Valentí Almirall / Josep Maria Figueres i Artigues
Figueres i Artigues, Josep Maria


Barcelona : Editorial Base, 2023
264 p. ; 24 cm (Base històrica, 191) 
ISBN 9788419007742

Aquesta obra és una aproximació al començament de la lluita reivindicativa de la identitat catalana a través del seu primer gran teòric, Valentí Almirall. A més dels escrits ideològics, Almirall s'endinsà en una extraordinària labor periodística creant diaris i revistes. Almirall va crear un diari singular, El Estado Catalán, i el va dur a Madrid; també va crear el primer diari en llengua catalana i el dotà d'una gran influència, fins al punt que va arribar a ser dels més importants de Barcelona. Les seves col·laboracions en diaris populars com El Diluvio i catalanistes com La Renaixensa han estat rescatades per l'historiador Josep M. Figueres, que ha elaborat la relació completa dels seus articles, que s'ofereix també en primícia esdevenint així una formidable tribuna d'exposició del catalanisme. (Editorial).

Jaume Rosich i Bassa, de Pals (2a part) / Narcís Subirana
Subirana Feliu, Narcís


En: Revista del Baix Empordà. Palamós, núm. 78 (setembre 2022), p. 96-101 : il. (Personatges) 

Jaume Rosich Bassa, de Pals / Narcís Subirana
Subirana Feliu, Narcís


En: Revista del Baix Empordà. Palamós, núm. 72 (març 2021), p. 94-99 : il. (Personatges) 

Homenots a dreta i esquerra. Les vides paral·leles de Francesc Cambó i Amadeu Hurtado / Joan Safont Plumed
Fabà i Prats, Albert


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 499 (març 2023), p. 12-15 : il. (Bitllets) 

El Catalanisme conciliador i "aristocràtic" de Ricard Capmany / Jordi Pomés Vives
Pomés i Vives, Jordi


En: El Sot de l'Aubó. Canet de Mar, núm. 55 (2016) , p. 28-35 : il.
Notes. Resums en català i anglès.

La Lluita pel poder a Lleida entre Romà Sol Mestre i Joan Rovira Agelet : una pugna amb transcendència política en la Mancomunitat de Catalunya (1914-1920) / per Quintí Casals
Casals Bergés, Quintí


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 71 (2015) , p. 159-187
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Romà Sol i Joan Rovira lluitaren pel poder a Lleida entre 1917 i 1920. Afiliats al Partit Liberal, tingueren un paper decisiu en l'elecció del president de la Mancomunitat la tardor de 1917, moment en el qual Sol presidia la institució per la mort de Prat de la Riba i Ro-vira era presentat pels liberals dinàstics i els republicans com a candidat a la presidència davant Puig i Cadafalch, de la Lliga Regionalista. En la votació, alguns diputats liberals i republicans, com ara Sol, votaren per Puig i Cadafalch, que guanyà i continuà la política autonomista de Prat, que s'oposava a la provincialista de Rovira. Seguidament, Sol ingressà a les files de la Lliga i Rovira radicalitzà el discurs centralista a Lleida.

La Peculiar concurrència del tradicionalisme a les eleccions municipals barcelonines de començament de segle / Cèlia Cañellas, Rosa Toran
Cañellas i Julià, Cèlia


En: 044532 Literatura, cultura i carlisme : III Seminari sobre Carlisme. Barcelona : Columna : Fundació Francesc Ribalta, 1995. p. 413-429

Notes.

La Llarga travessia pel desert: la Lliga Regionalista de Sabadell (1931-1945) / Josep Lluís Martín i Berbois
Martín i Berbois, Josep Lluís


En: 175472 El Vallès : Segona República, Guerra Civil i Postguerra (1931-1945) : recull de ponències del 3r Curs d'Història del Vallès : octubre-novembre 2016. Sabadell : Fundació Bosch i Cardellach, 2017. p. 173-188

Notes.

Els anys trenta no van ser òptims per als interessos polítics de la Lliga Regionalista arreu de Catalunya. La victòria electoral de la novella Esquerra Republicana de Catalunya va significar la pèrdua del poder polític que havia ostentat la formació catalanista i conservadora durant les primeres dècades del segle passat. La Lliga de Sabadell no va quedar exempta de la desorientació política que això va suposar, fet que es va traduir en un seguit de derrotes electorals durant el període de la Segona República. Els estralls dels primers mesos de la Guerra Civil va significar l'obligat exili de molts dels seus membres a partir de 1936 per tal de salvar la seva vida i la conseqüent participació o no del bàndol sollevat. El retorn, va suposar una altre cruïlla política per a molts d'ells: donar o no suport al règim franquista.

[Recull de fulls, escrits i documents diversos : 1800-1934 : Part III]



1931-1934
1 carpeta (15 f.) ; mides múltiples
Continua com: Recull de fulls, escrits i documents diversos : 1800-1934 : Part IV. 30. Més pa i menys Comitès! 31. Dones de Catalunya. 32. Contestación de Berenguer a Primo de Rivera. 33. La tirania ja esta bé on és: a Rússia. 34. Negociants! No tingeu cap empleat que no sigui dels nostres. 35. Els que governen Catalunya han volgut justificar la seva inèpcia [sic]. 36. Per la pau de Catalunya no voteu l'Esquerra catalana. 37. Per la dignitat de les vostres llars i el bé dels vostres fills, voteu contra el divorci. 38. Qui ataca de feixistes als "escamots"? 39. El dia 20 de noviembre els catalans... han de decidir si volen que la Generalitat de Catalunya... 40. Nacionalistes. 41. L'Esquerra i les escoles. 42. Vallessans! / Bonaventura Mª Plaja. 43. Sallentins. 44. ­Arriba las manos! Los republicanos a la guardia civil.

Contra la Lliga Regionalista : Apa y el catalanismo de izquierda en los primeros años de la revista Papitu / Emilio Marcos
Marcos Villalón, Emilio


En: Historia y Política. Ideas, Procesos y Movimientos Sociales. Madrid, núm. 24 (Julio-Diciembre 2010), p. 213-238 (Estudios) 
Notes. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

El malestar produït en el catalanisme d'esquerra per l'actuació de la Lliga Regionalista dins de Solidaritat Catalana va donar lloc a una ofensiva periodística contra aquest partit protagonitzada pel Poble Catalá, portaveu del nacionalisme republicà. En aquella ofensiva, que va aconseguir el seu punt culminant amb la campanya de liquidació política de Prat de la Riba, també va participar la revista Papitu, sobretot, a través de les caricatures de Apa (Feliu Elias), director de la publicació. A la llum de l'enfrontament entre catalanistes de tendència progressista i conservadora, el present article analitza la plasmació gràfica que Apa va donar al seu compromís polític amb la causa del nacionalisme republicà, la seva contribució a la citada campanya contra Prat de la Riba i l'encegador entusiasme que li va causar la figura de Pere Coromines. Finalment, es pregunta si l'enemistat entre les dues branques del catalanisme polític era en veritat tan profunda com dóna a entendre la violència de les caricatures de Apa.

Alt Empordà : periòdic setmanal nacionalista : adherit a la Lliga Regionalista



Any I, Núm. 1 (15 febrer 1917) - Any VII, Núm. 336 (22 setembre 1923)
Figueres : Lliga Nacionalista de l'Alt Empordà, 1917-
49 cm. Setmanal.
Publica diversos monogràfics i suplements: Fulla Artística de l'Alt Empordà, Pàgina literària i Les grans figures empordaneses. Descripció feta a partir del Núm.260, Any VI (25 març 1922).

Amansir el lerrouxisme : prejudicis ideològics i conveniències polítiques en l'assassinat de Ferrer i Guàrdia / Joaquim Coll
Coll, Joaquim


En: FRC : revista de debat polític. Barcelona, núm. 21 (tardor 2009), p. 49-53 : il. (Idees) 

Amansar el lerrouxismo : Prejuicios ideológicos y convergencias políticas del asesinato de Ferrer Guardia / Joaquim Coll
Coll, Joaquim


En: Cuadernos para el diálogo, núm. 46 (noviembre 2009), p. 44-53

Homenatge a Joan Ventosa i Calvell / Marià Pérez-Terol
Pérez-Terol, Marià


1979
1 fitxer d'àudio (62 min) : digital, mono., fitxer WAV
Enregistrament: Barcelona : Ateneu Barcelonès, 18 de maig de 1979. Enregistrament no editat.

La Catalunya del primer terç de segle i l'actual / Joan Casanelles
Casanelles i Ibarz, Joan


1977
1 fitxer d'àudio (67 min) : digital, estèreo., fitxer WAV
Enregistrament: Barcelona : Ateneu Barcelonès, 7 març 1977. Enregistrament no editat. Màster original: Casanelles i Ibarz, Joan, 1904-1986. La Catalunya del primer terç de segle i l'actual, 1977. 1 casset sonora (67 min) : analògic ; 10 * 6,5 cm.

Conferència en que l'autor parla sobre el sentiment nacional a Catalunya durant el primer terç del segle XX.

L'Apartament de l'Ildefons Sunyol
Domènech i Montaner, Lluís


[ca. 1915]
1 recurs electrònic (22 [i.e. 23] f. ; 21 cm)
Localització: Barcelona, Biblioteca de l'Ateneu Barcelonès, ms. 864. Ll. Domènech i Montaner, "L'apartament d'Ildefons Sunyol" dins: Butlletí de l'Ateneu Barcelonès, any I (abril-juny 1915), p. 89-97; A. Rovira i Virgili, Els polítics catalans, Barcelona: Galba, 1977, p. 59-91. Data aprox. deduïda del context de la seva creació. Esmenes autògrafes de l'autor.

Ressenya biogràfica d'Ildefons Sunyol integrant de la Lliga Regionalista en el moment que es produí l'escissió esquerrana del partit que encapçalà arran de l'actitud presa per F. Cambó davant la visita del rei a Barcelona.

Cataluña y la Gran Guerra : de la reforma democrática al conflicto social / Angel Smith
Smith, Angel


En: Hispania Nova. Revista de Historia Contemporánea. Madrid, núm. 15 (2017) , p. 472-499 (Dossier : España y la Primera Guerra Mundial cien años después) 
Notes a peu de pàgina. Resum en castellà i en anglès.

Enlloc d'Espanya té la Primera Guerra Mundial més impacte que a Catalunya. En primer lloc, el boom econòmic provoca una escalada inflacionista i l'enfortiment de l'organització obrera. Segon, la relació que s'estableix entre els aliats i el dret d'autodeterminació de les "petites nacions" estimula demandes a favor de l'autonomia política i l'aparició de corrents més radicals dins del moviment catalanista. En tercer lloc la crisi de la Restauració Monàrquica en l'estiu de 1917 sembla obrir la porta a reformes fonamentals en el sistema. El repte ho assumeix Francesc Cambó, el líder de la Lliga Regionalista, qui, aliat amb unes altres forces opositores, intenta imposar la democratització i descentralització de l'Estat. L'intent fracassa. No obstant això, durant 1918 hi ha optimisme en les files catalanistes que la fi de la guerra portarà la democratització de la vida política espanyola i l'autonomia política per a Catalunya. No obstant això, l'escalada del conflicte social a Catalunya, la tenacitat amb que el règim resisteix reformes fonamentals, i una reacció anticatalanista al centre d'Espanya qüestionen seriosament tals aspiracions. A principis de 1919 seran definitivament enterrades.

L'impacte de la presentació de la candidatura dels "quatre presidents" en la premsa de Barcelona (1901) / Raquel Zardoya Iglesias
Zardoya Iglésias, Raquel


En: Barcelona quaderns d'història. Barcelona, núm. 16 (2010) , p. 69 (Dilemes de la fi de segle, 1874-1901. I. Política local i rerefons intel·lectual) 
Resum de la comunicació.

Antoni Sansalvador i Castells (Barcelona 1879-1946) / Ramon Felipó
Felipó i Oriol, Ramon


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 33, núm. 122 (hivern 2014), p. 31-34 : il (Dossier. L'Obra de la Mancomunitat al Berguedà) 
Notes.

Carles Jordà i Fages (1883-1935). Dirigent d'Acció Catalana i de la Unió Sindical Agrària / Ferran del Campo i Jordà
Campo i Jordà, Ferran del


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 45 (2014) , p. 115-134 : il. (Dossier : Episodis de la història de Figueres) 
Notes. Resum en català i anglès.

Carles Jordà i Fages neix a Figueres el 1883 i mor a Pont de Molins el 1935. És l'hereu d'una família d'hisendats que aviat diversificarà les seves inversions, de manera decidida, en el negoci bancari, la qual cosa permetrà que ell i les seves germanes es traslladin a estudiar a Barcelona. Estudiarà enginyeria i entrarà en contacte amb els nuclis catalanistes de la Lliga que el portaran a ser elegit per a càrrecs polítics a la Mancomunitat de Catalunya i a l'Ajuntament de Barcelona, on arribarà a ser alcalde accidental. Unes inversions amb mals resultats truncaran la seva vida barcelonina i el 1921 retornarà a l'Empordà. On manté la seva presència política i serà un dels fundadors d'Acció Catalana. Per la seva afiliació política, durant la dictadura de Primo de Rivera serà perseguit i exiliat a Casp. De retorn a l'Empordà, impulsa el cooperativisme agrari. Amb la II República mantindrà la seva adscripció política, però, sobretot, accentuarà la seva faceta de dirigent agrari des de la Unió Sindical Agrària, que se situarà en una difícil aposta, entre la patronal agrària i el sindicalisme rabassaire, tot buscant fórmules de concòrdia i entesa en moments de radicalització. Morirà en plena maduresa el 1935. La seva memòria es perdrà durant el franquisme i la democràcia restaurada.