L'Estanc centenari de la família Pla Albertí / per Pau Pallarès
Sagrera i Perpiñà, M. Àngela


En: Blanda : publicació de l'Arxiu Municipal de Blanes. Blanes, núm. 24 (2021) , p. 50-61 : il. (Recerques. 04) 

El Comerç canetenc amb Cadis al segle XVIII. L'exemple de Marçal Sans / Ricard Cantano Carballo
Cantano Carballo, Ricard


En: El Sot de l'Aubó. Canet de Mar, núm. 83 (2023) , p. 3-7 : il.
Notes. Resums en català i anglès.

Gran part del comerç marítim català del segle XVIII es vehiculà a través de Cadis, seu del monopoli de la Carrera d'Índies. La colònia mercantil canetenca establerta a l'esmentada ciutat andalusa fou una de les més nombroses de tot el Principat durant la divuitena centúria. Marçal Sans i Veia, membre destacat d'aquell grup de comerciants, molt sovint associats amb els personatges vinculats al sector marítim de la seva vila nadiua, en representa el paradigma. Els guanys obtinguts pels diferents protagonistes del comerç d'Ultramar explicarien el fort creixement demogràfic i urbanístic de Canet al segle XVIII.

Els Molins de la Vila, de Montblanc. Notes històriques (segles XIII-XVII) / Jaume Felip Sánchez
Felip i Sánchez, Jaume


En: Aplec de Treballs : revista del Centre d'Estudis de la Conca de Barberà. Montblanc, núm. 40 (2022) , p. 55-80 : il. (Història medieval) 
Número Homenatge a Homenatge a l'Obrador Edèndum i a Joan Cartanyà Martí. Notes. Inclou apèndix documental.

Notícia de la construcció a la darreria del segle XIII del Molí de la Volta i dels diversos propietaris atestats al segle XIV. Es documenta l'adquisició i venda per part del municipi, que els hi donà el seu nom tradicional. Es documenten els plets causats pel control del monopoli dels molins fariners.

La Costa del Corall / text de Jordi Garriga Mas, amb l'assessorament d'Enric Garcia
Garriga i Mas, Jordi


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 253 (abril 2023), p. 72-75 : il. (Edat mitjana) 

A l'època medieval, el monopoli de la pesca del corall a la Mediterrània va estar en mans catalanes. Aquest ésser viu, molt apreciat en la indústria de l'orfebreria, però també per les propietats curatives, simbòliques i màgiques, va generar una font d'ingressos importants, especialment a les poblacions de la costa nord-empordanesa.

L'Economia municipal a la darreria del segle XVII : la venda dels molins del municipi / Jaume Felip Sanchez
Felip i Sánchez, Jaume


En: Espitllera : Revista d'informació montblanquina. Montblanc. Segona època, Núm. 105 (maig 1996), p. 30-32 (Història) 
Notes.

La Fàbrica de Tabacs de Tarragona : un referent per a la indústria, l'economia del Tarragonès i les dones treballadores / Ramon Gabriel Robles, Sara Masalias Palou
Gabriel Robles, Ramon


Tarragona : Arola Editors, 2023
320 p. : il. ; 24 cm (Els llibres del Consell, 19) 
Premi Tarragonès Beca d'Investigació Lucius Licinius Sura 2020.
ISBN 9788412663730

Aquest llibre és un estudi cronològic i un relat històric de tot el cercle de vida de la Fàbrica de Tabacs de Tarragona, "La Tabacalera". En primer lloc, s'ha partit d'una anàlisi general de la història del tabac en l'àmbit global i de l'Estat espanyol, amb les fases respectives per les quals va passar fins que es va arribar al tabac, la implantació de les fàbriques i els interessos polítics, econòmics i fiscals relacionats amb l'estanc del tabac. Seguidament, la recerca s'ha centrat en la Fàbrica de Tabacs de Tarragona, se n'han avaluat els aspectes socials i la relació entre la fàbrica, la ciutat i la comarca, el procés de lluita per a la consecució de la concessió de la fàbrica, les obres de construcció, la problemàtica de la fàbrica durant la Guerra Civil, l'època de la postguerra i l'etapa àlgida i expansiva següent de la fàbrica entre les dècades dels cinquanta i vuitanta del segle xx. S'han analitzat detalladament els aspectes econòmics, socials i de lleure dels treballadors i treballadores de la fàbrica i els aspectes de desigualtats cap a les treballadores de la fàbrica durant el franquisme, i les respostes col.lectives. Posteriorment, s'ha investigat l'etapa més negativa de l'empresa a partir dels noranta, quan la van privatitzar, i hi va haver les diverses reestructuracions, els conflictes, les lluites col.lectives i el sindicalisme a la fàbrica i, finalment, la fase de tancament de la fàbrica. La Tabacalera, no només va ser un emblema industrial per a la ciutat i la comarca, també va ser l'espai de treball, d'oci i de lluita per a moltes persones de la ciutat i de la comarca. És un apropament a la història de la fàbrica. (Editorial).

L'Administració de la sal a l'Alfolí de l'Escala / Luredes Boix i Llonch
Boix i Llonch, Lourdes


En: Camí de Ronda : L'Escala: història, vida i patrimoni. l'Escala, núm. 9 (setembre 2019), p. 62-77 : il. (El museu de ronda) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

El Alfolí de la Sal de l'Escala al registre de la propietat / Rafeld Bruguera i Batalla
Bruguera i Batalla, Rafael


En: Camí de Ronda : L'Escala: història, vida i patrimoni. l'Escala, núm. 9 (setembre 2019), p. 142-144 : il.

Una Aproximació : la subalterna companyia arrendatària de tabacs de l'Escala / Pere Juhé i Oriol
Juhé i Oriol, Pere


En: Camí de Ronda : L'Escala: història, vida i patrimoni. l'Escala, núm. 3 (juliol 2012), p. 100-104 : il.
Fonts.

Competencia, mercado e intervencionismo en el comercio de carne en la Europa bajo-medieval. Los ejemplos de Barcelona y Ruán / Ramon Agustí Banegas López
Banegas López, Ramón Agustín


En: Anuario de Estudios Medievales. Barcelona. Vol. 42, núm. 2 (2012) , p. 479-499 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

La carn és un producte essencial en l'alimentació medieval i la seva escassetat generarà problemes socials, especialment en el món urbà; per tant, un element fonamental de la política municipal serà vigilar el correcte proveïment d'aquest producte. En aquest article s'analitzarà l'estructuració del mercat de la carn en dues ciutats europees que comparteixen dimensions demogràfiques i estructures econòmiques, però que estan molt allunyades des del punt de vista geogràfic i institucional. A través de l'anàlisi del mercat de la carn a Barcelona i a Rouen s'intentarà veure com afronten el problema del proveïment dues ciutats amb marcs institucionals i estratègies polítiques molt diferents.

La Sal de l'Alfolí / Enric Casassas i Simó, Josep María Ràfols i Rovira
Casassas i Simó, Enric


En: Fulls d'història local. Escala, LXII, núm. 62 (maig-juny 1997), p. 619-632 : il.
Número dedicat a "La Sal de l'Alfolí". Notes.

La Derogació de l'estanc de l'aiguardent : expansió econòmica i pressió fiscal a mitjan segle XVIII / Carles Maristany i Tio
Maristany i Tió, Carles


En: 209360 Jornades sobre la Viticultura de la Conca Mediterrània 1986. Tarragona : URV. Àrea de Història : Diputació de Tarragona, DL 1995. p. 651-666


La creació de l'estanc de l'aiguardent, el juliol del 1741, suposà un cop dur per a l'economia catalana, que tenia en els destil·lats un dels principals recursos. Sembla però, que durant el curt lapse de cinc anys de vigència de l'estanc, el monopoli no s'arribà mai a imposar del tot, i que les formes del comerç lliure anteriors a la disposició exclusitiva subsistiren al llarg del quinquenni.

Canet-Cadis : una relació d'interessos al segle XVIII / Ricard Cantano Carballo
Cantano Carballo, Ricard


En: El Sot de l'Aubó. Canet de Mar, núm. 59 (2017) , p. 18-23 : il.
Notes. Resums en català i anglès.

El Capítol o Col·legi d'obrers i de moneders de la Seca Reial de Barcelona / Albert Estrada-Rius
Estrada i Rius, Albert


En: Barcelona quaderns d'història. Barcelona, núm. 24 (2017) , p. 185-206
Número monogràfic: Els Gremis de Barcelona.

Llibres i lliure comerç a la Barcelona moderna : els conflictes entre l'impresor Rafael Figueró i la confraria dels llibreters (1671-1711) / Xevi Camprubí
Camprubí i Pla, Xevi


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 65 (2012) , p. 75-107
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Informació i premsa en temps de guerra : Gabriel Bro (segle XVIII) / Ricard Expósito i Amagat
Expósito i Amagat, Ricard


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 53 (2012) , p. 335-358 (Comunicacions) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

A la darreria del regnat de Carles II, Gabriel Bro, un tipògraf natural de Rodez, va emigrar de França a Catalunya cercant obrir un negoci propi. Després d'una breu estada a la Ciutat Comtal, molt convulsa, Gabriel s'instal·là a Girona juntament amb el seu germà Jaume. Aquesta ciutat, exceptuant un temps que va residir a Olot, va ser la localitat on exercí el seu ofici d'impremta i de llibreria fins a la seva mort, l'any 1743. Com a estamper reial de Felip V, un títol que li havia estat concedit pel tercer duc de Noailles el 1711 , jurídicament era el tipògraf més important de la vegueria de Girona i l'Empordà. Cap altre professional de l'imprès podia publicar documentació oficial, premsa i alguns treballs de "remenderia". Tanmateix, i com examinarem en la present comunicació, aquest monopoli hereditari li fou permanentment discutit, i no només pels companys d'ofici gironins, sinó també pel mateix ajuntament i, fins i tot, també pels tipògrafs de la capital catalana. Ens proposem, doncs, reconstruir la trajectòria de Gabriel Bro, pare i fill, dins del context català i de l'Europa de "l'antic règim tipogràfic", un itinerari vital i professional, marcat per les convulsions polítiques de l'època, que contrasta vivament amb el d'un altre estamper privilegiat, Josep Texidó a la Barcelona borbònica. Alhora, veurem els inicis de la dinastia tipogràfica dels Bro gironins, la qual va perdurar fins més enllà de la Guerra del Francès, i les pugnes entre les diferents branques pel control del títol d'impressor regi.

Uns arrendaments muncipals a la Sénia de finals del segle XVIII (Any 1784) / Joan-Hilari Muñoz i Sebastià
Muñoz i Sebastià, Joan Hilari


En: Lo Senienc : memòria, natura i llengua. La Sénia, núm. 7 (agost 2010), p. 17-20 : il. (Raco de la memòria) 
Bibliografia i fonts.

Negocis cortesans durant la Guerra de Successió / Benet Oliva i Ricós
Oliva i Ricós, Benet


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2011, núm. XXVIII (2012) , p. 29-30

Convergencia y divergencia en los ciclos de producción textil en España y sus colonias en América, siglos XVI y XVIII : dos destinos diferentes para un solo propòsito / Miriam Salas Olivari
Salas Olivari, Miriam


En: 115235 Josep Fontana : història i projecte social. Reconeixement d'una trajectòria. Vol. 1. Barcelona : Crítica : Museu d'Història de Catalunya, 2004. p. 117-150

Notes.

Històries de sal i potassa / Ferran Sánchez i Agustí
Sánchez i Agustí, Ferran


En: 096171 XXXIX Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos : Cardona, 22 i 23 d'octubre de 1994. Vol. II. [Cardona] : Foment Cardoní. Patronat Municipal de Museus, DL 1997. p. 201-215

Bibliografia.