litigi amb les localitats veïnes, les obres s'iniciaven el 1790. El projecte requeria enormes quantitats de pedra, per això la pedrera del Miracle i terrenys propers, foren els primers espais a explotar. Paral·lelament es va destruir una part molt important del sector sud-oriental de l'antiga ciutat romana. Sense mesura, presi-diaris i jornalers establiren un mercat de materials arqueològics. La creació de les "Comissions de Monuments" i la "Societat Arqueològica Tarraconense" el 1844, ajudaren a frenar tot aquest espoli i obriren camí vers la conservació, protecció i investigació del patrimoni.

Población ibérica del Valle del Ebro / Manuel Sanz y Martínez
Sanz y Martínez, Manuel


En: Boletín arqueológico. Tarragona. Época IV, fascs. 121-128 (1973-1974) , p. 11-22 + [4] p. làm : il.
Notes a peu de pàgina.

Els Ateneus no oblidem : taula rodona sobre l'espoli franquista [Enregistrament de vídeo] / [oradors: Neus Moran Gimeno, Josep Cruanyes, Mireia Claret Esteve, Lluís Puig i Gordi] ; Jaume J. Pieres i Garcés, Llüisa Julià]



[S.l.] : [Ateneu Barcelonès], 2022
1 fitxer de vídeo (91 min) : digital, so, color, fitxer MPEG
Acte organitzat per la Federació d'Ateneus de Catalunya (FAC) amb el suport de l'Ateneu Barcelonès. Enregistrament: Barcelona : Sala d'Actes Oriol Bohigas, 01 de febrer de 2022.

De naufragis i altres històries : les aigües del cap de Creus, plenes de derelictes / Marc Soler, text
Soler, Marc


En: Revista de Girona. Girona. Any 59, núm. 280 (setembre-octubre 2013), p. 43-45 : il. (Història) 

Papers gironins de Salamanca : encara no ha estat estudiada a fons la documentació tramesa pels ajuntaments / Xavier Cortadellas
Cortadellas i Gratacós, Xavier


En: Revista de Girona. Girona. Any 54, núm. 250 (setembre-octubre 2008), p. 32-37 : il. (Història) 

L'Arca de Sant Martirià : un trencaclosques gairebé complet / Natàlia Iglesias
Iglesias, Natàlia


En: Revista de Girona. Girona. Any 52, Núm. 234 (gener-febrer 2006), p. 32-36 : il. (Arts) 

Dues lletres de l'ADG sobre el mss. del Llibre del Àngels i de la vida de Jesucrist eiximenisians, i d'altres elements bibliogràfics desapareguts de la Biblioteca Diocesana del Seminari de Girona durant el franquisme / Jaume de Puig i Oliver
Puig i Oliver, Jaume de


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 64 (2023) , p. 367-376 : il. (Articles i treballs) 
Notes a peu de pàgina.

Es publiquen dues lletres, probablement de l'any 1963, conservades a l'ADG, que documenten les gestions fetes pel bisbe i pels responsables de la Biblioteca del Seminari de Girona per a esbrinar la desaparició després de la guerra dels exemplars del Llibre dels Àngels i de la Vida de Jesucrist, llibres VIII-IX d'aquesta biblioteca.

Restaurar es reconstruir. A propósito del nuevo monasterio de Sant Llorenç de Guardiola de Berguedà (Barcelona) / Antoni González Moreno-Navarro
González Moreno-Navarro, Antoni


En: Erph : revista electrónica de patrimonio histórico. Granada, núm. 1 (2007) , p. 176-194 : il. (Intervención) 
Notes al peu de pàgina. Bibliografia i referències.

Consecuencias para la interpretación de la legislación en materia de patrimonio cultural de la sentencia del Tribunal Supremo sobre los bienes de Sijena. Reflexiones sobre patrimonio, memoria y medio rural a propósito del caso / Carlos Bitrián Varea
Bitrián i Varea, Carlos


En: Erph : revista electrónica de patrimonio histórico. Granada, núm. 33 (2023) , p. 49-72
Notes al peu de pàgina. Bibliografia i referències.

Els Materials arqueològics i epigràfics de Monteró (Camarasa, la Noguera, Lleida) : troballes anteriors a les excavacions de l'any 2002 / Joan Ferrer, Ignasi Garcés, Joan Ramón González, Jordi Principal, Josep Ignasi Rodríguez



En: Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló, Núm. 27 (2009) , p. 109-154 : il.
Bibliografia.