Notes al voltant del monestir de Sant Domènec de Balaguer / Joan Foguet Sans, Carme Plaza Arqué
Foguet Sans, Joan


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer, núm. 4 (2025) , p. 13-22 : il. (Ponències de la Jornada d'Estudis Rei Pere el Cerimoniós) 
Notes. Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

El convent de Balaguer va ser una iniciativa del comte Ermengol X d'Urgell (1314), tot i que no se'n va completar la construcció fins a finals del segle XIV. La gran etapa de la construcció del convent de predicadors van ser els temps del comte Pere I d'Urgell. Com els seus avantpassats, va ser un home sensible a l'art, i en les seves construccions es va emmirallar en les de la reialesa contemporània.

En temps del papa Joan XXII (1316-1323-1334) / Joan J. Busqueta
Busqueta i Riu, Joan J.


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer, núm. 4 (2025) , p. 25-33 : il. (Ponències de la Jornada d'Estudis Rei Pere el Cerimoniós) 
Notes. Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

Ponència que tracta alguns aspectes d'una de les èpoques més interessants de la història del pontificat romà: els anys del papa Joan XXII durant l'estada de la cúria a Avinyó. Un període clau en la reorganització de la cúria pontifícia i la centralització del poder a l'Església.

Els Dimonis de l'inquisidor: la demonologia en la vida i l'obra de Nicolau Eimeric / Pau Castell Granados
Castell i Granados, Pau


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer, núm. 4 (2025) , p. 35-52 : il. (Ponències de la Jornada d'Estudis Rei Pere el Cerimoniós) 
Notes. Títols i resums en català i anglès.

La demonologia ocupa un lloc preeminent en els escrits de Nicolau Eimeric i en la seva actuació com a inquisidor de la fe. Les reflexions formulades en el seu tractat de 1359 Contra christianos demones invocantes, integrades a continuació en el seu. Directorium inquisitorum de 1376, tingueren també el seu reflex en l'àmbit judicial durant la seva controvertida carrera inquisitorial, i. contribuïren als processos de demonització de l'heretgia i d'heretització de la màgia.

La Lluita sostinguda de la darrera comtessa d'Urgell : la infanta Isabel d'Aragó (1377-1423), una dona que no es va rendir / Virgínia Costafreda Puigpinós
Costafreda i Puigpinós, Virgínia


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer, núm. 4 (2025) , p. 57-73 : il. (Ponències de la Jornada d'Estudis Rei Pere el Cerimoniós) 
Notes. Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

Sobre la infanta Isabel d'Aragó, tot i que la historiografia ens l'ha volgut presentar com una dona resignada, l'ampliació de la recerca documental, en canvi, ens mostra la seva personalitat lluitadora. Quan el seu marit, el comte Jaume II d'Urgell, és empresonat de per vida i confiscats tots els béns pel seu rival a la Corona, defensa de forma incansable els seus drets i els de la seva família. No hi renuncia fàcilment, tot i les pressions a què és sotmesa per part del nou rei Ferran i els enganys per part del seu successor, Alfons el Magnànim. Tampoc està en contra de la seva sogra, Margarida de Montferrat, com sovint s'ha afirmat, sinó que hi col·labora en les ambaixades i els intents d'alliberar Jaume d'Urgell. Tot i els seus esforços, no aconsegueix alleugerir la presó del seu espòs ni tampoc poder dedicar-se a la cura de les seves filles, que li són arrabassades. En els afers polítics, mostra una actitud conciliadora i intenta mantenir relacions cordials amb el nou rei. La seva figura és especialment recordada perquè va negociar els tractes de la rendició de Balaguer, va aconseguir una sortida al setge i, per tant, va evitar mals majors.

Bioarqueologia de la maternitat a al-Àndalus : dues embarassades i restes d'individus perinatals a la màqbara del Pla d'Almatà (Balaguer) / Júlia Olivé
Olivé, Júlia


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer, núm. 4 (2025) , p. 75-79 : il. (Ponències de la Jornada d'Estudis Rei Pere el Cerimoniós) 
Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

La maternitat i la criança dels nadons són elements clau en la vida dels individus que condicionen altament la seva salut i capacitat de supervivència. Mitjançant un estudi multidisciplinari centrat en dos esquelets de sexe femení i dos individus perinatals procedents de la màqbara del Pla d'Almatà (Balaguer). Aquest article fa un recull de les dades de caràcter antropològic i bioarqueològic que fan referència als habitants de madîna Balaghí i el seu context biocultural per fer una aproximació als riscos i els canvis que la maternitat podia suposar en les dones que habitaven aquesta madina.

L'Experiència maternal de Duoda, comtessa i escriptora del segle IX / Helena Casas Perpinyà
Casas Perpinyà, Helena


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer, núm. 4 (2025) , p. 81-87 : il. (Ponències de la Jornada d'Estudis Rei Pere el Cerimoniós) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

Duoda, aristòcrata franca del segle IX, visqué les convulses disputes dels nobles carolingis per la successió de l'imperi i el control del territori. L'any 841 el marit de Duoda s'endugué els seus dos fills a la cort de Carles el Calb (823-877) per demostrar la seva fidelitat al nou monarca. El Liber Manualis és l'obra que ella escrigué per poder fer de mare i guiar els seus fills més enllà de la seva absència i de la voluntat del seu marit. Aquest article ofereix un recorregut per la vida d'aquesta autora, amb especial atenció a la seva experiència maternal, i en recull les aportacions bibliogràfiques més rellevants.

La Baronia de Sant Oïsme : "A Baronia, el llop hi fa niu i la guineu hi cria" / Francesc Fité Llevot
Fité i Llevot, Francesc


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer, núm. 4 (2025) , p. 91-97 : il. (Miscel·lània) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

El poble de la Baronia de Sant Oïsme està integrat a l'actual municipi de Camarasa. Se situa dalt d'un turó, damunt el riu Noguera. Pallaresa, abans d'entrar al congost de Terradets davant la vall d'Àger. Gairebé és buit gran part de l'any, però conserva un patrimoni excepcional al voltant de l'església romànica de Sant Bartomeu (segle XI) i l'antic castell de Sant Oïsme, del qual es conserven mur i una torre rodona restaurada. La seva història és una veritable crònica de les terres altes de la Noguera.

El Testimoni d'Anton Navarro sobre una variant poc coneguda del topònim "Valldeixils" a la Noguera / Núria Alturo
Alturo i Monné, Núria


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer, núm. 4 (2025) , p. 99-103 : il. (Miscel·lània) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

Aquest text dona notícia de l'existència d'una variant poc coneguda del topònim Valldeixils: Vall de Gils. Aquesta variant està documentada en un text notarial del segle XVIII i en un poema que mossèn Anton Navarro dedica el 1911 a Mercè de Montoliu, filla dels barons d'Albi, propietaris del lloc Vall de Gils.

Arqueologia dels fenòmens climàtics : clima i reconstrucció paleoclimàtica a través de l'arqueologia / Georgina Prats
Prats Ferrando, Georgina


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer, núm. 3 (2024) , p. 11-22 : il. (Ponències de la Jornada d'Estudis Rei Pere el Cerimoniós) 
Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

Aquest treball posa en relleu la interconnexió entre les societats humanes i el clima per subratllar que l'evolució de la humanitat s'ha desenvolupat en un món caracteritzat per canvis climàtics constants i una inestabilitat inherent. Es destaca la importància de la reconstrucció paleoclimática, que permet entendre les condicions climàtiques del passat i com han influït en el paisatge i les comunitats humanes. En particular, s'expliquen les variacions climàtiques que van tenir lloc durant el cuaternari, inclòs el plistoceno, amb les glaciacions, i l'holocè, amb l'augment gradual de les temperatures mitjanes i la humitat. S'analitzen, a més, les conseqüències del clima passat sobre el medi ambient i els recursos necessaris per a la supervivència humana, i es detallen casos específics, com ara l'abandonament de la fortalesa ibèrica dels Vilars d'Arbeca, presumptament motivat per factors climàtics, i la devastadora rubinada de Santa Tecla que va afectar la ciutat de Tàrrega el 1874, unes situacions que exemplifiquen la complexitat de les interaccions entre els fenòmens climàtics i les societats humanes, i destaquen la importància d'entendre el passat climàtic per afrontar els reptes del present i el futur.

La Vinya i la fil·loxera a la zona mediterrània catalana : les terres de Lleida: oportunitats inicials i crisi final (1868-1910) / Enric Vicedo
Vicedo i Rius, Enric


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer, núm. 3 (2024) , p. 23-33 : il. (Ponències de la Jornada d'Estudis Rei Pere el Cerimoniós) 
Notes. Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

La fil·loxera arribà a França des dels Estats Units el 1863 i s'estengué ràpidament pels vinyars europeus. A Europa es cultivava una sola espècie, Vitis vinifera, a la qual l'insecte atacava les arrels, però era menys efectiva a la part aèria de la planta, motiu pel qual la replantada es feu emprant com a portaempelts vinyes americanes d'espècies de vinya d'arrels resistents a la fil·loxera, com Vitis rupestris de lot, i empeltant les varietats locals. L'afectació de les vinyes franceses primer i les catalanes des de 1879 a partir de l'Empordà possibilitaren l'expansió de la vinya a les terres de Lleida, que no rebé la fil·loxera fins a 1895. La vinya es plantà fins i tot en les terres de reg, però amb Vitis vinifera. La recuperació de la producció vitivinícola francesa i d'altres zones que tingueren la malaltia en primer lloc restà possibilitats de replantació a les terres de Lleida, que només assolí entorn un 13 per cent del màxim d'hectàrees que havia tingut.

La Interpretació de les fonts documentals a través dels incendis tipus : una altra perspectiva per al coneixement de les estructures socials agraries. Incendis forestals, fonts documentals, incendis tipus / Leonard Jové
Jové i Vidal, Leonard


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer, núm. 3 (2024) , p. 35-43 : il. (Ponències de la Jornada d'Estudis Rei Pere el Cerimoniós) 
Notes. Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

El següent article pretén portar a terme una aproximació en l'estudi dels incendis forestals per mirar d'identificar-ne la tipologia (segons la catalogació d'incendis tipus que s'aplica en l'actualitat) a partir de fonts documentals descriptives de focs, i a través d'aquest patró fer-se una idea de les característiques de l'àrea forestal sinistrada. Així, mitjançant una anàlisi comparativa entre la informació obtinguda en relació amb la classificació d'incendi tipus, es podrà avançar en el coneixement d'estructures socials agràries, classes de cultius i estudis demogràfics d'aquells territoris que puguin ser analitzats.

Aprofitament didàctic d'un jaciment de neandertals : La Roca dels Bous i el Camp d'Aprenentatge de la Noguera / Antoni Bardavio Novi, Sergi Chàfer Buzzi, Sònia Mañé Orozco
Bardavio i Novi, Antoni


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer, núm. 3 (2024) , p. 47-55 : il. (Miscel·lània) 
Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

El Camp d'Aprenentatge de la Noguera és un servei educatiu del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya que des de fa quinze anys desenvolupa activitats didàctiques a l'entorn del jaciment arqueològic neandertal de la Roca dels Bous. La inclusió de la prehistòria als currículums d'educació infantil, primària i secundària vincula el passat més llunyà de l'ésser humà amb qüestions socialment rellevants en el nostre món actual, com ara el que ens defineix com a humans. Així mateix, va ser també a la prehistòria que es van desenvolupar processos importants per entendre com funciona la societat avui dia, tant pel que fa a les relacions socials, com a l'economia o l'organització política. La visita a la Roca dels Bous promou l'aproximació a les societats paleolítiques d'una manera vivencial, per tant, més significativa i potenciadora de l'empatia històrica, i, en conseqüència, de l'empatia cap a l'alteritat.

La Ciutat de Balaguer, el coronel Felipe Perena i la Junta Superior d'Aragó i part de Castella durant els anys 1809-1810 / Jaume Arbiol
Arbiol Agnè, Jaume


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer, núm. 3 (2024) , p. 57-73 : il. (Miscel·lània) 
Notes. Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

Aquest treball busca entendre per què durant els anys 1809 i 1810 un organisme polític i administratiu com la Junta Superior d'Aragó i Part de Castella, centrat en l'Aragó per l'amenaça present dels francesos i de l'expedició militar del general Suchet per conquerir el sud de Catalunya, va acabar entenent sobre molts dels assumptes relacionats amb la Noguera. Em centro en la situació de la guerra contra l'enemic francès durant aquests anys, en la creació de la Junta Superior d'Aragó el 1809 i en l'estudi de les actes de la Junta que fan referència a la Noguera, especialment a la capital, Balaguer. També analitzo els fets militars que van tenir lloc a la Noguera, amb especial atenció a la figura de Felipe Perena, fins a la caiguda de Balaguer el 4 d'abril de 1810.

Antonio Rialp Porta : un lluitador per la llibertat / Josep Bertran Rialp
Bertran Rialp, Josep


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer, núm. 3 (2024) , p. 75-96 : il. (Miscel·lània) 
Notes. Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

Aquest article analitza la trajectòria biogràfica d'Antonio Rialp Porta (1915-2001), un home de la Catalunya interior que va viure de forma intensa els esdeveniments que van donar-se des de la Segona República fins a la repressiva etapa del primer franquisme, passant per la Guerra Civil. Defensor dels drets de la classe treballadora, va militar en diversos partits d'esquerra i en una plataforma que aglutinava els partits i els corrents antifeixistes. Va participar activament en els fets del 6 d'octubre de 1934 i en la Guerra Civil va ingressar a l'Escola Popular d'Oficials, de la qual va sortir com a tinent de milícies (1938). Va intentar exiliar-se a França (1939), però va fracassar en la temptativa. Se li va incoar un consell de guerra sumaríssim ordinari; Va suportar les dures i terribles condicions repressives, en dipòsits i presons diverses de la geografia lleidatana. L'any 1949 va arribar a Andorra i es va exiliar després a França, fins que, l'any 1951, va partir a Austràlia, on va finar l'any 2001 lluny de la seva família. Aquesta biografia s'insereix en els principals esdeveniments històrics -locals, estatals, europeus i mundials- que van tenir lloc al llarg dels anys.

Balaguerins al projecte "Stolpersteine" / Berta Solsona Olives
Solsona Olives, Berta


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer, núm. 3 (2024) , p. 97-103 : il. (Miscel·lània) 
Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

Balaguer va ser protagonista, com tantes altres localitats catalanes, de la Guerra Civil Espanyola (1936 - 1939): molts balaguerins i. balaguerines van patir fam i fred, i van morir durant el conflicte a causa dels atacs, els bombardejos i els efectes secundaris de l'enfrontament civil i militar. Si bé és cert que durant els anys de guerra tots dos bàndols van ser objecte d'una forta persecució ideològica, la repressió va intensificarse innegablement durant la dictadura franquista: molts ciutadans republicans de Balaguer van ser empresonats i humiliats per la derrota, i d'altres van iniciar el dur camí cap a l'exili, periple que en alguns casos va culminar amb una deportació forçosa als camps de concentració nazi. Dels que van optar per marxar i van aconseguir sobreviure, alguns van poder tornar finalment a la seva ciutat natal, però molts d'altres van viure per sempre més enyorats a França, Bèlgica, Suïssa, Estats Units o l'Amèrica Llatina. D'una banda, aquest article recorda tres balaguerins que van patir el nazisme en la seva pròpia pell al camp de concentració de Mauthausen, d' on van poder ser alliberats. D'altra banda, és testimoni de la recerca feta a instància del Centre d'Aprenentatge de la Noguera i desenvolupada per una alumna -ara exalumna- de l'institut Ciutat de Balaguer. Aquest és un treball que demostra. la força i les possibilitats que pot tenir la recerca històrica en la formació dels nostres joves, i és alhora un exemple de l'ingent tasca que queda per fer sobre el nostre passat. Malauradament, vuitanta anys després de la guerra, la dictadura i la repressió, encara roman pendent la restauració de la memòria històrica i l'homenatge a la resistència de tres balaguerins a l'horror del nazisme.

Els Templers, presoners de l'Església o del rei? / Josep Maria Sans Travé
Sans i Travé, Josep Maria


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer, núm. 2 (2023) , p. 11-36 : il. (Ponències de la Jornada d'Estudis Rei Pere el Cerimoniós) 
Notes. Bibliografia.

Aquest treball analitza el final de l'orde del Temple, suprimit per provisió apostòlica, no pas per sentència judicial, pel papa Climent V, durant la celebració del concili ecumènic de Viena del Delfinat, en virtut de la butlla Vox in excelso, de 22 de març de 1312. Així mateix, es posen en relleu les possibles causes de l'actuació del monarca francès Felip IV el Bell contral'orde del Temple i la intervenció de la Santa Seu per controlar el procés que se'n va seguir. Concretament, es descriuen les fases que aquest procés va tenir en els dominis de Jaume II de Catalunya, i que va culminar amb la sentència exculpatòria dels templers catalans el dia 4 de novembre de 1312. Finalment, s'exposen la sort que van tenir els extemplers i la destinació dels seus béns, la qual va menar -entre altres coses- a la fundació, al Regne de València, de l'orde de Montesa l'any 1317.

Les Dissortades dones de l'entorn del Dissortat. Les germanes i la muller de Jaume d'Urgell / Teresa Vinyoles
Vinyoles i Vidal, Teresa Maria


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer, núm. 2 (2023) , p. 37-47 : il. (Ponències) 
Notes. Bibliografia.

Aquest text es proposa considerar les dures conseqüències del compromís de Casp (1412) sobre les dones de la casa d'Urgell un cop es va sufocar la revolta del comte Jaume d'Urgell. És una reflexió històrica sobre les repressions polítiques. Parlarem de reclusió, d'exili, de confiscació de béns i d'història de les dones. Les protagonistes són les germanes i la muller del comte Jaume: Elionor, la qual, davant les dures circumstàncies de la seva vida, va decidir viure com a ermitana; Cecília, que va poder escapar de la pobresa casantse amb un vell, i Isabel, monja de Sixena. Finalment, parlarem de la trista vida de la infanta Isabel d'Aragó, esposa de Jaume d'Urgell, vídua de marit viu, mare apartada de les filles.

Xantatge i engany en la separació de les filles dels darrers comtes d'Urgell de la seva família (segle XV) / Virgínia Costafreda
Costafreda i Puigpinós, Virgínia


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer, núm. 2 (2023) , p. 51-67 : il. (Ponències) 
Notes. Bibliografia.

La tardor de 1413, després de la derrota i l'empresonament del comte Jaume II d'Urgell, la repressió del rei Ferran d'Antequera es va abatre sobre la seva família. Les actuacions contra la comtessa mare, condemnada també a presó perpètua, i contra les germanes, en suposar la confiscació de tot el patrimoni comtal, les van deixar en la misèria. La seva esposa, la infanta Isabel, i les seves filles també van ser víctimes d'aquesta situació d'injustícia i patiment, per bé que sota una aparença -falsa- de més benignitat. Durant el procés de liquidació i venda del comtat d'Urgell, el rei Ferran va coaccionar la infanta per aconseguir la renúncia als drets que Isabel hi tenia pel seu dot. A més de l'extorsió, també va utilitzar el xantatge per tenir sota control el futur de les filles del seu rival polític. Amb aquest objectiu, va ordenar separar les filles de la seva mare i les va enviar a Castella. La correspondència del seu fill Alfons també revela una actuació contra la dona i les filles del malaurat comte d'Urgell, actuació que no és més benigna que la del pare. Fins i tot va utilitzar l'engany per privar-les del patrimoni a què tenien dret i per mantenir-les aïllades de la seva família.

L'Art rupestre prehistòric a la Noguera : la cova dels Vilars (Os de Balaguer) / Jezabel Pizarro Barberà i María Martínez Hernández
Pizarro Barberà, Jezabel


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer, núm. 2 (2023) , p. 71-82 : il. (Miscel·lània) 
Bibliografia.

El conjunt pictòric d'art rupestre prehistòric de la Cova dels Vilars, a Os de Balaguer, és un testimoni suggeridor de les primeres comunitats camperoles que van establir-se fa milers d'anys a la comarca de la Noguera. La composició de figures configura escenes de la seva vida de difícil interpretació. L'atribució cronològica ha generat una certa discussió, que és deguda al fet que en el conjunt artístic s'hi identifiquen dos estils d'art diferenciats: l'art d'estil llevantí i l'art esquemàtic.

La Quasi diòcesi o prelatura nullius de Meià al segle XVII / Ramon Bernaus i Santacreu
Bernaus i Santacreu, Ramon


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer, núm. 2 (2023) , p. 83-104 : il. (Miscel·lània) 
Bibliografia.

El treball és una aproximació a la prelatura nullius de Santa Maria de Meià. Comencem situant en l'espai els territoris que formaven part de la jurisdicció del monestir, i seguidament fem una aproximació a l'abadia de Meià des del seu origen, al segle XI, com a monestir familiar fundat pels senyors de Meià, passant per la seva integració com a priorat benedictí al monestir de Ripoll i la seva evolució a priorat in encomendam, fins a la seva conversió en una prelatura nullius sota la protecció directa de la Santa Seu. També veiem com, a Meià, al segle XIV, s'hi instaura una comunitat de canonges talment fos una catedral i en què l'únic monjo benedictí és el prior. Estudiem les atribucions de la quasi diòcesi de Meià al segle XVII, en temps del prior Josep de Jalpí, i la importància que tenia en les diferents institucions religioses i polítiques del Principat. Per acabar, exposem un parell de conflictes entre el prior i el bisbe d'Urgell que tenen a veure amb la jurisdicció quasi episcopal del prior de Meià.