El Diari de bord de Joan Vallmitjana Trèmol. Torredembarra-Montevideo-Torredembarra, 1886 / Enric Martínez Vallmitjana
Martínez Vallmitjana, Enric


En: Recull de treballs : revista del Centre d'Estudis Sinibald de Mas. Torredembarra, núm. 23 (2025) , p. 59-121 : il. (Articles) 

Naufragi del pailebot "Paquito Vera" (1957) / Francesc Figuerola Biscamps
Figuerola Biscamps, Francesc


En: Recull de treballs : revista del Centre d'Estudis Sinibald de Mas. Torredembarra, núm. 23 (2025) , p. 183-200 : il. (Articles) 
Notes a peu de pàgina.

El Derelicte Aiguablava I : un exemple de comerç de vi de la tarraconense en època d'August / Rut Geli Mauri
Geli Mauri, Rut


En: Empúries. Barcelona, núm. 58 (2020) , p. 51-79 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

El derelicte Aiguablava I, excavat pel Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya l'any 2009, constitueix un petit vaixell de cabotatge que s'enfonsà a la cala d'Aiguablava, localitzada al sud del cap de Begur. Transportava un carregament homogeni de vi envasat en àmfores Pascual 1, procedent de la costa catalana i es dirigia en un trajecte Sud- Nord, cap al port de Narbona. Tot i que l'arquitectura naval no s'ha conservat, el carregament i la ceràmica de la tripulació han per-mès datar l'enfonsament i estudiar un exemple de comerç d'aquest vi produït a la costa catalana a la segona meitat del s. I aC.

Antigues creences i supersticions marineres : els mascarons de proa i els exvots / Josep Jansana i Ferrer
Jansana i Ferrer, Llorens


En: Butlletí del Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges. Any MMXXIII, núm. 177 (gener 2023), p. 1-8 : il.
Notes. Bibliografia.

Adaptándose al cambio tecnológico : los consignataris de buques del puerto de Barcelona en el paso de la vela al vapor (1849-1900) / Lluís Rotllan Riera
Rotllan Riera, Lluís


En: Revista de Historia Industrial. Barcelona. Vol. 34, núm. 94 (2025) , p. 127-161
Referències bibliogràfiques. Resums en anglès, catalá i castellà.

La figura de l'agent consignatari marí no ha estat estudiada en profunditat en relació als seus orígens, i a la forma en la que va satisfer progressivament les necessitats comercials dels armadors amb seu a d'altres indrets. Aquest treball pretén demostrar com el consignatari modern va aparèixer en el port de Barcelona en el pas de la vela al vapor, transformant totalment una professió que ja existia anteriorment. La nova energia propulsora va canviar completament les funcions dels consignataris: de professionals qualificats amb poques responsabilitats a plenipotenciaris dels naviliers, i en una figura cabdal del transport marítim amb forta influència en els molls.

A tota vela... / Josep Salceda Castells
Salceda i Castells, Josep


En: Revista Cambrils. Cambrils. 3a època, núm. 339 (novembre 1999) (Estampes cambrilenques) 

Una Balandra corsària en defensa del comerç reusenc / Salvador Palomar Abadia
Palomar i Abadia, Salvador


En: Informatiu Arxiu. Reus, núm. 07 (tardor 2003), p. 8-14 : il.
Notes a peu de pàgina. Fonts i bibliografia.

El Dret d'ancoratge com a indicador del tràfic marítim de la ciutat de Barcelona als segles XV i XVI / Mikel Soberón
Soberón Rodríguez, Mikel


En: 272653 Barcelona, esplendor i crisi del segle XV ; Ortí i Gost, Pere; Verdés i Pijuan, Pere (Eds.). Barcelona : Ajuntament de Barcelona, Museu d'Història de Barcelona, 2025

Del Cabotatge mediterrani a la carrera d'Índies : patrons i comerciants de Canet de Mar a la Catalunya del segle XVIII [Fitxer informàtic] / Ricard Cantano Carballo ; [dirigida per: José Fabregas Roig, Judit Vidal Bonavila]
Cantano Carballo, Ricard


Tarragona : Universitat Rovira i Virgili, 2022
Dirigida per: Fabregas Roig, José; Vidal Bonavila, Judit. Universitat Rovira i Virgili, 2022
553 p.
Referències bibliogràfiques.

La present tesi pretén mostrar la importància assolida per la població de Canet de Mar en el comerç marítim del segle XVIII. La recerca efectuada ens ha possibilitat conèixer, quins foren els protagonistes, de quina manera actuaren i en quin grau es produí llur intervenció. Les diferents expedicions realitzades per patrons catalans, particularment pels de Canet, ens mostren com es desenvolupà la participació del Principat en l'anomenada Carrera de Indias al llarg de la divuitena centúria. Els diferents aspectes i relacions entre armadors, noliejadors, patrons i tripulació han estat estudiats en cada una de les cinc etapes cronològiques successives en les quals s'ha dividit l'esmentat segle: 1700-1720 (Precedents); 1720-1740 (Barcelona-Cadis); 1740-1765 (Primera etapa de la Carrera); 1765-1778 ( Llei de Barlovent) i 1778-1800 (Lliure Comerç). Es remarquen les diferències i singularitats de cada període referides principalment als contractes de nòlits (destinació, cost, càrrega, condicions, etc.) i als de tripulació (salari, obligacions, etc.). Capítol apart han merescut les contractacions de vaixells catalans realitzades per la Reial Hisenda durant el segle en qüestió.

Del Cabotatge mediterrani a la carrera d'Índies : Canet de Mar i el comerç marítim català al segle XVIII / Ricard Cantano Carballo
Cantano Carballo, Ricard


[Mataró] : Fundació Iluro, 2024
594 p. : il. ; 24 cm
Premi Iluro 2023, de Monografia Històrica, Humanitats i Ciències Socials. Referències bibliogràfiques. Índex.
ISBN 9788412060461

L'obra de Ricard Cantano analitza el paper dels agents protagonistes de les expedicions comercials marítimes catalanes del segle XVIII, diferenciant-ne les etapes cronològiques i fent èmfasi en les particularitats dels contractes de nòlits i de tripulació. Aquest període, impulsat per les necessitats de la dinastia borbònica, marca la participació creixent de Catalunya en la Carrera d'Índies, des de les concessions inicials de 1720 fins al lliure comerç de 1778. El treball, estructurat en quatre etapes successives, es basa en una rigorosa recerca arxivística, centrada principalment en les activitats dels patrons i comerciants de Canet de Mar, per detallar les singularitats del comerç marítim català. La publicació és el resultat del Premi Iluro 2023. (PLECS).

Història del llaüt Cardenal / Joan Pujol
Pujol, Joan


[Fayón] : Ajuntament de Fayón i Impremta Joscar, 2025
49 p.

El llibre de Joan Pujol és una obra de caràcter històric que se centra en la història del llaüt Cardenal, construït inicialment per al transport de carbó de les mines de Mequinensa i que per circumstàncies econòmiques va acabar esdevenint barca de pas en diferents pobles de l'Ebre a partir de la dècada de 1940. La publicació es basa en una recerca exhaustiva i en documentació d'arxiu per il·lustrar la importància d'aquesta embarcació. Es tracta d'un llibre de divulgació històrica que contribueix a preservar la memòria i el llegat d'aquest tipus d'embarcacions, tan importants per garantir la comunicació entre els pobles de la ribera de l'Ebre. La publicació és doble, atès que presenta un format en català i castellà. (PLECS).

Els Oficis de la construcció nàutica a Vilassar de Mar : constructors navals, fusters de ribera, mestres d'aixa, calafats, corders, fusters, ferrers de bord i teixidors de veles : 1800-2024 diccionari biogràfic / Jordi Casanovas Berdaguer (coord.), Joan Ferrés Mataró
Ferrés i Mataró, Joan


Vilassar de Mar : Centre d'Estudis Vilassarencs, 2025
124 p. : il. col. ; 25 cm (Monografies del Centre d'Estudis Vilassarencs, 7) 

Vint-i-cinc anys de vela llatina a Cambrils / per Gerard Martí Estrada
Martí i Estrada, Gerard


En: Argo : cultura i patrimoni marítims, Núm. 12 (2024) , p. 58-63

Joan Vives, "Mestre d'aixa" retirado : su padre construyó un centenar de barcos y él más de una treintena hasta que se jubiló, hace 5 años... / Sara Sans
Sans, Sara


En: La Vanguardia. Barcelona, Núm. 41746 (5 de febrer 1998), p. 2 (Vivir en Tarragona) 

Proyecto de instalación de puntos de recarga para embarcaciones de recreo en el puerto de Cambrils [Fitxer informàtic] / Miguel Delgado Córdoba ; [dirigit per: Ricard Horta Bernús[
Delgado Córdoba, Miguel


2024
Dirigida per: Horta Bernús, Ricard. Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Elèctrica, 2024
1 recurs electrònic
Treball final de grau.

En aquest treball final de carrera es proposa una solució tècnica per a instal·lar punts de recàrrega de 75 kW per a embarcacions elèctriques en el port de Cambrils. Per a poder dur a terme aquesta solució i verificar que compleix amb la normativa vigent s'han realitzat diferents estudis i càlculs. En primer lloc s'ha modelat l'esquema elèctric en Neplan per a conèixer els paràmetres elèctrics de la instal·lació, obtenint així dades de flux de càrrega i curtcircuits. També s'han seleccionat els equips de mitjana i baixa tensió a instal·lar en el centre de transformador, verificant que són adequats per a aquest projecte, a més de dissenyar una xarxa de terres apropiada per a la instal·lació. Per a poder implementar aquesta solució tècnica, també es proposen les característiques de l'obra civil a realitzar, tant l'adequació de la sala del centre de transformació i mesura, com la canalització dels circuits.

Dinero, poder y guerra en el Mediterráneo medieval. Las consecuencias del hundimiento de una nave comercial catalana en Siracusa en 1429 / María Viu Fandos, Victòria A. Burguera i Puigserver
Carvajal de la Vega, David


En: Edad Media : revista de historia. Valladolid, núm. 26 (2025) , p. 175-206 (Dossier monográfico) 
Exemplar dedicat a: "Hacer y padecer la guerra en la Baja Edad Media: nuevas perspectivas en torno a la experiencia bélica en el sur de Europa". Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

En 1429 una nau mercantil catalana va ser enfonsada enfront de les aigües de Siracusa per un famós patró genovès, Paolo Cicogna, considerat sovint un pirata. En aquest treball analitzem les conseqüències d'aquest atac, que s'inscriu en un context d'intenses tensions polítiques entre les principals potències del Mediterrani occidental (Corona d'Aragó, Gènova, Milà i Florència). Aquesta situació influirà en la gestió del conflicte comercial iniciat pels mercaders afectats, entre els quals destaca el barceloní Joan de Torralba, el capital sociopolític del qual facilitarà la concessió d'una marca o represàlia per Alfons el Magnànim contra la república de Florència.

El Conflicte de la colònia de Sacramento : patrons canetencs en les expedicions al Río de la Plata (1774-1778) / Ricard Cantano Carballo
Cantano Carballo, Ricard


En: El Sot de l'Aubó. Canet de Mar, núm. 91 (març 2025), p. 33-35 : il.
Notes. Títols i resums en català i anglès.

Vaixells i patrons de Canet foren contractats per la Reial Hisenda durant la dècada de 1770 per a transportar tropa i material amb les flotes organitzades per a recuperar la colònia de Sacramento (avui pertanyent a l'Uruguai) llavors en mans portugueses. A més de donar detalls sobre l'origen del conflicte i les dues expedicions realitzades, s'incorporen a l'article breus notícies biogràfiques dels patrons canetencs que hi participaren.

Els Oficis de la construcció nàutica a Vilassar de Mar : constructors navals, fusters de ribera, mestres d'aixa, calafats, corders, fusters, ferrers de bord i teixidor de veles. 1800 - 2024 Diccionari Biogràfic / Jordi Casanovas i Berdaguer, Joan Ferrés i Mataró (Coord.)



Vilassar de Mar : Centre d'Estudis Vilassarencs, 2025
122 p. :il. ; 25 cm (Monografies del CEV, 7) 
Bibliografia. Ìndex alfabètic. Annexos documentals.
ISSN 2014-9034

Al·legacions d'unos mataroneses al transit del ferrocarril per la platja / Xavier Nubiola de Castellarnau
Nubiola de Castellarnau, Xavier


En: 269047 Activitats de Ribera al Maresme : XVII Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Mataró : Arxiu Comarcal del Maresme, 2025. p. 139-153


Mataró va celebrar amb entusiasme l'arribada del tren el 1848 a l'estació situada a ponent de la ciutat, però la projectada prolongació cap a Arenys de Mar en línia recta per la platja, provoca la reacció en contra dels mataronins que volen protegir les activitats marineres: drassanes, varador i ancoratge de vaixells, navegació de cabotatge amb descarrega de mercaderies i pesca. Per la seva gran activitat relacionada amb el mar, Mataró va ser capital de la província marítima del seu nom i abastava des de Tossa a Montgat. En record, la bandera de la província marítima és la del municipi des de 1985. La discussió va durar més de cinc anys fins a la inauguració del tram Mataró-Arenys el 1857. Des del primer moment es farà evident la ja pronosticada necessitat de construir esculleres de pedra per protegir la via dels temporals marítims. Actualment l'activitat marítima es concentra al port, mentre que la platja es pels banyistes compartida amb el tren i la carretera N-2, tot i que pateix la regressió de la sorra per la mala gestió del litoral i el canvi climàtic.

El Salvament de nàufrags: sortir a mar per salvar vides / Dr. Enric Garcia Domingo
Garcia i Domingo, Enric


En: 269047 Activitats de Ribera al Maresme : XVII Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Mataró : Arxiu Comarcal del Maresme, 2025. p. 7-19


La costa catalana, en general, no és de les més confl ictives d'Espanya, sobretot si la comparem amb les del Cantàbric. El naufragi de vaixells grans no ha estat gaire freqüent; en canvi, no hi havia pràcticament any en que alguna barca de pescadors no patís una desgràcia.