português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
fons
Cercar:
PEDRALBES : REVISTA D'HISTORIA MODERNA []
Referències trobades:
716   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 36
anar a la pàgina                         


1 / 716
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Joan Bada i Elias



En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona. Any XXXVIII, núm. 38 (2018) , p. 7-9 (In Memoriam


Matèries: Necrologia ; Historiadors ; Professors ; Clergues ; Edat moderna ; Historiografia
Matèries: Bada i Elias, Joan (1937-2017)
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1937 - 2017
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Pedralbes/article/view/348055
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Ciències Socials; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 716
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Eva Serra i Puig



En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona. Any XXXVIII, núm. 38 (2018) , p. 11-13 (In Memoriam


Matèries: Necrologia ; Historiadores ; Professores ; Edat moderna ; Historiografia
Matèries: Serra i Puig, Eva (1942-2018)
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1942 - 2018
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Pedralbes/article/view/348056
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Ciències Socials; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 716
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Maestranza de las Atarazanas de Barcelonadurante el siglo XVI / A. Jorge Aguilera López
Aguilera López, A. Jorge


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona. Any XXXVIII, núm. 38 (2018) , p. 51-85 (Dossier
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

En l'enfrontament cristià-musulmà al Mediterrani durant el segle XVI en el qual la Monarquia Hispànica va tenir un paper protagonista, les galeres van ser l'element clau. Aquests bucs es van reinventar per adaptar-se a les noves formes de fer la guerra i per això van poblar com mai abans les aigües del Mediterrani. Aquest tema d'estudi ha estat sempre molt popular entre els investigadors, els quals s'hi han acostat i l'han enfocat des dels punts de vista més diversos. Malgrat això -i exceptuant el cas venecià-, se sap relativament poc dels artesans que s'encarregaven de construir les galeres, i el buit informatiu és especialment greu quan posem l'atenció a Barcelona. Les Drassanes Reials de Barcelona -la principal fàbrica de galeres de la Monarquia- han estat tradicionalment mal interpretades i poc estudiades pel que fa als segles moderns i aquesta és la situació que la recerca que persegueixo pretén revertir.


Matèries: Dressanes ; Edat moderna ; Indústria naval ; Construcció ; Vaixells de guerra ; Guerra
Matèries:Drassanes de Barcelona
Àmbit:Barcelona
Cronologia:[1501 - 1600]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Pedralbes/article/view/348059
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Ciències Socials; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 716
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Las Atarazanas de Barcelona : fábrica de galeras de la Monarquía (1599-1748) / Alfredo Chamorro Esteba
Chamorro Esteban, Alfredo


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona. Any XXXVIII, núm. 38 (2018) , p. 87-113 (Dossier
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

En el present text es fa un apropament a l'estudi de les Reials Drassanes de Barcelona als segles XVII i XVIII. Al llarg d'aquest temps, les Drassanes continuaren la seva activitat constructora de galeres fins al seu tancament definitiu l'any 1746. L'article aborda diversos aspectes importants per al coneixement de la institució: la seva evolució històrica durant aquest període, quina fou la producció de bucs i com es feien, quins materials s'utilitzaven o quin tipus de professionals participaven en la construcció naval. Tots aquests aspectes estigueren condicionats per la situació política, econòmica i social del moment, cosa que pogué facilitar o dificultar l'existència de les Drassanes com a fàbrica de galeres de la monarquia.


Matèries: Dressanes ; Edat moderna ; Indústria naval ; Construcció ; Vaixells
Matèries:Drassanes de Barcelona
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1599 - 1748
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Pedralbes/article/view/348060
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Ciències Socials; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 716
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Les Drassanes Reials de Barcelona, un edifici medieval i modern. Desenvolupament i resultats d'un projecte de recerca arqueològic i històric / Enric García Domingo, Inmaculada González Sánchez
García i Domingo, Enric


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona. Any XXXVIII, núm. 38 (2018) , p. 115-137 (Dossier
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

L'estudi de les Drassanes Reials de Barcelona, seu del Museu Marítim de Barcelona, és una de les principals línies de recerca en les quals es treballa al Museu, tant des de la perspectiva de conèixer les vicissituds relatives a la seva construcció, com pel que fa al seu funcionament com a factoria, a l'impacte social i econòmic que va tenir al llarg de la seva dilatada història, i al seu encaix en la història marítima del país. En l'article s'explica com els diferents estudis realitzats i les excavacions arqueològiques ens han portat en els últims anys a replantejar-nos el discurs que es donava tradicionalment respecte a aquesta qüestió. I com el 2016 es va posar en marxa una recerca que se centra en l'estudi del període que es perfila com probablement el més intens de la historia de les Drassanes Reials: l'època moderna. El projecte, dissenyat fa dos anys, finalitzarà amb una publicació que recollirà els primers resultats, amb els quals el tema no quedarà esgotat, sinó que s'espera que sigui un punt de partida per a futurs estudis en els quals se segueixi aprofundint en el coneixement d'aquest extraordinari conjunt monumental.


Matèries: Dressanes ; Edificis ; Museus especialitzats ; Arqueologia ; Edat mitjana ; Edat moderna ; Indústria naval ; Construcció ; Vaixells
Matèries:Drassanes de Barcelona
Àmbit:Barcelona
Cronologia:[1100 - 1800]; 2013 - 2016
Autors add.:González Sánchez, Inmaculada
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Pedralbes/article/view/348061
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Ciències Socials; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 716
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Bruixeria i veïnat. Dos processos judicials de Bescaran, Alt Urgell, 1551-1553 / Carmen Xam-Mar Alonso
Xam-Mar i Alonso, Carmen


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona. Any XXXVIII, núm. 38 (2018) , p. 141-167 (Miscel·lània
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

Aquest article analitza dos processos per bruixeria de la justícia criminal del capítol de la catedral de Santa Maria d'Urgell oberts contra dues dones de la localitat de Bescaran, a la comarca de l'Alt Urgell, en els anys 1551-1553. Aquestes dues acusades se sumarien com a mínima una altra quinzena de bescaraneses més, jutjades per aquest mateix tribunal senyorial i per la justícia criminal compartida per la mitra d'Urgell i la ciutat d'Urgell entre 1520-1530 i 1623. Aquests valors confirmen que a les zones muntanyenques del bisbat d'Urgell (Pallars, Andorra i Alt Urgell) la persecució de bruixes presentà un caràcter endèmic i sostingut al llarg de generacions, atès que s'inicià a finals del segle XV i es mantingué activa fins a les primeres dècades del segle xvii. La nostra recerca ens permetrà estudiar els valors comunitaris, les relacions interpersonals i les creences associades a la bruixeria dels habitants d'aquesta localitat, que foren al mateix temps víctimes i instigadors d'aquestes persecucions.


Matèries: Bruixeria ; Procés judicial ; Control social ; Relacions interpersonals ; Creences religioses ; Dona
Àmbit:Bescaran
Cronologia:1520 - 1623; (esp. 1551 - 1553)
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Pedralbes/article/view/348096
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Ciències Socials; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 716
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Los Confesores y los relatos autobiográficos de monjas en la transición del siglo XVI al siglo XVII : Hipólita de Rocabertí y Ana Domenge / Rosa M. Alabrús Iglesias
Alabrús i Iglesias, Rosa Maria


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona. Any XXXVII, núm. 37 (2017) , p. 95-114 (Miscel·lània
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

S'analitza la capacitat d'influència que en els relats autobiogràfics de les monges van tenir els seus confessors i la voluntat de reputació femenina que s'hi reflecteix. Teresa de Jesús sempre va fugir d'una excessiva dependència dels confessors. Els riscos de manipulació de les consciències de les religioses confessades eren evidents. S'examinen dins el text els casos de les dues monges de Sant Domènec Hipòlita de Rocabertí i Anna Domenge, amb el procés inquisitorial del confessor d'aquesta última, fra Antoni Darnils. S'explora la complexa dialèctica confessor-monges i la vocació hagiogràfica d'exemplaritat pública amb què van ser escrites les narracions. Paraules clau: relats, autobiografies, religioses, hagiografia, confessors.


Matèries: Religioses ; Autobiografia ; Pràctica religiosa ; Dona ; Ordes religiosos ; Convents ; Concili de Trento ; Clergues ; Inquisició ; Procés judicial ; Edat moderna
Matèries: Rocabertí, Isabel de (1551-1624) ; Hipòlita de Jesús ; Domenge, Anna ; Darnils, Antoni
Matèries:Convent dels Àngels de Barcelona
Àmbit:Barcelona
Cronologia:[1550 - 1624]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Pedralbes/article/view/339906
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Ciències Socials; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 716
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
En una playa de Barcelona. Historiografía y novela de caballerías en la Cataluña del siglo XVII / Rodolfo Galdeano Carretero
Galdeano Carretero, Rodolfo


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona. Any XXXV, núm. 36 (2016) , p. 179-211 (Miscel·lània
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

La Centuria (Barcelona, Cormellas, 1600), del franciscà Esteve de Barelles, és una obra completament oblidada de la qual no existeix cap estudi, ja que, des de la seva impressió, se l'ha considerat extravagant i absurda. Plantegem el seu estudi com a llibre de cavalleria i, al mateix temps, la contextualitzem dins de la historiografia catalana d'època moderna atès que Barelles va intentar fer-la passar com una Història de Catalunya del primer període comtal. Així mateix, analitzem l'obra a partir dels plantejaments teològics que la sustenten i que concreten la seva intenció transcendent en insistir en el retorn al primitiu ordre estamental que Barelles creia perdut. Finalment, detallem la història del comte Salamó -un episodi que recull la tradició historiogràfica catalana- per comprovar com Barelles la converteix en una història cavalleresca, font del duel del Quijote amb el Caballero de la Blanca Luna a la platja de Barcelona.


Matèries: Historiografia ; Literatura ; Teologia ; Clergues ; Escriptors ; Impressors ; Novel·la ; Llibres ; Cavallers ; Edat moderna
Matèries: Comellas, Sebastián de (15??-1654?) ; Barelles, Esteve (15??-163?)
Àmbit:Barcelona
Cronologia:[1600 - 1700]
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Pedralbes/article/view/330188
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Ciències Socials; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 716
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Treball de les dones, entre la legalitat i la conveniència (segles XVII i XVIII) / Joaquim Pallàs Villaronga
Pallàs i Villaronga, Joaquim


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona. Any XXXV, núm. 35 (2015) , p. 157-189 (Miscel·lània
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

El treball de les dones dins els gremis demostra que les necessitats socials i econòmiques s'havien avançat a les lleis, fet que va permetre que la integració de la dona fos possible i necessària, com una activitat important dels gremis tèxtils, com un complement de la feina del marit i com una mà d'obra essencial per a assegurar la continuïtat de l'ofici al llarg dels anys. Les ordinacions d'alguns gremis seders demostren que la vida corporativa havia previst aquesta integració de la dona i contribuïa a la cohesió de la feina i de la societat. Les lleis també concretaven la situació de les dones del gremi, i d'aquelles que, segons les resolucions municipals, podien treballar lliurement, però amb les limitacions que marcaven els privilegis gremials. Es tractava d'una cooperació necessària, només tallada quan apareixien abusos, i llavors, els mecanismes de defensa dels gremis, a través del seu govern, el Consell, pressionaven amb sancions els incomplidors. L'import de les sancions s'aplicava en gran parta ajudar els malalts i els desvalguts de cada gremi i de la ciutat.


Matèries: Treball de la dona ; Edat moderna ; Gremis ; Reglaments ; Ordenances municipals ; Drets i privilegis ; Fonts documentals ; Consell municipal ; Consell de Cent
Àmbit:Barcelona
Cronologia:[1550 - 1800]
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Pedralbes/article/view/326577
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Ciències Socials; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 716
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Austriacisme i clandestinitat a la Barcelona ocupada el 1714 : noves aportacions sobre la gènesi del pamflet Lealtad Cathalana / Xevi Camprubí
Camprubí i Pla, Xevi


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona. Any XXXV, núm. 35 (2015) , p. 191-234 : il. (Miscel·lània
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

A pesar de l'ocupació militar, els austriacistes que van romandre a Barcelona després de la fi de la Guerra de Successió van desplegar una intensa activitat subversiva en contra del règim borbònic, entre la qual destaca la difusió clandestina del pamflet titulat Lealtad Cathalana. Aquest article planteja la tesi que aquell escrit propagandístic va ser publicat per l'impressor Rafael Figueró amb posterioritat a l'11 de setembre de 1714 i que el seu autor fou un frare caputxí que s'havia refugiat a Cardona en els darrers moments del setge de Barcelona.


Matèries: Guerra de Successió ; Austriacistes ; Premsa política ; Premsa clandestina ; Oposició clandestina ; Impressors ; Clergues
Matèries: Figueró, Rafael
Matèries:Caputxins
Àmbit:Barcelona ; Cardona ; Catalunya
Cronologia:1714
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Pedralbes/article/view/326578
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Ciències Socials; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 716
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Camp de Tarragona, un segle de lluita contra les epidèmies, 1720-1819 / Josep Fàbregas Roig, Judit Vidal Bonavila
Fàbregas Roig, Josep


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona. Any XXXV, núm. 35 (2015) , p. 235-267 (Miscel·lània
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

El Camp de Tarragona, al llarg de l'edat moderna, va estar amenaçat pels perills del mar, un dels quals van ser les epidèmies. Fins al segle xviii, la pesta va generar inquietuds; des del segle xix, la febre groga, el còlera i altres malaltiesm van ocupar el seu lloc. Aquest estudi analitza les mesures preventives que, per evitar la difusió del contagi, van ser activades per les autoritats sanitàries tarragonines entre 1720 i 1819. Els avisos de l'existència d'epidèmies procedents dels ports del Mediterrani eren el senyal d'alarma que accionava el protocol sanitari. Tot això dins el marc del context polític, econòmic i social. Al llarg dels dos moments de major activitat legislativa, a l'àrea estudiada, no es va produir cap contagi. En altres moments, malgrat les alarmes enviades a les localitats, sí que va haver-hi contagi. Tot i el temps que va passar entre una data i l'altra, les prevencions no van canviar gaire, afirmació que podem estendre a èpoques anteriors i posteriors.


Matèries: Edat Moderna ; Epidèmies ; Salut pública ; Malalties infeccioses ; Pesta ; Febre groga
Àmbit:Camp de Tarragona
Cronologia:1720 - 1819
Autors add.:Vidal Bonavilla, Judit
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Pedralbes/article/view/326579
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Ciències Socials; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 716
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Entrada del virrey en las capitales peninsulares de la Corona de Aragón / Alfredo Chamorro
Chamorro Esteban, Alfredo


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona. Any XXXIV, núm. 34 (2014) , p. 51-75 (Dossier
Resums en català, castellà i anglès.

En el present treball he fet un estudi de les entrades virregnals a les capitals peninsulars de la Corona d'Aragó, és a dir, València, Saragossa i Barcelona. Mitjançant un exercici d'història comparada, he tractat de palesar les diferències i semblances existents entre aquestes ciutats en la recepció del virrei, alter ego del sobirà. No obstant això, cal destacar que les particularitats de l'entrada virregnal depenien del marc jurídic en què es conformà la institució del virrei o lloctinent en cadascun dels regnes. Per aquest motiu, tot i la seva estructura similar al model cerimonial de l'entrada reial, tant a Catalunya com a l'Aragó i València, les lleis pròpies de la terra desenvoluparen uns rituals que caracteritzaren l'ingrés del virrei en aquestes capitals. Així, com en altres aspectes, el marc constitucional modelà les relacions entre la monarquia dels Àustries i els regnes aragonesos.


Matèries: Poder polític ; Virreis ; Actes socials i públics ; Actes oficials
Àmbit:Aragó, corona d' ; Barcelona ; Saragossa ; València
Cronologia:1760
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Pedralbes/article/view/306322
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Ciències Socials; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 716
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Refugiats civils del camp de Tarragona a Barcelona. Els dos primers anys de la guerra de separació (1640-1641) / Josep M. Grau, Manel Güell
Grau i Pujol, Josep M. Tomàs


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona. Any XXXIV, núm. 34 (2014) , p. 135-177 (Miscel·lània
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix amb relació de malalts de les vegueries tarragonines. Resums en català, castellà i anglès.

Els llibres de registre d'ingressos de l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona constitueixen una font documental inestimable capaç de proporcionar dades sobre migracions d'abast supracomarcal (atès que acollia pacients d'arreu) i amb continuïtat en el temps (atès que el centre es va fundar a principis del segle XV). El 1641 va resultar el més terrible dels anys de la Guerra de Separació i va comportar el desplaçament cap a Barcelona de milers de refugiats de les castigades comarques meridionals (Camp de Tarragona, Conca de Barberà, Priorat i Baix Penedès, corresponents a les vegueries de Tarragona, Montblanc i Vilafranca del Penedès). A partir de seleccionar els pacients ingressats que va registrar aquell centre hospitalari barceloní el 1641 procedents d'aquesta zona, es pot extrapolar la dinàmica migratòria que aquella guerra va provocar. Es procedeix a l'anàlisi percentual de sexes, estats, procedències, edats, condicions laborals i estacionalitat en els ingressos. Les dades obtingudes contribueixen a modelar el perfil del refugiat de guerra durant la contesa dels Segadors. Així mateix, presenten una metodologia vàlida per aplicar a altres períodes, altres guerres i altres zones del país.


Matèries: Guerra dels Segadors ; Refugiats de guerra ; Fonts documentals ; Hospitals ; Migració interna
Matèries:Hospital de la Santa Creu de Barcelona
Àmbit:Camp de Tarragona ; Conca de Barberà ; Priorat ; Baix Penedès ; Barcelona
Cronologia:1640 - 1641
Autors add.:Güell i Junkert, Manuel
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Pedralbes/article/view/306327
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Ciències Socials; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 716
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Festa, imatge i poder : les celebracions per l'entronització de Carles III a la Seu d'Urgell (1760) / Carmen Xam-Mar Alonso
Xam-Mar i Alonso, Carmen


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona. Any XXXIV, núm. 34 (2014) , p. 179-204 (Miscel·lània
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

L'estudi de les festes de l'exaltació al tron de Carles III, celebrades a la Seu d'Urgell els dies 20, 21 i 22 de gener de 1760, ens permeten fer una anàlisi del poder i de la representació pública d'aquest poder en les vessants monàrquica i municipal. Hem centrat aquesta anàlisi en la funció predominantment social de la festa i dels significats dels retrats reials i ho hem fet a partir de conceptes bàsics de la sociologia, com ara el guió (argument, elements i significats), els subjectes i els receptors socials i el missatge que es tenia intenció de reforçar.1 Aquest estudi aporta a la historiografia catalana el perfil d'un model festiu d'entronització en una ciutat intermèdia i perifèrica, que segueix les ordres arribades de la Cort de Madrid i que adapta el guió festiu barceloní als recursos locals.


Matèries: Festes oficials ; Festes populars ; Monarques ; Carles III d'Espanya ; Crònica ; Comptabilitat
Àmbit:Seu d'Urgell, la ; Barcelona
Cronologia:1760
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Pedralbes/article/view/306328
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Ciències Socials; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 716
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Impressor Rafael Figueró (1642-1726) i la premsa a la Catalunya del seu temps / Xevi Camprubí
Camprubí i Pla, Xevi


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona. Any XXXIV, núm. 34 (2014) , p. 291-300 (Resums tesis doctorals
Resum de la Tesi doctoral dirigida pel doctor Agustí Alcoberro, defensada el 10 de gener de 2014 a la Facultat d'Història de la Universitat de Barcelona.


Matèries: Biografia ; Impressors ; Indústria editorial i impremta ; Premsa ; Premsa diària ; Periodisme ; Oficis ; Vida quotidiana ; Edat moderna
Matèries: Figueró, Rafael
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1642 - 1726]
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Pedralbes/article/view/306334/396241
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Ciències Socials; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 716
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Ceremonial monárquico y rituales cívicos : las visitas reales en Barcelona desde el siglo XV hasta el XVII / Alfredo Esteban Chamorro
Daza Martínez, Blanca


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona. Any XXXIV, núm. 34 (2014) , p. 301-322 (Resums tesis doctorals
Resum de la Tesi doctoral dirigida per la doctora María Ángeles Pérez Samper i defensada el dia 13 de desembre de 2013 a la Facultat d'Història de la Universitat de Barcelona.


Matèries: Visites reials ; Edat moderna ; Monarques ; Corona d'Aragó
Matèries: Austria, Casa d'
Àmbit:Barcelona
Cronologia:[1400 - 1700]
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Pedralbes/article/view/306336/396243
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Ciències Socials; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 716
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Reina Maria, dona d'Alfons V el Magnànim. Vida i obra de govern (1401-1458) / Montserrat Toldrà Parés
Toldrà i Parés, Montserrat


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona. Any XXXIV, núm. 34 (2014) , p. 347-360 (Resums tesis doctorals
Resum de la Tesi doctoral dirigida per la professora Maria del Àngels Pérez Samper i llegida a la Facultat d'Història de la Universitat de Barcelona el dia 12 de desembre de 2013.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Monarques ; Dona ; Poder polític ; Vida política ; Biografia ; Alfons IV el Magnànim
Matèries: Maria de Castella (1401-1458)
Àmbit:Aragó, corona d' ; Catalunya
Cronologia:1401 - 1458
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Pedralbes/article/view/306337/396244
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Ciències Socials; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 716
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Festa del Corpus Christi de Barcelona als segles XVI i XVII / Sergi Barrabés Batalla
Barrabés Batalla, Sergi


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona. Any XXXIV, núm. 34 (2014) , p. 363-368 (Resums de treballs finals de màster
Resum del treball final de Màster d'Estudis Històrics, llegit al Departament d'Història Moderna de la Universitat de Barcelona el dia 8 de juliol de 2014 (...) María Ángeles Pérez Samper (directora).

Creada entre els segles XIII i XIV, la festa del Corpus Christi de Barcelona d'època moderna és l'objecte de la nostra investigació. És una festa d'origen medieval, essencialment religiosa, però de caràcter marcadament popular que se celebra cada any per norma general el dijous que compta dotze dies després del diumenge de Pasqua Granada o de Pentecosta.


Matèries: Festes religioses ; Festes populars ; Festa del Corpus ; Edat moderna
Àmbit:Barcelona
Cronologia:[1500 - 1700]
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Pedralbes/article/view/306471/396378
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Ciències Socials; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 716
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Primavera de l'edat moderna?. L'economia catalana i la suposada "crisi baixmedieval" (1350-1450) / Daniel Bofarull Barnés
Bofarull Barnés, Daniel


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona. Any XXXIV, núm. 34 (2014) , p. 369-380 (Resums de treballs finals de màster
Resum del treball final de Màster d'Estudis Històrics, dirigit pel Dr. Cavier Gil i presentat el dia 26 de juny de 2016.

Passejant pel nucli antic de Barcelona i observant els meravellosos edificis gòtics encara existents, a un historiador se li fa difícil d'acceptar que aquella època esplendorosa en l'àmbit arquitectònic fou una època de crisi econòmica. Un plantejament totalment contraintuïtiu, però que ha perdurat fins als nostres temps fonamentalment per l'autoritat dels seus dos màxims defensors: Pierre Vilar i Jaume Vicens Vives.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Edat Moderna ; Economia ; Crisi baix-medieval ; Historiografia
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1350 - 1450
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Pedralbes/article/view/306472
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Ciències Socials; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 716
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Vida i mort a Miravet a l'època moderna / Josep Cañabate Fortuño
Cañabate Fortuño, Josep


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona. Any XXXIV, núm. 34 (2014) , p. 381-386 (Resums de treballs finals de màster
Resum del treball final de Màster d'Estudis Històrics, llegit al Departament d'Història Moderna de la Universitat de Barcelona el dia 26 de juny de 2016.

Els estudis demogràfics d'època moderna ens permeten conèixer, amb el tractament de diverses fonts, l'evolució de la població. Els estudis de caràcter local o regional ajuden a aportar una visió més concreta sobre els diferents fenòmens o moviments coneguts a Europa i a Catalunya. L'exemple de Miravet, a partir de fonts parroquials, vol aportar informació a l'evolució de la població al llarg dels segles XVII i XVIII.


Matèries: Edat moderna ; Demografia ; Població ; Evolució demogràfica ; Fonts documentals ; Llibres parroquials
Àmbit:Miravet
Cronologia:[1600 - 1800]
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Pedralbes/article/view/306473
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Ciències Socials; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 36
anar a la pàgina                         

Base de dades  fons : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3