Entre Sallent i Berga: de molins fariners a fàbriques i colònies / Rosa Serra i Rotés
Serra i Rotés, Rosa


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 139 (tardor-hivern 2024), p. 28-352 : il. (Dossier. Molins i enginys hidràulics a la Catalunya Central (I)) 

El procés d'industrialització de la Catalunya Central s'inicia en el període convuls, per les guerres i pel pas de l'absolutisme al nou estat liberal, que fou la primera meitat del segle XIX. Alguns molins fariners es van convertir en fàbriques que van ser el puntal de la industrialització cotonera, amb experiències d'innovació en la introducció de maquinària i amb noves formes d'associació empresarial. D'aquest procés, de l'estreta connexió entre Sallent i Berga, i del naixement de les colònies a finals del s. XIX, tracta aquest article.

El Cementiri municipal de Berga : arquitectura funerària de l'arquitecte municipal de Berga Emili Porta i Galobart (Berga, 1886-1963) i l'escultura de Pere Jou i Francisco (Barcelona, 1891-Sitges, 1964)
Rubiralta i Alcañiz, Màrius


Berga : Ajuntament de Berga : Àmbit de Recerques del Berguedà, 2025
41 p. : il. col. ; 24 cm (Auró) 
Referències bibliogràfiques.
ISBN 9788409771509

Emili Porta i Galobart (Berga 1886-1963) : vida i obra : del model urbanístic i arquitectònic noucentista de Berga a la ciutat de la postguerra : Biografia / Màrius Rubiralta i Alcañiz
Rubiralta i Alcañiz, Màrius


Berga : Ajuntament de Berga : Àmbit de Recerques del Berguedà, 2025
128 p. : il. col. ; 24 cm (Auró) 
"Centenari de l'arquitecte municipal Emili Porta i Galobart (1924-2024)". Referències bibliogràfiques.
ISBN 9788409703258

Teniu a les mans un llibre que tot i ser la biografia d'Emili Porta Galobart (Berga 1886-1963), que durant gairebé quaranta anys fou arquitecte municipal de Berga, és també un repàs ala vida de Berga al llarg d'aquest període difícil i complex que li va tocar viure.

Emili Porta i Galobart (Berga 1886-1963) : vida i obra : del model urbanístic i arquitectònic noucentista de Berga a la ciutat de la postguerra : obra arquitectònica i urbanística / Màrius Rubiralta i Alcañiz
Rubiralta i Alcañiz, Màrius


Berga : Ajuntament de Berga : Àmbit de Recerques del Berguedà, 2025
177 p. : il. col. ; 24 cm (Auró) 
"Centenari de l'arquitecte municipal Emili Porta i Galobart (1924-2024)". Referències bibliogràfiques.
ISBN 9788409812929

Espurnes de Patum / Berta Francàs, Rosa Suñé
Francàs Guillén, Berta


2a ed.
Berga : La Patumaire SL, 2025
50 p. : il. col. ; 21 cm
ISBN 9788412862133

Nenes i nens d'arreu dibuixen cada dia la seva pròpia Patum, creant escenes on la música i les comparses connecten amb la història del que un dia va ser joc al carrer. La cultura popular que batega en cada música, la pólvora del present i la il·lusió inexplicable de voler viure any rere any una nova Patum. Aquesta és l'experiència del Nino, que acompanyat de l'Aran, viu en primera persona La Patum Infantil i després de l'aventura, no pot fer altra cosa que compartir-la a través d'aquest conte escrit des del cor. (Editorial).

Històries de la Patum / Albert Rumbo
Rumbo i Soler, Albert


Cassà de la Selva : Editorial Gavarres, 2025
273 p. : il. ; 23 * 23 cm (El Caliu de la memòria, 13) 
ISBN 9788419292339

La Patum, la festa gran de la ciutat de Berga, és tant simple i planera com complexa i multidisciplinar. Al llarg dels anys som molts els qui n'han parlat: historiadors, antropòlegs, sociòlegs, musicòlegs. Han parlat sobretot dels orígens i l'evolució, de teories i hipòtesis, "de lo humano y lo divino"., però pocs s'han referit a l'element més important de la celebració: els seus protagonistes. En aquest treball, els protagonistes de la festa ho són també del llibre. Les petites històries, anècdotes, facècies i alguna atzagaiada donen veu a aquells que han conformat la veritable història, en majúscula, d'aquest esdeveniment que també és mite. I a la vegada recuperen una part de la tradició que és susceptible d'esvanir-se a mesura que aquells que l'han protagonitzat van desapareixent. Perquè més enllà de les erudicions, la Patum no és res més que la suma de vivències dels patumaires. (Editorial).

La Història dels noms dels carrers de Berga / Andreu Comas i Gardner
Comas i Gardner, Andreu


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 44, núm. 165 (tardor 2025), p. 40-45 : il. (Articles) 
Notes.

En gran part, les constants baralles polítiques sobre els noms de carrer al llarg del s. XX afectaven poc al poble comú, que seguia fent ús dels topònims tradicionals. Encara avui, de fet, els berguedans de més edat segueixen utilitzant-los.

Els Claris i la vila de Berga / Joan Escobet Casals
Escobet Casals, Joan


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 44, núm. 164 (estiu 2025), p. 37-49 : il. (Articles) 
Notes i bibliografia.

Durant aquell any i mig, vaig tenir la sort de poder anar amb regularitat a l'arxiu parroquial de Berga. Allà vaig revisar la major part de la documentació, descobrint uns documents extraordinaris que en Jaume estava digitalitzant i indexant des de feia anys. Els seus comentaris i aportacions m'han ajudat enormement a donar una gran consistència al meu arbre genealògic i a documentar la història familiar dels Escobet, i ara també la dels Claris.

L'Edifici del "Teatre Patronat". Gènesi d'una obra modernista i la seva evolució / Jordi Sort Serra
Sort Serra, Jordi


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 44, núm. 164 (estiu 2025), p. 50-57 >: il. (Entrevista) 
Notes.

Enguany es celebra el 125è. aniversari del "Teatre Patronat de Berga". Resumir en poques paraules aquests anys d'història no és tasca fàcil. Es poden explicar moltes coses, vivències i anècdotes, però en essència és el resum de tota una vida a través de generacions de Berguedans que han contribuït de forma anònima a ordir un teixit social que ha agrupat i aglutinat tota una sèrie de famílies, persones, associacions i entitats. Entitats que han nascut en el sí d'aquesta institució.

De Castell a Mesón del Castillo



En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 44, núm. 164 (estiu 2025), p. 66-69 : il. (Història gràfica) 

Serà l'Ajuntament de Berga, amb motiu de l'atermenament de la finca el 25 de novembre de 1925, un cop adquirit el castell, qui el rebatejarà oficialment en inscriure "El denominado propiamente Castillo de San Fernando". De fet, el juliol del mateix any l'Ajuntament ja havia publicat l'anunci de la subhasta del "histórico Castillo de San Fernando", que finalment l'any 1945 adquiriria el joier italià Mario Messaggi. Inaugurat el "Mesón del Castillo" el 1951, l'hotel del castell, que es mantindria obert durant més de trenta anys, acabaria de consagrar l'ús de la denominació "Castillo de San Fernando". Un cop adquirida la major part de l'antiga fortalesa per part del Consell Comarcal del Berguedà, l'any 1988, el nom del castell es catalanitzarà convenientment esdevenint "Castell de Sant Ferran".

Trinitat Comas i Joan Oristrell, del catalanisme radical a l'independentisme / Roser Comas Angelet
Comas Angelet, Roser


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 44, núm. 163 (primavera 2025), p. 15-20 : il. (Dossier. Dos berguedans en l'inici de l'independentisme català) 
Notes.

Apunts biogràfics de Trinitat Comas i Joan Oristrell.

Els Batallons disciplinaris de soldats treballadors i la "mili de Franco", un altre càstig més : els municipis de Gironella i Berga com a exemples (1940) / Ignasi Hierro Grandoso
Hierro i Grandoso, Ignacio


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 44, núm. 163 (primavera 2025), p. 35-43 : il. (Articles) 
Bibliografia i notes. Inclou apéndix: Llista de desafectes dels municipis de Gironella i Berga (1936-1941).

El servei militar (que seria ja conegut popularment com "la mili de Franco") l'iniciarien tots els que l'any anterior haguessin complert l'edat de 20 anys (art. 1), i el contingent del qual estaria format per tots els mossos considerats útils per a tot servei i per tots els qui, formant part de reemplaçaments anteriors, hagin vist com desapareixien les condicions que els van servir per gaudir d'una pròrroga (art. 2). Finalment, la Llei fixava que el servei militar duraria 24 anys, dos de serveis en files i la resta en qualitat de reservista (art. 3).

125è. Aniversari del "Teatre Patronat de Berga" : la "censura" en els espectacles públics durant el franquisme a Berga (1939-1975) / Jordi Sort i Serra
Sort i Serra, Jordi


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 44, núm. 163 (primavera 2025), p. 59-65 : il. (Articles) 
Notes.

Enguany es celebra el 125è. aniversari del "Teatre Patronat de Berga". Resumir en poques paraules 125 anys d'història no és tasca fàcil. Es poden explicar moltes coses, vivències i anècdotes, però en essència és el resum de tota una vida a través de generacions de Berguedans que han contribuït de forma anònima a ordir un teixit social que ha agrupat i aglutinat tota una sèrie de famílies, persones, associacions i entitats. Entitats que han nascut en el sí d'aquesta institució.

Sota l'escorça. Selecció de textos (1931-1940) : Un rescat de l'obra crítica i periodística de Ramon Vinyes / Jordi Lladó i Vilaseca
Lladó i Vilaseca, Jordi


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 43, núm. 162 (hivern 2024), p. 14-15 : il. (Dossier. Ramon Vinyes, reivindicat a Colòmbia i a Catalunya) 
Notes.

Ramon Vinyes i Cluet és viu i ben viu a Colòmbia. El Carnaval Internacional de les Arts de Barranquilla, que promou la Fundación La Cueva, el mes d'abril passat va dedicar, per iniciativa de Miguel Iriarte, escriptor, periodista i gestor cultural colombià, la divuitena edició als catalans del Grup de Barranquilla: Ramon Vinyes i Cluet, Alejandro Obregón Rosés i Lluís Vicens.

Vigència de Ramon Vinyes a Barranquilla / Xavi C. Ribot
Ribot, Xavi C.


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 43, núm. 162 (hivern 2024), p. 16-18 : il. (Dossier. Ramon Vinyes, reivindicat a Colòmbia i a Catalunya) 
Notes.

Ramon Vinyes i Cluet és viu i ben viu a Colòmbia. El Carnaval Internacional de les Arts de Barranquilla, que promou la Fundación La Cueva, el mes d'abril passat va dedicar, per iniciativa de Miguel Iriarte, escriptor, periodista i gestor cultural colombià, la divuitena edició als catalans del Grup de Barranquilla: Ramon Vinyes i Cluet, Alejandro Obregón Rosés i Lluís Vicens.

Macondo / Jordi Valls Pozo
Valls Pozo, Jordi


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 43, núm. 162 (hivern 2024), p. 19-20 : il. (Dossier. Ramon Vinyes, reivindicat a Colòmbia i a Catalunya) 
Bibliografia.

Haver perdut dues guerres en una, la civil i la d'escriptor respectat, quan just començava a consolidar el seu nom en l'àmbit escènic barceloní, convertint-se en un veritable renovador del teatre nacional. El destí és cruel i ell assumeix sarcàsticament el llançament de daus de les moires tràgiques.

Ramon Vinyes, el berguedà més universal, encara inèdit / Jaume Huch Camprubí
Huch i Camprubí, Jaume


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 43, núm. 162 (hivern 2024), p. 23-25 : il. (Dossier. Ramon Vinyes, reivindicat a Colòmbia i a Catalunya) 
Bibliografia.

El Premi Ramon Vinyes de Teatre -creat l'any del cinquantenari de la mort, el 2002- va ser una fita important que va contribuir a situar Vinyes i Berga a nivell nacional. Però, després de tants esforços, no es va poder consolidar en negar-li l'Ajuntament de Berga la indispensable continuïtat. El darrer any va ser el 2011. Va arribar a nou edicions. El 2013 es va deixar de convocar, després d'un intent de fer-ho bianualment, alternant-lo amb un Concurs de Pintura Ràpida, que se celebrà el 2012... Doncs, sí, com tantes altres coses, el Premi Ramon Vinyes també ens el vam haver de pintar a l'oli.

Discurs de Maria Aurèlia Capmany per la mort d'Aurora Bertrana / Ramon Felipó Oriol
Felipó i Oriol, Ramon


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 43, núm. 162 (hivern 2024), p. 26 : il. (Articles) 
Bibliografia.

En aquest article, farem un viatge de desenes de milions d'anys en el passat per repassar la història geològica del Berguedà, principalment aquell període en que es van aixecar els Pirineus. També mostrarem evidències geològiques d'aquest passat remot tals com estructures de deformació tectònica i processos d'alteració de les roques.

La Capella del Roser de Berga i els escultors Pujol. Entre el Barroc i el Neoclassicisme / Pol Navarro Costa, Joan Vilamala Terricabres
Navarro Costa, Pol


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 43, núm. 162 (hivern 2024), p. 32-41 : il. (Articles) 
Bibliografia i notes. Inclou apèndix documental.

El present article té com a objectiu aprofundir en la història de la capella del Roser, avui desapareguda arran de la destrucció que sofrí amb l'esclat de la Guerra Civil. Més concretament, ens centrarem a analitzar com fou la construcció de l'altar major barroc (1792) i els afegitons posteriors de les capelles laterals del sant Crist i de sant Inoxturn.

La Patum, la festa dels berguedans / Ivan Raja Serralta
Raja Serralta, Ivan


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 43, núm. 162 (hivern 2024), p. 56-57 (Tribuna jove) 
Resum del traball de recerca persentat a l'Insitut Per Fontdevila.

El meu treball de recerca tenia com a objectiu aprendre aspectes històrics de la festa per a mi mateix i per a cada una de les persones que són a plaça, als vestidors, als baixos de l'ajuntament o en algun altre indret treballant per a la Patum. Ja que no només és important el fet de poder reunir-nos per celebrar la vida, sinó també entendre el perquè ens retrobem any rere any per fer una comunió de foc, d'alegria i d'èxtasi que ens recorre les venes anualment pels voltants del Corpus.