Nous materials del tester K de Fontscaldes : la donació de Pere Barrabeig / Samuel Burguete Recasens
Burguete i Recasens, Samuel


En: Cultura. Valls. Segona època, Núm. 738 (juliol-agost 2012), p. 10-15

Nous materials del tester K de Fontscaldes : la donació de Pere Barrabeig / Samuel Burguete Recasens
Burguete i Recasens, Samuel


En: Cultura. Valls. Segona època, Núm. 737 (juny 2012), p. 14-20

Nous materials del tester K de Fontscaldes : la donació de Pere Barrabeig / Samuel Burguete Recasens
Burguete i Recasens, Samuel


En: Cultura. Valls. Segona època, Núm. 735 (abril 2012), p. 12-19

A Verdú fan cantirets. L'antic forn de Cal Salisi, la producció de ceràmica negra a la vila closa: una problemàtica cronològica / Ramon Cardona Colell, Júlia Coso Àlvarez, Judith Peix Visiedo, Josep M. Salisi Clos



En: Revista d'Arqueologia de Ponent. Lleida, núm. 32 (2022) , p. 75-99 : il. (Documents) 
Fonts i bibliografia.

El Jaciment del Vilar : estudi d'una àmfora púnica / Ester Fabra Salvat, Samuel Burguete i Recasens
Fabra i Salvat, M. Ester


En: Cultura. Valls. Segona època, Núm. 430 (maig 1984), p. 18-19

Tolegassos en època baiximperial (Viladamat) / Josep Casas, Josep M. Nolla
Casas i Genover, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 53 (2022) , p. 15-25 : il. (Arqueologia) 
Bibliografia.

Una revisió de les dades proporcionades per l'excavació de la vil·la romana de Tolegassos ha permès identificar la possible existència d'una modesta cabana tardoantiga, construïda després d'haver-se abandonat l'edifici d'època romana. Juntament amb altres troballes esporàdiques en el mateix jaciment o a la seva necròpolis, permet documentar millor l'ocupació del jaciment més d'un segle després del seu abandonament.

Los Intercambios y los inicios de la complejidad socioeconómica (siglos VII-VI a.C). Estado de la cuestión / Luis Fatás, Raimon Graells y Samuel Sardà
Fatás, Luis


En: 141489 Iberos del Ebro : actas del II congreso internacional (Alcañiz-Tivissa, 16-19 de noviembre de 2011). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2012. p. 71-86 : il

Bibliografia.

En la zona del Ebro, la Primera Edad del Hierro constituye a día de hoy una de las etapas protohistóricas más bien estudiadas y analizadas. El hecho de disponer de una amplia muestra de datos, tanto a nivel de asentamientos como de necrópolis, ha permitido avanzar estos últimos años, de una forma especialmente detallada, en la comprensión y definición de distintos aspectos relacionados con el funcionamiento y la organización social de las comunidades preibéricas. Múltiples trabajos y proyectos han incidido en el análisis de temas como el uso y la circulación de los materiales importados y de sus imitaciones locales, la reformulación de las construcciones identitarias, el estudio de las prácticas de consumo o el desarrollo de la complejidad y la institucionalización de las jerarquías. Por otro lado, el trabajo regular desarrollado por los distintos equipos de investigación que centran sus intereses en este territorio, permite establecer comparativas cada vez másrecisas entre las distintas áreas microregionales del bajo valle del Ebro, lo cual contribuye a un mejor conocimiento de los procesos locales que acontecieron en cada una de ellas.

Un Lot de ceràmica procedent de la Biblioteca de Catalunya a les col·leccions del Museu d'Arqueologia de Catalunya / Xavier Pascual Marques, Àngels Casanovas Romeu
Pascual Marques, Xavier


En: 236476 Estudis sobre ceràmica i arqueologia de l'arquitectura : homenatge al Dr. Alberto López Mullor : Barcelona, 14 de maig de 2018, Bellaterra, 15 i 16 de maig de 2018. Barcelona : Servei de Patrimoni Arquitectònic Local Diputació de Barcelona : Museu d'Història de Barcelona, Ajuntament de Barcelona : Museu d'Arqueologia de Catalunya, Generalitat de Catalunya : Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana Universitat Autònoma de Barcelona, 2020. p. 347-358 : il


El Museu d'Arqueologia de Catalunya conserva un conjunt ceràmic procedent de les voltes de l'antic Hospital de la Santa Creu datable del segle XVIII, i 4 morters del segle XV que procedeixen de la mateixa ciutat de Barcelona, sense que hom pugui certificar de manera segura l'origen exacte. Els autors fan un repàs en primer lloc a la història constructiva de l'Hospital; en segon lloc, a la història de la seva rehabilitació per tal de donar-li funció de Biblioteca, i, en tercer lloc, a les intervencions efectuades just en la immediata postguerra. Finalment, a partir dels expedients de les millores efectuades l'edifici per part del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments (actual Servei de Patrimoni Arquitectònic Local, SPAL) a la dècada de 1970, i d'un estudi comparatiu amb les intervencions arqueològiques recents a l'edifici han permès determinar una possible situació de la troballa.

Estudi arqueològic del material de voltes de la Casa de Convalescència (Vic, Osona) / Carles Gil Jordán, Anna Gómez Bach
Gil Jordán, Carles


En: 236476 Estudis sobre ceràmica i arqueologia de l'arquitectura : homenatge al Dr. Alberto López Mullor : Barcelona, 14 de maig de 2018, Bellaterra, 15 i 16 de maig de 2018. Barcelona : Servei de Patrimoni Arquitectònic Local Diputació de Barcelona : Museu d'Història de Barcelona, Ajuntament de Barcelona : Museu d'Arqueologia de Catalunya, Generalitat de Catalunya : Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana Universitat Autònoma de Barcelona, 2020. p. 337-345 : il


El present treball pretén abordar l'estudi dels materials arqueològics trobats a l'edifici de la Casa de la Convalescència de Vic (Osona). Es tracta de material de rebuig que va servir com a rebliment de les voltes del primer i segon pis de l'edifici. Aquesta primera caracterització ha permès comparar-lo amb la ceràmica trobada en context de voltes semblants d'altres cronologies amb l'objectiu de proporcionar més informació de la producció ceràmica del segle XVIII.

Importacions ceràmiques del sud-oest atlàntic peninsular a la Barcelona moderna / Núria Miró i Alaix, Emili Revilla i Cubero, Mikel Soberón Rodríguez



En: 236476 Estudis sobre ceràmica i arqueologia de l'arquitectura : homenatge al Dr. Alberto López Mullor : Barcelona, 14 de maig de 2018, Bellaterra, 15 i 16 de maig de 2018. Barcelona : Servei de Patrimoni Arquitectònic Local Diputació de Barcelona : Museu d'Història de Barcelona, Ajuntament de Barcelona : Museu d'Arqueologia de Catalunya, Generalitat de Catalunya : Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana Universitat Autònoma de Barcelona, 2020. p. 325-335 : il


La identificació recent d'importacions ceràmiques del sud-oest atlàntic peninsular, en les excavacions de Barcelona, ens permet fer una primera aproximació a l'estudi d'aquests tipus ceràmics en contextos arqueològics barcelonins d'època moderna. Ens fixarem sobretot en produccions andaluses (gerres de transport, ceràmica per a l'aigua i servei de taula), així com en les produccions portugueses (faiança, búcars) i en l'anàlisi del context comercial en el qual les podem emmarcar.

Catúfols de sínia andalusins i espais de cultiu a Miravet / Helena Kirchner, Antoni Virgili, Manel Pica, Montserrat Rovira



En: 236476 Estudis sobre ceràmica i arqueologia de l'arquitectura : homenatge al Dr. Alberto López Mullor : Barcelona, 14 de maig de 2018, Bellaterra, 15 i 16 de maig de 2018. Barcelona : Servei de Patrimoni Arquitectònic Local Diputació de Barcelona : Museu d'Història de Barcelona, Ajuntament de Barcelona : Museu d'Arqueologia de Catalunya, Generalitat de Catalunya : Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana Universitat Autònoma de Barcelona, 2020. p. 301-306 : il


En unes obres de neteja d'una sínia situada en la plana fluvial adjacent a Miravet (Ribera d'Ebre) es van recuperar fa uns anys tres catúfols islàmics. Les troballes permeten assegurar que aquesta sínia es va construir en època andalusina. A més, com a resultat de la recerca documental i del treball de camp s'ha pogut reconstruir el parcel·lari en el qual aquesta i altres sínies van funcionar des d'aleshores fins a temps recents. Les parcel·les i estructures agràries documentades se situen en les zones de plana fluvial. No consta cap indici documental ni arqueològic que es realitzessin assuts o derivacions d'aigua del riu.

La Ceràmica medieval de l'Esquerda : aproximació tipològica i arqueomètrica / Imma Ollich, Esther Travé, Maria Ocaña, Albert Pratdesaba, Montserrat de Rocafiguera



En: 236476 Estudis sobre ceràmica i arqueologia de l'arquitectura : homenatge al Dr. Alberto López Mullor : Barcelona, 14 de maig de 2018, Bellaterra, 15 i 16 de maig de 2018. Barcelona : Servei de Patrimoni Arquitectònic Local Diputació de Barcelona : Museu d'Història de Barcelona, Ajuntament de Barcelona : Museu d'Arqueologia de Catalunya, Generalitat de Catalunya : Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana Universitat Autònoma de Barcelona, 2020. p. 289-299 : il


L'estudi de la ceràmica medieval procedent del jaciment arqueològic de l'Esquerda (Roda de Ter, Osona) no ha estat objecte encara d'una sistematització tipològica completa. Les campanyes d'excavació dutes a terme al jaciment des del 1977 al poble medieval han proporcionat una gran quantitat de ceràmica grisa que abasta del segle IX fins el segle XIII dC. D'ençà el 2010, les campanyes realitzades a la zona de la muralla han documentat la presència de ceràmiques més antigues, concretament d'espatulades corresponents a temps carolingis, finals s.VIII - inicis s. X. Com a homenatge al Dr. Alberto López Mullor, que ens havia ajudat en la classificació de la ceràmica grisa de l'Esquerda, en aquest article es proposa una definició tipològica formal i tecnològica de les ceràmiques medievals de l'Esquerda, des del segle VII al XIV, incloent-hi les últimes troballes i els resultats dels darrers estudis arqueomètrics realitzats.

Ceràmiques d'imitació d'africanes de cuina al jaciment de la Gran Via-Can Ferrerons, Premià de Mar / Marta Prevosti, Ramon Coll, Jordi Bagà
Prevosti i Monclús, Marta


En: 236476 Estudis sobre ceràmica i arqueologia de l'arquitectura : homenatge al Dr. Alberto López Mullor : Barcelona, 14 de maig de 2018, Bellaterra, 15 i 16 de maig de 2018. Barcelona : Servei de Patrimoni Arquitectònic Local Diputació de Barcelona : Museu d'Història de Barcelona, Ajuntament de Barcelona : Museu d'Arqueologia de Catalunya, Generalitat de Catalunya : Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana Universitat Autònoma de Barcelona, 2020. p. 263-274 : il


El jaciment de la Gran Via-Can Ferrerons, a Premià de Mar, ocupa unes 5,5 ha. S'han fet excavacions arqueològiques en quatre sectors, corresponents a diferents períodes. La quantitat important de material recuperat, ha permès fer un estudi de les ceràmiques d'imitació de les africanes de cuina, amb la presència d'algunes formes poc comunes. Molt possiblement, aquestes ceràmiques es van produir a la pròpia terrisseria del jaciment. Aquestes produccions són habituals al Maresme. Actualment, el Baix Maresme és la zona de major densitat de tallers productius d'aquestes ceràmiques, que coneixem.

Ánforas de producción tarraconense procedentes del poblado ibérico de Castell (Palamós, Girona) / Xavier Aquilué
Aquilué i Abadias, Xavier


En: 236476 Estudis sobre ceràmica i arqueologia de l'arquitectura : homenatge al Dr. Alberto López Mullor : Barcelona, 14 de maig de 2018, Bellaterra, 15 i 16 de maig de 2018. Barcelona : Servei de Patrimoni Arquitectònic Local Diputació de Barcelona : Museu d'Història de Barcelona, Ajuntament de Barcelona : Museu d'Arqueologia de Catalunya, Generalitat de Catalunya : Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana Universitat Autònoma de Barcelona, 2020. p. 237-252 : il


El objetivo de este trabajo es presentar diversos ejemplares de ánforas tarraconenses de las formas Tarraconense 1 y Pascual 1, con las marcas C.IVNI y MEVI, procedentes de la última fase de ocupación y de la fase de abandono del poblado ibérico de Castell (Palamós, Girona), datadas en época de Augusto.

La Producció del centre terrissaire del Mujal o el Roser (Calella) / Albert Martín Menéndez
Martín i Menéndez, Albert


En: 236476 Estudis sobre ceràmica i arqueologia de l'arquitectura : homenatge al Dr. Alberto López Mullor : Barcelona, 14 de maig de 2018, Bellaterra, 15 i 16 de maig de 2018. Barcelona : Servei de Patrimoni Arquitectònic Local Diputació de Barcelona : Museu d'Història de Barcelona, Ajuntament de Barcelona : Museu d'Arqueologia de Catalunya, Generalitat de Catalunya : Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana Universitat Autònoma de Barcelona, 2020. p. 221-236 : il


El centre productor de El Mujal-El Roser és un dels més grans de la Laietània i un dels que ha aportat major quantitat de material amforal corresponent a les formes Tarraconense 1, Pascual 1 i Dressel 3. La majoria d'aquestes àmfores procedeixen dels abocadors i de la zona adjacent als tallers de producció que es van excavar el 1988. Les estratigrafies documentades en aquesta intervenció reflecteixen una evolució en la fabricació de les àmfores que ha aportat dades molt significatives, com és el cas de l'existència d'una fase inicial que fabrica Tarraconense 1 amb exclusivitat, la aparició posterior de les Pascual 1, la presencia d'una fase primerenca de la producció de les Dressel 3 que intenta imitar els prototips itàlics d'aquesta forma a finals del segle I aC, la fabricació alterna d'aquestes últimes i les Pascual 1, així com també la continuïtat de la producció d'aquestes Pascual 1 fins almenys el decenni 60-70 dC.

La Versió catalana del Corpus Internationale des Timbres Amphoriques i la seva projecció digital / Josep Guitart, Cèsar Carreras
Guitart, Josep


En: 236476 Estudis sobre ceràmica i arqueologia de l'arquitectura : homenatge al Dr. Alberto López Mullor : Barcelona, 14 de maig de 2018, Bellaterra, 15 i 16 de maig de 2018. Barcelona : Servei de Patrimoni Arquitectònic Local Diputació de Barcelona : Museu d'Història de Barcelona, Ajuntament de Barcelona : Museu d'Arqueologia de Catalunya, Generalitat de Catalunya : Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana Universitat Autònoma de Barcelona, 2020. p. 215-220 : il


El programa internacional "Corpus des Timbres amphoriques", patrocinat per la Unió Acadèmica Internacional i promogut a Catalunya per l'Institut d'Estudis Catalans pretén la publicació de totes les marques d'àmfora trobades als diversos països de la Unió Acadèmica Internacional, seguint uns protocols i un estàndards ben definits. El desig final és que aquest gran catàleg de marques i la seva distribució permetin reconstruir, a la llarga, els grans circuits comercials del món grecorromà. Per aquesta raó, tota la documentació amb fotografies en colors i detalls inèdits s'està reproduint en un portal web a Internet per tal que sigui accessible en línia en diverses llengües, i que permeti identificar les marques i àmfores catalanes a partir de les seves pastes o per fragments de la seva epigrafia.

El Consum de vaixella en un context rural del segle II dC al territori d'Ilerda : les ceràmiques de parets fines i vidriades de Cal Montblanc (Albesa) / Lluís Marí i Sala, Víctor Revilla Calvo
Marí i Sala, Lluís


En: 236476 Estudis sobre ceràmica i arqueologia de l'arquitectura : homenatge al Dr. Alberto López Mullor : Barcelona, 14 de maig de 2018, Bellaterra, 15 i 16 de maig de 2018. Barcelona : Servei de Patrimoni Arquitectònic Local Diputació de Barcelona : Museu d'Història de Barcelona, Ajuntament de Barcelona : Museu d'Arqueologia de Catalunya, Generalitat de Catalunya : Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana Universitat Autònoma de Barcelona, 2020. p. 147-158 : il


Una intervenció arqueològica realitzada en el terme d'Albesa va permetre excavar parcialment un assentament rural amb diverses fases d'ocupació entre l'època imperial i la Baixa Edat Mitjana. En una d'aquestes fases es va formar un important dipòsit de material ceràmic que amortitzava una cisterna. El repertori inclou totes les classes ceràmiques: vaixella de taula, ceràmiques comunes i cuina, àmfores, llànties i dolia. El conjunt es data a inicis del segle II dC. La vaixella de taula està formada, sobretot, per sigil·lata hispànica, però també inclou un conjunt de ceràmica de parets fines de producció tarraconense, bètica i oriental, i ceràmica vidriada. La qualitat i la diversitat del repertori de taula ofereixen una imatge particular de la cultura material, que permet proposar algunes hipòtesis sobre la distribució de manufactures a l'àrea d'Ilerda en aquest període.

Producció de vasos de parets fines a Tàrraco: les formes 54 i 21 / Francesc Tarrats Bou
Tarrats i Bou, Francesc


En: 236476 Estudis sobre ceràmica i arqueologia de l'arquitectura : homenatge al Dr. Alberto López Mullor : Barcelona, 14 de maig de 2018, Bellaterra, 15 i 16 de maig de 2018. Barcelona : Servei de Patrimoni Arquitectònic Local Diputació de Barcelona : Museu d'Història de Barcelona, Ajuntament de Barcelona : Museu d'Arqueologia de Catalunya, Generalitat de Catalunya : Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana Universitat Autònoma de Barcelona, 2020. p. 135-145 : il


L'estudi dels materials aportats per l'excavació (entre els anys 1970 i 1974) d'un abocador va permetre confirmar l'activitat d'un taller ceràmic en la ciutat romana de Tàrraco, actiu en la primera meitat del segle I dC. Una de les produccions més característiques i novedoses de la figlina, és la de vasos de diferent tipologia de ceràmica de parets fines. Aquest treball es centra en els vasos de la Forma 54 definida per A. López Mullor i, per extensió, en els de la Forma 21. Actuacions arqueològiques més recents en diferents llocs de Tàrraco han permés reforçar els arguments per posar en valor la capacitat productiva de les figlinae tarraconenses en els períodes júlioclaudi i flàvi.

Vell i nous contextos amb ceràmica de parets fines de l'àrea del fòrum i de la ínsula 30 de la ciutat romana d'Empúries / Joaquim Tremoleda, Marta Santos, Pere Castanyer, Elisa Hernández



En: 236476 Estudis sobre ceràmica i arqueologia de l'arquitectura : homenatge al Dr. Alberto López Mullor : Barcelona, 14 de maig de 2018, Bellaterra, 15 i 16 de maig de 2018. Barcelona : Servei de Patrimoni Arquitectònic Local Diputació de Barcelona : Museu d'Història de Barcelona, Ajuntament de Barcelona : Museu d'Arqueologia de Catalunya, Generalitat de Catalunya : Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana Universitat Autònoma de Barcelona, 2020. p. 97-109 : il., plàn


Una part fonamental de la tesi d'Alberto López Mullor,dedicada a l'estudi de la ceràmica de parets fines a Catalunya, fou la revisió del fons del Museu d'Arqueologia de Catalunya-Empúries, amb el que va tenir una vinculació directa durant molts anys de la seva trajectòria com a arqueòleg. En aquesta comunicació presentem les parets fines que procedeixen de nous contextos cronològics procedents de les darreres excavacions del fòrum romà i de les termes públiques efectuades al jaciment.

La Oinochoe de las aves de Badalona y la circulación de cerámicas ibéricas pintadas en el litoral catalán a finales de la república romana / Ignasi Garcés Estallo
Garcés i Estallo, Ignasi


En: 236476 Estudis sobre ceràmica i arqueologia de l'arquitectura : homenatge al Dr. Alberto López Mullor : Barcelona, 14 de maig de 2018, Bellaterra, 15 i 16 de maig de 2018. Barcelona : Servei de Patrimoni Arquitectònic Local Diputació de Barcelona : Museu d'Història de Barcelona, Ajuntament de Barcelona : Museu d'Arqueologia de Catalunya, Generalitat de Catalunya : Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana Universitat Autònoma de Barcelona, 2020. p. 67-74 : il


En este artículo se da a conocer una singular e inédita oinochoe ibérica pintada con temas geométricos y aves seriadas, que fue localizada en el interior de un silo en Badalona, al parecer en un conjunto cerrado que debe fecharse en el tercer cuarto del siglo I a. C. El estudio nos conduce a revisar el antiguo hallazgo de una tapadera pintada con idéntico motivo zoomorfo en Tarragona. La circulación litoral de producciones ibéricas pintadas durante los siglos II-I a. C., en el marco comercial de la República romana, no constituye una novedad, pero deberá tenerse en cuenta un nuevo taller diferente a los conocidos en Ampurias o el Sudeste. Las aves seriadas tienen su réplica en los delfines seriados ilerdenses, fechables en el último tercio del siglo I a. C., por lo que se sugiere para las primeras una localización litoral desde Tarragona hacia el sur.