português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
FONS
Cercar:
ANNALS DE L'INSTITUT D'ESTUDIS EMPORDANESOS []
Referències trobades:
1189   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 60
anar a la pàgina                         


1 / 1189
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Vegetació dels murs de pedra seca de la Garriga d'Empordà / Jordi Bou, Lluís Vilar, Marc Franch
Bou, Jordi


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 54 (2023) , p. 15-31 : il. (Ciències
Bibliografia. Inclou apèndix documental. Resums en català i anglès.

Els murs de pedra seca són un element important del patrimoni cultural i natural de l'Empordà. L'ambient rocós afavoreix el desenvolupament de la vegetació rupícola, és a dir, de les espècies adaptades a sòls esquelètics o inexistents, que poden viure en ambients extremadament àrids. L'objectiu d'aquest estudi és valoritzar i descriure la flora rupícola dels murs de pedra seca d'aquest espai natural. L'estudi ha consistit en el mostreig de 30 murs de pedra seca, seleccionant dades dels diferents sectors que conformen la morfologia del mur. Els resultats obtinguts indiquen que la riquesa i l'abundància d'espècies és molt baixa en els ambients rocosos, el planell del mur presenta una comunitat rupícola més desenvolupada, dominada pel crespinell Petrosedum sediforme, que en diferencia la composició d'espècies respecte als altres sectors. La conservació del patrimoni cultural que representen els murs de pedra seca és important per a preservar el patrimoni natural que aquests poden acollir.


Matèries: Vegetació ; Pedra seca ; Patrimoni cultural ; Patrimoni natural
Àmbit:Garriga d'Empordà, la - Avinyonet de Puigventós
Cronologia:[2023]
Autors add.:Vilar i Sais, Lluís ; Franch, Marc
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/423719
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 1189
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Un Herbari del farmacèutic empordanès Luis de Pont Adroher / Carles Burguera i Martín, Pere Fraga i Arguimbau
Burguera i Martín, Carles


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 54 (2023) , p. 33-44 : il. (Ciències
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

La restauració i l'estudi de l'herbari conservat al centre educatiu Vedruna de Malgrat de Mar ha permès donar a conèixer la col·lecció de Luis de Pont Adroher. Aquesta està formada per 472 plecs recol·lectats entre 1907 i 1932. El seu estudi també ha permès biografiar el seu recol·lector i revela la presència de vuit primers plecs d'espècies hortícoles a la península Ibèrica i 14 primers plecs d'espècies al·lòctones i/o ornamentals a Espanya.


Matèries: Farmacèutics ; Plantes medicinals ; Vegetació ; Catàlegs ; Fonts documentals ; Restauració i conservació ; Patrimoni cultural
Matèries: Pont Adroher, Luis de
Matèries:Escola Vedruna de Malgrat de Mar
Àmbit:Alt Empordà ; Malgrat de Mar ; Catalunya
Cronologia:1907 - 1932
Autors add.:Fraga i Arguimbau, Pere
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/423720
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 1189
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Na Resplendina i Castelló d'Empúries en les rutes dels beguins catalans de la primera meitat del segle XIV / Elvis Mallorquí Garcia
Mallorquí i Garcia, Elvis


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 54 (2023) , p. 47-65 : il. (Dossier. Els grups socials : diversitat i conflicte) 
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental. Resums en català i anglès.

Gràcies a les recerques de Josep Pou i Martí, Joaquim Carreras i Artau i Josep Perarnau i Espelt, tenim notícia del pas de diversos beguins catalans per la vila de Castelló d'Empúries. Recerques recents sobre alguns processos judicials conservats als fons de l'arxiu episcopal de Girona permeten afegir més dades sobre algunes dones beguines originàries de Castelló, com na Resplendina, o que hi van passar alguns anys fent penitència, com Cecília Medir i Bonanata Baldac, la vídua i la filla del ciutadà gironí Pere Duran de Baldac, cremat a la foguera per heretge el juliol del 1321. L'objectiu d'aquest estudi és reunir i ordenar totes les notícies relatives a la presència de beguins a la vila de Castelló d'Empúries durant la primera meitat del segle XIV per tal de connectar-los amb altres comunitats beguines detectades en poblacions catalanes com Girona i Vilafranca del Penedès.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Heretgia ; Persecucions religioses ; Procés judicial ; Inquisició ; Dona ; Control social ; Fonts documentals
Àmbit:Castelló d'Empúries ; Girona ; Vilafranca del Penedès
Cronologia:[1300 - 1350]
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/423721
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 1189
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Govern municipal i representativitat social a Castelló d'Empúries a mitjan segle XVI / Josep Colls Comas
Colls i Comas, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 54 (2023) , p. 67-78 : il. (Dossier. Els grups socials : diversitat i conflicte) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Aquest article fa una aproximació al perfil dels grups socials que tenien accés a les institucions i càrrecs de govern de la universitat de Castelló d'Empúries a mitjans del segle XVI. A través de les ocupacions dels individus insaculats l'any 1541 en contraposició a l'estructura socioprofessional de la vila a mitjan segle XVI, es conclou que el municipi castelloní es trobava a mans d'una minoria formada essencialment per juristes, notaris, mercaders i artesans vinculats a la draperia i l'adoberia.


Matèries: Edat moderna ; Societat ; Consell municipal ; Poder local ; Elits locals ; Grups socials
Àmbit:Castelló d'Empúries
Cronologia:1541
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/423722
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 1189
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Sobre mobilitat social. Els senyors útils i propietaris de mas a l'Empordà (1486-1720) / Pere Gifre Ribas
Gifre i Ribas, Pere


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 54 (2023) , p. 79-101 : il. (Dossier. Els grups socials : diversitat i conflicte) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

La mobilitat social és una realitat incontrovertible en els segles XVI i XVII. En aquesta ocasió, a partir de l'anàlisi dels senyors útils i propietaris de mas, l'elit pagesa en terres empordaneses, s'analitzen els ascensos socials verticals, menys nombrosos, i els horitzontals, molt més nombrosos i diversos, que suposen millores en l'estatus, sense, però, canviar de grup social al qual s'adscriuen. En això es demostra el dinamisme de les societats agràries de l'Antic Règim.


Matèries: Edat moderna ; Societat ; Estructura social ; Canvi social ; Elits locals ; Drets i privilegis
Àmbit:Alt Empordà
Cronologia:1486 - 1720
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/423723
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 1189
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Col·legi d'argenters de Figueres (1790). Fundació i ordinacions / Erika Serna Coba
Serna i Coba, Erika


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 54 (2023) , p. 103-115 : il. (Dossier. Els grups socials : diversitat i conflicte) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Aproximació a la constitució legal del col·legi d'argenters de Figueres del 1790 amb un repàs dels nombrosos membres que anaven entrant, com a grup endogàmic, i la seva normativa de funcionament.


Matèries: Col·legis professionals ; Reglaments ; Orfebres ; Artesans ; Fonts documentals
Matèries:Col·legi d'Argenters de Figueres
Àmbit:Figueres
Cronologia:1790
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/423724
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 1189
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Ni un pam de terra. Jornalers a la regió de Girona / Marciano Cárdaba Carrascal
Cárdaba Carrascal, Marciano


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 54 (2023) , p. 117-135 : il. (Dossier. Els grups socials : diversitat i conflicte) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Amb motiu de la reforma agrària republicana, el govern espanyol constituí un organisme estatal per a portar-la a terme: l'Institut de Reforma Agrària (IRA). Per a planificar la futura distribució de la terra expropiada, l'IRA enllestí un Censo de campesinos on consten els camperols més mancats de terra i la seva condició de jornalers, petits propietaris, arrendataris o parcers. Aquest article, a partir de les estadístiques del cens provincial de Girona, és una aproximació al nombre de jornalers agrícoles que, sense terra en propietat, subsistien a la regió de Girona venent la seva força de treball com a assalariats durant el primer període de la Segona República (1931-1936).


Matèries: República espanyola II ; Reforma agrària ; Obrers agrícoles ; Dades estadístiques
Matèries:Institut de Reforma Agrària
Àmbit:Girona, província
Cronologia:1931 - 1936
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/423725
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 1189
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Noves excavacions a la ciutadella de Roses. De la vila medieval a la conversió en un espai militar / Lluís Palahí Grimala, Marc Bouzas Sabatera, Jordi Vivo Llorca
Palahi Grimal, Lluís


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 54 (2023) , p. 139-156 : il. (Arqueologia
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'article presenta de forma sintètica els resultats dels darrers cinc anys d'excavacions a la vila medieval de Roses. Els treballs arqueològics han permès posar al descobert una part important dels traçats dels carrers Major i Nou, que connectaven la zona del port amb el monestir de Santa Maria així com de les illes de cases que els flanquegen, aportant noves dades sobre l'estructuració urbana de la població i la seva evolució. Aquests treballs han aportat importants novetats en el coneixement de la població en època medieval, però també dels processos de destrucció i reestructuració produïts després del seu abandonament durant la guerra dels Segadors amb la total militarització dels espais.


Matèries: Arqueologia ; Jaciments arqueològics ; Instal·lacions militars ; Urbanisme ; Cases ; Muralles ; Excavacions arqueològiques ; Estructures arqueològiques
Matèries:Ciutadella de Roses
Àmbit:Roses
Cronologia:2018 - 2023
Autors add.:Bouzas Sabatera, Marc ; Vivo i Llorca, Jordi
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/423726
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 1189
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Estudi comparatiu d'uns capbreus de Boadella dels anys 1321 i 1695 / M. Dolors Padrós i Fulladosa
Padrós i Fulladosa, M. Dolors


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 54 (2023) , p. 157-176 : il. (Història
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Poca cosa s'ha publicat del llogarret de Boadella d'Empordà, no obstant això es conserven un bon nombre de documents que ens donen una idea de l'evolució d'aquest petit nucli rural durant la seva història, que és un reflex de la història del nostre país. Aquests capbreus del segle catorzè, inèdits, ens fan una foto molt real de com era aquesta petita societat rural feudal, amb uns complicats mecanismes per posseir i compartir la terra que perduraren en el temps. També ens parlen de Ramon Vilamarí, senyor directe de molta part d'aquest terme. Aquests Vilamarí varen ser durant més de tres segles els senyors, o senyores, del lloc. En els capbreus de 1695, el castell, terme i lloc de Boadella ha canviat de senyor, però encara hi trobem arrels feudals.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Edat moderna ; Capbreu ; Famílies ; Societat rural
Matèries: Vilamarí, família
Àmbit:Boadella i les Escaules
Cronologia:1321; 1695
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/423727
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 1189
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Abdon Terradas, traductor : un estat de la qüestió / Pere Gibert Geli
Gibert Geli, Pere


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 54 (2023) , p. 177-197 : il. (Història
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

L'article explora una de les activitats conegudes però poc estudiades de la biografia del líder republicà Abdon Terradas: la de traductor de textos francesos al castellà. S'hi analitzen les traduccions que li són atribuïdes pels seus biògrafs i es concreta quines autories es poden considerar confirmades. Finalment, es formulen hipòtesis sobre altres possibles traduccions que no s'havien esmentat fins al moment.


Matèries: Biografia ; Polítics ; Republicanisme ; Traductors
Matèries: Terrades i Pulí, Abdó (1812-1856)
Àmbit:Figueres
Cronologia:1812 - 1856
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/423728
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 1189
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Inventari de la Farmàcia de l'Hospital Militar del castell de Sant Ferran de Figueres, signat per Enric Ferran Xirau el 9 de gener del 1885 / Enric Torrent Ferran, Laura Torrent Sánchez
Torrent Ferran, Enric


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 54 (2023) , p. 199-214 : il. (Història
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

S'aborda la biografia d'Enric Ferran Xirau, farmacèutic figuerenc que pertanyia al Cos de Sanitat Militar, autor de l'Inventari de la Farmàcia de l'Hospital Militar del castell de Sant Ferran de Figueres amb motiu del seu tancament per a, posteriorment, reconvertir-lo en centre penitenciari. El document és signat a Figueres el dia 9 de gener de 1885. S'elabora la transcripció i descripció de la totalitat de l'Inventari, el qual es tracta d'un manuscrit d'onze pàgines, que s'ha conservat fins ara a la Farmàcia Torrent (antiga Farmàcia Ferran) de la Pujada del Castell número 6 de Figueres. S'efectua la publicació completa, íntegra i comentada d'aquest inventari, en què es detalla una relació valorada dels medicaments, efectes i envasos els quals constaven a l'arxiu que es va entregar a l'Hospital Militar de Barcelona el 23 de gener del mateix any. Es fa esment de l'evolució de les normatives referents a la Sanitat Militar dels segles XVIII i XIX.


Matèries: Biografia ; Farmacèutics ; Sanitat militar ; Farmàcia ; Inventariss ; Medicaments ; Hospitals
Matèries: Ferran Xirau, Enric
Matèries:Castell de Sant Ferran de Figueres
Àmbit:Figueres
Cronologia:1885
Autors add.:Torrent Sánchez, Laura
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/423729
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 1189
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Introducció de la vinya americana : l'informe del Dr. Trèmols (1881) i l'arribada de les llavors d'espècies resistents a la fil·loxera / Marià Baig i Aleu
Baig i Aleu, Marià


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 54 (2023) , p. 215-242 : il. (Història
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'any 1880 el cadaquesenc Frederic Trèmols i Borrell, catedràtic de química de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona, viatjà als Estats Units comissionat per la Diputació de Barcelona per informar-se de les diferents varietats de vinyes americanes resistents a la fil·loxera, i la viabilitat de la seva adaptació al territori català. Al retorn del seu periple americà, publicà un extens informe en el qual feu una exposició molt interessant sobre la viticultura americana, tot presentant una sèrie de recomanacions de cara a la previsible necessitat de substitució de les vinyes fil·loxerades per les varietats americanes. En aquest article analitzarem el seu informe i veurem com s'inicià la importació de llavors de vinyes americanes resistents a la fil·loxera amb destí a la Granja Experimental de Barcelona.


Matèries: Químics ; Conreus ; Vinya ; Plagues ; Plaga de la fil·loxera ; Granges experimentals
Matèries: Trèmols i Borrell, Frederic
Matèries:Granja Experimental de la Província de Barcelona
Àmbit:Figueres ; Barcelona ; Estats Units d'Amèrica
Cronologia:1880 - 1881
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/423730
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 1189
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Joan Seguí Almuzara (1885-1936), el figuerenc protagonista de la subversió militar a Melilla / Josep Clara Resplandis
Clara i Resplandis, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 54 (2023) , p. 243-250 : il. (Història
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Un tinent coronel retirat, originari de Figueres, va ser una de les figures clau de l'aixecament militar de 1936 al nord d'Àfrica. En temps de la dictadura de Primo de Rivera havia estat agregat militar a l'ambaixada espanyola de París i Brussel·les, i en 1931 s'havia acollit voluntàriament al retir proposat pel ministre Manuel Azaña. Dedicat als negocis a Melilla i afiliat a Falange Española, va ser l'enllaç entre conspiradors civils i militars de Melilla i els directors de la subversió la Península. Amb el triomf dels sollevats, es va traslladar a Andalusia, per tal de prosseguir el combat contra la Segona República, però ben aviat va perdre la vida en terres extremenyes. D'aquesta manera, el seu paper en la Guerra Civil va restar sense rellevància.


Matèries: Biografia ; Militars ; Conspiracions ; Aixecament juliol 1936 ; Guerra civil espanyola
Matèries: Seguí Almuzara, Joan (1885-1936)
Àmbit:Figueres ; Melilla
Cronologia:1885 - 1936
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/423732
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 1189
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Joana Massalleras Figa (1919-1975). Esbós biogràfic d'una instrumentista de cobla orquestra / Jaume Nonell Juncosa
Nonell i Juncosa, Jaume


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 54 (2023) , p. 251-271 : il. (Història
Notes a peu de pàgina. Arxius consultats. Bibliografia citada. Resums en català i anglès.

En l'espai d'un segle, de 1875 a 1975, solament s'han pogut documentar tres dones que haguessin tocat sardanes en una cobla. Tocar el flabiol, el tible i la tenora, però també els altres instruments de vent de la cobla -trompeta, trombó i fiscorn- era una tasca que els homes acaparaven. Joana Massalleras, nascuda a Portbou el 1919, va ser una de les pioneres a formar part d'una cobla. Nascuda en el si d'una nissaga musical -el seu besavi ja era músic-, tocava el violí i el piano i cantava lieder i sarsueles. En la dècada de 1940, va voler dedicar-se professionalment a la música i va entrar a la cobla orquestra Pep Ventura, de Figueres, on tocava el flabiol a la cobla i el piano a l'orquestra. A les traves que havien de superar aquelles dones que volien tocar en formacions musicals dedicades al ball i a les quals l'adveniment de la Segona República havia obert petites escletxes d'esperança, s'hi van afegir els nous obstacles que la ideologia dels guanyadors de la Guerra Civil van imposar. Aquest article vol reivindicar la figura d'aquelles dones que van lluitar per fer-se un lloc en les cobles i orquestres de ball tocant d'igual a igual amb els seus companys músics. Joana Massalleras ho va aconseguir, malgrat que fou només per poc temps.


Matèries: Biografia ; Músics ; Dona ; Orquestres ; Cobles
Matèries: Massalleras Figa, Joana (1919-1975)
Àmbit:Figueres
Cronologia:1919 - 1975
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/423733
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 1189
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Aproximació a l'obra de Rossend Fortunet i Busquets (1878-1938) / Alfons Gumbau Masó
Gumbau i Masó, Alfons


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 54 (2023) , p. 273-291 (Història
Notes a peu de pàgina. Arxius consultats. Resums en català i anglès.

Rossend Fortunet i Busquets va ser un sacerdot figuerenc nascut el 1878, que exercí disset anys d'organista a la parròquia de Calella, després dels quals retornà a Figueres a causa d'una malaltia. Demostrà les seves condicions literàries i musicals, proposà originals iniciatives ciutadanes i tingué una àmplia presència a la premsa defensant aquestes i altres idees. Traspassat l'any 1938, de mort natural, i possiblement per això, avui només és recordat a la ciutat de Figueres per la representació anual dels seus Pastorets, que aquest 2023 celebren el centenari. Aquest article recupera alguna de les seves partitures perdudes i pretén fer inventari de la seva producció.


Matèries: Biografia ; Clergues ; Músics ; Escriptors ; Pastorets ; Música ; Commemoració
Matèries: Fortunet i Busquets, Rossend (1878-1938)
Àmbit:Figueres
Cronologia:1878 - 1938
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/423734
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 1189
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Vida de les dones a pagès. Una mirada al món femení durant el franquisme / Xènia Pujolàs Moret
Pujolàs Moret, Xènia


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 54 (2023) , p. 295-303 (Treballs de recerca
Premi Albert Compte. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Partint de l'interès de la forma de vida de les dones a pagès, s'ha plantejat conèixer com convivien les dones pageses durant la postguerra, amb les seves dificultats i feines diàries, i conèixer la seva manera de veure el món. Després d'haver fet un recull d'entrevistes orals a dones de pagès de l'Empordà nascudes a principis del segle XX, s'ha procedit a investigar sobre el context històric viscut i els canvis que els han influït al llarg de la seva vida. A partir d'això, s'ha realitzat una anàlisi i estadística de les dones en la qual s'ha tingut en compte les diferents etapes de les seves vides i, finalment, s'ha formulat un model de dona pagesa que ha viscut durant la postguerra, una dona conformista que ha estat el pal de paller de la casa.


Matèries: Dona ; Condicions de vida ; Pagesia ; Guerra civil espanyola ; Postguerra ; Franquisme ; Història oral
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1939 - 1975
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/423735
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 1189
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Després de les flames. L'impacte del foc i la gestió en la regeneració de les suredes de l'Alt Empordà / Núria Dumanjó Andreu
Dumanjó Andreu, Núria


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 54 (2023) , p. 305-314 (Treballs de recerca
Premi Josep Maria Àlvarez. Resums en català i anglès.

El foc esdevé una de les pertorbacions més rellevants dels ecosistemes mediterranis. En els darrers anys, la freqüència d'incendis forestals s'ha vist incrementada notablement, causant un gran impacte ecològic. A la llarga, però, el pas del foc ha actuat com un dels màxims influents en l'adquisició d'estratègies vegetatives que permeten assolir una regeneració exitosa. Malgrat això, la forta severitat d'un incendi pot provocar danys irreparables. Per evitar-ne la degradació absoluta, es poden realitzar gestions forestals que disminueixin la intensitat d'un possible incendi o afavoreixin la recuperació de la vegetació. Aquest treball se centra en l'espècie mediterrània Quercus suber. Mitjançant un estudi del creixement de la comunitat de suredes de l'Alt Empordà basat en la metodologia de l'estimació pericial, es valoren els efectes del foc i la gestió sobre el sòl i la vegetació, posant a prova la capacitat regenerativa de l'alzina surera.


Matèries: Incendis forestals ; Arbres ; Boscos ; Vegetació ; Indústria surera ; Política forestal
Àmbit:Alt Empordà
Cronologia:[2023]
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/423736
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 1189
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Ciència empordanesa a la universitat : tesis doctorals / Pere Gifre Ribas
Gifre i Ribas, Pere


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 54 (2023) , p. 317-318 (Ressenyes


Matèries: Ressenyes ; Investigació científica ; Ciència ; Universitats
Àmbit:Alt Empordà
Cronologia:2022
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/423737
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 1189
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Sant Llorenç del Mont (922-2022). 1100 anys de l'abadia / [ressenya de] Pere Gifre Ribas
Gifre i Ribas, Pere


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 54 (2023) , p. 318-319 (Ressenyes
Ressenya de:
. Sant Llorenç del Mont (922-2022). 1100 anys de l'abadia / Joaquim Tremoleda, Ed. : Impremta Paès, 2022


Matèries: Ressenyes ; Santuaris ; Monestirs ; Commemoració
Matèries:Monestir de Sant Llorenç del Mont o de Sous ; Benedictins
Àmbit:Albanyà
Cronologia:922 - 2022
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/423737
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 1189
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Repressió del català a l'escola : tres-cents anys de lluita i resistència (1715-2018) / [ressenya de] Rosa Maria Moret
Moret i Guillamet, Rosa Maria


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 54 (2023) , p. 319-321 (Ressenyes
Ressenya de:
. La repressió del català a l'escola : tres-cents anys de lluita i resistència (1715-2018) / David Pujol Fabrelles : Institut d'Estudis Catalans : Editorial Gavarres, 2022


Matèries: Ressenyes ; Llengua catalana ; Ensenyament del català ; Ensenyament en català ; Centres d'ensenyament ; Educació
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1715 - 2018
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/423737
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 60
anar a la pàgina                         

Base de dades  FONS : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3