português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
fons
Cercar:
PODER POLITIC []
Referències trobades:
553   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 28
anar a la pàgina                         


1 / 553
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Protectors i agents de les esglésies tarragonines barroques : ordenances, tradició i empremtes arquitectòniques d'identitat local / Anna Isabel Serra Masdeu
Serra i Masdeu, Anna Isabel


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 43 (2021) , p. 187-206 : il
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

A l'article es mostren diverses interaccions existents entre el poder local establert -batlles, regidors i altres càrrecs-i les persones que tenien el control i bon govern sobre els béns de les esglésies parroquials -arquebisbes, rectors, membres dels gremis-, i població en general, a l'arxidiòcesi tarragonina en època del barroc. Drets, deures, obligacions seculars -escrites i no escrites-tenien veu i votsobre la manera de millorar els béns artístics de l'església. De les seves decisions en depenia la pèrdua, millora, conservació o renovació del patrimoni religiós existent a les esglésies parroquials que es van aixecar al llarg del s. XVIII. S'anoten també altres exemples de valoració d'un patrimoni -el de les portalades romàniques- que no es volia perdre al construir noves fàbriques parroquials i sobre el que es tenia una certa "consciència" patrimonial.


Matèries: Propietat eclesiàstica ; Esglésies ; Arquitectura religiosa ; Elements arquitectònics ; Barroc ; Mecenatge ; Poder polític ; Poder local ; Església ; Diòcesis
Àmbit:Tarragona, arxidiòcesi
Cronologia:[1700 - 1800]
Accés: https://raco.cat/index.php/ButlletiArq/article/view/397420
Localització: Universitat Rovira i Virgili; B. Centre de Lectura de Reus; B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 553
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Feudalització de Tarragona (segle XII) / Maria Bonet Donato
Bonet Donato, Maria


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 16 (1994) , p. 211-239
Notes a peu de pàgina.


Matèries: Alta edat mitjana ; Feudalisme ; Poder polític ; Senyoria ; Historiografia ; Fonts documentals
Àmbit:Tarragona ; Camp de Tarragona
Cronologia:[1100 - 1200]
Accés: https://raco.cat/index.php/ButlletiArq/article/view/315362
Localització: Universitat Rovira i Virgili; B. Centre de Lectura de Reus; B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 553
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Gobierno de Tarragona, punto de partida de la carrera política del Marqués de Castelldosrius / A. Sáenz-Rico Urbina
Sáenz-Rico Urbina, Alfredo


En: Boletín arqueológico. Tarragona. Época IV, Años LXVII-LXVIII (enero 1967-diciembre 1968 1967-1968), p. 205-232
Número monogràfic: Miscel·lània Sánchez Real. Volum II. Notes a peu de pàgina.


Matèries: Polítics ; Poder polític ; Noblesa ; Edat moderna ; Diplomàtics ; Virreis ; Governador reial
Matèries: Oms i de Santa Pa, Manuel (1651-1710) ; Castelldosrius, Marquès de
Àmbit:Barcelona ; Tarragona ; Catalunya ; Perú
Cronologia:[1651 - 1710]
Accés: https://raco.cat/index.php/ButlletiArq/article/view/325863
Localització: Universitat Rovira i Virgili; B. Centre de Lectura de Reus; B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 553
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Oráculos de la nación catalana. El poder y la representatividad política de las instituciones catalanas en el paso del siglo XVII al XVIII / Eduard Martí Fraga
Martí Fraga, Eduard


En: Hispania. Madrid. Vol. 83, núm. 275 (2023) , 19 p. (Sección monográfica
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.


Matèries: Institucions polítiques ; Poder polític ; Identitat nacional ; Edat moderna ; Corts Generals de la corona ; Consell de Cent ; Diputació del General de Catalunya ; Guerra de Successió
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1650 - 1714]
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=9412258
https://doi.org/10.3989/hispania.2023.060
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 553
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Manual de l'ofici de periodista / Narcís-Jordi Aragó, Rafael Nadal
Aragó i Masó, Narcís Jordi


En: Revista de Girona. Girona. Any 56, núm. 259 (març-abril 2010), p. 96-102 : il. (Dossier

Conté: Cinc vivències periodístiques / Narcís-Jordi Aragó ; Les primeres lliçons de periodisme / Rafael Nadal.


Matèries: Periodisme ; Periodistes ; Poder polític ; Memòries ; Premsa ; Emissores de ràdio
Matèries: Aragó i Masó, Narcís Jordi (1932-2016)
Àmbit:Girona ; Catalunya
Cronologia:1932 - 2010
Autors add.:Nadal i Farreras, Rafael
Accés: https://raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/188133 [presentació]
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Institut Ramon Muntaner; Universitat Autònoma de Barcelona; B. Abadia de Montserrat; Universitat de Barcelona; Biblioteca Borja (URL); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 553
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
L'Expressió material del poder durant la conquesta comtal : esglésies, castells i torres a la Catalunya Central (segles X-XI) / [Ressenya de:] Maria Soler i Sala
Soler i Sala, Maria


En: Anuario de Estudios Medievales. vol. 53, núm. 1 (2023) , p. 395-396 (Reseñas
Ressenya de:
. L'Expressió material del poder durant la conquesta comtal : esglésies, castells i torres a la Catalunya Central (segles X-XI) / Jordi Giberti Rebull. Pobla de Claramunt : Ajuntament, 2018


Matèries: Ressenyes ; Alta edat mitjana ; Poder polític ; Castells ; Esglésies ; Torres de defensa
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[900 - 1100]
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=9072285
https://doi.org/10.3989/aem.2022.53.1.15


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 553
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Els Vescomtes de Cabrera a la baixa edat mitjana : identitat familiar, dinàmica patrimonial i projecció sociopolítica / [Ressenya de:] Víctor Muñoz Gómez
Muñoz Gómez, Víctor


En: Anuario de Estudios Medievales. vol. 53, núm. 1 (2023) , p. 406-408 (Reseñas
Ressenya de:
. Els Vescomtes de Cabrera a la baixa edat mitjana : identitat familiar, dinàmica patrimonial i projecció sociopolítica / Alejandor Martínez Giralt. Madrid : CSIS, 2019


Matèries: Ressenyes ; Baixa edat mitjana ; Noblesa ; Famílies ; Genealogia ; Poder polític ; Fonts documentals
Matèries: Cabrera, Vescomtes de
Àmbit:Cabrera, vescomtat ; Selva ; Osona ; Catalunya
Cronologia:[1199 - 1423]
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=9072290
https://doi.org/10.3989/aem.2022.53.1.15


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 553
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Radulf comte de... / Tura Clarà Vallès
Clarà i Vallès, Tura


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 64 (2023) , p. 97-126 : il. (Articles i treballs
Notes a peu de pàgina.

La historiografia tradicional vol que el comte Radulf governi el comtat de Besalú i per això fa que Guifré I el Pilós sigui el comte de Girona. Els documents, però, escriuen un altre relat, ja que, ens consta que Dela, el germà de Sunyer II d'Empúries, actuava com a comte de Girona un any abans del repartiment secret del honors del deposat Bernat de Gòtia. No tenim cap notícia que relacioni el comte Guifré amb el comtat de Girona, per això els historiadors s'han vist en la necessitat de buscar excuses per explicar la nul·la implicació del comte en els fets que succeïren en dit comtat. Seguint el principi d'Occam "les entitats no s'han de multiplicar més enllà de la necessitat" o la versió més moderna, "les teories haurien de ser tan simples com sigui possible", he refet el relat traient de l'equació Guifré I el Pilós.


Matèries: Comtats ; Historiografia ; Alta edat mitjana ; Comtes ; Monarques ; Poder polític
Matèries: Guifré I el Pelós (840-897) ; Radulf de Besalú, Comte
Àmbit:Besalú, comtat ; Girona, comtat
Cronologia:[850 - 950]
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/425848
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 553
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Ribera d'Ebre, l'exèrcit de Suchet i la Junta Superior d'Aragó i part de Castella / Jaume Arbiol Agné
Arbiol Agné, Jaume


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 33 (2023) , p. 215-231: il. (Història
Resums en català, castellà i anglès.

Aquest treball busca entendre com, durant els anys 1809- 1810, un organisme politicoadministratiu com era la Junta Superior d'Aragó i part de Castella, centrat en el territori de l'Aragó, a causa de l'amenaça present dels francesos i de l'expedició militar de Suchet per conquerir el sud de Catalunya, va acabar entenent de molts assumptes relacionats amb la nostra zona (Ribera d'Ebre). En aquest treball, em centro en la situació de la guerra contra els francesos durant aquests anys, la creació de la Junta Superior d'Aragó l'any 1809 i l'estudi de les actes de la Junta referents a la nostra zona. També analitzo els fets militars que van ocórrer a la Ribera d'Ebre, fins a la caiguda de Tortosa, el 2 de gener de 1811.


Matèries: Guerra del Francès ; Juntisme ; Operacions militars ; Exèrcit ; Militars ; Poder polític
Matèries: Suchet Jaquier, Louis Gabriel (1770-1826)
Matèries:Junta Superior d'Aragó
Àmbit:Ribera d'Ebre
Cronologia:1809 - 1811
Accés: https://raco.cat/index.php/MiscellaniaCERE/article/view/426291
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; B. Artur Bladé i Desumvila (Flix); Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 553
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Tresor de la reina / text de Júlia Mas amb l'assessorament de Lledó Ruiz Domingo
Mas, Júlia


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 261 (desembre 2023), p. 42-45 : il. (Reportatges. Edat mitjana) 



Matèries: Baixa edat mitjana ; Monarques ; Dona ; Poder polític ; Finances ; Monarquia
Matèries: Elionor de Sicília (1363-1375) ; Violant de Bar (1365-1461)
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1300 - 1500]
Autors add.:Ruiz Domingo, Lledó (Col·l.)
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Arxiu Històric de Sabadell; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 553
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Participació i representació polítiques a la Catalunya dels inicis del segle XVIII : universitats locals, Cort general i Diputació del General / Joaquim Verde i Llorente
Verde i Llorente, Joaquim


En: Butlletí de l'Institut Universitari d'Història Jaume Vicens Vives. Barcelona, núm. 20 (desembre 2022), p. 12-13 (Articles


Matèries: Edat moderna ; Poder polític ; Institucions polítiques ; Antic Règim
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1700 - 1714]
Accés: https://www.upf.edu/documents/7951176/8365374/Butlleti20_Web.pdf/339111e4-f766-39f6-2900-63fec85ef1c6?t=1674648365630 [Exemplar complet]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 553
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
De aldeas autónomas al Estado tribal centralizado de Ullastret : Análisis arqueológico de la organización sociopolítica de los indigetes (S.VII-III a.C.) [Fitxer informàtic] / David Jesús Cebrián Martínez ; [dirigida per: Joan Sanmartí, Jaume Noguera Guillén]
Cebrián Martínez, David Jesús


2023
Dirigida per: Sanmartí, Joan; Noguera Guillén, Jaume. Universitat de Barcelona, 2023
1 recurs en línia (294 p.)
Bibliografia.

Partiendo de una concepción materialista de la historia y el apoyo metodológico que aporta el marco teórico de la Arqueología del Paisaje, la presente tesis doctoral aborda, a través del análisis arqueológico y espacial, los procesos de formación y evolución de la organización sociopolítica -objetivo central- de uno de los pueblos indígenas ibéricos, los indigetes. Pero además, la alusión en las fuentes literarias al etnónimo indigetae pone de manifiesto la existencia de una entidad étnica que, según el núcleo de evidencias manejadas, surge con la eclosión de la cultura ibérica. Por ello, por primera vez, se analiza la etnogénesis de este grupo social en relación con el desarrollo del orden político para comprender el papel de fenómenos clave, como la reproducción ideológica y las luchas de poder en la articulación de esta área cultural prerromana. El estudio conjunto de estas dos realidades, reforzado con una lectura minuciosa del paisaje social, ha permitido la configuración de modelos de sociedad para cada fase histórica examinada en este trabajo.El objeto de estudio para hacer frente a la línea de investigación principal es el paisaje. La ordenación espacial del paisaje social en la Indigecia es una expresión de las estrategias de cambio sociocultural del grupo social y la matriz de vertebración de la sociedad, que tiende a dibujar sus formas sociopolíticas y de ejercicio del poder en la construcción territorial. De hecho, el examen territorial-paisajístico llevado a cabo contribuye al estado de la cuestión poniendo de relieve que la geografía política del territorio se ha ido transformando en torno al proceso de jerarquización del orden social y el sistema de poder. Esto es, el mapa de la Indigecia modela un paisaje simbólico en el Ibérico Antiguo, y un paisaje políticamente centralizado y unificado, delimitado por fronteras políticas, en el Ibérico Pleno.El enfoque para analizar el horizonte Ibérico Antiguo se ha centrado en evaluar la territorialidad política y la primera articulación del espacio según patrones jerárquicos. A este respecto se ha formulado una propuesta teórico-metodológica desde una óptica novedosa, basada en el análisis de tres indicadores espaciales, visibilidad, mapa de costes, y polígonos Thiessen, que son valorados en combinación con la delimitación de cuencas hidrográficas. El objetivo de este planteamiento es comparar los límites de las unidades espaciales con los de una región natural. El método opera como una cadena de estructuras espaciales que permite plantear pautas de comportamiento territorial para realizar una aproximación a la estructuración de la organización sociopolítica. A partir de los resultados alcanzados, se han podido definir las formas del paisaje en este periodo histórico y documentar un modelo de sociedad de jefatura compleja con una base de poder heterárquica. Por otra parte, durante la fase del Ibérico pleno, la investigación ha desvelado indicios de un proceso de territorialización que apunta al tránsito de un ordenamiento político descentralizado hacia formas de jerarquización social centralizada, características de sociedades estatales. Esta dinámica se hace evidente en la amortización de los oppida de Mas Castellar de Pontós y Peralada, y la consiguiente concentración de poder en Ullastret, como manifiesta la enorme ampliación de su perímetro fortificado y la reformulación de su urbanismo. Por último, con este marco estructural como referencia, se ha tratado de analizar los elementos del registro arqueológico que permiten hacer lecturas sobre el surgimiento de formas de configuración política centralizada conducentes a establecer el modelo de sociedad estatal. Criterios como la organización en populi de la Iberia septentrional, la estructura social, y la reclamación de un territorio, han llevado a proponer y desarrollar el concepto de estado tribal centralizado." .


Matèries: Jaciments arqueològics ; Cultura dels ibers ; Indigets ; Societat ; Estructura social ; Poder polític ; Paisatge ; Ordenació del territori ; Arqueologia ; Tesis doctorals
Matèries:Ciutat ibèrica d'Ullastret
Àmbit:Ullastret
Cronologia:[s. VII - III aC.]
Autors add.:Sanmartí i Grego, Joan (Dir.) ; Noguera Guillén, Jaume (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/687956
Localització: Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 553
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
El Señorío jurisdicional : enfrentamientos y confluencias entre monarquías y aristocracias (Cataluña-Castilla, siglos XII-XV) / Alejandro Martínez Giralt, Víctor Muñoz Gómez
Martínez Giralt, Alejandro


En: Espacio, Tiempo y Forma : Serie III, Historia medieval. Madrid, núm. 36 (2023) , p. 789-830 (Artículos
Notes a peu de pàgina. Fonts i bibliografia. Resums en català i anglès.

El present treball té per objecte l'estudi comparat del desenvolupament i expansió del senyoriu jurisdiccional en la Península Ibèrica entre els segles XII i XV. Per a això s'analitza aquest procés a Catalunya, dins de la Corona d'Aragó, i a Castella. En ell, interessa posar en relleu les pugnes i confluències entre poders monàrquics i aristocràcies laiques en relació a l'extensió i exercici dels drets senyorials vinculats a la jurisdicció (justícia i exacció, primordialment) en tots dos territoris. Malgrat les diferències entre les dinàmiques operades a Catalunya i a Castella, resulta notable comprovar unes certes tendències confluents. Així, la generalització del senyoriu jurisdiccional en tots dos territoris va contribuir a fràgils equilibris de poder entre la reafirmació de l'autoritat règia i l'enfortiment del poder territorial de l'aristocràcia senyorial.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Monarquia ; Noblesa ; Senyoria jurisdiccional ; Poder polític ; Poder local
Àmbit:Catalunya ; Castella, regne de
Cronologia:[1100 - 1500]
Autors add.:Muñoz Gómez, Víctor
Accés: https://doi.org/10.5944/etfiii.36.2023.34404
https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=8940055
Localització: Universitat de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 553
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Formació d'una classe dirigent (1790-1850). Els Carles en la societat gironina / Mònica Bosch i Portell
Bosch i Portell, Mònica


Barcelona ; Lleida : Fundació Noguera : Pagès Editors, 2022
379 p. : taules, gràf. ; 24 cm (Estudis, 85) 

La extraordinària riquesa documental de l'Arxiu dels Carles, dipositat a l'Arxiu Diocesà de Girona, ha estat la base d'aquest treball, tesi doctoral de Mònica Bosch, investigadora assídua paral·lelament de diferents arxius històrics, que han anat ampliant les fonts documentals d'aquest estudi, per poder aprofundir així en aspectes que permeten contextualitzar millor el cas dels Carles, la història de la família de la Casa Carles, el singular edifici de la plaça del Vi de Girona. Això ha permès resseguir amb precisió i amb rigor, tal com fa Mònica Bosch, el procés de la formació de la classe dels hisendats en el període de la crisi d'antic règim i l'anomenada revolució liberal. L'autora aconsegueix presentar els Carles, a partir de la documentació adequada, en companyia d'altres membres de la mateixa classe social, i també ens ha informat sobre el paper important d'alguns personatges, com a administradors o creditors, en els avatars d'aquestes famílies, sense oblidar-se de la posició subordinada dels masovers i dels emfiteutes. Podem entendre millor, per exemple, que els inicis de la democràcia, associats al sufragi censatari, anessin acompanyats de la desafecció generalitzada envers el nou sistema electoral que l'autora ha sabut plasmar en el llibre. Tot plegat resulta un bon antídot contra la visió lineal de la historia que suposa la seva tesi, valedora de la Beca Raimon Noguera i convertida ara en aquest llibre. (Editorial).


Matèries: Agricultura ; Propietaris agraris ; Llibres de comptes ; Arxius familiars ; Propietat de la terra ; Liberalisme ; Poder polític ; Poder local ; Elits locals ; Famílies
Matèries: Carles, família
Àmbit:Girona, província
Cronologia:1790 - 1850
Autors add.:Fundació Noguera
Accés: https://www.fundacionoguera.com/wp-content/uploads/85-FORMACIO-CLASSE-DIRIGENT_a_p.pdf
Localització: B. Carles Rahola (Girona)


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 553
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Sociedad de las tierras del Ebre : el señorío templario y hospitalario de Ribera d'Ebre y Terra Alta (1150-1350) [Fitxer informàtic] / Pascual Ortega Pérez; dirigida per Manuel Sánchez Martínez
Ortega i Pérez, Pasqual


Tarragona : Universitat Rovira i Virgili, 2021
Dirigida per: Sánchez Martínez, Manuel. Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Història i Geografia, 1995
1 recurs electrònic
Bibliografia. Notes.

En el següent treball hem pretès investigar l'estructura i dinàmica evolutiva de la part de la formació social feudal catalanoaragonesa que es va desenvolupar en les comarques de Ribera d'Ebre i Terra Alta, situades en el sud-est de Catalunya, entre els rius Ebre i Algars, un territori que va pertànyer casi en la seva totalitat a l'Ordre del Temple i, desprès de la seva abolició, a la del Hospital. Per a nosaltres hi tenia un triple interès. La seva condició com a primera adquisició militar extensa d'aquella formació social permetia observar de a prop com s'havien instaurat aquí les estructures socioeconòmiques dominants i de quina forma havien evolucionat. El caràcter de senyoriu d'Ordre religiós-militar obria la possibilitat d'aprofundir en l'estudi de l'organització d'aquestes milícies i el seu comportament en la faceta de senyors de persones i terres. Per fi, la permanència de població musulmana després de la conquista feia viable l'anàlisi, en el mateix origen, de les condicions de submissió d'aquestes comunitats al nou poder. Aquest treball està organitzat per seccions: L'ocupació militar del territori, la conformació de l'estat feudal, i l'organització feudal de la terra gestionada. També l'explotació humana i econòmica del territori, el domini feudal sobre els habitants i l'excedent productiu, l'estructura de poder de la classe dominant i el desenvolupament organitzatiu de les comunitats de baix estrat, tant la Cristiana com la Sarraïna. Aquest treball també inclou un epíleg, en el qual apareixen els elements més rellevants de les seccions anteriorment citades per ordre cronològic. Finalment, també trobem un volum d'apèndixs i un apèndix documental.


Matèries: Estructura social ; Edat mitjana ; Ordes militars ; Tesis doctorals ; Règim senyorial ; Poder polític
Matèries:Orde de Sant Joan de Jerusalem ; Hospitalers ; Orde del Temple ; Templers
Àmbit:Terres de l'Ebre ; Ribera d'Ebre ; Terra Alta
Cronologia:1150 - 1350
Autors add.:Sánchez Martínez, Manuel (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/671648
Localització: Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 553
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
El Hijo del chófer = El fill del xofer / [ressenya de:] Ignasi Moreta
Moreta i Tusquets, Ignasi


En: Segle XX : revista catalana d'història. Barcelona, núm. 15 (2022) , p. 316-317 (Ressenyes i notes de lectura
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques.
Ressenya de:
. El Fill del xofer / Jordi Amat. Barcelona : Edicions 62, 2020
/ Jordi Amat. Barcelona : Tusquets, El Hijo del chófer


Matèries: Ressenyes ; Narrativa ; Biografia ; Periodistes ; Poder polític ; Vida política
Matèries: Quintà, Alfons (1943-2016)
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1943 - 2016]
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=87893195
https://raco.cat/index.php/SegleXX/article/view/412663
https://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/41921
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 553
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Margarida de Prades, senyora de Bellesguard / Josep Maria Vall Comaposada
Vall Comaposada, Josep Maria


En: Revista d'Humanitats. Barcelona, núm. 6 (2022) , 12 p.
Notes a peu de pàgina.

La importància política de la reina Margarida de Prades a la cort cata-lanoaragonesa durant els regnats de Martí I, Ferran I i Alfons IV.


Matèries: Monarques ; Dona ; Poder polític ; Baixa edat mitjana ; Compromís de Casp ; Martí I l'Humà ; Ferran I el d'Antequera ; Alfons IV el Magnànim
Matèries: Margarida de Prades (1387-1429)
Àmbit:Catalunya ; Aragó, corona d'
Cronologia:[1380 - 1429]
Accés: https://doi.org/10.34810/humanitatsn6id413300


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 553
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Antoni Cerdà en la cruïlla dels poders medievals / Albert Cassanyes Roig
Cassanyes Roig, Albert


Lleida : Pagès, 2022
276 p. ; 24 cm (Verum et Pulchrum, 23) 

Antoni Cerdà fou una persona molt pròxima al poder. Nascut a l'illa de Mallorca, ocupà diferents càrrecs a la jerarquia eclesiàstica: fou canonge de Mallorca, arquebisbe de Messina, bisbe de Lleida i cardenal resident a la Santa Seu, a més d'obtenir nombroses prebendes en esglésies i monestirs d'arreu de la Corona d'Aragó. Estigué al costat dels papes de mitjans del segle XV, que arribaren a qualificar-lo de "príncep dels filòsofs" per la seva gran cultura. També va ser un fidel servidor del rei Alfons el Magnànim, i una peça clau en la seva política italiana, tant per la seva influència davant el papa com per les informacions que feia arribar a la cort reial. Aquest llibre, fruit d'una intensa recerca en arxius de Catalunya, Mallorca i el Vaticà, reconstrueix, fins on és possible, la biografia d'un cardenal mallorquí del segle XV que visqué durant un període de grans canvis. Sense renunciar als objectius propis, Antoni Cerdà hagué de moure's entre els interessos, sovint contraposats, del papa i el rei. (Editorial).



Matèries: Biografia ; Clergues ; Bisbes ; Cardenals ; Teòlegs ; Alfons IV el Magnànim ; Edat mitjana ; Església ; Poder polític
Matèries: Cerdà i Lloscos, Antoni (1390-1459)
Àmbit:Mallorca - Balears, illes ; Lleida, diòcesi ; Catalunya ; Vaticà, el
Cronologia:1390 - 1459


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 553
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Submissió del comte Hug IV d'Empúries i de la noblesa emporitana a l'Església de Girona (1226 - 1229) : una repercussió de la croada albigesa liderada per Lluís VIII, rei de França, a Catalunya / per Pere Benito i Monclús
Benito i Monclús, Pere


En: 114151 Església, societat i poder a les terres de parla catalana. Actes del IV Congrés de la CCEPC. Valls : Cossetània : Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, 2005. p. 139-145



Matèries: Alta edat mitjana ; Comtats ; Església ; Poder polític ; Comtes ; Noblesa
Matèries: Hug IV d'Empúries (1170-1230)
Àmbit:Empúries, comtat ; Girona
Cronologia:1226 - 1229
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Ramon Llull; Universitat Rovira i Virgili; B. Centre de Lectura de Reus; Fundació Bosch i Cardellach; B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 553
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Església, poder i societat a l'edat mitjana / per Maria Barceló Crespí
Barceló Crespí, Maria


En: 114151 Església, societat i poder a les terres de parla catalana. Actes del IV Congrés de la CCEPC. Valls : Cossetània : Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, 2005. p. 55-61
 (Conferència



Matèries: Església ; Edat mitjana ; Poder polític
Àmbit:Catalunya ; Europa
Cronologia:[0000 - 1500]
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Ramon Llull; Universitat Rovira i Virgili; B. Centre de Lectura de Reus; Fundació Bosch i Cardellach; B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 28
anar a la pàgina                         

Base de dades  fons : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3