El 3 d'abril de l'any 1690, un Diumenge de Rams sagnant a la Castanya / Joan Portals Martí
Portals i Martí, Joan


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 40 (2025) , p. 233-244 : il.
Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

Aquest treball té per objecte donar a conèixer un fet que va tenir lloc a la parròquia de Sant Cristòfol de la Castanya durant la celebració del Diumenge de Rams de l'any 1690 i que va tenir com a conseqüència la mort del propietari del mas del Boscàs a mans d'Enric Torres, jurat de Centelles, el qual anava assistit per Isidre Antich, batlle del Figaró. El fet que va tenir lloc aquell Diumenge de Rams va ser un episodi més de l'anomenada Revolta dels Barretines, un aixecament popular que s'havia produït a Catalunya a partir de l'any 1687 i que va tenir el poble de Centelles com a focus principal, però que es va estendre ràpidament per bona part del país. I un dels principals caps d'aquella revolta, en la qual Sant Pere de Vilamajor tingué també un destacat protagonisme, fou precisament Enric Torres qui amb la seva acció va castigar la col·laboració de Pau Boscàs amb les forces repressores d'un moviment que va acabar fracassant per la manca de col·laboració de les autoritats i les classes dirigents del país.

L'Abans, el mentrestant i el després de "Confidències d'una reina" / Teresa Sagrera
Sagrera Bassa, Teresa


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 40 (2025) , p. 291-302 : il.
Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

Aquest article explica com va néixer Confidències d'una reina (Columna, 2013), el procés de documentació, d'escriptura i la repercussió posterior. Una novel·la històrica situada al segle XII principalment a Vila Maior. Narra les estades al castell de Vila Maior entre el juny de 1156 i l'abril de 1157 del comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, i la seva esposa, la reina Peronella d'Aragó; la relació amb els nombrosos visitants que hi van rebre durant aquests mesos, alhora que intenta explicar com era la vida en aquesta vila en aquell moment. Els temes centrals són: la formació de la Corona Catalanoaragonesa amb el matrimoni de Ramon Berenguer IV i Peronella; el possible naixement d'Alfons I, primer comte rei de la Corona catalanoaragonesa, a Vila Maior; el rol de Peronella com a mera transmissora d'un regne; la vida en una vila rural comtal al segle XII i la figura dels trobadors com a poetes de l'edat mitjana.

Estampes que Jaume Fornés va utilitzar per fer el retaule del Roser de Sant Pere de Vilamajor i altres encàrrecs artístics per a la capella fins al 1650 / Josep M. Abril López
Abril i López, Josep M.


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 39 (2024) , p. 25-40 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

Jaume Fornés, pintor de Mataró, és l'autor del retaule de la capella del Roser de Sant Pere de Vilamajor, que ja estava instal·lat el 1610. En aquesta època, a les nostres contrades, l'estil renaixentista es va difondre en bona part gràcies als gravats internacionals, principalment originaris d'Itàlia i Flandes. Jaume Fornés, que era un pintor artesanal de categoria mitjana, va utilitzar mimèticament aquestes estampes per fer les seves composicions. Recorre a obres de gravadors com Gijsbert van Veen, Agostino Carracci, Aegidius Sadeler II o el reconegut i productiu Cornelis Cort. L'article recull també altres intervencions artístiques que es van fer per embellir la capella fins al 1650: la construcció d'un tabernacle per portar la Mare de Déu del Roser de processó, daurat per Joan Antoni Vilar; el daurat d'uns frisos del retaule per Cosme Ripoll, o la confecció d'uns canelobres de plata encarregats als argenters Gabriel i Cosme Comes.

Jaume Fornés, pintor de Mataró, autor del retaule renaixentista del Roser de Sant Pere de Vilamajor / Josep M. Abril López
Abril i López, Josep M.


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 38 (2023) , p. 23-36 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

La majoria de les pintures del retaule renaixentista del Roser de Sant Pere de Vilamajor es conserven al Museu de Granollers, on hi ha les nou taules principals. A l'article es dona a conèixer el seu autor, el pintor i daurador Jaume Fornés de Mataró. S'han localitzat diversos pagaments del retaule fets pels administradors de la confraria del Roser entre 1610 i 1614. El retaule ja estava acabat i instal·lat a la capella el 1610. Jaume Fornés era un pintor de categoria mitjana. Documentat entre 1598 i 1614, primerament com a daurador i pintor decorador, segurament s'havia format amb Antoni Toreno a Mataró, i havia participat en retaules pintats pel milanès Joan Baptista Toscano i el romà Cèsar Corona. També va ser l'autor del retaule de l'ermita de Santa Cristina de Lloret (1612). Probablement era parent directe dels escultors de Mataró Joan Fornés i els seus fills Pau i Joan Fornés II.

La Torre Roja de Sant Pere de Vilamajor : passat i present d'un campanar singular / Oscar Farrerons Vidal, Higini Herrero Baró
Farrerons Vidal, Òscar


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 28 (2024) , p. 79-107 : il. (Ponències) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Sant Pere de Vilamajor és un extens terme municipal de gran valor natural i històric, que s'insereix en la història de Catalunya. La Torre Roja és un campanar romànic quasi mil·lenari, de força interès arquitectònic i monumental, que ha experimentat modificacions al llarg de la seva vida, i que havia arribat fins ben entrat el segle XXI amb greus problemàtiques de manteniment. Les patologies han estat resoltes per les obres de restauració que va portar terme la Generalitat de Catalunya durant els anys 2023 i 2024, amb la pretensió d'aconseguir un triple objectiu: garantir la conservació del monument, dotar-lo de mesures de seguretat i renovar-ne les instal·lacions obsoletes perquè el públic el pugui visitar. Un cop acabades les obres, des del centre La Mongia de Vilamajor s'organitzaran visites guiades i activitats de divulgació i interpretació del nucli fortificat de la Força i de la Torre Roja.

Els Darrers habitants de la serra de Palestrins : Can Patirem i el Corral d'en Perera de Vilamajor / Higini Herrero i Baró
López Cortijo, Joan


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 36 (2021) , p. 124-136 : il.
Bibliografia. Resums en català i anglès.

A la vessant de solella de la serra de Palestrins, al veïnat de Muntanya del municipi de Sant Pere de Vilamajor hi havia hagut una intensa activitat forestal i ramadera als segles XVIII i XIX fet que va fer que s'hi construïssin masies, forns, corrals, barraques, basses, fonts... Al segle XX, però, tota aquesta activitat va pràcticament desaparèixer i totes les masies i barraques es van deshabitar i avui estan totes en estat ruïnós, pràcticament oblidades i/o desaparegudes. Analitzem dos casos concrets: la masia del Corral d'en Perera i la barraca de can Patirem: fent recerca de les restes arquitectòniques i de la documentació existent es fa una reconstrucció hipotètica de la seva volumetria original i aprofundim en la seva història i els seus habitants.

Els Arquer de Goscons. Una aproximació a la seva història documentada (1 part) / Josep M. Armengol i Villanueva
Armengol i Villanueva, Josep M.


En: 229748 Omnia mors aequat : el món de la mort al Maresme medieval : 3er simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme medieval. Vilassar de Mar : Generalitat de Catalunya, Arxiu Comarcal del Maresme : Museu Arxiu de Vilassar de Dalt : Maresme Medieval, 2022. p. 235-278
 (Comunicacions) 

Seguiment documental del lloc de Goscons, al terme municipal d'Arenys de Munt, que en el temps va arribar a ser centre d'una senyoria amb possessions extenses a l'Alt Maresme i al Vallès Oriental. Famílies nobles que el van habitar i el seu esdevenir històric.

La Costa del Montseny i Santa Susanna : dos exemples de l'evolució de la població al Montseny des de mitjans segle XIX fins avui / Joan Portals Martí
Portals i Martí, Joan


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 34 (2019) , p. 171-184

Aquest treball pretén presentar el que ha estat l'evolució de la població a la muntanya del Montseny des de la meitat del segle XIX fins a dia d'avui, prenent com a exemple d'aquesta evolució i del consegüent despoblament dues entitats veïnals que tenen força elements en comú: La Costa del Montseny i Santa Susanna, les quals comparteixen el fet d'ésser nuclis muntanyencs relativament aïllats i amb un habitatge disseminat. Per fer-ho, partint de les dades actuals de població, es comparen aquestes amb padrons municipals i censos parroquials elaborats en els moments de màxim poblament de la muntanya (al voltant d el'any 1867), així com en una època intermèdia que correspon als anys 1925-1930.

Les Castanyedes a Sant Pere de Vilamajor / textos: Exposició temporal La Mongia de Vilamajor ; mapa: Higini Herrero i Baró



En: Quadernets de Vilamajor. Sant Pere de Vilamajor, núm. 4 (octubre 2015), p. 4 : il.

Excavacions arqueològiques a La Força / text i imatges: Jordi Nogués Garcia
Nogués Garcia, Jordi


En: Quadernets de Vilamajor. Sant Pere de Vilamajor, núm. 4 (octubre 2015), p. 5-7 : il.

La Font Fresca del Samont / text: Higini Herrero i Baró ; il·lustració: Josep Maria Garcia i Burdoy
Herrero i Baró, Higini


En: Quadernets de Vilamajor. Sant Pere de Vilamajor, núm. 4 (octubre 2015), p. 8-10 : il.

Un Balneari a Vilamajor? / text de Ferran Sarrià i Saracho
Sarrià i Saracho, Ferran


En: Quadernets de Vilamajor. Sant Pere de Vilamajor, núm. 4 (octubre 2015), p. 10-11

Josep Maria de Segarra enllestí el poema "El mal caçador" el 1915 a can Llinars de Vilamajor / text: Higini Herrero i Baró
Herrero i Baró, Higini


En: Quadernets de Vilamajor. Sant Pere de Vilamajor, núm. 4 (octubre 2015), p. 12-15 : il.

Les Premses utilitzades en l'elaboració tradicional del vi a Sant Pere de Vilamajor / text, dibuixos i fotografies: Josep M. Garcia i Burdoy
Garcia i Burdoy, Josep Maria


En: Quadernets de Vilamajor. Sant Pere de Vilamajor, núm. 4 (octubre 2015), p. 16-20 : il.

"Carta de un maestro extremeño mandado forzoso a un pueblo de Cataluña" / text: Higini Herrero i Baró
Herrero i Baró, Higini


En: Quadernets de Vilamajor. Sant Pere de Vilamajor, núm. 4 (octubre 2015), p. 22-27 : il.

Una Sirena o Àrtemis? : una aproximació iconogràfica a la figura femenina de can Canal de Vilamajor / text: Josep Maria Pascual
Pascual i Sabè, Josep Maria


En: Quadernets de Vilamajor. Sant Pere de Vilamajor, núm. 4 (octubre 2015), p. 28-31 : il.

Atorgament de l'honor de fill adoptiu de Sant Pere de Vilamajor a l'il·lustre senyor Pompeu Fabra i Poch : Informe / autor: Higini Herrero i Baró
Herrero i Baró, Higini


En: Quadernets de Vilamajor. Sant Pere de Vilamajor, núm. 4 (octubre 2015), p. 32-40 : il.

Què menjavem a Vilamajor al segle XII / text: Teresa Sagrera i Bassa
Sagrera Bassa, Teresa


En: Quadernets de Vilamajor. Sant Pere de Vilamajor, núm. 3 (juny 2009), p. 5-11 : il. (L'aliment) 
Bibliografia.

Els Rectors de Vilamajor durant els segles XV-XVI / Ferran SArrià i Saracho
Sarrià i Saracho, Ferran


En: Quadernets de Vilamajor. Sant Pere de Vilamajor, núm. 3 (juny 2009), p. 12-17 (Els Rectors de Vilamajor, 2) 

Què se n'ha fet del jovent de Sant Pere de Vilamajor? / text i gràfics: Ricard Camprubí i Nieto
Camprubí i Nieto, Ricard


En: Quadernets de Vilamajor. Sant Pere de Vilamajor, núm. 3 (juny 2009), p. 17-22 : il. graf. (Demografia)