português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
fons
Cercar:
INVESTIGACIONES DE HISTORIA ECONOMICA []
Referències trobades:
14   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 14   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 1


1 / 14
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
In Memorian : Josep Fontana y la Historia Económica / Ricardo Robledo Hernández
Robledo Hernández, Ricardo


En: Investigaciones de Historia Económica. Madrid. Vol. 14, núm. 3 (2018) , p. 139


Matèries: Necrologia ; Historiadors ; Historiografia ; Economia
Matèries: Fontana i Làzaro, Josep (1931-2018)
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:[1931 - 2018]
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6633272
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 14
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Mercados de crédito, crisis económica y estructura social en la Cataluña del nordeste (1875-1905)
Garcia Orallo, Ricard


En: Investigaciones de Historia Económica. Madrid. Vol. 12, núm. 1 (Febrero 2016), p. 22-33 : gràf.
Resums en castellà i anglès.

En el present text s'examina la dinàmica del mercat rural de crèdit i la seva relació amb el cicle econòmic durant el final del segle XIX i l'inici del XX. En primer lloc, es presenta l'evolució del nombre de crèdits protocolizados en el partit judicial de Figueres entre 1880 i 1905. A continuació s'analitzen les característiques de les transaccions crediticies, a partir de la informació proporcionada per totes les escriptures autoritzades en 2 anys representatius: 1888 i 1903. Es proposa l'ús de la classe de cèdula personal que cada individu tenia assignada com una via útil per definir grups socials i aprofundir en l'anàlisi. Els resultats obtinguts mostren que la distància social i geogràfica entre prestadores i prestataris es va incrementar notablement durant el període estudiat. L'empitjorament de les expectatives econòmiques havia conduït a l'esgotament de la capacitat d'autofinançament dels estrats mitjà i baix de la societat.


Matèries: Crisi agrària ; Estructura social ; Endeutament pagès ; Renda agrària ; Crèdits ; Fonts documentals
Àmbit:Figueres ; Alt Empordà
Cronologia:1875 - 1905
Accés: http://www.elsevier.es/es-revista-investigaciones-historia-economica-economic-328-articulo-mercados-credito-crisis-economica-estructura-90447109 [Accès restringit]
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 14
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
¿Por qué fracasaban las cooperativas agrícolas? : una respuesta a partir del análisis de un núcleo de la Cataluña rabassaire / Jordi Planas, Francesc Valls-Junyent
Planas, Jordi


En: Investigaciones de Historia Económica. Madrid. Vol. 07, núm. 02 (junio 2011), p. 310-321 : gràf.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

El cooperativisme agrari ha estat considerat un instrument fonamental per a l'adaptació de les explotacions camperoles a la complexa conjuntura que va travessar el sector agropecuari durant els últims anys del segle xix i els primers del xx . En el cas espanyol, la historiografia ha ressaltat l'escàs desenvolupament del cooperativisme agrari i la seva limitada contribució a la modernització agrícola. Encara que en algunes regions com Catalunya es van multiplicar les iniciatives de tipus cooperatiu, no deixa de ser cert que les cooperatives creades van tenir moltes dificultats per consolidar-se a mitjà i llarg termini. A partir de l'estudi de la dinàmica cooperativa d'un nucli de la Catalunya vitícola ens proposem cridar l'atenció sobre una de les raons que van contribuir decisivament al fracàs relatiu del cooperativisme al nostre país: la conflictivitat social i política de les primeres dècades del segle xx.


Matèries: Cooperativisme ; Vinya ; Cooperatives agràries ; Sindicats agrícoles ; Conflictivitat social ; Rabassa morta ; Crisi agrària ; Conflicte rabassaire
Matèries:Cooperativa Agrícola de Pierola
Àmbit:Pierola - Hostalets de Pierola, els ; Catalunya
Cronologia:[1860 - 1934]
Autors add.:Valls i Junyent, Francesc
Accés: http://www.elsevier.es/es-revista-investigaciones-historia-economica-economic-328-articulo-por-que-fracasaban-las-cooperativas-90025079
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 14
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Adaptación tecnológica como factor de localización industrial : una revisión de las investigaciones sobre la industria de hilados de algodón en Cataluña (1772-1885) / Olivier Raveux, Alex Sánchez
Raveux, Olivier


En: Investigaciones de Historia Económica. Madrid. Vol. 06, núm. 17 (junio 2010), p. 65-94 : gràf.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Aquest article estudia, a partir del cas de la indústria de filats de cotó a Catalunya, el paper exercit pel canvi tecnològic en les estratègies empresarials de localització industrial durant la primera fase del procés d'industrialització. El que intenta mostrar és que entre tecnologia i territori la relació no és unívoca i que les decisions empresarials en matèria de localització industrial es veuen condicionades tant pel sistema tecnològic adoptat com per les característiques específiques de territori. A partir de la revisió de la bibliografia més recent, estableix que, en el cas de Catalunya, la implantació territorial de la filatura del cotó va estar determinada tant per l'existència d'un teixit industrial prèviament establert, com pel canvi relatiu del cost dels factors -energètics, de transport i laborals- que va ser induït per l'adopció de les innovacions tecnològiques arribades en la seva gran majoria de l'estranger.


Matèries: Industrialització ; Indústria tèxtil ; Indústria cotonera ; Localització industrial ; Tecnologia ; Innovació tecnològica
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1772 - 1885
Autors add.:Sánchez, Alex
Accés: http://www.elsevier.es/es-revista-investigaciones-historia-economica-economic-328-pdf-90056237-S300
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 14
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Industrialización, desarrollo financiero y oferta monetaria en Barcelona a mediados del siglo XIX / Pere Pascual Domènech, Carles Sudrià Triay
Pascual i Domènech, Pere


En: Investigaciones de Historia Económica. Madrid. Vol. 04, núm. 12 (Febrero 2008), p. 45-77 : gràf.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia i fonts. Inclou apèndix. Resums en castellà i anglès.

L'article tracta de la necessitat, inherent a tot procés d'industrialització, d'incrementar l'oferta monetària a fi d'evitar tensions deflacionarias. S'estudia el cas d'una important plaça comercial i financera: la Barcelona de mitjan el segle XIX. Es precisa el volum dels diferents tipus de moneda fiduciaria en circulació (bitllets, talons, ordres de pagament, obligacions) i les seves característiques com a mitjans de pagament. La finalitat de l'estudi és mostrar que, en un context de free banking sense curs forçós de moneda fiduciaria, existia un procés automàtic cap a l'equilibri entre oferta i demanda de diners, i que qualsevol possible excés d'oferta era eliminat per un efecte "expulsió" En aquests sistemes, l'expansió de l'oferta monetària no sembla tenir repercussions notables sobre els preus; però, en canvi, les seves sobtades contraccions tenien intensos efectes alcistes sobre el tipus d'interès.


Matèries: Finances ; Sistema bancari ; Industrialització ; Creixement econòmic ; Mercat de capitals ; Indicadors econòmics ; Moneda ; Emissió de moneda ; Política monetaria
Àmbit:Barcelona ; Espanya
Cronologia:[1850 - 1900]
Autors add.:Sudrià i Triay, Carles
Accés: http://www.elsevier.es/es-revista-investigaciones-historia-economica-economic-328-pdf-90097949-S300
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 14
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Redes en la génesis y desarrollo de un distrito papelero catalán, el caso de Capellades (siglo XIX) / Miquel Gutiérrez i Poch
Gutiérrez i Poch, Miquel


En: Investigaciones de Historia Económica. Madrid. Vol. 04, núm. 10 (febrero 2008), p. 69-96 : gràf.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia i fonts. Resums en castellà i anglès.

La comarca de Capellades (Barcelona), al costat de la d'Alcoi, va liderar l'expansió de la manufactura paperera espanyola del segle XVIII. Aquesta comarca no va adoptar la fabricació contínua durant el procés de mecanització de la centúria posterior i va continuar elaborant el paper manualment. Aquesta no va ser una decisió guiada per l'atavisme. Aquesta opció tecnològica va ser una resposta a la seva especialització productiva (paper de qualitat i de fumar), la qual continuava tenint demanda. El model tecnològic ressenyat, que a més no va ser estàtic, va ser reeixit com a fruit de les dinàmiques de districte i l'articulació d'una densa xarxa de subministrament de matèries primeres i de comercialització. Sense aquests elements és molt difícil entendre com unes empreses molt petites han pogut sobreviure fins al present i ocupar, en ocasions, posicions de lideratge en determinats mercats.


Matèries: Indústria paperera ; Industrialització ; Comercialització ; Indicadors econòmics ; Producció industrial ; Empreses ; Tecnologia
Àmbit:Capellades ; Anoia ; Catalunya ; Espanya
Cronologia:[1800 - 1900]
Accés: http://www.elsevier.es/es-revista-investigaciones-historia-economica-economic-328-pdf-90097917-S300
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 14
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Primera crisis de SEAT : el veto a General Motors y la compra de AUTHI a British Leyland (1972-1976) / Jordi Catalan Vidal
Catalan i Vidal, Jordi


En: Investigaciones de Historia Económica. Madrid. Vol. 03, núm. 5 (Febrero 2007), p. 141-172 : gràf.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

El 1972 SEAT era la primera empresa industrial hispana i liderava l'exportació d'automòbils, gràcies a una política favorable a la nacionalització productiva. Però la política industrial del franquisme tardà va donar un gir copernicà amb l'aprovació dels decrets Ford. Aquesta bolcada va incloure, en 1973, la invitació a General Motors a salvar la filial de British Leyland Motor Corporation (BLMC), AUTHI. Més que una imposició governamental, la compra de Landaben per SEAT en 1975 va constituir la contrapartida del veto a l'entrada de General Motors. La resultant ampliació de plantilla era poc recomanable per a una companyia que experimentava un notable creixement de costos laborals des de 1969 i una perillosa caiguda de la demanda des de 1974. A més, el canvi de política i el posterior incompliment del pacte van contribuir a enterbolir les relacions amb FIAT, acabant amb la "lluna de mel" en què es desembolicaven les seves relacions des de 1970.


Matèries: Indústria de l'automòbil ; Empreses industrials ; Exportació ; Empreses estrangeres ; Crisi econòmica ; Franquisme ; Tardofranquisme ; Política industrial
Matèries:SEAT ; General Motors ; FIAT ; British Leyland Motor Corporation : BLMC ; Ford
Àmbit:Barcelona ; Saragossa ; Espanya
Cronologia:1972 - 1976
Accés: http://www.elsevier.es/es-revista-investigaciones-historia-economica-economic-328-pdf-90097902-S300
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 14
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Cambio tecnológico y productividad en la industria algodonera española. Una aportación desde la perspectiva empresarial : La España Industrial (1855-1930) / Ángel Calvo Calvo
Calvo i Calvo, Àngel


En: Investigaciones de Historia Económica. Madrid. Vol. 02, núm. 5 (Febrero 2006), p. 105-132 : gràf.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia i fonts. Resums en castellà i anglès.

Aquest article té com a objectiu contribuir al debat sobre els factors del creixement econòmic a través de l'estudi de la relació entre canvi tecnològic i productivitat en una indústria intensiva en mà d'obra, la cotonera. És una aposta pel llarg termini i per la perspectiva de la història empresarial com a via per esclarir aspectes crucials de la història econòmica poc coneguts a nivell agregat. Així, a partir de fonts primàries, s'analitza el cas de l'Espanya Industrial, una gran empresa urbana integrada. Com a novetat metodològica reivindica mesurar la productivitat en unitats físiques homogènies per evitar distorsions en les sèries. L'evidència empírica revela que, entre altres estratègies de certa complexitat adoptades, el canvi tecnològic va permetre a algunes empreses afrontar selectivament la forta competència interna amb augments de productivitat. Nous casos, no obstant això, han de ser investigats fins a obtenir una visió agregada de l'evolució de la productivitat en la indústria espanyola.


Matèries: Indústria tèxtil ; Indústria cotonera ; Fàbriques ; Producció industrial ; Innovació tecnològica ; Productivitat
Matèries:España Industrial, la
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1855 - 1930
Accés: http://www.elsevier.es/es-revista-investigaciones-historia-economica-economic-328-pdf-90097832-S300
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 14
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Consumo de proteínas animales en Barcelona entre las décadas de 1830 y 1930 : evolución y factores condicionantes / Roser Nicolau Nos, Josep Pujol Andreu
Nicolau i Nos, Roser


En: Investigaciones de Historia Económica. Madrid. Vol. 01, núm. 3 (Octubre 2005), p. 101-134 : gràf.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

En aquest article es reconstrueix el consum de proteïnes animals a la ciutat de Barcelona entre les dècades de 1830 i 1930, centrant l'atenció en dues qüestions: (a) les circumstàncies que van propiciar la seva expansió; i (b) els diferents factors que van alterar la seva composició. Es discuteixen, així, les relacions de tals processos amb els canvis en la renda, les innovacions tecnològiques, els progressos científics i les condicions de vida a les ciutats, i es plantegen principalment dues conclusions. La primera és que les relacions entre ingressos i alimentació han variat en el temps per la incidència de les altres variables citades. La segona estreba que, per aquest mateix motiu, no es poden utilitzar conceptes com el de l'elasticitat de la demanda respecte de la renda per explicar l'evolució del consum.


Matèries: Alimentació humana ; Consum ; Preus ; Dades estadístiques ; Condicions de vida ; Aliments
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1830 - 1940
Autors add.:Pujol i Andreu, Josep
Accés: http://www.elsevier.es/es-revista-investigaciones-historia-economica-economic-328-pdf-90028421-S300
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 14
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Política forestal y evolución de los bosques en Cataluña desde el siglo XIX hasta la actualidad / Teresa Cervera i Zaragoza, Ramón Garrabou Segura, Enric Tello Aragay
Cervera i Zaragoza, Teresa


En: Investigaciones de Historia Económica. Madrid. Vol. 11, núm. 2 (Junio 2015), p. 116-127 : gràf.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Oferim un esbós de les grans tendències de la política forestal espanyola, confrontant-les amb les dades disponibles de la superfície forestal a Catalunya del segle XIX a l'actualitat. En alguns períodes les motivacions de les lleis o normes, i els conflictes que van provocar, són l'única font supralocal per apropar-nos a l'estat del bosc. Quan és possible contrastar-les amb dades sobre la superfície arbòria, podem jutjar la seva efectivitat, que en general va ser molt limitada. La informació reunida dibuixa una transició socioecológica des d'una etapa de contracció de la superfície forestal i un increment substancial de les extraccions fins a mitjan segle XX, a una altra etapa que arriba fins avui on l'abandó rural ha provocat un increment de les àrees forestals i les cobertes arbòries fins a superar probablement les inicials. La màxima pressió es va aconseguir entre la Primera Guerra Mundial i els anys 40 d'autarquia franquista.


Matèries: Geografia ; Boscos ; Recursos naturals ; Usos del sòl ; Aprofitament dels boscos ; Política forestal ; Fonts d'informació
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1800 - 2015]
Autors add.:Garrabou i Segura, Ramon ; Tello Aragay, Enric
Accés: http://www.elsevier.es/es-revista-investigaciones-historia-economica-economic-328-articulo-politica-forestal-evolucion-los-bosques-90429524
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 14
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El cooperativismo vitivinícola en tiempos de crisis : el Sindicato de Viticultores de Igualada (1921-1936) / Jordi Planas
Planas i Maresma, Jordi


En: Investigaciones de Historia Económica. Madrid. Vol. 9, núm. 3 (Octubre 2013), p. 155-164

L'objectiu d'aquest article és explicar els problemes als quals s'enfrontava el cooperativisme vitivinícola al començament del segle XX a partir d'un estudi de cas. Utilitzant documentació interna del propi celler cooperatiu, s'expliquen els obstacles que afrontaven aquestes organitzacions en un període molt crític per als mercats vinícoles, com intentaven superar aquests problemes i quins eren les seves limitacions quan empreses que competien en un mercat deprimit del vi. El cas estudiat té l'interès afegit de tractar-se d'un projecte totalment autònom de la petita pagesia que va aconseguir consolidar-se i tenir continuïtat fins a pràcticament els nostres dies. S'argumenta que tant la continuïtat i consolidació de la cooperativa, com també les seves debilitats i limitacions, poden explicar-se per les característiques i el funcionament d'aquest tipus específic d'organització empresarial.


Matèries: Indústria vinícola ; Vinya ; Cooperativisme ; Cooperatives agràries ; Cellers ; Associacions pageses ; Crisi econòmica
Matèries:Sindicat de Vinyaters d'Igualada
Àmbit:Igualada
Cronologia:1921 - 1936
Accés: http://www.elsevier.es/es-revista-investigaciones-historia-economica-economic-328-articulo-el-cooperativismo-vitivinicola-tiempos-crisis-90229661
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 14
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Redes sociales y negocios. La red de inversión del Banco de Barcelona en la economía catalana a mediados del siglo XIX / Marc Badia-Miró, Yolanda Blasco-Martel, Sergi Lozano, [et al.]



En: Investigaciones de Historia Económica. Madrid. Vol. 9, núm. 3 (Octubre 2013), p. 143-154

L'aparició del Banc de Barcelona va generar la constitució d'una compacta xarxa d'inversió entre els seus consellers. En aquest treball testem com s'insereix aquesta xarxa d'inversió en una xarxa major, la dels principals inversors de Catalunya en el període 1815-1866, així com el paper que van exercir els principals directius del Banc en aquesta xarxa major. Les nostres conclusions indiquen que alguns dels directius del Banc van mantenir una posició central a la xarxa conformada pels majors inversors catalans. El paper a la xarxa de dites inversores va garantir informació fluïda sobre la marxa dels negocis, informació que no solament va ser aprofitada en el desenvolupament de les funcions bancàries de la institució, sinó que va incidir en les decisions d'inversió dels seus directius. D'altra banda, al Banc van confluir individus que es relacionaven amb diferents sectors, així la institució va aglutinar a la seva al voltant a un important nucli empresarial amb diferents influències i connexions.


Matèries: Finances ; Dinàmica social ; Economia ; Inversió ; Bancs ; Empresaris ; Oligarquia ; Banquers
Matèries:Banc de Barcelona
Àmbit:Barcelona
Cronologia:[1840 - 1860]
Autors add.:Badia i Miró, Marc ; Blasco Martel, Yolanda ; Lozano, Sergi
Accés: http://www.elsevier.es/es-revista-investigaciones-historia-economica-economic-328-articulo-redes-sociales-negocios-la-red-90229660
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 14
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Empresa e innovación tecnológica en el distrito industrial de Manresa durante el franquismo. Entre la copia, la adaptación y la creatividad / Lluís Virós
Virós i Pujolà, Lluís


En: Investigaciones de Historia Económica. Madrid. Vol. 9, núm. 1 (febrero 2013), p. 22-31

Durant els 20 primers anys del franquisme l'economia espanyola va romandre pràcticament aïllada i la innovació tecnològica va acumular un gran retard en relació amb l'exterior. Així i tot, les empreses van aconseguir avançar tecnològicament per guanyar avantatge competitiu al mercat espanyol i substituir importacions. En aquest article es comparen 3 empreses amb diferents característiques localitzades a Manresa (Barcelona), una ciutat industrial amb comportaments de districte en determinats sectors. S'analitzen diferents estratègies d'innovació empresarial -adquisició de llicències o tecnologia pròpia- en successives conjuntures polítiques i econòmiques al llarg de l'autarquia i el "desarrollismo". La principal aportació de l'article és l'explicació dels mecanismes de desenvolupament i circulació de la innovació en un cas real i la seva estreta relació amb la generació d'economies externes.


Matèries: Indústria del metall ; Tecnologia ; Innovació tecnològica ; Desenvolupament tecnològic ; Maquinària industrial ; Franquisme ; Primer franquisme
Àmbit:Manresa
Cronologia:1939 - 1959
Accés: http://www.elsevier.es/es-revista-investigaciones-historia-economica-economic-328-articulo-empresa-e-innovacion-tecnologica-el-90186826
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 14
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Autarquía y atraso tecnológico en la industria textil española, 1939-1959 / Esteve Deu ; Montserrat Llonch
Deu i Baigual, Esteve


En: Investigaciones de Historia Económica. Madrid. Vol. 9, núm. 1 (febrero 2013), p. 11-21
Notes a peu de pàgina.

Aquest article analitza l'efecte de la política autàrquica franquista (1939-1959) en l'endarreriment tecnològic de la indústria tèxtil espanyola. L'estudi es fonamenta en les dades oficials de les patents d'invenció, les importacions de maquinària tèxtil i de diverses estimacions comparatives sobre rendiments de maquinària en la indústria tèxtil. Es constata que va haver-hi certa substitució de maquinària tèxtil produïda a Espanya que va cobrir parcialment el dèficit d'importacions d'equip productiu. Però, en interrompre's les transferències tecnològiques amb l'exterior, no va ser possible avançar cap a una veritable substitució tecnològica en el sector de maquinària tèxtil. A partir de les noves evidències empíriques aportades es conclou que el període autàrquic no solament va tenir un impacte negatiu sobre el desenvolupament tecnològic de la indústria tèxtil espanyola, sinó que va significar una autèntica involució en termes internacionals.


Matèries: Indústria tèxtil ; Tecnologia ; Desenvolupament tecnològic ; Maquinària industrial ; Política econòmica ; Franquisme ; Primer franquisme
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:1939 - 1959
Autors add.:Llonch i Casanovas, Montserrat
Accés: http://www.elsevier.es/es-revista-investigaciones-historia-economica-economic-328-articulo-autarquia-atraso-tecnologico-industria-textil-90186825
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 1

Base de dades  fons : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3