português | español | français | català

logo

Database search

Database:
FONS
Search:
ESTRUCTURA SOCIAL []
References found:
450   [Refine the search]
Showing:
1 .. 20   in format [Default]
page 1 of 23
go to page                         


1 / 450
select
print
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
La Interpretació de les fonts documentals a través dels incendis tipus : una altra perspectiva per al coneixement de les estructures socials agraries. Incendis forestals, fonts documentals, incendis tipus / Leonard Jové
Jové i Vidal, Leonard


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer, núm. 3 (2024) , p. 35-43 : il. (Ponències de la Jornada d'Estudis Rei Pere el Cerimoniós
Notes. Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

El següent article pretén portar a terme una aproximació en l'estudi dels incendis forestals per mirar d'identificar-ne la tipologia (segons la catalogació d'incendis tipus que s'aplica en l'actualitat) a partir de fonts documentals descriptives de focs, i a través d'aquest patró fer-se una idea de les característiques de l'àrea forestal sinistrada. Així, mitjançant una anàlisi comparativa entre la informació obtinguda en relació amb la classificació d'incendi tipus, es podrà avançar en el coneixement d'estructures socials agràries, classes de cultius i estudis demogràfics d'aquells territoris que puguin ser analitzats.


Matèries: Incendis ; Incendis forestals ; Fonts documentals ; Estructura social ; Societat rural
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1900 - 2024]
Autors add.:Jornada d'Estudis Rei Pere el Cerimoniós (4es : 2022 : Balaguer )
Accés: https://raco.cat/index.php/Nokaria/article/view/429643
https://museucn.com/uploads/files/pdf_s/NOKARIA_III.pdf [exemplar complet]
Localització: B. Margarida de Montferrat (Balaguer)


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 450
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Aspectos sociales de la Tarraco imperial en el siglo IV d.C / Francisco Javier García de Castro
García de Castro, Francisco Javier


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 16 (1994) , p. 129-145
Notes a peu de pàgina. Fonts epigràfiques.


Matèries: Epoca romana ; Baix imperi ; Societat ; Estructura social ; Transformació urbana ; Onomàstica ; Cristianisme ; Fonts d'informació
Matèries:Ciutat romana de Tarraco
Àmbit:Tarragona
Cronologia:[300 - 400]
Accés: https://raco.cat/index.php/ButlletiArq/article/view/315358
Localització: Universitat Rovira i Virgili; B. Centre de Lectura de Reus; B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 450
select
print

Bookmark and Share
Arquitectura i urbanisme al territori de la Ilercavònia septentrional a l'ibèric ple (450-425 a 200 aC) : el cas de la ciutat de Kum-Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d'Ebre) / Ramon Gironès Blanch
Gironés Blanch, Ramon


Flix : Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, 2023
300 p. : il. ; 24 cm (Daliner, 23) 
XXI Premi d'Assaig Artur Bladé i Desumvila. Bibliografia i webgrafia. Annexos.
ISBN 9788409539413

Ramon Gironès Blanch fa una aproximació a través de l'arqueologia i les fonts literàries a la gènesi, la pervivència i la destrucció de la ciutat de Kum-Castellet de Banyoles en el període de l'ibèric ple, i interpreta l'economia i societat ibè-riques a partir d'aquest exemple. En aquest context, el llibre aprofundeix en el coneixement de l'arquitectura i l'urbanisme de l'àrea ilercavona septentrional durant el període de l'ibèric ple, especialment en el jaciment del Castellet de Banyoles de Tivissa, i ressegueix les campanyes d'excavacions fetes des del 1930 fins a l'actualitat. Finalment, l'autor duu a terme una proposta seriosa i rigorosa de restitució arquitectònica en 3D de les zones 1 i 2 de la ciutat de Kum-Castellet de Banyoles. (Plecs).



Matèries: Jaciments arqueològics ; Cultura dels ibers ; Epoca romana ; Guerra Púnica II ; Ilercavons ; Nuclis de població ; Urbanisme ; Arquitectura ; Excavacions arqueològiques ; Datació arqueològica ; Objectes arqueològics ; Estructura social ; Estructura urbana
Matèries:Jaciment del Castellet de Banyoles de Tivissa
Àmbit:Tivissa
Cronologia:[450 - 200 aC]; [1930 - 2023]
Autors add.:Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre
Localització: B. Municipal (Ascó); B. Artur Bladé i Desumvila (Flix); B. Dr. Mn. Joan Baptista Manyà (Gandesa); B. Pública Comarcal (Mora d'Ebre); B. Pública de Tarragona; B. Mestre Cabré (Tivissa); B. Municipal (Torre de l'Espanol); Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 450
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Torroella de Montgrí a principi del segle XVIII / Joan Radressa i Casanovas
Radressa i Casanovas, Joan


En: Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí. Torroella de Montgrí (2003) , p. 33-56 : il.


Matèries: Edat moderna ; Medi geogràfic ; Demografia ; Cultura ; Educació ; Economia ; Estructura social ; Guerra de Successió
Àmbit:Torroella de Montgrí
Cronologia:[1700 - 1800]
Accés: https://raco.cat/index.php/LlibreFestaMajor/article/view/186779
Localització: B. Pere Blasi (Torroella de Montgrí); B. Carles Rahola (Girona)


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 450
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Alguns aspectes sobre l'entorn sòcio-econòmic dels torroellencs del primer terç del segle XIV / Frédéric Bayet
Bayet, Fréderic


En: Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí. Torroella de Montgrí (1995) , p. 47-57 : il.
Notes.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Estructura social ; Composició socioeconòmica ; Societat rural ; Fonts documentals ; Protocols notarials
Àmbit:Torroella de Montgrí
Cronologia:[1300 - 1336]
Accés: https://raco.cat/index.php/LlibreFestaMajor/article/view/189191
Localització: B. Pere Blasi (Torroella de Montgrí); B. Carles Rahola (Girona)


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 450
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Sobre mobilitat social. Els senyors útils i propietaris de mas a l'Empordà (1486-1720) / Pere Gifre Ribas
Gifre i Ribas, Pere


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 54 (2023) , p. 79-101 : il. (Dossier. Els grups socials : diversitat i conflicte) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

La mobilitat social és una realitat incontrovertible en els segles XVI i XVII. En aquesta ocasió, a partir de l'anàlisi dels senyors útils i propietaris de mas, l'elit pagesa en terres empordaneses, s'analitzen els ascensos socials verticals, menys nombrosos, i els horitzontals, molt més nombrosos i diversos, que suposen millores en l'estatus, sense, però, canviar de grup social al qual s'adscriuen. En això es demostra el dinamisme de les societats agràries de l'Antic Règim.


Matèries: Edat moderna ; Societat ; Estructura social ; Canvi social ; Elits locals ; Drets i privilegis
Àmbit:Alt Empordà
Cronologia:1486 - 1720
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/423723
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 450
select
print
Text complet
Bookmark and Share
De aldeas autónomas al Estado tribal centralizado de Ullastret : Análisis arqueológico de la organización sociopolítica de los indigetes (S.VII-III a.C.) [Fitxer informàtic] / David Jesús Cebrián Martínez ; [dirigida per: Joan Sanmartí, Jaume Noguera Guillén]
Cebrián Martínez, David Jesús


2023
Dirigida per: Sanmartí, Joan; Noguera Guillén, Jaume. Universitat de Barcelona, 2023
1 recurs en línia (294 p.)
Bibliografia.

Partiendo de una concepción materialista de la historia y el apoyo metodológico que aporta el marco teórico de la Arqueología del Paisaje, la presente tesis doctoral aborda, a través del análisis arqueológico y espacial, los procesos de formación y evolución de la organización sociopolítica -objetivo central- de uno de los pueblos indígenas ibéricos, los indigetes. Pero además, la alusión en las fuentes literarias al etnónimo indigetae pone de manifiesto la existencia de una entidad étnica que, según el núcleo de evidencias manejadas, surge con la eclosión de la cultura ibérica. Por ello, por primera vez, se analiza la etnogénesis de este grupo social en relación con el desarrollo del orden político para comprender el papel de fenómenos clave, como la reproducción ideológica y las luchas de poder en la articulación de esta área cultural prerromana. El estudio conjunto de estas dos realidades, reforzado con una lectura minuciosa del paisaje social, ha permitido la configuración de modelos de sociedad para cada fase histórica examinada en este trabajo.El objeto de estudio para hacer frente a la línea de investigación principal es el paisaje. La ordenación espacial del paisaje social en la Indigecia es una expresión de las estrategias de cambio sociocultural del grupo social y la matriz de vertebración de la sociedad, que tiende a dibujar sus formas sociopolíticas y de ejercicio del poder en la construcción territorial. De hecho, el examen territorial-paisajístico llevado a cabo contribuye al estado de la cuestión poniendo de relieve que la geografía política del territorio se ha ido transformando en torno al proceso de jerarquización del orden social y el sistema de poder. Esto es, el mapa de la Indigecia modela un paisaje simbólico en el Ibérico Antiguo, y un paisaje políticamente centralizado y unificado, delimitado por fronteras políticas, en el Ibérico Pleno.El enfoque para analizar el horizonte Ibérico Antiguo se ha centrado en evaluar la territorialidad política y la primera articulación del espacio según patrones jerárquicos. A este respecto se ha formulado una propuesta teórico-metodológica desde una óptica novedosa, basada en el análisis de tres indicadores espaciales, visibilidad, mapa de costes, y polígonos Thiessen, que son valorados en combinación con la delimitación de cuencas hidrográficas. El objetivo de este planteamiento es comparar los límites de las unidades espaciales con los de una región natural. El método opera como una cadena de estructuras espaciales que permite plantear pautas de comportamiento territorial para realizar una aproximación a la estructuración de la organización sociopolítica. A partir de los resultados alcanzados, se han podido definir las formas del paisaje en este periodo histórico y documentar un modelo de sociedad de jefatura compleja con una base de poder heterárquica. Por otra parte, durante la fase del Ibérico pleno, la investigación ha desvelado indicios de un proceso de territorialización que apunta al tránsito de un ordenamiento político descentralizado hacia formas de jerarquización social centralizada, características de sociedades estatales. Esta dinámica se hace evidente en la amortización de los oppida de Mas Castellar de Pontós y Peralada, y la consiguiente concentración de poder en Ullastret, como manifiesta la enorme ampliación de su perímetro fortificado y la reformulación de su urbanismo. Por último, con este marco estructural como referencia, se ha tratado de analizar los elementos del registro arqueológico que permiten hacer lecturas sobre el surgimiento de formas de configuración política centralizada conducentes a establecer el modelo de sociedad estatal. Criterios como la organización en populi de la Iberia septentrional, la estructura social, y la reclamación de un territorio, han llevado a proponer y desarrollar el concepto de estado tribal centralizado." .


Matèries: Jaciments arqueològics ; Cultura dels ibers ; Indigets ; Societat ; Estructura social ; Poder polític ; Paisatge ; Ordenació del territori ; Arqueologia ; Tesis doctorals
Matèries:Ciutat ibèrica d'Ullastret
Àmbit:Ullastret
Cronologia:[s. VII - III aC.]
Autors add.:Sanmartí i Grego, Joan (Dir.) ; Noguera Guillén, Jaume (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/687956
Localització: Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 450
select
print

Bookmark and Share
Territori polític i territori rural durant l'edat del Ferro a la Mediterrània Occidental : actes de la taula rodona celebrada a Ullastret / [Direcció de: Aurora Martín i Ortega, Rosa Plana Mallart]



Ullastret : Museu d'Arqueologia de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 2001
330 p. : il., plàn.; 30 cm (Monografies d'Ullastret, 2) 
Bibliografia. Textos en català, castellà i francès.
ISBN 8439355963



Matèries: Actes de congressos ; Arqueologia ; Edat del ferro ; Cultura dels ibers ; Estructura social ; Ordenació del territori ; Economia ; Urbanisme ; Habitatge
Àmbit:Ullastret ; Catalunya
Cronologia:[0000 - 2001]
Autors add.:Martín i Ortega, Aurora (Dir.) ; Plana i Mallart, Rosa (Dir.)
Autors add.:Museu d'Arqueologia de Catalunya. Ullastret ; Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; MNAT: Museu Nacional Arqueològic de Tarragona; Museu d'Història de Barcelona; B. Joan Vinyoli (Santa Coloma de Farners)


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 450
select
print

Bookmark and Share
Història de Súria. Volum 2 / Albert Fàbrega Enfedaque
Fàbrega i Enfedaque, Albert


Súria : Ajuntament de Súria, 2023
582 p. : il. ; 21 cm (Temes de Súria, 13) 
ISBN 9788440949783

En aquest segon volum està dedicat a les guerres, a l'estructura social de Súria del s XVIII, a l'explotació de la sal i la potassa; i el darrer capítol està dedicat al tèxtil.



Matèries: Edat moderna ; Societat ; Estructura social ; Mines de potassa ; Indústria minera ; Indústria tèxtil ; Economia ; Industrialització
Àmbit:Súria
Cronologia:[1700 - 1900]
Autors add.:Ajuntament de Súria


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 450
select
print

Bookmark and Share
L'Urbanisme i l'arquitectura domèstica de la ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d'Ebre) / David Asensio, Joan Sanmartí, Rafel Jornet i Maite Miró



En: 141489 Iberos del Ebro : actas del II congreso internacional (Alcañiz-Tivissa, 16-19 de noviembre de 2011). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2012. p. 173-193 : il

Bibliografia.

El jaciment ibèric del Castellet de Banyoles es caracteritza per un seguit de trets singulars, com ara les grans dimensions (4,2 ha), la complexitat arquitectònica de diverses construccions i l'aparició d'objectes sumptuaris o de prestigi. Aquestes característiques corroboren la seva interpretació com a nucli urbà de primer ordre, amb un paper central en el territori ilercavó. Un segon fet gens habitual és la curta durada de la ciutat, formada pocs decennis abans de la seva destrucció violenta en el marc de la Segona Guerra Púnica o poc després (entorn el 200 aC). Tot i l'escassa potència estratigràfica conservada, l'excavació proporciona una planta força completa del nucli urbà just en el moment del seu abandonament sobtat. Això permet analitzar l'urbanisme i la diversitat de l'arquitectura domèstica que s'observa en les zones destapades. En un mateix sector de l'assentament coexisteixen grans cases complexes amb pati, d'uns 250 m2 de superfície, amb els característics habitatges simples, de planta rectangular allargada, d'entre 35 m2 i 40 m2 de solar. A partir d'aquesta documentació es desenvolupen una sèrie de consideracions tant de la interpretació funcional dels diferents habitatges com de la condició social i econòmica dels seus residents.



Matèries: Cultura dels ibers ; Nuclis de població ; Estructures arqueològiques ; Societat ; Estructura social ; Arquitectura ; Urbanisme ; Ilercavons ; Jaciments arqueològics ; Excavacions arqueològiques ; Arqueologia
Matèries:Jaciment del Castellet de Banyoles de Tivissa
Àmbit:Tivissa
Cronologia:s. V - 200 aC
Autors add.:Asensio i Vilaró, David ; Sanmartí i Grego, Joan ; Jornet i Niella, Rafael ; Miró, Maite
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; Museu d'Història de Barcelona; B. Pública de Tarragona; B. Dr. Mn. Joan Baptista Manyà (Gandesa)


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 450
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Sociedad de las tierras del Ebre : el señorío templario y hospitalario de Ribera d'Ebre y Terra Alta (1150-1350) [Fitxer informàtic] / Pascual Ortega Pérez; dirigida per Manuel Sánchez Martínez
Ortega i Pérez, Pasqual


Tarragona : Universitat Rovira i Virgili, 2021
Dirigida per: Sánchez Martínez, Manuel. Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Història i Geografia, 1995
1 recurs electrònic
Bibliografia. Notes.

En el següent treball hem pretès investigar l'estructura i dinàmica evolutiva de la part de la formació social feudal catalanoaragonesa que es va desenvolupar en les comarques de Ribera d'Ebre i Terra Alta, situades en el sud-est de Catalunya, entre els rius Ebre i Algars, un territori que va pertànyer casi en la seva totalitat a l'Ordre del Temple i, desprès de la seva abolició, a la del Hospital. Per a nosaltres hi tenia un triple interès. La seva condició com a primera adquisició militar extensa d'aquella formació social permetia observar de a prop com s'havien instaurat aquí les estructures socioeconòmiques dominants i de quina forma havien evolucionat. El caràcter de senyoriu d'Ordre religiós-militar obria la possibilitat d'aprofundir en l'estudi de l'organització d'aquestes milícies i el seu comportament en la faceta de senyors de persones i terres. Per fi, la permanència de població musulmana després de la conquista feia viable l'anàlisi, en el mateix origen, de les condicions de submissió d'aquestes comunitats al nou poder. Aquest treball està organitzat per seccions: L'ocupació militar del territori, la conformació de l'estat feudal, i l'organització feudal de la terra gestionada. També l'explotació humana i econòmica del territori, el domini feudal sobre els habitants i l'excedent productiu, l'estructura de poder de la classe dominant i el desenvolupament organitzatiu de les comunitats de baix estrat, tant la Cristiana com la Sarraïna. Aquest treball també inclou un epíleg, en el qual apareixen els elements més rellevants de les seccions anteriorment citades per ordre cronològic. Finalment, també trobem un volum d'apèndixs i un apèndix documental.


Matèries: Estructura social ; Edat mitjana ; Ordes militars ; Tesis doctorals ; Règim senyorial ; Poder polític
Matèries:Orde de Sant Joan de Jerusalem ; Hospitalers ; Orde del Temple ; Templers
Àmbit:Terres de l'Ebre ; Ribera d'Ebre ; Terra Alta
Cronologia:1150 - 1350
Autors add.:Sánchez Martínez, Manuel (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/671648
Localització: Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 450
select
print
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Nota acerca de la evolución de los grupos sociales dependientes en Cataluña y el sur de Francia durante los siglos IX y X (c. 878-963) / José Enrique Ruiz Domènec
Ruiz Domènec, José Enrique


En: Studia historica. Historia medieval. Salamanca. Vol. 1 (1983) , p. 151-156 (Varia

Com tots els organismes vius, les estructures socials deriven conjuntament del comportament dels individus, de les intencions del poder i de les pressions demogràfiques de la població, propietats -les tres en el seu conjunt, i difícilment per separat- altament sintètiques. No hi ha cap organisme que estigui sempre perfectament adaptat. Gairebé tots els paràmetres del seu ambient varien constantment. Així, un petit canvi evolutiu en la forma d'un grup social, s'amplia fins al seu aspecte màxim a causa de la distribució extensiblement ascendent de la dialèctica d'aquestes pulsions dins de les múltiples facetes de la vida d'una comunitat humana, d'un conjunt social determinat. Considerem, per exemple, l'ocorregut als hispani de Catalunya i el Sud de França entre 878-963, i descobrirem alguns problemes sobre l'evolució dels grups socials dependents en les dècades prèvies al començament del procés de feudalització a l'Europa occidental.


Matèries: Alta edat mitjana ; Epoca carolíngia ; Grups socials ; Estructura social ; Feudalisme
Àmbit:Catalunya ; França
Cronologia:873 - 963
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=3106933
https://revistas.usal.es/uno/index.php/Studia_H_Historia_Medieval/article/view/4260
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 450
select
print
Text complet
Bookmark and Share
De la vida des del llindar de la mort: els testaments medievals a les baronies de Palafolls i Montpalau / Xavier Soldevila i Temporal
Soldevila i Temporal, Xavier


En: 229748 Omnia mors aequat : el món de la mort al Maresme medieval : 3er simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme medieval. Vilassar de Mar : Generalitat de Catalunya, Arxiu Comarcal del Maresme : Museu Arxiu de Vilassar de Dalt : Maresme Medieval, 2022. p. 113-124 : map
 (Comunicacions
Notes.

Aquest article pretén mostrar les possibilitats dels testaments tardomedievals per entendre diversos aspectes de la societat dels segles XIV I XV. Des d'aspectes demogràfics, com les estructures familiars o l'esperança de vida, fins a temes culturals, com les devocions religioses més populars, passant per qüestions socials i econòmiques, com els sistemes de crèdit i, sobretot, les diferències de riquesa i poder en el si de les comunitats pageses i vilatanes. La recerca es concentra essencialment en els testaments atorgats a la notaria del terme del castell de Palafolls a les primeres dècades del quatre-cents.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Testaments ; Famílies ; Pagesia ; Mort ; Pràctica religiosa ; Nuclis de població ; Estructura social
Àmbit:Maresme ; Palafolls ; Montpalau - Pineda de Mar
Cronologia:[1300 - 1500]
Accés: https://raco.cat/index.php/inmaritima/article/view/408086/
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Pare Fidel Fita (Arenys de Mar); B. Can Milans (Caldes d'Estrac); B. La Cooperativa (Malgrat de Mar); B. Antoni Comas (Mataró); B. Pompeu Fabra (Mataró); B. Tirant Lo Blanc (Montgat); Biblioteca Jaume Perich i Escala (Premià de Dalt); Biblioteca Martí Rosselló i Lloveras (Premià de Mar); B. La Muntala (Sant Vicenç de Montalt); B. Vall d'Alfatà (Santa Susanna)


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 450
select
print

Bookmark and Share
Metodologia i demografia històrica : Tàrrega, s. XVII-XVIII / dirigida pel catedràtic Pere Molas i Ribalta
Planes i Closa, Josep M.


1982
Dirigida per: Molas i Ribalta, Pere. Universitat de Barcelona. Facultat de Geografia i Història, 1982
369 f. ; 30 cm
Tesi de llicenciatura. Bibliografia. Inclou apèndix.



Matèries: Demografia ; Metodologia històrica ; Població ; Evolució demogràfica ; Edat moderna ; Estructura social ; Condicions de vida ; Mortalitat ; Pagesia ; Immigració
Àmbit:Tàrrega ; Urgell
Cronologia:[1450 - 1825]
Autors add.:Molas i Ribalta, Pere (Dir.)
Localització: Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 450
select
print

Bookmark and Share
Demografia i societat de Tàrrega i de l'Urgell durant l'antic règim / Josep M. Planes i Closa
Planes i Closa, Josep M.


Agramunt : [l'autor], 1995
435 p. ; 22 cm
ISBN 8460516520



Matèries: Demografia ; Societat ; Població ; Evolució demogràfica ; Famílies ; Edat moderna ; Estructura social ; Condicions de vida ; Mortalitat ; Pagesia ; Immigració
Àmbit:Tàrrega ; Urgell
Cronologia:[1400 - 1850]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Pública de Lleida; B. Central Comarcal (Tàrrega); B. Marquès d'Olivart (Les Borges Blanques)


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 450
select
print

Bookmark and Share
Estructura econòmica, social i política de Tàrrega : classe hegemònica i projecte de ciutat : inqüestionabilitat i legitimitat / Jordi Sauret i Pont
Sauret i Pont, Jordi


1992
Universitat Autònoma de Barcelona, 1992
67 p. : gràf., map., plàn., taules ; 30 cm
Treball de recerca de Ciències Polítiques i Sociologia de la UAB, curs 1991-1992.



Matèries: Estructura econòmica ; Estructura social ; Vida política ; Societat
Àmbit:Tàrrega
Cronologia:[1992]
Localització: B. Central Comarcal (Tàrrega)


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 450
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Mercado ganadero y estratificación social en el medio rural catalán (siglo XIV) / Lluís Sales Favà
Sales i Favà, Lluís


En: Historia agraria. Murcia, 87 (Agosto 2022), p. 7-37 (Estudios
Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.

L'article explora el lloc de la ramaderia en el marc de l'economia pagesa en el segle XIV. Els resultats es deriven de l'anàlisi de les actes d'un total de 126 protocols notarials produïts entre 1328 i 1371 pertanyents a l'àrea dels Gavarres, en el nord-est de Catalunya. Es pren com a estudi de cas la localitat de Cassà de la Selva destacant el paper central de les comandes, un contracte flexible, i àmpliament estès, de cessió de bestiar. Es posa en relleu que els habitants d'aquest espai, pagesos servils, triaven els mercats en cerca de les millors ofertes, i que existia una marcada especialització zonal quant al tipus d'animals domèstics. Així mateix, es destaca la participació d'agricultors i altres agents locals especialitzats en la cessió i venda. En aquest sentit, s'avalua el paper jugat pels mansos o explotacions familiars de Cassà en el mercat. Així, es conclou que un grup reduït d'actors locals proveïa d'animals a la resta. Aquests eren els mansos més potents, a més d'un grup de famílies del nucli urbà. En alguns casos aquests actors s'haurien professionalitzat plenament, la qual cosa contribuiria a la polarització social dins de la comunitat. Com a exemple d'aquesta trajectòria es descriu el cas d'un tractant de bestiar, Bonanat Alagot, qui a mitjan segle XIV va monopolitzar el comerç d'animals de tir i per al cultiu en la seva àrea d'influència.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Societat rural ; Ramaderia ; Estructura social ; Fonts documentals ; Protocols notarials
Àmbit:Cassà de la Selva ; Gavarres, serra de les
Cronologia:1328 - 1371
Accés: https://doi.org/10.26882/histagrar.087e01s
Localització: UAB: Humanitats; Universitat de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 450
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Ingressos, riquesa i dinàmiques socials. Una perspectiva històrica : XXVII Seminari d'Història Econòmica i Social, Girona, 1 i 2 de juliol de 2016 / Arnau Barquer i Cerdà, Eduard Díaz Capallera
Barquer i Cerdà, Arnau


En: Mestall : butlletí de l'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines. Girona. Any XVIII, núm. 40 (desembre 2016), p. 7-9 (Trobades


Matèries: Congressos ; Crònica ; Historiografia ; Indicadors econòmics ; Dinàmica social ; Estructura social ; Societat
Àmbit:Girona ; Catalunya
Cronologia:[2016]
Autors add.:Díaz Capallera, Eduard
Accés: http://www.ddgi.cat/historiarural/mestall/Mestall40.pdf [exemplar complet]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; B. Carles Rahola (Girona); B. Octavi Viader i Margarit (Sant Feliu de Guíxols)


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 450
select
print
Text complet
Bookmark and Share
De quins pagesos parlem? Els processos de diferenciació social en la història rural europea : XXV Seminari d'Història Econòmica i Social. Girona, 27-29 de juny de 2013



En: Mestall : butlletí de l'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines. Girona. Any XV, núm. 34 (desembre 2013), p. 8-10 : il. (Trobades


Matèries: Congressos ; Societat rural ; Economia agrària ; Estructura social
Àmbit:Girona ; Catalunya ; Europa
Cronologia:[2013]
Accés: http://www.ddgi.cat/historiarural/mestall/Mestall34.pdf [exemplar complet]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; B. Carles Rahola (Girona); B. Octavi Viader i Margarit (Sant Feliu de Guíxols)


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 450
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Els Senyors útils i propietaris de mas : la formació històrica d'un grup social pagès (Vegueria de Girona, 1486-1730) / [ressenya de:] Josep Colls
Colls i Comas, Josep


En: Mestall : butlletí de l'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines. Girona. Any XIV, núm. 32 (desembre 2012), p. 16 (Llibres
Ressenya de:
. Condicions de vida al món rural : cinquè congrés sobre sistemes agraris, organització social i poder local / edició a cura de Jordi Bolòs, Antonieta Jarné i Enric Vicedo. Lleida : IEI, 2006


Matèries: Ressenyes ; Propietat de la terra ; Tinença de la terra ; Feudalisme ; Renda de la terra ; Renda agrària ; Propietaris agraris ; Renda senyorial ; Règim senyorial ; Masos ; Vegueries ; Pagesia ; Estructura social ; Parròquies ; Poder local ; Administració local ; Elits locals ; Famílies ; Matrimoni ; Contractes de conreu ; Explotacions agràries
Àmbit:Girona, vegueria ; Girona, província
Cronologia:1486 - 1730
Accés: http://www.ddgi.cat/historiarural/mestall/Mestall32.pdf [exemplar complet]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; B. Carles Rahola (Girona); B. Octavi Viader i Margarit (Sant Feliu de Guíxols)


Enllaç permanent a aquest registre



page 1 of 23
go to page                         

Database  FONS : Advanced form

   
Search:
in field:
 
1     
2   
3