Albert Ziegler i Juana Moreno de Sosa, pintura i modernitat a la Tossa de principi del segle XX / text: Rosa Maria Gil Tort
Gil i Tort, Rosa Maria


En: Revista de Girona. Girona, núm. 354 (gener-febrer 2026), p. 36-39 : il. (Art) 

Angeleta Ferrer / text de Cristina Serret
Serret, Cristina


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 286 (febrer 2026), p. 24- 27: il. (Pioneres) 

Ensenyament



En: Revista del Centro de Lectura de Reus. Reus. 4a época, núm. 254 (Enero 1974), p. 1-2 (1505-1516)
Número monogràfic.

Número confeccionat pels mestres: Glòria Colominas, Balbina Garcia, Josep M. Marti, M. Teresa Piquer, Còlia Pujol, Misericòrdia Vallès i Enric Valls. Conté: L'ensenyament avui ; Breu cronologia dels principals fets educatius d'aquest segle ; Cèlia Artiga, records i esperances d'ara ; Els parvularis ; L'escola d'estiu.

Conversa sobre educació : Pilar Monje, Àngels Ollé



En: 147380 20 dones parlen del segle XX : Converses a Reus. Reus : l'Ajuntament, 2000. p. 35-45

L'Escola que jo he viscut : (1919-1977) / Cèlia Artiga i Esplugas
Artiga i Esplugas, Cèlia


Reus : Germans Palacín Artiga, 1991
211 p. ; 24 cm
Bibliografia.
ISBN 846040126X

Teresa Mañé, una anarquista i pedagoga entre el segle XIX i XX conferència [Enregistrament sonor] / [Ginés Puente Pérez]



Reus : Centre de Lectura, 2017
1 fitxer MP3
Conferència celebrada a la Sala d'Actes Emili Argilaga del Centre de Lectura el 6 de febrer de 2017 a les 20.00h. Programa en format MP3.

Panorama musical de Tortosa al segle XXI / Joan Francesc Vidal Arasa
Vidal i Arasa, Joan Francesc


En: Quaderns de l'Ebre : revista d'educació, ciència i cultura. Tortosa, núm. 10 (2021) , p. 38-50 (De banda a banda) 

Amb aquest article volem rendir un petit homenatge a dos pedagogues musicals de referència i molt apreciades en aquestes terres, que recentment ens han abandonat: Marisa Valls Montesó, pionera en la inclusió de la Musicoteràpia en el currículum de Primària per a atendre els alumnes amb NESE, i Neus Ventura Roiget, clarinetista i professora de llenguatge musical formada a la Lira Ampostina. La música a Tortosa durant el primers 20 anys del segle XXI, amb tot els seus àmbits i manifestacions, ha assolit una maduresa considerable malgrat els trasbalsos soferts a partir de la crisi de 2008 i la de 2020. Una visió panoràmica de la seua revitalització des de les principals modalitats i les diverses manifestacions ens permet parlar d'un renaixement musical.

Memòria de Sara Kirchner Catalán (1894-1990) / Joan Cuscó i Clarasó (Ed.)
Kirchner Catalán, Sara


Vilafranca del Penedès : Edicions i Propostes Culturals Andana, 2023
51 p. ; 24 cm
Premi a la Recerca Creu Cases Sicart, 2023. Bibliografia. Conté: Rellegir Sara Kirchner / Joan Cuscó i Clarasó -- Mi ingreso en la universidad : fantasía / Sara Kirchner Catalán -- Consideracions sobre la situació actual de la segona ensenyança a Espanya / Sara Kirchner Catalán -- Valor universal del drama de Santiago Rusiñol La mare, protagonitzat per D.ª Maria Morera / Sara Kirchner Catalán -- Los "Castells" i los "Xiquets" / Sara Kirchner Catalán -- Una visión del Mercado / Sara Kirchner Catalán. Textos en català i castellà.
ISBN 9788416445899

Nascuda a Barcelona, Sara Kirchner Catalán va ser una de les primeres dones que va entrar a la Universitat de Barcelona i una de les primeres en llicenciar-s'hi en Filosofia i Lletres. No obstant això, per culpa dels falangistes, l'any 1955 va veure estroncada la seva carrera docent com a professora de Geografia, Història i Història de l'Art, que havia començat el 1932 a Olot i continuat a partir del 1934 a Vilafranca del Penedès. En aquest treball, que ha rebut el premi a la recerca Creu Cases Sicart de l'any 2023 (organitzat per la Xarxa d'Universitats Vives i l'Institut Ramon Muntaner), es recopilen els seus treballs sobre pedagogia, història i folklore. La mirada de Kirchner és una mirada vital i imaginativa, que vol retrobar l'esperit que hi ha rere una obra d'art, un fet quotidià o una festa. (Editorial).

Sara Kirchner Catalán : la senyoreta Sara / Jordi Vidal Pla
Vidal Pla, Jordi


Vilafranca del Penedès : Edicions i Propostes Culturals Andana, 2015
202 p. : il. ; 24 cm
Bibliografia.
ISBN 9788416445103

El cas de Sara Kirchner no és únic. Per entendre la nostra Història caldria que sortissin a la llum moltes altres les històries. Històries de professores i mestres que van ser capaços d'estimular en els seus alumnes la passió pel coneixement. Potser llavors podríem entendre la magnitud de la gran desfeta moral que va representar l'any 1939 i valoraríem, més enllà de la poesia, la tasca callada i constant de tots aquells que en plena dictadura ens van "salvar els mots" i els valors propis de les èpoques de llibertat. (Editorial).

Estrella Casas i Costa : (Sant Feliu de Pallerols, 8-XI-1929-Barcelona, 22-VIII-1998), professora, pedagoga



En: 175470 Dones de les terres gironines que han fet història ; Bastons i Vivanco, Carles. Barcelona : Base, 2018. p. 114-117

Maite Vila, una canareva a l'Àfrica / Joan Matamoros
Matamoros Guimerà, Joan


En: Lo Rafal. Alcanar. Època 1, núm. 36 (novembre-desembre 1995), p. 16-17 : il. (Entrevista) 
Inclou obres premiades.

Teresa Juvé homenatjada el dia del seu centenari; Conversa amb la degana de les lletres catalanes / Lluís Poch ; foto: Paco Dalmau
Poch, Lluís


En: Revista de Palafrugell. Palafrugell. Segona època, núm. 326 (febrer 2021), p. 20-22 : il. (Cultura) 

Dolors Miralles Valls 1889-1981 : una dona amb empenta / Roser Enrich Gregori
Enrich i Gregori, Roser


Sabadell : Ajuntament de Sabadell : Museu d'Història de Sabadell, 2021
1 vol. [4 f.] : il. ; 30 cm
Full de sala de l'exposició celebrada del 5 de març al 25 d'abril de 2021.

Cèlia Artiga i Esplugas



En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. Novena època (1r quadrimestre 2020), 1 fitxer html : il. (Dones del Centre) 

Ens endinsem en l'aportació de Cèlia Artiga i Esplugas de la mà de la Secció de Ciències de l'Educació a la qual va pertànyer. Un article que ens permet adonar-nos que fou una persona dedicada plenament a la pedagogia. S'incorpora, a més, la valoració que en fan els fills a través d'una entrevista i d'unes paraules prèvies que faciliten conèixer-la en un àmbit més íntim.

Isabel Vilà, de Llagostera, lluitadora social i pedagoga / Joan Carles Gelabertó
Gelabertó i Orue, Joan Carles


En: Revista de Girona. Girona. Any 47, núm. 205 (març-abril 2001), p. 32-35 : il. (Història) 
Referències bibliogràfiques.

Carme Isern i Galceran (1897-1987) : una pedagoga empordanesa de talla internacional a favor dels desvalguts / Maria Irene Garcia, Sandra Pereo Escrig
Garcia, Maria Irene


En: Camí de Ronda : L'Escala: història, vida i patrimoni. l'Escala, núm. 7 (setembre 2016), p. 24-33 : il. (Gent nostra) 
Notes a peu de pàgina. Inclou arbre genealògic.

Maria dels Àngels Ferrer i Sensat (1904-1992), una vida dedicada a l'educació / Carles Bastons i Vivanco
Bastons i Vivanco, Carles


En: Temps d'Educació. Barcelona, núm. 56 (2019) , p. 237-256 (Testimonis pedagògics) 
Bibliografia. Resums en català, castellà, francès i anglès.

En el present treball, l'autor descriu el recorregut personal i professional d'una educadora exemplar, M. dels Àngels Ferrer i Sensat, filla de la gran pedagoga Rosa Sensat. Després de ser professora de l'Institut-Escola de la Generalitat de Catalunya durant l'època republicana, va ser catedràtica de Ciències Naturals a diversos instituts (Madrid, Reus, Mataró i Barcelona). Persona senzilla de tracte, compromesa amb el país, bolcada en l'educació integral d'adolescents i joves, va estar dotada d'un ferm i profund humanisme (heretat de la seva mare) que superava amb escreix la seva formació pedagògico-científica i encomanava també a alumnes. L'autor la va recordar amb motiu del 25è aniversari del seu traspàs (30-XI-1992) i en dona testimoni de la seva vàlua amb aquesta conferència que ara veu la llum pública.

L'Escola del Bosc cent anys després. Allà on Rosa Sensat va sistematitzar la seva pedagogia / Albert Esteruelas i Teixidó, Jordi García i Farrero, Isabel Vilafranca Manguán
Esteruelas Teixidó, Albert


En: Temps d'Educació. Barcelona, núm. 49 (2015) , p. 111-133 (Dossier. ntre l'Escola del Bosc (1914) i l'Escola del Mar (1922): Dues iniciatives pedagògiques enmig d'una Dictadura) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català, castellà, francès i anglès.

El 8 de maig de 1914 va començar a funcionar l'Escola del Bosc del Parc de Montjuïc, una iniciativa pedagògica de l'Ajuntament de Barcelona per tal de millorar i enfortir la salut dels infants. Es van obrir dues seccions, una de nois i una altra de noies, situant-se Rosa Sensat i Vilà (1873-1961) al capdavant de la segona. De fet, allà -a l'Escola del Bosc, una escola a l'aire lliure- Rosa Sensat va desenvolupar el seu assaig pedagògic més genuí, sobre la base dels principis pedagògics del naturalisme i del vitalisme que donaven un gran protagonisme al desenvolupament físic, intel·lectual i social dels infants. Tot partint de la idea que educar significa vivificar (és a dir, donar vida en tots els àmbits o esferes), Rosa Sensat va proposar una pedagogia renovadora, activa metodològicament i compromesa socialment, que ha estat un referent de primer ordre en el moviment de renovació pedagògica que Catalunya ha viscut en les darreres dècades.

La Pedagoga llibertària Teresa Mañé va nèixer a Cubelles / Joan Vidal
Vidal i Urpí, Joan


En: Anuari : Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles. 2002 (2002) , p. 17-20

Dones, educació i treball / Leonor Serrano ; Ma. del Carmen Agulló (ed.) ; traducció del castellà: Anna Turró
Serrano, Leonor


Vic : Eumo Editorial : Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya, 2019
211 p. ; 22 cm (Textos pedagògics, 52) 
ISBN 9788497666886

Leonor Serrano (1890-1942) va ser mestra, inspectora d'educació, advocada i escriptora. Era, a més, una dona marcada per les dicotomies: nascuda a Castella, va viure i treballar a Catalunya; de família de classe obrera, va passar a formar part de la burgesia intel·lectual i va exercir tasques fins aleshores reservades als homes. El compromís amb el pensament socialista i feminista es fa palès en la seva activitat pedagògica, que abasta des de l'educació infantil fins a la formació de les persones adultes. Aquest volum aplega cinc textos, traduïts per primera vegada al català, que mostren les principals preocupacions de l'autora: el treball i l'educació de les dones i una pedagogia de caràcter social. La modernitat del pensament de Serrano s'evidencia en les referències constants a la coeducació, la cooperació, el treball com a eix metodològic, la formació al llarg de la vida o la motivació per a l'aprenentatge. (Editorial).