português | español | français | català

logo

Database search

Database:
fons
Search:
ADMINISTRACIO REIAL []
References found:
295   [Refine the search]
Showing:
1 .. 20   in format [Default]
page 1 of 15
go to page                         


1 / 295
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Una Conjura dels tarragonins contra l'autoritat (1276) / Carme Batlle Gallart
Batlle i Gallart, Carme


En: Boletín arqueológico. Tarragona. Época IV, fascs. 133-140 (1976-1977) , p. 203-208 + [4] p. làm. : il.
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental.


Matèries: Jaume I el Conqueridor ; Pere II el Gran ; Arquebisbes ; Església ; Administració reial ; Impostos-exaccions ; Conflictivitat social
Àmbit:Tarragona ; Camp de Tarragona
Cronologia:1276
Accés: https://raco.cat/index.php/ButlletiArq/article/view/323276
Localització: Universitat Rovira i Virgili; B. Centre de Lectura de Reus; B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 295
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Un Memorial de rendes reials de principis del segle XV / Prim Bertran i Roigé
Bertran i Roigé, Prim


En: Boletín arqueológico. Tarragona. Época IV, fascs. 133-140 (1976-1977) , p. 217-230
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Economia ; Administració reial ; Impostos-exaccions ; Finances públiques ; Arrendament d'impostos ; Fonts documentals
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1284 - 1403
Accés: https://raco.cat/index.php/ButlletiArq/article/view/323280
Localització: Universitat Rovira i Virgili; B. Centre de Lectura de Reus; B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 295
select
print

Bookmark and Share
La Comuna del Camp / [Maria Recasens Rovira]
Recasens i Rovira, Maria


En: 153053 Valls i la seva història. Volum IV : Segles XVI-XVIII : conflictes, canvis i desenvolupament. Valls : Institut d'Estudis Vallencs, 2005. p. 309-326



Matèries: Guerra dels Segadors ; Administració reial ; Senyoria ; Església
Matèries:Comuna del Camp de Tarragona
Àmbit:Valls ; Camp de Tarragona
Cronologia:[1640 - 1659]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; MNAT: Museu Nacional Arqueològic de Tarragona; B. Pública de Tarragona; Biblioteca Popular de Valls; B. Pública (La Selva del Camp); B. Municipal de Vila-rodona


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 295
select
print

Bookmark and Share
Les Relacions de Catalunya amb la monarquia durant el segle XVI / [Ricardo García Cárcel]
García Cárcel, Ricardo


En: 153053 Valls i la seva història. Volum IV : Segles XVI-XVIII : conflictes, canvis i desenvolupament. Valls : Institut d'Estudis Vallencs, 2005. p. 39-44



Matèries: Edat moderna ; Monarquia ; Carles I de Castella i d'Aragó ; Felip II de Castella i I d'Aragó ; Vida política ; Administració reial
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1500 - 1600]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; MNAT: Museu Nacional Arqueològic de Tarragona; B. Pública de Tarragona; Biblioteca Popular de Valls; B. Pública (La Selva del Camp); B. Municipal de Vila-rodona


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 295
select
print

Bookmark and Share
Señor, Los iurados y universidad de la villa de Valls en el campo de Tarragona, principado de Cataluña población de casi 1500 vezinos dizen: que siempre han sido tan leales como directos y legitimos vassallos de V.R. Magestad y su Real Corona como lo manifiestan en este presente memorial con animo deliberado de reintegrarse y bolver a su costa al Real Patrimonio de V. Magestad y salir de las opresiones, vejaciones y malos tratamientos de los ministros de los arçobispos de Tarragona cuyos dizen ser señores de la dicha villa de Valls (sin atender a que el tal dominio es temporal por un interin) respecto del empeño que della hizo el señor rey don Iuan el Primero de Aragon en 4 dias del mes de diziembre del año passado de 1391 al arçobispo Enneco (empeño que fue y se hizo con clausula de facultad de poderse redimir y quitar en qualquier tiempo)

Ajuntament de Valls.


[S.l.] : [s.n.], [no abans 1675]
[8] p. ; 29 cm
L'any 1675 és la data més moderna citada al text. Títol obtingut de l'epígraf i de les primeres línies de text.



Matèries: Drets jurisdiccionals ; Administració reial ; Ajuntament ; Documentació jurídica
Àmbit:Valls
Cronologia:[1675]


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 295
select
print

Bookmark and Share
Por la vniversidad de la villa de Valls, arçobispado de Tarragona, contra el Procvrador fiscal de la Corte ecclesiastica del arçobispado y la reverenda comunidad de dicha Villa : en la cavsa de contencion qve entre las Cortes ecclesiastica y secular se ventila delante el ... Canceller del Principado de Cataluña y sus Condados

Ajuntament de Valls.


[S.l.] : [s.n.], [no abans 1675]
[10] p. ; 29 cm
L'any 1675 és la data més moderna citada al text.



Matèries: Drets jurisdiccionals ; Administració reial ; Ajuntament ; Documentació jurídica
Àmbit:Valls
Cronologia:[1675]


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 295
select
print
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Pere el Cerimoniós i Balaguer / Francesc Fité
Fité i Llevot, Francesc


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer. Vol. 1, núm. 1 (2021) , p. 15-24 : il. (Ponències de la Jornada d'Estudis Rei Pere el Cerimoniós
Notes. Bibliografia.

En aquest estudi volem fer palès l'impuls que va rebre la ciutat de Balaguer, a nivell urbanístic, a través del comtes d'Urgell, primerament per part dels de la nissaga del llinatge Cabrera i tot seguit, de forma més destacada, pels comtes del Casal Catalano- aragonès. Fem un repàs de la seva acció de govern i de les fundacions que efectuaren, sobretot de convents, inclosa la nova seu parroquial de Santa Maria. No endebades Balaguer es convertí en capital comtal, promovent- hi dits comtes la seva residencia al Palau Formós, on hi havia hagut el palau hudí, dins el recinte de la Suda, així com el seu panteó i altres obres d'embelliment de la ciutat, com la plaça del mercadal o l'acabament del recinte de muralles, degut al creixement de la ciutat. Pere el Cerimoniós que va néixer a Balaguer, fill dels comtes Alfons el Benigne i Teresa d'Entença, quan fou rei participà d'aquesta política de promoció de la ciutat de Balaguer com destaquem.


Matèries: Pere III el Cerimoniós ; Baixa edat mitjana ; Comtes-reis ; Biografia ; Genealogia ; Famílies ; Noblesa ; Urbanisme ; Administració reial ; Projectes d'arquitectura ; Projectes d'urbanisme
Matèries: Pere III el Cerimoniós (1319-1387) ; Urgell, Comte d'
Àmbit:Balaguer ; Urgell, comtat
Cronologia:[1300 - 1400]
Autors add.:Jornada d'Estudis Rei Pere el Cerimoniós (1a : 2019 : Balaguer )
Accés: https://raco.cat/index.php/Nokaria/article/view/406293
https://museucn.com/uploads/files/pdf_s/NOKARIA_n1.pdf [exemplar complet]
Localització: B. Margarida de Montferrat (Balaguer)


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 295
select
print

Bookmark and Share
La Forja i el desenvolupament del condomini de Tarragona / Eduard Juncosa Bonet
Juncosa Bonet, Eduard


En: 183090 La Repoblació del Camp de Tarragona : estat de la qüestió. Tarragona : Silva, 2018. p. 41-71



Matèries: Conquesta cristiana ; Repoblament ; Edat mitjana ; Senyoria ; Drets i privilegis senyorials ; Església ; Administració reial ; Plet jurisdiccional
Àmbit:Tarragona
Cronologia:[1100 - 1410]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; B. Municipal (Cambrils); B. Pere Anguera (Reus); B. Central Xavier Amorós (Reus); B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 295
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Entre l'Église et la ville. Pouvoirs et réseaux des chanoines de Barcelone (1472-1516) / [ressenya de:] Esther Tello Hernández
Tello Hernández, Esther


En: Hispania. Madrid. Vol. 82, núm. 270 (2022) , p. 268-269 (Reseñas
Ressenya de:
- Conesa Soriano, Julia. Entre l'Église et la ville. Pouvoirs et réseaux des chanoines de Barcelone (1472-1516). Madrid : Casa de Velázquez, 2020


Matèries: Ressenyes ; Església ; Catedrals ; Administració de l'Església ; Clergues ; Consell municipal ; Administració reial ; Poder local ; Baixa edat mitjana ; Edat moderna
Matèries:Catedral de Barcelona
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1472 - 1516
Accés: https://hispania.revistas.csic.es/index.php/hispania/article/view/1031/1027
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 295
select
print

Bookmark and Share
El Cabildo de Barcelona con la justicia y ayuntamiento de la Villa de Sitges sobre incorporación a la Corona



[Sitges] : [s.n.], [1804-1806]
[111] f. ; 30 cm
Text manuscrit.



Matèries: Església ; Documentació jurídica ; Administració reial ; Delmes ; Ajuntament
Matèries:Ajuntament de Sitges
Àmbit:Barcelona ; Sitges
Cronologia:[1804 - 1806]
Localització: B. Santiago Rusiñol (Sitges)


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 295
select
print

Bookmark and Share
Manifest legal de la justicia que assisteix al procurador fiscal patrimonial y a la universitat de la vila i terme general de Sitges, Quadra dels Gassons y Capdecens en la causa antiga que segueixen contra lo Molt Illustre Capitol de Canonges de la ... Catedral de Barcelona ... per la reducciò de la jurisdicciò y rehuniò a la real corona ...



Barcelona : per Barthomeu Giralt ..., 1706
35, [1] p. ; 28 cm
03.11.1706" es la data més moderna citada en el text. Text signat per Cervera y de Ferrer V.J.D.



Matèries: Documentació jurídica ; Procés judicial ; Catedrals ; Església ; Rendes eclesiàstiques ; Ajuntament ; Administració reial
Matèries:Catedral de Barcelona ; Ajuntament de Sitges
Àmbit:Barcelona ; Sitges
Cronologia:1706
Autors add.:Cervera i de Ferrer, Salvador
Localització: Universitat Ramon Llull; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 295
select
print

Bookmark and Share
Satisfacion a los motivos con que el Syndico de la villa de Sitjes ha suplicado ultimamente a la Reyna nuestra señora (Dios la guarde) se sirviesse reunir aquella villa à la Real Corona

Ajuntament de Sitges.


Barcelona : por Iosef Forcada, delante el Palacio del Rey, 1674
[28] p. ; 29 cm
Signat: Dr. Luis de Valentià. Títol obtingut de l'epígraf; el precedeix: Iesus, Maria, Ioseph con los Santos Tutelares.



Matèries: Documentació jurídica ; Administració reial ; Fonts documentals ; Monarques
Matèries: Marianna d'Àustria (1634-1696)
Àmbit:Sitges
Cronologia:1674
Autors add.:Valencià, Lluís de


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 295
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Teranyina de l'endeutament : del llegat de Jaume II el Just a la progressiva sagnia del patrimoni reial a Catalunya / per Jordi Olivares
Olivares i Periu, Jordi


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 77 (2020) , p. 5-26
Notes a peu de pàgina.

resum.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Jaume II el Just ; Administració reial ; Deute públic
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1267 - 1???]
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7846447
Localització: Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 295
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Els Llibres de privilegis i canalars de Mataró (1294-1819) / edició a cura de Jesús Rodríguez Blanco, Alexis Serrano Méndez



Barcelona ; Lleida : Fundació Noguera : Pagès Editors, 2020
725 p. ; 24 cm (Llibres de privilegis, 16) 
Bibliografia. Textos en català i llatí.
ISBN 9788413032184
ISBN 9788413032191

Compilació dels privilegis mataronins: de la concessió de mercat setmanal (1294) a la confirmació del títol de ciutat (1779). El privilegi atorgat per Alfons el Magnànim el 27 de juny del 1419 és a la base de la constitució del primer embrió de govern o d'autogovern municipal mataroní. I, a la vegada, és un bon exemple per entendre, o explicar, què eren o què entenem per privilegis (reials, però no només) durant les edats mitjana i moderna. Com la majoria de privilegis reials, el del 1419 conté tota una sèrie de capítols o articles, tretze en concret, amb concessions o prerrogatives que el monarca atribuí als mataronins, entesos en el sentit ampli d'habitants del terme del castell de Mataró. Mataró aconseguí, el 20 de març del 1702, el privilegi de ciutat, una de les grans fites de la nostra història local. Com en altres indrets, aquests privilegis eren recollits en compilacions, volums que s'havien designat, tradicionalment, com a llibres de privilegis i canalars, mot que, en català antic, significa calendari i que, per tant, designa, en aquest context, aquells fets o dates assenyalades de les quals es volia, o calia, conservar memòria. (FN).


Matèries: Drets i privilegis ; Privilegi local ; Administració local ; Administració reial ; Edat mitjana ; Edat moderna ; Fonts documentals
Àmbit:Mataró
Cronologia:1294 - 1819
Autors add.:Rodríguez Blanco, Jesús (Ed.) ; Serrano Méndez, Alexis (Ed.)
Autors add.:Fundació Noguera
Accés: https://www.fundacionoguera.com/wp-content/uploads/16-PRIVILEGIS-DE-MATARO_all.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; Universitat de Girona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Ramon Llull; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 295
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Patronato regio entre Cataluña y la Italia española (siglos XVI - XVII) / Valeria Cocozza
Cocozza, Valeria


En: Manuscrits : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 41 (2020) , p. 25-44 (Dossier
Notes a peu de pàgina. Fonts i bibliografia.

Fixant la mirada en les relacions entre la Itàlia espanyola i Catalunya, el present article ofereix una anàlisi comparativa de les pràctiques de les carreres episcopals de patronat regi. En particular, s'estudia la formació i circulació de les elits eclesiàstiques en el si de la xarxa episcopal de patronat regi i de la monarquia ibèrica. L'emblemàtica i prestigiosa carrera desenvolupada a Catalunya pel napolità Benet de Tocco evidencia el paper que els eclesiàstics de cort van tenir, no només en el govern de les diòcesis assignades, sinó a les xarxes de poder de les famílies a les quals pertanyien. Quina va ser la circulació d'eclesiàstics regis a la Mediterrània moderna i al sistema imperial espanyol? Quins van ser els bisbes seleccionats per a l'assignació de les diòcesis de patronat regi? Què significava el seu trasllat? Aquest article procurarà donar algunes respostes a aquestes preguntes.


Matèries: Església ; Relacions església-estat ; Monarquia ; Administració reial ; Càrrecs reials ; Edat moderna
Àmbit:Catalunya ; Itàlia
Cronologia:[1500 - 1700]
Accés: https://doi.org/10.5565/rev/manuscrits.246
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Ciències Socials; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 295
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Legislació borbónica sobre mariners hispànics en el segle de les llums / Montserrat Jiménez Sureda
Jiménez i Sureda, Montserrat


En: Estudis del Baix Empordà. Sant Feliu de Guíxols. Volum 39 (2020) , p. 143-163 : il. (Estudis
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Aquest article presenta algunes innovacions legislatives amb què la monarquia borbónica volia modernitzar i fer més eficient la seva marina, alhora que en millorava l'organització i la condició social.


Matèries: Legislació ; Edat moderna ; Mariners ; Ports ; Matricula de Mar ; Administració reial
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:[1701 - 1800]
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7966727
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 295
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Jachme dez Torrent : una figura interessant de la decadència / Josep de C. Serra i Ràfols
Serra i Ràfols, Josep de C.


En: Revista de Catalunya. Barcelona. Any III, Vol. V, núm. 27 (setembre 1926), p. 241-247
Notes a peu de pàgina.


Matèries: Ferran II el Catòlic ; Consell de Cent ; Càrrecs públics ; Administració reial ; Baixa edat mitjana
Matèries: Destorrent i Casa-Saja, Jaume (1430?-1499)
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:[1450 - 1500]
Accés: https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1084585 [exemplar complet]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 295
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Col·legials majors a l'Audiència borbònica de Catalunya / Pere Molas Ribalta
Molas i Ribalta, Pere


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 40 (2020) , p. 11-43 (Article en evidència
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

Estudi de la presència dels col·legials majors de Castella a l'Audiència borbònica de Catalunya (1716-1808). S'identifiquen els magistrats que havien estat becaris dels sis col·legis majors, la seva procedència geogràfica, familiar i social, la carrera judicial que van fer abans i després de la seva estada a Catalunya, aquesta mateixa estada i la seva activitat cultural, si n'hi va haver. Es completa amb l'estudi de magistrats procedents d'altres col·legis i es compara l'important grup dels col·legials majors amb els d'altres procedències, especialment els provinents de la carrera de varas (corregidors i alcaldes majors) i els advocats. En línies generals es confirma el model conegut de l'Audiència de Valencia, però també s'observen diferencies significatives, en especial una presència col·legial me'ls tardana en el cas de Catalunya, deguda a les circumstancies concretes de formació del tribunal l'any 1716, com ara el nomenament de jutges cessants per la caiguda de Melchor de Macanaz.


Matèries: Administració pública ; Administració reial ; Juristes ; Reial Audiència ; Fonts documentals
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:1716 - 1808
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Pedralbes/article/view/386287
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Ciències Socials; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 295
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Constantia et clementia El lenguaje de la gracia real en cuatro ciudades en rebeldía Quito, México, Nápoles, Barcelona 1592-1652 / Gibran Bautista y Lugo
Bautista y Lugo, Gibran


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 40 (2020) , p. 211-256 (Dossier. Iberia, the Mediterranean and the larger world in the late medieval and early modern periods.) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

L'article posa en relleu els aspectes comuns del llenguatge de la gràcia reial en la monarquia hispana com a mecanisme de compensació en ciutats en rebel·lia, així com les particularitats de l'exercici que en van fer diversos tipus de mediadors, a partir de la comparació de quatre casos ocorreguts entre el 1592 i el 1653. S'examinen els escenaris de conflicte i les dinàmiques de reincorporació; els elements convencionals de la clemència règia formulats a partir de la intervenció d'autoritats, grups rebels i mediadors; les graduacions en què es formulava la gràcia real, des del perdó selectiu fins a la nul·litat general, i els seus efectes perlocutius com a instrument detonant de fòrums de negociació.


Matèries: Edat moderna ; Monarquia ; Revoltes populars ; Conflictivitat social ; Administració reial
Àmbit:Barcelona ; Quito - Equador ; Mèxic ; Nàpols - Itàlia
Cronologia:1592 - 1652
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Pedralbes/article/view/386415
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Ciències Socials; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 295
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El Maresme al segle XV. Un segle de canvis / Enric Subiñà
Subiñà i Coll, Enric


En: 172843 El S. XV, temps de canvis i incerteses : actes del Simposi In Maritima : 1r simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme medieval. Vilassar de Dalt : Museu Arxiu de Vilassar de Dalt : Maresme Medieval, DL 2017. p. 37-54 : gràf


L'article fa un repàs als processos demogràfics, sociològics i econòmics del Maresme del segle XV.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Ordenació del territori ; Medi geogràfic ; Població ; Evolució demogràfica ; Dominis jurisdiccionals ; Administració reial ; Impostos-exaccions ; Règim senyorial ; Nuclis de població ; Masos ; Societat ; Economia
Àmbit:Maresme
Cronologia:[1400 - 1500]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/inmaritima/article/view/381571/
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Nacional de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Biblioteca Antònia Torrent i Martori (Arenys de Munt); B. Can Milans (Caldes d'Estrac); B. Can Baratau (Tiana); B. Can Manyer (Vilassar de Dalt)


Enllaç permanent a aquest registre



page 1 of 15
go to page                         

Database  fons : Advanced form

   
Search:
in field:
 
1     
2   
3