português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
fons
Cercar:
GABRIEL I SIRVENT, PERE []
Referències trobades:
82   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 5
anar a la pàgina              


1 / 82
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Pi y Margall y el federalismo popular y democrático : el mármol del pueblo / Pere Gabriel Sirvent
Gabriel i Sirvent, Pere


En: Historia Social. Valencia, núm. 48 (2004) , p. 49-68 (Dossier: Historias individuales e historia social

La comprensió del fort impacte social popular de Pi i Margal exigeix fixar l'atenció en la construcció d'una imatge i una iconografia pimargallianes determinades, d'àmplia difusió al llarg de les dècades dels vuitanta i noranta del segle XIX. Pi va aparèixer llavors com el referent màxim d'una de les cares de l'esquerra espanyola, potser la més doctrinaria i severa. Al seu torn, l'anàlisi de la importància del referent barceloní permet destacar la persistència del seu substrat ideològic romàntic i positivista, que estarà a la base de la gran incidència del federalisme pimargallanià als debats sobre el regionalisme i sobre la configuració d'una cultura política liberal democràtica.


Matèries: Polítics ; Esquerra política ; Republicanisme ; Federalisme ; Regionalisme ; Pensament polític ; Vida política
Matèries: Pi i Margall, Francesc (1824-1901)
Àmbit:Barcelona ; Espanya
Cronologia:[1824 - 1901] (Esp. 1880 - 1901)
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/aleart?codigo=814786
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; B. Pública Arús (Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 82
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Dones silenciades. El llegat de Sor Eulària Anzizu (1868-1916) al monestir de Pedralbes / a cura de Carme Aixalà, M. Carme Bernal i Anna Castellano-Tresserra ; introducció de Pere Gabriel



Barcelona : Ajuntament : Institut de Cultura : Reial Monestir de Santa María de Pedralbes, 2018
214 p. : il. ; 25 cm
ISBN 9788491561552

La Mercè era la filla única dels Anzizu Vila, família emparentada amb els Bacigalupi i els Girona. Autodidacta, es va relacionar amb els familiars materns, l'Eusebi Güell i la seva esposa Isabel López (filla dels marquesos de Comillas) i va passar l'adolescència en els entorns culturals d'aquestes famílies mecenes. A l'edat de 20 anys, va prendre la decisió d'abandonar el "món material", "d'abandonar la Pàtria", com ella deia, per viure en un món "espiritual" i ingressava al convent de clarisses de Pedralbes. Les seves inquietuds van motivar una activa participació com a poeta en cercles literaris de la Renaixença. Així, la vàlua com a escriptora li va ser reconeguda pel mateix poeta Jacint Verdaguer. Mercè Anzizu posseïa una sòlida formació intel·lectual i un fort esperit crític ben inusual entre els joves de l'època. Va tenir l'oportunitat de viatjar per Europa i de conèixer els paisatges de la Itàlia franciscana, llocs que li van produir una forta impressió espiritual. En el mateix moment de veure reconeguda la seva tasca poètica -publicava sovint composicions a la premsa-, aconsellada per qui va ser el seu director espiritual i mentor Jaume Collell, va professar al Monestir de Pedralbes. La labor incansable al convent, així com el seu rigor intel·lectual, van motivar una intensa tasca d'arxivera, historiadora i de gran coneixedora del patrimoni monumental. No va deixar mai d'escriure poesia, per bé que els volums Poesies (1919) i Santa Clara d'Assís. Llegendari franciscà (1928) van ser publicats després de la seva mort. Així mateix, va escriure biografies de personatges religiosos i va traduir obres franciscanes. La intensa obra d'arxivera i d'historiadora va quedar recollida amb la ingent tasca de classificació de l'arxiu històric del Monestir de Pedralbes i, posteriorment, en la redacció de Fulles històriques del Real Monestir de Santa Maria de Pedralbes (1897), una monografia històrica encara avui de referència. La sensibilitat de Sor Eulària pel patrimoni artístic es va manifestar ja abans d'entrar a la clausura del monestir en mostrar la seva oposició pública enfront la restauració de la façana de la catedral de Barcelona. Com a monja clarissa va contribuir especialment a la consciència per a la protecció d'un patrimoni que havia estat testimoni de la vida de la comunitat religiosa. En aquest sentit, va destinar bona part de la seva fortuna personal a la restauració de l'església i diverses dependències del monestir i a la protecció dels béns mobles de la comunitat mitjançant la creació del primer museu del monestir.



Matèries: Biografia ; Religioses ; Monestirs ; Poetes ; Escriptores ; Dona ; Historiadores
Matèries: Anzizu Vila, Eulàlia (1868-1916)
Matèries:Monestir de Santa María de Pedralbes ; Clarisses
Àmbit:Pedralbes - Barcelona
Cronologia:1868 - 1916
Autors add.:Aixalà i Fàbregas, Carme (Ed.) ; Bernal, M. Carme (Ed.) ; Castellano i Tresserra, Anna (Ed.) ; Gabriel i Sirvent, Pere
Autors add.:Ajuntament de Barcelona ; Institut de Cultura de Barcelona ; Monestir de Santa María de Pedralbes
Localització: Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 82
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Representació iconogràfica dels imaginaris simbòlics : nacionalismes i republicanismes al segle XIX [Fitxer informàtic] / Gemma Peralta Ruiz ; [dirigida per: Pere Gabriel]
Peralta Ruiz, Gemma


Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2017
Dirigida per: Gabriel, Pere. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2017
1 recurs electrònic (759 p.)
ISBN 9788449073489

En aquesta tesi s'analitzen els imaginaris simbòlics a través de la iconografia de premsa durant el darrer terç del segle XIX a Catalunya a través d'una triple vessant: la història política i social, la història de la premsa i la història de l'art. Els imaginaris dels republicanismes i de les relacions entre Catalunya i Espanya són els que aquesta tesi intenta desvetllar. Les cultures polítiques configuren corpus simbòlics formats per banderes, himnes, monuments i símbols, entre tants d'altres. La codificació d'un imaginari simbòlic compartit és necessària i evident en qualsevol cultura política, i en aquest cas es tracta en els republicanismes i els nacionalismes, posant atenció en la premsa republicana, progressista i popular del segle XIX. La premsa satírica il·lustrada és el mitjà pel qual veiem quina simbologia s'usava i quin tractament es feia d'elements clau per determinar l'imaginari de cada cultura política: la major o menor presència de l'anticlericalisme, quines commemoracions celebraven, com representaven i jutjaven el moviment obrer i els drets dels treballadors, quins referents ideològics i polítics tenien i reivindicaven o com creien que havien de ser les relacions entre Catalunya i Espanya. El catalanisme és també un element fonamental, treballat amb anterioritat a l'hegemonia d'un catalanisme conservador, en el qual el catalanisme d'esquerres defensà la seva singularitat, els seus referents i mites històrics diferenciats i la llengua. Periodistes i directors de les publicacions emprades, com Josep Roca i Roca, director de La Campana de Gràcia i de L'Esquella de la Torratxa, i Josep Llunas i Pujals, director de La Tramontana, van esdevenir figures de gran influència política, i són exemples de compromís amb el republicanisme, el moviment obrer, el catalanisme o la llibertat de premsa. També la presència i treball de grans il·lustradors com Josep Lluís Pellicer o Tomàs Padró van fer possible que la premsa satírica il·lustrada barcelonina aconseguís un gran nombre de lectors, influís en les seves opinions, i mantingués la línia de les seves referents europees, sobretot les franceses.


Matèries: Tesis doctorals ; Republicanisme ; Nacionalisme ; Catalanisme ; Simbologia política ; Iconografia ; Premsa política ; Premsa satírica ; Moviment obrer ; Anticlericalisme
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:[1800 - 1900]
Autors add.:Gabriel i Sirvent, Pere (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/459157
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 82
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Protestes i anàlisis davant la guerra el (1895-1898) : el Federalisme i Pi i Margall / Pere Gabriel
Gabriel i Sirvent, Pere


En: 007133 Profesor Nazario González : una historia abierta. Barcelona ; Bellaterra : Publicacions de la Universitat de Barcelona : Universitat Autònoma de Barcelona, DL 1998. p. 363-372



Matèries: Guerra de la Independència de Cuba ; Crisi del 98 ; Federalisme ; Polítics ; Conflictivitat social ; Restauració
Matèries: Pi i Margall, Francesc (1824-1901)
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1895 - 1898
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; UB: Filosofia, Geografia i Història; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Biblioteca Central de Terrassa


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 82
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
[Davant la incertesa: ètica civil republicana] : Ètica republicana avui i història del republicanisme / Pere Gabriel
Gabriel i Sirvent, Pere


Barcelona : UPEC, DL 2010
20 p. ; 16 cm (Ponències 2009, 21) 
ISBN 9788461419746



Matèries: Republicanisme ; Federalisme ; Discursos ; Ideari polític ; Etica
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1800 - 2010]
Autors add.:Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 82
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Catalanisme i la cultura federal : història i política del republicanisme popular a Catalunya el segle XIX / Pere Gabriel
Gabriel i Sirvent, Pere


[Reus] : Fundació Josep Recasens, DL 2007
285 p. ; 23 cm (Fundació d'Estudis Socials Josep Recasens, 15) 
ISBN 9788493592400



Matèries: Republicanisme ; Federalisme ; Nacionalisme ; Classes populars ; Obrers ; Vida política
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1800 - 1900]
Autors add.:Fundació d'Estudis Socials Josep Recasens
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 82
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Mites republicans : els federals catalans i Pau Claris / Pere Gabriel
Gabriel i Sirvent, Pere


[Reus] : Centre de Lectura, [2001]
[15] p. ; 22 cm
Separata de: Símbols i mites a l'Espanya contemporània ; 2001, p.87-101.



Matèries: Republicanisme ; Nacionalisme ; Revolta catalana 1640 ; Simbologia política
Matèries: Claris i Casademunt, Pau (1586-1641)
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:[1800 - 2000]
Autors add.:Centre de Lectura de Reus
Localització: B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 82
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Casa de Caritat / Pere Gabriel (coordinació) ; [textos de] Carles Enrech, Jaume Rosell, Carla Garcia Pagès, [et al.] ; Andreu Gabriel (recerca documental i gràfica)



Barcelona : Diputació de Barcelona, 2015
432 p. : il., plan. ; 21 * 21 cm
Referències bibliogràques.
ISBN 9788498037326

"La Casa de Caritat" descriu l'organització i reconstrueix la vida durant els darrers dos segles d'aquesta institució ubicada al barri del Raval barceloní. Explica les argumentacions i les retòriques sobre la pobresa i el servei assistencial al segle xix, i les diferents propostes arquitectòniques que volgueren adaptar-se tant a les noves polítiques socials com a les necessitats dels acollits. Relata el moment de canvi de paràmetres en quant a la voluntat de modernització de la política assistencial i de beneficència que va suposar la Mancomunitat de Catalunya, els anys republicans i l'ensulsiada que representà la derrota davant Franco, i, finalment, el trasllat a la Vall d'Hebron com a sortida a una Casa de Caritat cada cop més envellida i obsoleta. (Editorial).



Matèries: Establiments benèfics ; Història general ; Beneficència ; Pobresa ; Assistència social ; Edificis ; Orfes ; Política de benestar social
Matèries:Casa de la Caritat de Barcelona
Àmbit:Barcelona
Cronologia:[1802 - 2015]
Autors add.:Gabriel i Sirvent, Pere (Dir.) ; Enrech i Molina, Carles ; Rosell, Jaume ; Garcia Pagès, Carla ; Gabriel, Andreu (Col·l.)
Autors add.:Diputació de Barcelona
Localització: Universitat de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Pública Arús (Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 82
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Manuel de Cabanyes (1808-1833) i el romanticisme català. Una presentació / Pere Gabriel Sirvent
Gabriel i Sirvent, Pere


En: Butlletí de la Biblioteca-Museu Balaguer. Vilanova i la Geltrú. Setena època, núm. 2 (2009) , p. 120-128 : il.

En primer lloc, per tal d'emmarcar quin era el temps i la societat coetània i propera de Manuel de Cabanyes, s'ha intentat una mínima descripció i valoració sobre la situació de Catalunya a finals del segle XVIII i a principis del XX. Qui eren els catalans? La resposta ha procurat complementar unes poques dades estadístiques amb algunes imatges literàries de l'època. Malgrat la caracterització de poble laboriós i industrial, no hi mancarien els contrastos interns i els conflictes socials, en una etapa plena de guerres i violència que afectava la vida més quotidiana de la població. En l'anàlisi del llibre Manuel de Cabanyes i el romanticisme català (1808-1833), hom aplaudeix el seu caràcter multidisciplinari i la perspectiva adoptada, que es centra en una anàlisi suggestiva del món cultural romàntic i el naixent i decisiu paper dels professionals en el mateix. Tot plegat, acarant, la tensió i la compatibilitat que hom establí llavors prop de l'espanyolització i l'afirmació de la peculiaritat catalana, en especial la lingüística.


Matèries: Escriptors ; Poetes ; Poesia ; Romanticisme ; Societat ; Conflictivitat social ; Crisi de l'Antic Règim
Matèries: Cabanyes i Ballester, Manuel de (1808-1833)
Àmbit:Vilanova i la Geltrú ; Catalunya
Cronologia:[1808 - 1833]
Accés: http://www.raco.cat/index.php/ButlletiBalaguer/article/view/219613/300226
Localització: Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 82
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Associacionisme i vida política a Girona (1875-1931) : dades comarcals [Fitxer informàtic] / M. Àngels Pujol Gonzalo ; [dirigida per: Pere Gabriel i Sivent]
Pujol Gonzalo, M. Àngels


[Bellaterra] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2015
Dirigida per: Gabriel i Sirvent, Pere. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2014
1 recurs electrònic
ISBN 9788449048333

LïAssociacionisme a finals del segle XIX i principis del vint a Girona es caracteritza per una gran diversitat. Aquesta tesi doctoral es centra en els diferents tipus d'associació i la seva importància en connexió amb la vida política. Posant un especial èmfasi la manera com organitzaven les seves activitats. Aquest treball d'investigació és el resultat d'una minuciosa recerca de les associacions en els arxius i biblioteques de Madrid, Barcelona o Girona. Però, per tal d'explicar les causes del sorgiment de les associacions a Girona i comarques no es poden ignorar les aportacions des dels àmbits no oficials, com poden ser els diaris de Madrid, Barcelona o Girona i comarques. Els diaris afegeixen quelcom d'informació a la que consta als registres oficials. La manera d'elaborar la classificació de les associacions és complicada. He considerat que per reflectir la seva estructura i manera de funcionar, i desenvolupament era necessari fer-ho, a partir dïaquests tretze tipus d'associacions: associacions benèfiques catòliques, assocs. benèfiques públiques i assistencials; assocs. de socors mutus; assocs. obreres, patronals o mixtes; assocs. culturals, esportives i musicals: assocs. polítiques; assocs. professionals; assocs. educatives i mútues laiques; assocs.cooperatives; assocs. sindicats; assocs. financeres o econòmiques; assocs.comitès i juntes provincials i comarcals; i les associacions no-definides.Aquestes associacions estan formades per socis que gaudeixen dïuns mateixos interessos.Exemples dïaquestes activitats comunes serien, les que inclouen la participació en els diferents tipus d'excursions, esports,banquets, activitats culturals i socialitzants. Per entendre el seu sorgiment és important conèixer el seu context històric on es desenvoluparen. Els anys que inclouen de finals del mil vuit-cents fins el 1923, correspon amb el període restauracionista de l'Estat espanyol, el qual exercí un control sòcio-polític tant en les funcions com en els serveis administratius.


Matèries: Associacionisme ; Vida política ; Societat ; Cultura ; Tesis doctorals ; Restauració
Àmbit:Girona, província
Cronologia:1875 - 1931
Autors add.:Gabriel i Sirvent, Pere (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/286288
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 82
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Anarcocomunismo en España (1882-1896) : el grupo de "Gràcia" y sus relaciones internacionales [Fitxer informàtic] / Francisco Fernández Gómez : [dirigida per: Pere Gabriel i Sirvent]
Fernández Gómez, Francisco de Paula


[Bellaterra] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2015
Dirigida per: Gabriel i Sirvent, Pere. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2014
1 recurs electrònic
ISBN 9788449049651

Tal com apunta el títol d'aquesta tesi, "Anarcocomunisme a Espanya (1882-1896). El grup de "Gràcia" i les seves relacions internacionals", es pretén mostrar la veritable força i rellevància històrica dels primers anarcocomunistes a Espanya. Amb aquesta finalitat s'ha escollit l'exemple del grup de la vila de Gràcia, actualment part de la ciutat de Barcelona com a districte. Aquest grup va ser un dels primers a aparèixer a Espanya i al mateix temps, dels més influents. Des dels orígens del mateix va ajudar a crear un ambient anarcocomunista en el pla barceloní, ben connectat amb la resta de l'estat i amb altres latituds d'Europa, Amèrica i Àfrica. Aquesta tesi analitza la xarxa internacional de contactes del grup i ajuda a entendre l'important paper que va jugar en la circulació d'idees i activistes anarquistes en les dues últimes dècades del segle XIX. Finalment es destaca l'anàlisi concreta de diversos assumptes que van configurar la consolidació i implantació del primer anarquisme comunista, com van ser les seves polèmiques contra el col·lectivisme anarquista, diferents aproximacions estratègiques i organitzatives adoptades, la seva influència en la resta del moviment, els seus punts de vista relacionats amb la violència política, el rol de les dones en el moviment, o petits perfils biogràfics d'alguns dels seus més destacats components.


Matèries: Anarquisme ; Tesis doctorals ; Comunisme ; Associacions polítiques ; Relacions internacionals ; Pensament polític ; Biografia ; Militància política
Àmbit:Gràcia - Barcelona ; Europa ; Espanya
Cronologia:1882 - 1896
Autors add.:Gabriel i Sirvent, Pere (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/286107
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 82
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Sindicalismo y violencia en Catalunya 1902-1919 [Fitxer informàtic] / Juan Cristóbal Marinello Bonnefoy ; [dirigida per: Pere Gabriel i Sirvent]
Marinello Bonnefoy, Juan Cristóbal


[Bellaterra[ : Universitat Autònoma de Barcelona, 2014
Dirigida per: Gabriel i Sirvent, Pere. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2014
1 recurs electrònic
ISBN 9788449049227

Aquesta recerca se centra en l'anàlisi i reconstrucció dels episodis violents lligats al sindicalisme a Catalunya durant les dues primeres dècades del segle XX, prestant particular atenció a les relacions entre els diferents actors involucrats en la conflictivitat laboral, és a dir, sindicats, empresaris, esquirols i l'Estat. El marc cronològic pren com a referència dues grans fites de la conflictivitat social: la vaga general de febrer de 1902 i el conflicte de la Canadenca en 1919. La vaga general de 1902 va marcar una transformació important pel que fa a les polítiques d'ordre públic a Barcelona, passant d'una lògica reactiva a una preventiva. Durant els anys següents, aquesta nova política, facilitada per un important descens de la mobilització sindical, va aconseguir controlar i inhibir l'acció col·lectiva dels treballadors als carrers, encara que això va significar en ocasions l'aparició d'un tipus de violència sindical lligada a petits grups. D'altra banda, el fracàs del règim de la Restauració a canalitzar institucionalment la conflictivitat va contribuir a generar un sistema de relacions laborals informal basat en la figura del Governador civil. D'aquesta manera, la violència sindical es va convertir també en un important mecanisme de pressió política per obligar a les autoritats a intervenir en les vagues. Després de la Setmana Tràgica, la violència sindical va sofrir transformacions importants, sorgint algunes vagues particularment violentes, encara que aquestes van ser l'excepció en el panorama laboral barceloní. En particular, es va desenvolupar una forma nova de violència, els "atemptats socials", que van assumir un caràcter altament organitzat, especialment en el sector metal·lúrgic i del ram de l'aigua. La situació creada per la Primera Guerra Mundial va impulsar una important mobilització dels treballadors, que va permetre la recuperació de formes tradicionals d'acció col·lectiva; no obstant això, la vaga general de 1917 i les seves repercussions van contribuir a frenar momentàniament l'auge sindical. En aquest context, es va desenvolupar un cicle d'atemptats en el sector tèxtil contra empresaris i contramaestres, que va culminar amb l'assassinat de l'industrial Josep Albert Barret al començament de 1918. La creació dels Sindicats Únics durant aquest any va contribuir a polaritzar encara més l'ambient social a través d'una alta conflictivitat en què la violència expressava el poder que havia aconseguit el sindicalisme a Barcelona, en comptes de representar un signe de feblesa com tradicionalment havia succeït. Aquesta dinàmica confrontacional va aconseguir la seva culminació durant la vaga general i el lockout patronal de 1919, iniciant un període d'extremada violència i enfrontaments conegut com pistolerisme.


Matèries: Sindicalisme ; Tesis doctorals ; Moviment obrer ; Conflictivitat laboral ; Treball ; Pistolerisme ; Vagues ; Vaga general 1902 ; Restauració ; Conflictivitat social ; Vaga general 1917
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1902 - 1919
Autors add.:Gabriel i Sirvent, Pere (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/285135
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 82
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Moviments socials a Reus : 1808-1874 : dels motins populars al sindicalisme obrer / Albert Arnavat ; pròleg de Pere Gabriel
Arnavat Carballido, Albert


Reus : Associació d'Estudis Reusencs, DL 1992
442, IX p. : il. ; 24 cm (Biblioteca d'autors reusencs i d'obres d'interès local, 82) 
Índexs. A la portada: Edicions Rosa de Reus.
ISBN 84-60438686



Matèries: Moviments socials ; Moviment obrer ; Conflictivitat social ; Sindicats
Àmbit:Reus
Cronologia:1808 - 1874
Autors add.:Gabriel i Sirvent, Pere (Pr.)
Autors add.:Associació d'Estudis Reusencs
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat de Girona; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Pública Arús (Barcelona); B. Centre de Lectura de Reus; Fundació Bosch i Cardellach; B. Municipal (Cambrils); B. Pública de Tarragona; B. Central Xavier Amorós (Reus)


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 82
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Sobre les formes d'articulació social i política en el temps del franquisme i la transició democràtica / Pere Gabriel
Gabriel i Sirvent, Pere


En: 007132 Franquisme i transició democràtica a les terres de parla catalana: 2n Congrés de Centres d'Estudis de Parla Catalana. Palma, 1997. Barcelona : Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana : Cossetània, 2001. p. 27-37



Matèries: Franquisme ; Transició democràtica ; Vida política ; Associacionisme ; Societat ; Obrers ; Dinàmica social ; Antifranquisme
Àmbit:Països Catalans
Cronologia:[1939 - 1982]
Localització: Biblioteca de Catalunya; UB: Filosofia, Geografia i Història; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; Biblioteca Central de Terrassa


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 82
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Un Sindicalisme de guerra : sindicats i col·lectivitzacions industrials i agràries a Catalunya, 1936-1939 / Pere Gabriel
Gabriel i Sirvent, Pere


En: 121375 La Guerra civil : institucions, partits, sindicats, ajut internacional i vida quotidiana. Actes II Seminari sobre la guerra civil i el franquisme a Catalunya, Barberà del Vallès, 14 i 15 de març de 1997 ; Bonamusa i Gaspà, Francesc (Ed.). Barberà del Vallès : Ajuntament de Barberà del Vallès, DL 1998. p. 55-77



Matèries: Guerra civil espanyola ; Sindicalisme ; Col·lectivització ; Anarcosindicalisme ; Socialisme ; Comunisme ; Sindicats ; Sindicats agrícoles ; Conflicte rabassaire
Matèries:Confederació Nacional del Treball : CNT ; Unió General de Treballadors : UGT ; Unió de Rabassaires
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1936 - 1939
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; B.P. Esteve Paluzie (Barberà del Vallès); B. Pompeu Fabra (Sant Quirze de Besora); B. Central (Cerdanyola del Vallès)


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 82
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Historiografia sobre els anys de la segona República i la Generalitat republicana a Catalunya / Pere Gabriel
Gabriel i Sirvent, Pere


En: 144081 La II República, 60 anys després : estudis sobre les comarques gironines. Girona, Cercle d'Estudis Històrics i Socials. p. 3-18

Notes.



Matèries: Historiografia ; Historiadors ; República espanyola II ; Generalitat republicana ; Història local
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1931 - 1990]
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 82
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
España Res publica : nacionalización española e identidades en conflicto (siglos XIX y XX) / Pere Gabriel, Jordi Pomés, Francisco Fernández Gómez (Eds.)



Granada : Comares, 2013
554 p. : plàn. ; 24 cm (Comares Historia
ISBN 9788490450864

La historiografia contemporània espanyola més nova ha plantejat amb força la necessitat de l'estudi en profunditat del procés de nacionalització espanyola dels segles XIX i XX. "España Res pública" permet al lector entrar en algunes i importants conclusions sobre les característiques i les eines del "nation-bulding" espanyol en el conjunt del territori de l'estat. Aquesta obra és el producte d'un vast esforç investigador col·lectiu portat a terme per quatre grups de treball, de reconeguda valua científica, de les universitats de Salamanca, País Basc, Santiago de Compostela i la Universitat Autònoma de Barcelona. El repte fonamental de l'obra és, més enllà de la constatació de la complexitat històrica de la afirmació nacional, la de l'anàlisi contrastat de la diversitat de processos "territorials o regionals" de nacionalització pròpia i en "competència" amb el del conjunt de l'Estat. Així, es presta també atenció a alguns territoris, com Catalunya, País Basc o Galícia, amb processos de nacionalització propis "en competència" amb el projecte nacional espanyol. L'obra és l'evidència de la consolidació d'un treball comú desenvolupat per una xarxa d'investigadors, amb una perspectiva de història comparada a nivell estatal e internacional.


Conté:
- 141385  Roca i Vernet. Jordi. Representar y celebrar el proceso de construcción nacional.
- 141386  Roca i Vernet. Jordi. Las Plazas y la representación de la nación liberal, Barcelona 1820 - 1857.
- 141387  Peralta Ruiz. Gemma. ¿Cómo se dibuja España? : representaciones de la idea de España en la prensa republicana ilustrada del siglo XIX.
- 141388  Rubí i Casals. Maria Gemma. La Corona y la Nación : las visitas reales como política pública.
- 141389  Smith. Ángel. Literatura, lengua, prensa.
- 141390  Smith. Ángel. Regionalismo y nacionalismo en los relatos historicistas de la Renaixença catalana (1833 - 1865).
- 141391  Lanes Marsall. Julien. "Setmanaris en català que ara's parla" en los años 1860 : nuevos espacios de popularización del catalanismo cultural.
- 141392  Rodríguez Calleja. María. 1916 : The Easter Rising y el nacionalismo político catalán.
- 141393  Fernández Gómez. Francisco de Paula. La Barcelona de los exiliados, antipatriotas, desertores, prófugos y solidarios. Internacionalismo y cosmopolitismo en el último tercio del siglo XIX.
- 141394  Pomés i Vives. Jordi. Discursos nacionales.
- 141395  Pomés i Vives. Jordi. El Ideal y la concordia ibérica en la Cataluña de los años 80 del siglo XIX.
- 141396  Vall Ontiveros. Xavier. Etnia, raza y nación en el pensamiento de Pompeu Gener. Intelectualidad, sociedad y encrucijadas identitarias, 1887 - 1906.
- 141397  Llombart i Huesca. Maria. Discursos del President Tarradellas en el exilio (1954 - 1977) : de la Generalitat republicana a la España monárquica.



Matèries: Actes de congressos ; Identitat nacional ; Nacionalisme ; Política
Àmbit:Espanya
Cronologia:[1800 - 1945]
Autors add.:Gabriel i Sirvent, Pere (Ed.) ; Pomés i Vives, Jordi (Ed.) ; Fernández Gómez, Francisco de Paula (Ed.)
Autors add.:Congreso España Res Publica (2012 : Bellaterra )
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 82
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Algunas lecturas e interpretaciones sobre la Semana Trágica / Pere Gabriel Sirvent
Gabriel i Sirvent, Pere


En: Bulletin d'histoire contemporaine de l'Espagne, núm. 47 (2012) , p. 179-186 (Dossier: Violencia en Barcelona (1896-1909)



Matèries: Conflictivitat social ; Revoltes populars ; Violència política ; Setmana tràgica ; Historiografia
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:[1909]
Localització: Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 82
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El anarquismo y el anacrosindicalismo en tiempos de Ferrer Guardia y la Semana Trágica : Barcelona/París 1906-1911 / Pere Gabriel Sirvent
Gabriel i Sirvent, Pere


En: Bulletin d'histoire contemporaine de l'Espagne, núm. 47 (2012) , p. 93-112 (Dossier: Violencia en Barcelona (1896-1909)



Matèries: Conflictivitat social ; Revoltes populars ; Violència política ; Setmana tràgica ; Anarquisme ; Anarcosindicalisme
Matèries: Ferrer i Guàrdia, Francesc (1859-1909)
Àmbit:Barcelona ; Paris - França
Cronologia:1906 - 1911
Localització: Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 82
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Cas Rull : viure del terror a la ciutat de les bombes, 1901-1908 / Antoni Dalmau i Ribalta ; pròleg de Pere Gabriel
Dalmau i Ribalta, Antoni


Barcelona : Columna, 2008
411 p., [8] p. de làm. : il. ; 24 cm
ISBN 9788466408974

La primera dècada del segle XX Barcelona va ser coneguda com la Ciutat de les Bombes: tot sovint hi havia explosions sense cap aparent explicació i la ciutat vivia en un autèntic clima de terror. Darrere d'aquesta situació hi havia principalment la mà de Joan Rull i Queraltó (1881-1908), el cas més remarcable i espectacular del que s'ha anomenat terrorisme lucratiu. Format en l'anarquisme, va abandonar-lo per esdevenir confident de tres governadors civils de Barcelona. Veient que no rebia tants diners com n'esperava, va fer esclatar diverses bombes als carrers de a ciutat. Detingut i processat, va ser condemnat i executat al garrot vil justament ara fa cent anys, l'any 1908. El cas Rull, una monografia històrica, recull la trajectòria gairebé desconeguda de Joan Rull i dóna a conèixer un panorama complet d'una dècada apassionant i convulsa de la ciutat de Barcelona.



Matèries: Terrorisme ; Anarquisme ; Biografia ; Atemptats ; Procés judicial ; Execucions ; Govern civil ; Policia
Matèries: Rull i Queraltó, Joan (1881-1908)
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1901 - 1908
Autors add.:Gabriel i Sirvent, Pere (Pr.)
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 5
anar a la pàgina              

Base de dades  fons : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3