El Procés de socialització dels joves de Torroella / Pere Guanter i Josep Masó
Pascual i Massaguer, Josep


En: Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí. Torroella de Montgrí (1987) , p. 51-65 : il.

Dels safareigs als clubs de lectura: espais d'interrelació de les dones al Segrià / Judith Mellado Ganau
Mellado Ganau, Judith


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 10 (2023) , p. 143-149 : il. (Gènere) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'objectiu principal d'aquest article és donar a conèixer la tasca que s'està duent a terme a través dels clubs de lectura feminista com a espais de participació, socialització i producció de coneixement feminista a la comarca del Segrià.

Indústries del rentar / text: Montse Armengol, Raquel Castellà, Rosa Serra
Armengol, Montse


En: Eix : cultura industrial, tècnica i científica. [Terrassa]. núm. 9 (juny 2020), p. 28-45 : il. (Dossier) 

D'ença que les dones anaven a rentar roba al safareig, el món de les rentadores, els sabons i els detergents ha evolucionat moltíssim. Fem un recorregut per la història d'aquest conjunt d'indústries algunes de les quals van tenir un fort arrelament al nostre país.

Records de clubs i penyes del futbol molletà (dècades de 1970-80) / Miguel Ángel Catalán Burguillos i Raúl D. González del Pozo
Catalán Burguillos, Miguel Ángel


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 35 (2020) , p. 125-138 : il. (Miscel·lània) 

Durant dues dècades, als anys setanta i vuitanta, Mollet del Vallès va viure una veritable febre pel futbol. Van néixer desenes d'equips de barri que donaven l'oportunitat a joves de practicar esport i socialitzar-se en una ciutat que creixia i es transformava acceleradament. Molts dels equips van sorgir de grups d'amics i aficionats al futbol, a recer de bars i locals del barri, o bé al voltant d'un camp de joc. Alguns grups van jugar només com a aficionats i d'altres van arribar a competir en categories destacades. De la vintena d'equips identificats, molts van anar desapareixent i d'altres es van fusionar entre ells fins a formar els clubs de futbol que hi ha actualment a Mollet.

Espais de sociabilitat a la Figueres del segle XIX (II) : una xarxa diversa de casinos, societats i corals / Albert Testart i Guri
Testart i Guri, Albert


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 49 (2018) , p. 89-112 : il. (Història) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Els espais de sociabilitat de tendència republicana o d'idees liberals i progressistes foren diversos a la Figueres del segle XIX. A part dels més coneguts que han arribat als nostres dies, el Casino Menestral Figuerenc i la Societat Coral Erato, es fundaren molts altres casinos, societats corals i cercles teatrals de vida relativament limitada, però que tingueren tanmateix una gran presència en la vida pública de la ciutat i, el que és més important, una incidència decisiva en la configuració cultural i política de les classes populars figuerenques en les dècades de formació i configuració de l'Estat Liberal. Aquest associacionisme compartia ideals de progrés social i de llibertat política tot i que els seus socis i dirigents no sempre responien al mateix perfil ni es posicionaven de forma exactament idèntica als canvis polítics i de règim que se succeïren entre 1850 i l'inici del segle XX.

Els Espais de sociabilitat a la Seu d'Urgell del segle XIX / Josep Albert Planes Ball
Planes i Ball, Josep Albert


En: Interpontes : annals de l'Institut d'Estudis Comarcals de l'Alt Urgell. La Seu d'Urgell, núm. 4 (2016) , p. 181-208 : il.
Notes a peu de pàgina.

Espais de sociabilitat a la Figueres del segle XIX (I) : el Casino Figuerense, 1857-1893 / Albert Testart i Guri
Testart i Guri, Albert


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 48 (2017) , p. 89-112 : il. (Història) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

El pas de l'antic règim a un estat liberal va suposar per a la ciutat de Figueres l'inici d'un seguit de transformacions econòmiques i polítiques que van tenir una derivada en les seves estructures de sociabilitat. A mitjan segle XIX van començar a constituir-se diferents entitats culturals i de lleure que reflectien els diversos projectes ideològics dels nous grups socials emergents. Aquests espais, que responien a uns interessos i a unes necessitats ciutadanes noves, canalitzaven i expressaven les aliances i els enfrontaments d'unes classes socials no sempre homogènies, precisament perquè s'estaven configurant i prenent consciència d'elles mateixes durant aquells anys. El 1857, el Casino Figuerense fou un dels primers a fundar-se amb uns objectius molt clars: representar uns sectors de classes mitjanes-altes amb un pensament políticament progressista i econòmicament productivista.

Evolución histórica de los ateneos en Catalunya (1836-1936) / Ramon Arnabat, Xavier Ferré-Trill
Arnabat i Mata, Ramon


En: Historia contemporánea. Bilbao, núm. 55 (2017) , p. 383-420
Notes a peu de pàgina. Fonts i bibliografia. Resum, paraules clau i títol també en anglès.

L'objecte d'aquest article és oferir una síntesi panoràmica dels orígens i evolució dels ateneus a Catalunya a partir de referències estadístiques originals fruit d'un llistat exhaustiu d'associacions ateneístes. El comentari de les dades agrupades serveix per establir com a resultat final una caracterització dels ateneus denotativa d'una via articulada entorn d'una concepció político-cultural. Per a això partim de l'àmbit cronològic determinant en aquest aspecte 1836 - 1936 analitzat en tres grans etapes: constituent (1836-1886); consolidativa (1887-1900) i expansiva (1901-1936).

La Patrimonialización del pasado : estudio etnográfico de la comarca del Alt Urgell / Camila del Mármol Cartañá ; director: Joan Frigolé i Reixach
Mármol Cartañá, Camila del


2007
Dirigida per: Frigolé i Reixach, Joan. Universitat de Barcelona. Departament d'Antropologia Cultural i Història d'Amèrica i d'Àfrica, 2007
121 f. : il. col., taules
Tesi de llicenciatura. Notes. Bibliografia.

Rimes crítiques a l'aula : transformant l'expressió i les cosmovisions sobre el món a través del rap / Cristina Aliaga
Aliagas, Cristina


En: Caramella : revista de música i cultura popular. Reus, núm. 36 (gener-juny 2017), p. 63-66 : il. (Cultura popular a l'escola) 

L'Espai com a agent aglutinador de la sociabilitat rural popular : La Defensa Agrària de la Selva del Camp / Francesc Fortuño Bonet
Fortuño Bonet, Francesc


En: Butlletí del Centre d'Estudis Selvatans. La Selva del Camp. segona època, núm. 9 (2015) , p. 11-27 (Articles) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'estudi de la sociabilitat al llarg de la història pretén ser un repte per treballar nous conceptes i lligar la història amb altres ciències socials, tot cercant la interdisciplinarietat i una visió totalitzadora. En aquest sentit, les associacions representen una font indispensable per treballar el que es coneix com a sociabilitat formal. Una d'aquestes associacions va ser la Defensa Agrària, entitat que per la seva influència és indispensable per entendre el passat selvatà del segle XX. Aquest article pretén centrar-se sobretot en quin va ser el seu paper durant l'última etapa de la dictadura franquista, quan l'associació, després de ser suprimida pel Règim, es mantindria viva en l'imaginari popular fins aconseguir constituir-se de nou (en el mateix espai que tenia abans) amb l'arribada de la democràcia. L'Agrària és doncs un bon exemple de com es va articular la sociabilitat rural durant un dels períodes més foscos de la nostra història recent.

La Socialización de los saberes femeninos : el Instituto de Cultura y Biblioteca Popular para la Mujer, Barcelona (1900-1936) / Montserrat Duch Plana, Montserrat Palau Vergés
Duch i Plana, Montserrat


En: Historia Social. Valencia, núm. 82 (2015) , p. 133-147
Resum en castellà.

Aquest article estudia el moviment promogut per dones conservadores, catòliques i catalanistes com a agents educadors i dinamitzadors de la cultura femenina a la Barcelona dels inicis del segle xx, i compromeses amb l'accés a una formació professional per a les dones. Obra de la pedagoga Francesca Bonnemaison, la Biblioteca Popular de la dona que fundà el 1909, primera biblioteca pública per a dones a Europa, es convertiria en un espai cultural creat, finançat i gestionat per dones, d'àmplia repercussió ciutadana. A més, va esdevenir un espai de sociabilitat femenina interclasista que va facilitar l'aprenentatge de coneixements que les portarien més enllà de la llar, al taller i a l'oficina. Va arribar a tenir més de 8.000 sòcies i va iniciar el seu declivi coincidint amb la proclamació de la II República.

Fer bugada. En memòria d'un espai comunicatiu femení a Riudoms / Carles Martí Martí
Martí i Martí, Carles


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any XXX, núm. 189 (juliol-setembre 2009), p. 12-15 : il. (Història) 

Els Rentadors, de viva veu / Maria Eugènia Perea Virgili
Perea Virgili, Maria Eugènia


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any XXX, núm. 189 (juliol-setembre 2009), p. 16-19 : il. (Finestra a l'actualitat) 

Bibliografia local / Carles Martí Martí
Martí i Martí, Carles


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any XXX, núm. 189 (juliol-setembre 2009), p. 42 (Ressenya) 
Ressenya de:
. Fem safareig! : de les bugaderes a les rentadores : treball i socialització femenina als rentador / Dolors Joanpere i Isabel Martínez. Reus : Carrutxa, 2007

Dolors Bramon / Ramon Estéban, text ; Pere Duran, fotografia
Estéban, Ramon


En: Garrotxes. Cassà de la Selva, núm. 18 (tardor-hivern 2016), p. 12-17 : il. (Conversa) 

Dolors Barmon i Planas (1943), doctora en història medieval i en filologia semítica, és professora emèrita de la Universitat de Barcelona i autora de nombrosos llibres i articles de recerca sobre l'Islam, una feina que li ha estat reconeguda amb diversos premis. Està casada amb l'arquitecte banyolí Jeroni Moner i té tres filles, fruit de l'anterior matrimoni amb el malaguanyat eonomista i polític Ernest Lluch. La seva vida l'ha repartida entre Banyoles, València, Barcelona i Maià de Montcal.

Libros y lecturas para jóvenes. La transmisión de valores a través de la literatura infantil y juvenil : el caso de la LIJ catalana 1939-1985 = Children's books and literature. (Transmitting values through children's literatur : the case of children's literature in the Catalan language 1939 - 1985 / Ramon Bassa i Martín
Bassa i Martín, Ramon


En: Historia de la Educación. Revista Interuniversitaria. Salamanca, núm. 22-23 (2003-2004) , p. 167-193
Número monogràfic: "Espacios de socialización y formación de los jóvenes en el siglo XX". Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

La finalitat principal d'aquest treball és analitzar el missatge educatiu que durant gairebé mig segle ha transmès la literatura infantil i juvenil en llengua catalana, a partir d'una anàlisi del contingut d'una mostra representativa de llibres, agrupant els camps lèxic-semàntics dels textos entorn de deu grans blocs (o sistemes ideològic-conceptuals), al mateix temps que descobrir el model d'intervenció socioeducativa que aquesta literatura va haver de construir històricament en un determinat espai social i cultural per als seus joves lectors.

Té futur l'escoltisme i el guiatge? / Florenci Besora
Besora i Torradeflot, Florenci


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 23, núm. 82 (Tardor 2004), p. 10-14 : il. (Dossier. L'escoltisme al Berguedà) 

Crafting identities in a multinational context : evidence from Catalonia / María José Hierro
Hierro Hernández, María José


En: Nations _ nationalism. Cambridge (UK). Vol. 21, núm. 3 (July 2015), p. 461-482
Les dades utilitzades en l'article provenen de l'Observatori de les Desigualtats a Catalunya (Fundació Jaume Bofill). Notes i referències biblogràfiques. Abstract en anglès.

La construcció repressora franquista : les dones i la infància com a eines socialitzadores / Elena Ràfols Yuste i Maria Guinot Verdú
Ràfols Yuste, Elena


En: Sabem fer i fem saber trobada de dones a Catalunya 2, 3 i 4 de juny de 2006. Barcelona : Xarxa Feminista, 2007

1 recurs electrònic