"A sangre y fuego". Antonio Royo Villanova, maestro de administrativistas y de anticatalanistas / Josep Pich Mitjana, José Contreras Ruiz, Juan Pastrana Piñero
Pich i Mitjana, Josep


En: Historia contemporánea. Bilbao, núm. 51 (2015) , p. 609-640
Número monogràfic: " Modernidad y Catolicismo. Nuevas perspectivas sobre una relación compleja". Notes a peu de pàgina. Resum, paraules clau i títol també en anglès.

Aquest article és una aproximació a la trajectòria ideològica del catedràtic, periodista, polític i escriptor Antonio Royo Villanova, i el seu posicionament en relació amb el nacionalisme català. Influent autor en el dret Administratiu espanyol, Royo Villanova va mostrar un persistent discurs anticatalanista al llarg de la seva carrera periodística i política. Si ben va ser un defensor de la descentralització administrativa, es va oposar radicalment a qualsevol descentralització política i cultural. El seu furibund anticatalanisme li va fer un dels polítics més populars de la II República. Després de la seva mort, va caure en l'oblit, a pesar que la seva concepció del dret administratiu espanyol va ser possiblement la predominant en l'acadèmia espanyola durant la primera meitat del segle xx. La influència del seu pensament polític, entre els defensors de l'unitarisme, així com el seu llegat periodístic i acadèmic són molt amplis. Va ser un regeneracionista, un acadèmic rellevant defensor de la descentralització de l'administració, sempre que no qüestionés la unitat espanyola, un polític que va arribar a ministre i un mestre tant de anticatalanistas com de administrativistas.

Dos contemporanis enfrontats, Valentí Almirall (1841-1904) i Joaquin [sic] Costa (1846-1911) : actes de les Jornades d'Estudis organitzades pel GRENS de la UPF, Barcelona, 22-24 de març de 2012 / Enric Ucelay-da Cal i Josep Pich Mitjana (eds.)



[Barcelona] : Nova Editorial, cop. 2015
475 p. il., gràf. ; 21 cm (Hecateu, 2) 
Financiat per el MINECO.
ISBN 9788460843863

Es tracta d'una miscel·lània on, a través dels estudis de diversos historiadors, s'exploren les figures de Joaquín Costa i Valentí Almirall, dos coetanis que, com diu el pròleg de l'edició, segurament no haguessin sigut amics. En efecte, aquesta obra representa un exercici d'història transversal on s'estudien per primer cop, en un mateix volum, dos personatges ben diferents: Per una banda, Valentí Almirall -considerat un dels pares del nacionalisme català- provenia d'una família noble i va tenir accés a una excel·lent educació, mentre que Joaquín Costa - amb el seu arrelat aragonesisme i un marcat sentiment nacionalista espanyol- va néixer en el si d'una família modesta i es va veure forçat a satisfer les seves inquietuds intel·lectuals de forma autodidacta. Les allunyades posicions d'ambdós pensadors ens mostren la complexitat dels regeneracionismes hispans de finals del segle XIX. En aquest volum es recullen les ponències de les jornades, organitzades pel GRENS, que es van celebrar a la Universitat Pompeu Fabra l'any 2012 i on es van posar en diàleg les dues figures.

Etnia, raza y nación en el pensamiento de Pompeu Gener. Intelectualidad, sociedad y encrucijadas identitarias, 1887 - 1906 / Xavier Vall
Vall Ontiveros, Xavier


En: 141384 España Res publica : nacionalización española e identidades en conflicto (siglos XIX y XX). Granada : Comares, 2013. p. 387-396
 (Discursos nacionales) 
Notes.

Bartomeu Robert i Yarzábal (1842-1902): Medicina i compromís cívic / Santiago Izquierdo Ballester
Izquierdo Ballester, Santiago


Dirigida per: Termes Ardèvol, Josep. Universitat Pompeu Fabra. Institut Universitari d'Història Jaume Vicens i Vives, 2003
539 f. ; 30 cm
Data de defensa 12-03-2003. Mecanografiat (Xerocòpia).

La present tesi doctoral estudia la biografia del metge i dirigent catalanista Bartomeu Robert Yarzábal. Figura destacada de la Catalunya de finals del segle XIX i començaments del XX, el doctor Robert va ser considerat com un dels metges més prestigiosos de la seva època i com un excel·lent professor universitari. Cal destacar, també, el seu paper com a renovador de les infrastructures hospitalàries i docents catalanes. Tanmateix, si per alguna raó ha passat a la posteritat el doctor Robert, és gràcies a la seva transcendental activitat política. Erigit en un convençut partidari de la regeneració política després del desastre del 98, el doctor Robert es nomenat alcalde de Barcelona l'any 1899. El seu pas per l'alcaldia serà breu, però la seva lluita contra el caciquisme i la seva obra en favor de la depuració del cens electoral el convertiran en una figura política molt respectada. l'any 1901, Robert, que ja s'ha convertit en un símbol del catalanisme polític, serà elegit primer president de la Lliga Regionalista, partit polític fundat aquell any i que ha estat considerat com la primera formació política moderna i catalanista en la història política catalana. Elegit diputat a Corts el maig de 1901 en representació d'aquest partit, el doctor Robert farà sentir la veu del catalanisme polític en el Congrés dels Diputats de Madrid. La seva mort, esdevinguda l'abril de 1902, es convertirà en una multitudinària manifestació de dol popular, i posarà de manifest que Robert havia estat un dels metges i una de les figures polítiques més estimades del seu temps.

Pompeu Gener i el nacionalisme regeneracionista (1887-1906) : la intel·lectualitat, la nació i el poder a Catalunya / Xavier Valls Ontiveros ; Pere Gabriel i Sirvent (Dir.)
Vall Ontiveros, Xavier


Dirigida per: Gabriel Sirvent, Pere. Universitat Autònoma de Barcelona. Dept. d'Història Moderna i Contemporània, 2012
Bibliografia.

Esta tesis doctoral se centra en el estudio del pensamiento de Pompeu Gener, sobre todo a partir de dos centros principales de interés: sus concepciones regeneracionistas alrededor la cuestión nacional y sus tesis intelectualistas. Pompeu Gener es uno de los grandes olvidados en el panorama intelectual catalán de finales de siglo XIX y principios del XX. Muy bien relacionado con los círculos intelectuales y científicos franceses y con los ambientes artísticos finiseculares, introductor en Cataluña y España de las corrientes de pensamiento positivistas y vitalistas, su contribución a la gestación del modernismo -sobre todo a través de su influencia como divulgador de ideas- es inequívoca. Sin embargo, su imagen ha permanecido asociada a la bohemia artística del cambio de siglo, siendo descartada a priori cualquier valoración de su pensamiento.

Entre Barcelona i Madrid (1905-1910). Lluís de Zulueta, un pont entre aqueste dues ciutats / Jordi Pomés Vives
Pomés i Vives, Jordi


En: 135740 Projectes nacionals, identitats i relacions Catalunya-Espanya. Homenatge al doctor Pere Anguera (II). Catarroja ; Barcelona : Afers : Grup ISOCAC-URV, 2012. p. 499-507
 (El catalanisme i les relacions Catalunya-Espanya) 
Notes.

Josep Ricart i Giralt : velers i vapors en els debats del primer regeneracionisme / Òscar Costa Ruibal
Costa Ruibal, Oscar


En: Cercles. Revista d'història cultural. Barcelona, núm. 9 (2006) , p. 66-82 (Temes) 
Número monogràfic: Homenatge al prof. Santiago Riera i Tuèbols.

Francesc Cambó : un regeneracionista desbordado por la política de masas / Borja de Riquer i Permanyer
Riquer i Permanyer, Borja de


En: Ayer : revista de historia contemporánea. Madrid, núm. 28 (1997) , p. 91-125
Número monogràfic: "El reinado de Alfonso XIII", editat per Teresa Carnero Arbat. Notes.

El Catalanismo político y la regeneración de España / Antonio Moliner Prada
Moliner i Prada, Antoni


En: Trienio : ilustración y liberalismo. Revista de Historia. Madrid, núm. 40 (2002) , p. 105-155 (Artículos) 

Aquest article planteja els efectes de la crisi del 98 a Catalunya des d'una perspectiva regeneracionista. El catalanisme polític, com a moviment regeneracionista articulat al voltant de la Lliga Regionalista, intentà ser el motor de canvi a Espanya i el remei més efectiu per a la modernització d'un Estat anacrònic. Alhora potencià un procés de conscienciació nacional que va donar després al catalanisme altres orientacions socials i ideològiques, republicanes i d'esquerra, en detreniment del mateix partit.

Regeneracionisme científic i tècnic: l'oportunitat del 98 / Guillermo Lusa Monforte, Antoni Roca Rosell
Lusa Monforte, Guillermo


En: 111403 1898: Entre la crisi d'identitat i la modernització, Vol. 1. Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2000. p. 469-475

Notes a peu de pàgina.

Regeneracionisme catòlic / Casimir Martí
Martí i Martí, Casimir


En: 111403 1898: Entre la crisi d'identitat i la modernització, Vol. 1. Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2000. p. 337-346

Notes a peu de pàgina.

L'Iberisme català i la crisi colonial dels estats peninsulars / Víctor Martínez-Gil
Martínez i Gil, Víctor


En: 111403 1898: Entre la crisi d'identitat i la modernització, Vol. 1. Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2000. p. 149-160

Notes a peu de pàgina.

Bartomeu Robert i Yarzábal (1842-1902): Medicina i compromís cívic [Fitxer informàtic] / Santiago Izquierdo Ballester
Izquierdo Ballester, Santiago


Dirigida per: Termes Ardèvol, Josep. Universitat Pompeu Fabra. Institut Universitari d'Història Jaume Vicens i Vives, 2003
1 fitxer electrònic
Data de defensa 12-03-2003.
ISBN 84-688-4552-3

La present tesi doctoral estudia la biografia del metge i dirigent catalanista Bartomeu Robert Yarzábal. Figura destacada de la Catalunya de finals del segle XIX i començaments del XX, el doctor Robert va ser considerat com un dels metges més prestigiosos de la seva època i com un excel·lent professor universitari. Cal destacar, també, el seu paper com a renovador de les infrastructures hospitalàries i docents catalanes. Tanmateix, si per alguna raó ha passat a la posteritat el doctor Robert, és gràcies a la seva transcendental activitat política. Erigit en un convençut partidari de la regeneració política després del desastre del 98, el doctor Robert es nomenat alcalde de Barcelona l'any 1899. El seu pas per l'alcaldia serà breu, però la seva lluita contra el caciquisme i la seva obra en favor de la depuració del cens electoral el convertiran en una figura política molt respectada. l'any 1901, Robert, que ja s'ha convertit en un símbol del catalanisme polític, serà elegit primer president de la Lliga Regionalista, partit polític fundat aquell any i que ha estat considerat com la primera formació política moderna i catalanista en la història política catalana. Elegit diputat a Corts el maig de 1901 en representació d'aquest partit, el doctor Robert farà sentir la veu del catalanisme polític en el Congrés dels Diputats de Madrid. La seva mort, esdevinguda l'abril de 1902, es convertirà en una multitudinària manifestació de dol popular, i posarà de manifest que Robert havia estat un dels metges i una de les figures polítiques més estimades del seu temps.

La Recepción del pensamiento imperialista en las élites barcelonesas del novecientos / Oscar Costa Ruibal
Costa Ruibal, Oscar


Dirigida per: Casassas i Ymbert, Jordi. Universitat de Barcelona. Departament d'Història Contemporània, 1989
804 f. ; 30 cm
Bibliografia i fonts.

El Catalanisme regeneracionista / Francesc Cambó ; edició a cura de Jordi Casassas
Cambó i Batlle, Francesc


Barcelona : La Magrana, 1990
260 p. ; 20 cm (Biblioteca dels clàssics del nacionalisme català, 24) 
Bibliografia.

Joan Sallarès i Pla (1845 - 1901). Pensament social i praxi política / Martí Marín Corbera
Marín i Corbera, Martí


En: 048066 Congrés Internacional d'Història. Catalunya i la Restauració 1875-1923. Manresa : Centre d'Estudis del Bages, 1992

Bibliografia i fonts.

Catalanismo, regeneracionismo y estado español / Miguel Ángel Durán Franco
Durán Franco, Miguel Ángel


En: 048066 Congrés Internacional d'Història. Catalunya i la Restauració 1875-1923. Manresa : Centre d'Estudis del Bages, 1992

El Catalanisme regeneracionista de les Bases de Manresa i la proposta d'articulació constitucional de Catalunya / Joan Lluís Pérez Francesch
Pérez Francesch, Joan Lluís


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa. Any XI, 2a època, núm. 41 (abril 1992), p. 35-38 : il.
Notes.

Remors i negacions: El catalanisme regeneracionista a les Corts espanyoles a les albors del segle XX / Agustí Colomines i Companys
Colomines i Companys, Agustí


En: 034513 Miscel·lània d'homenatge a Josep Benet. Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1991. p. 239-282

Fonts.

Francesc Cambó: el discurs polític del regeneracionisme català / Jordi Casassas i Ymbert
Casassas i Ymbert, Jordi


En: 007416 El pensament polític català ; Artal, Francesc. Barcelona : Edicions 62, 1988. p. 205-247