La Intervención británica durante la Peninsular War. Campañas en Cataluña, Valencia, Murcia y Baleares (1808-1814) / [ressenya de] Antoni Sánchez Carcelén
Sánchez i Carcelén, Antoni


En: Historia contemporánea. Bilbao, núm. 73 (2023) , p. 1099-1101 (Reseñas) 
Ressenya de:
. La Intervención británica durante la Peninsular War. Campañas en Cataluña, Valencia, Murcia y Baleares (1808-1814) / Maties Ramisa Verdaguer. València : PUV, 2022

Revolució i contrarevolució a les terres de Lleida (1820-1823) / Antoni Sánchez Carcelén
Sánchez i Carcelén, Antoni


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 79 (2022) , p. 109-150
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Aquest article pretén aprofundir el coneixement de la naturalesa del règim liberal i de la contrarevolució a la província de Lleida, un punt geoestratègic de primer ordre. Si bé la decadència del sistema absolutista borbònic va esperonar el constitucionalisme gadità a les terres de Lleida, una sèrie de factors com la severa crisi econòmica, la controvertida qüestió religiosa i l'aferrissada confron-tació politicoideològica van propiciar l'extensió de l'antiliberalisme. L'aixecament de partides reialistes va permetre al moviment contrarevolucionari l'establiment d'una Junta Apostólica a Cervera, l'esclat d'una autèntica guerra civil i la instauració de la Regència a la Seu d'Urgell, l'únic Govern espanyol de la història amb seu al territori lleidatà.

Condicions de vida al món rural : ciquenes jornades sobre sistemes agráris, organització social i poder local / Antoni Sánchez Carcelén
Sánchez i Carcelén, Antoni


En: Mestall : butlletí de l'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines. Girona. Any VII, núm. 18 (desembre 2005), p. 12-15 (Trobades) 

La Expedición Real en Cataluña / Antoni Sánchez Carcelén
Sánchez i Carcelén, Antoni


En: Desperta Ferro : Historia moderna. Madrid, núm. 58 (2022) , p. 28-33 : il.
Número dedicat a "La Primera Guerra Carlista. La Expedición Real)".

No sense d'adversitats -la derrota a la batalla de Gra- i penalitats -misèria i fam-, el trànsit de l'Expedició Real pel principat va estimular l'auge del carlisme català. L'adveniment de don Carlos a Solsona va permetre superar la fase de la guerra de guerrilles i, sota el comandament d'Antonio de Urbiztondo, conquistar importants poblacions com Berga, Gironella, Prats de Lluçanès i Ripoll. En bona part, la raó principal de l'arribada de don Carlos a terres catalanes l'hem de trobar en l'estat incert de les negociacions que mantenien els carlistes amb la reina regent María Cristina.

Divisió política i lluita ideològica a la Lleida del Trienni Liberal / Antonio Sánchez Carcelén
Sánchez i Carcelén, Antoni


En: Plecs d'Història Local. Barcelona, núm. 179 (novembre 2020), p. 10-13: il. (Temes-3) 
Bibliografia.

Els Horrors d'una guerra civil : la primera carlinada a Catalunya (1833-1840) / Antoni Sánchez Carcelén
Sánchez i Carcelén, Antoni


En: 191760 L'Herència catalanista del carlisme : VI Simposi d'Història del Carlisme, Avià, 11 de maig de 2019. Avià : Centre d'Estudis d'Avià, DL 2019. p. 75-116


La Primera Guerra Carlina o Guerra Civil dels Set Anys fou un dels episodis més tràgics de la història de Catalunya pel seu elevat grau de barbàrie i devastació. A l'estudi s'analitzen les partides guerrilleres com a motor de conflicte bèl·lic i expressió de la violència; les bullangues com a manifestació del venjatiu furor popular; les batalles més sagnants; els setges més ferotges; l'incendi i destrucció de viles; la repressió exercida sobre els enemics vençuts com a càstig i venjanç (execucions, deportacions, empresonaments, multes i confiscació de béns); i el camí de l'exili com a evidència d'una lluita fraticida a vida o mort pròpia d'una guerra civil "sin cuartel".

La Crítica al despotismo de las dinastías extranjeras (Austrias y Borbones) : Los diputados catalanes y las Cortes de Cádiz / Antoni Sánchez i Carcelén
Sánchez i Carcelén, Antoni


En: Historia Constitucional. Revista Electrónica de Historia Constitucional. Oviedo, núm. 19 (2018) , p. 177-207 (España en los siglos XIX i XX) 
Notes a peu de pàgina.

Fent ús del recurs historicista els diputats catalans que van assistir a les Corts de Cadis van reivindicar el model polític pactista propi de l'antiga Corona d'Aragó amb l'objectiu de trobar un antecedent autòcton que pogués legitimar el procés constituent. Especialment, quan els parlamentaris catalans van considerar que a partir de l'entronització de les dinasties estrangeres (Àustries i Borbons) es va imposar com a forma de govern el despotisme regi i ministerial.

La Alianza entre el Altar y el Trono. El obispo de Lérida Pablo Colmenares y la Guerra de los Agraviados o Malcontents (1827) / Antoni Sánchez i Carcelén
Sánchez i Carcelén, Antoni


En: Aportes. Revista de Historia Contemporánea. Madrid. Año n§ 33, núm. 96 (2016) , p. 149-181 (Articles) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Tradicionalment l'Església espanyola ha intervingut en l'esfera política amb la voluntat d'orientar el posicionament ideològic dels seus feligresos. Aquest article presenta un detallat estudi sobre la labor propagandística duta a terme pel bisbe de Lleida Pablo Colmenares davant la Guerra dels Agraviats o Malcontents de 1827, ja que, mitjançant la publicació d'una sèrie de cartes pastorals, el prelat de la diòcesi ilerdenca va manifestar la seva infrangible adhesió a Fernando VII i es va mostrar partidari dels suprems valors de la Religió, el Rei, el Regne i la Pàtria.

Rebelión popular y subversión social : el motín del Femeret de Lérida (1809) / Antoni Sánchez Carcelén
Sánchez i Carcelén, Antoni


En: Manuscrits : revista d'història moderna. Bellaterra, núm. 33 (2015) , p. 175-219 (Articles) 
Notes. Referències bibliogràfiques. Resums en català, castellà i anglès.

En aquest article s'intenta estudiar un aspecte poc tractat per la historiografia, que il·lustra sobre la conflictivitat política i social del temps de la guerra de la Independència. A partir de l'anàlisi dels antecedents demogràfics, econòmics, socials, polítics, religiosos i ideològics, s'examina el procés juntista erigit arran de la invasió napoleònica i com la progressiva insatisfacció popular generada per les creixents penúries materials, l'incessant reclutament i les considerables desigualtats fiscals, jurídiques i polítiques assentades en un context bèl·lic extraordinari van desembocar, els tres primers dies de l'any 1809, en el conegut com a motí del Femeret, la major revolta del Principat durant la guerra del Francès.

Contrarrevolución y Revolución. Algunas reflexiones en torno a la Guerra Civil de los Siete años en Cataluña / Antoni Sánchez i Carcelén
Sánchez i Carcelén, Antoni


En: 170392 Fronteres del carlisme : del Berguedà a ultramar : IV Simposi d'Història del Carlisme, Avià, 7 de maig de 2016. Avià : Centre d'Estudis d'Avià, DL 2016. p. 183-207


El moviment sociopolític de caràcter antiliberal que coneixem com a carlisme va ser la forma espanyola de contrarevolució. A partir de la dimensió internacional d'un conflicte sistènic, l'estudi estableix l'origen del carlisme en les lluites reialistes del Trienni Liberal i en la Guerra dels Nalcontents (1827). A més, aborda la qüestió dinàstica entenent el carlisme com una forma de vida vinculada a una determinada cultura tradicionalista. Així mateix, s'analitzen les heterogènies bases socials del carlisme, els diversos motius que expliquen la mobilització dels combatents, l'esclat de la guerra civil per la tensió social del 1835 i, especialment, per la posada en marxa d'un projecte polític alternatiu i excloent a la unió del tron i l'altar, i finalment, després d'exposar l'evolució del conflicte bèl·lic, s'examina la geografia del carlisme català.

Reivindicar el pasado para transformar el presente y legitimar la revolución constitucional : historicismo y diputados catalanes en las Cortes de Cádiz / Antoni Sánchez Carcelén
Sánchez i Carcelén, Antoni


En: Historia contemporánea. Bilbao, núm. 51 (2015) , p. 543-575
Número monogràfic: " Modernidad y Catolicismo. Nuevas perspectivas sobre una relación compleja". Notes a peu de pàgina. Resum, paraules clau i títol també en anglès.

Durant el procés constituent gadità la tradició constitucional medieval es va erigir en un extraordinari recurs per legitimar l'immobilisme absolutista o, per contra, per validar la tasca legislativa de signe liberal, ja que la cultura constitucional de 1812 va ser, a més de catòlica, profundament historicista. En bona mesura perquè en les contínues apel·lacions dels diputats catalans més destacats -de fet, Capmany, Aner, Espiga, Dou i Creus van ser els únics que es van manifestar referent a una manera significativa- a la història de la Corona d'Aragó, a l'antiga constitució de la monarquia espanyola i a les lleis fonamentals castellanes cabien tant les propostes servils com les reformistes.

Eclesiásticos catalanes y las Cortes de Cádiz = Catalan eclesiastics and the Cadiz Cortes / Antoni Sánchez i Carcelén
Sánchez i Carcelén, Antoni


En: Anuario de Historia de la Iglesia. Pamplona. Vol. XIX (2010) , p. 119-140
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

En aquest estudi s'ha analitzat la preparació de les Corts de Cadis i l'elecció dels diputats catalans, l'actuació dels diputats eclesiàstics catalans en les Corts extraordinàries i en les ordinàries i finalment la resposta dels bisbes catalans a les mesures empreses per les Corts de Cadis a través de la publicació de la Instrucció dels il·lustríssims senyors bisbes de Lleida, Tortosa, Barcelona, Urgel, Teruel i Pamplona al clergat i poble de les seves diòcesis, datada el 12 de desembre de 1812. Els principals eclesiàstics que van assistir a les sessions de les Corts van ser Jaume Creus i Martí, defensor dels principis tradicionalistes, per exemple, del manteniment del Sant Tribunal de la Inquisició i Josep Espigola i Gadea, paladín dels ideals liberals. Els decrets promulgats per les Corts de Cadis van ser contestats pels bisbes catalans en la Instrucció, dirigida a eradicar les doctrines errònies dels filòsofs espanyols, consignades en els Diaris de les Corts i que es basaven en l'anticlericalisme, en l'ultratge als ministres de l'Església, en l'atac a la disciplina eclesiàstica, en la seva immunitat i doctrina, tenint com a finalitat la descristianización d'Espanya.

En defensa del trono y del altar. La organización de los cuerpos de voluntarios realistas en Lérida = In Defence of Throne and Shrine. The Organization of the Royalist Volunteers in Lerida / Antoni Sánchez i Carcelén
Sánchez i Carcelén, Antoni


En: Pasado y Memoria. Revista de Historia Contemporánea. Alicante, núm. 14 (2015) , p. 111-149
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

Aquest estudi se centra en la formació dels cossos de Voluntaris Realistes (1823-1826) després de la segona restauració en el tron de Ferran VII a la ciutat de Lleida. El text analitza l'establiment de la Junta de Foment dels Voluntaris Realistes de Lleida per poder així adquirir l'equipament i armament necessari; el jurament de la bandera per part dels Voluntaris Realistes a partir del sermó pronunciat per l'eclesiàstic Manuel Costa; els primers oficials designats per la corporació municipal -pertanyents a l'oligarquia local-; la instauració de la Subinspecció de Voluntaris Realistes; els nous oficials; i, finalment, la composició socioprofessional dels primers allistats una vegada publicat el reglament de 1826.

La Primera Guerra Carlina a la Cerdanya / Antoni Sánchez Carcelén
Sánchez i Carcelén, Antoni


Avià : Centre d'Estudis d'Avià, 2015
336 p. ; 24 cm (Història del Carlisme, 3) 
ISBN 9788494101731

Els Diputats de l'antiga Corona : d'Aragó a les Corts de Cadis (1808-1812) / Antoni Sánchez Carcelén
Sánchez i Carcelén, Antoni


Lleida ; Barcelona : Pagès Editors : Fundació Ernest Lluch, 2015
456 p. ; 21 cm (Beca Ernest Lluch, 7) 
VIII Beca de Recerca Ernest Lluch.
ISBN 9788499755632

Per primera vegada un llibre analitza de manera exhaustiva i conjunta els diputats de l'antiga Corona d'Aragó -catalans, valencians, aragonesos i balears- al llarg del procés constituent de les Corts de Cadis, que culminà amb la promulgació de la primera Constitució de la història d'Espanya el 19 de març de 1812, coneguda popularment com La Pepa, símbol de la revolució liberal espanyola per instituir el primer Estat de Dret: sobirania nacional, separació de poders, sistema representatiu per sufragi censatari masculí, igualtat civil, llibertat d'impremta, dret a la instrucció pública, defensa de la propietat privada, abolició del règim jurisdiccional, supressió de la Inquisició i prohibició del turment. (Editorial).

La Primera Guerra Carlina a les Valls d'Àneu / Antoni Sánchez Carcelén
Sánchez i Carcelén, Antoni


En: 144992 Estat carlista : tradició i furs : II Simposi d'Història del Carlisme, Avià-Berga, 10 de maig 2014. Avià : Centre d'Estudis d'Avià, 2014. p. 35-56

Notes.

La Constitució de Cadis a la Lleida del Trienni Liberal / Antoni Sánchez Carcelén
Sánchez i Carcelén, Antoni


En: Rubrica Contemporania. Bellaterra. Vol. 2, núm. 3 (2012) , p. 125-144 (Articles) 
Notes i bibliografia. Resum en català.

L'estudi pretén analitzar l'aplicació de la Constitució de Cadis a la ciutat de Lleida durant el Trienni Liberal, tot partint de l'enviament de les respostes de la junta local de defensa i del capítol catedralici de Lleida a la consulta al país que convocà la Junta Central, l'actuació de l'ardiaca de Benasc Josep Espiga i Gadea a les Corts i la nul·la implantació de la carta magna per l'ocupació napoleònica. Al llarg de la primera restauració de Ferran VII es mantingué vigent l'esperit absolutista exhibit pel bisbe Jeroni Maria de Torres a la carta pastoral conjunta publicada a Palma a finals de 1812 fins al març de 1820 quan s'inicià el període constitucional i els lleidatans celebraren la consecució de la sobirania nacional, els antics vassalls esdevingueren ciutadans i elegiren per sufragi indirecte els representants municipals, els propietaris s'enrolaren a la Milícia Nacional, s'aixecà una làpida commemorativa de la Constitució i gràcies a la llibertat d'impremta es publicà el Semi-Semanario Ilerdense (1822). La cultura política contrària a la carta magna l'encapçalà el bisbe Renteria a través de l'enviament de diversos oficis i representacions a les Corts liberals.

Las consecuencias económicas de la ocupación napoleónica en Lérida / Antoni Sánchez Carcelén
Sánchez i Carcelén, Antoni


En: Hispania. Madrid. Vol. 72, núm. 241 (2012) , p. 501-534
Notes a peu de pàgina. Resum en castellà i anglès.
Ressenya de:

Guerra total : Lleida i els napoleònics / Antoni Sánchez i Carcelén
Sánchez i Carcelén, Antoni


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 51 (2010) , p. 425-444 (Comunicacions) 
Títol del Congrés: Guerra i poder en terres de frontera (1792-1823).

Lérida (1810). El dominio de la línea del Segre / Antoni Sánchez Carcelén
Sánchez i Carcelén, Antoni


En: 137312 Los sitios en la Guerra de la Independencia : la lucha en las ciudades. Madrid : Silex, 2012. p. 99-116