português | english | français | català

logo

Búsqueda en la base de datos

Base de datos:
fons
Buscar:
JORNADES SOBRE HISTORIA DE L'EDUCACIO []
Referencias encontradas:
Mostrando:
1 .. 19   en el formato [Estandar]
página 1 de 1


1 / 19
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El grup d'ensenyants de la Garrotxa : la renovació pedagògica a Olot durant la Transició / Anna Juárez Viñolas
Juárez Viñolas, Anna


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 21 (novembre 2010), p. 525-544 (Aportacions sobre la història de l'educació de la Garrotxa
Resums en català, castellà i anglès.

Amb aquesta comunicació ens proposem explicar les activitats de renovació pedagògica més rellevants que el Grup d'Ensenyants de la Garrotxa va dur a terme des de mitjan dècada dels setanta fins a la seva dissolució, el 1983, des de la perspectiva de qui ho ha pogut viure formant part d'aquest col·lectiu. Amb aquest objectiu, la comunicació se centra, principalment, en les Escoles Olotines d'Ensenyants, en l'impuls donat a la constitució del Servei Sociopsicopedagògic Municipal, en la contribució en l'experimentació dels Itineraris de la Zona Volcànica i en la creació del Servei de Vídeo Comunitari.


Matèries: Transició democràtica ; Renovació pedagògica ; Ensenyants ; Associacions educatives
Matèries:Grup d'Ensenyants de la Garrotxa
Àmbit:Olot ; Garrotxa
Cronologia:[1975 - 1983]
Autors add.:Jornades sobre Història de l'Educació (19es : 2010 : Olot )
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsPEHOC/article/view/278999/366728
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 19
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Introducció a la història de l'educació a la Garrotxa / Tura Clarà
Clarà i Vallès, Tura


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 21 (novembre 2010), p. 511-524 (Aportacions sobre la història de l'educació de la Garrotxa
Resums en català, castellà i anglès.

La història de l'educació de les dones és una història curta però intensa que s'inicià oficialment el 1857, quan el govern central va dictar una llei que obligava a dur tota la mainada a estudi. Aconseguir que aquesta llei s'acomplís va costar seixanta-sis anys en el transcurs dels quals moltes dones, avui oblidades, van pugnar per aconseguir convèncer els homes de la necessitat d'aquesta educació, que les dones podem pensar i raonar per nosaltres mateixes. És una història on queda plasmada la misèria econòmica, perquè es necessitaven els braços dels infants per fer les feines habituals, perquè els ajuntaments estaven sempre endeutats i no podien acomplir amb els pagaments als mestres; veiem la misèria de mentalitat perquè es considerava que l'educació de les nenes era una despesa evitable. És una història de tenacitat d'unes dones que ho van sacrificar gairebé tot per tal que les nenes aprenguessin unes coses tan bàsiques com ho són llegir i escriure.


Matèries: Educació ; Educació de la dona ; Escoles primàries ; Dona ; Infància ; Fonts d'informació ; Padró municipal
Àmbit:Garrotxa
Cronologia:1857 - 1924
Autors add.:Jornades sobre Història de l'Educació (19es : 2010 : Olot )
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsPEHOC/article/view/278998/366727
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 19
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Etapa nord-americana de Joan Roura Parella (1946-1983) : la dimensió estètica i espiritual de la formació humana / Conrad Vilanou i Torrano
Vilanou Torrano, Conrad


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 21 (novembre 2010), p. 485-509 (Aportacions sobre la història de l'educació de la Garrotxa
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

El pedagog Joan Roura-Parella, nascut a Tortellà (Garrotxa) l'any 1897, va ser un membre actiu del Seminari de Pedagogia de la Universitat de Barcelona, on es va doctorar l'any 1937 amb una tesi dirigida per Joaquim Xirau. L'any 1939 va marxar a l'exili, tot formant part de la comitiva que acompanyava el poeta Antonio Machado. Després d'instal·lar-se a Mèxic (1939-1945), l'any 1946 es va establir definitivament als Estats Units, on va desenvolupar una gran activitat docent a la Wesleyan University. Sota la influència de la filosofi a krausista i de l'espiritualitat quàquera, allà va aprofundir en la significació humanista de la cultura de manera que la seva pedagogia -inspirada en el pensament cosmovisional d'Eduard Spranger, a qui va tractar a Berlín entre 1930 i 1932- va assolir una dimensió estètica. D'acord amb aquests antecedents, la seva filosofi a de l'educació apunta vers un formalisme estètic de signe vitalista, de manera que educar es converteix en un procés -emparentat amb la tradició de la Bildung neohumanista- que significa formar-se, és a dir, donar-se forma al llarg de tota la vida.


Matèries: Biografia ; Escriptors ; Professors ; Pedagogs ; Exili ; Guerra civil espanyola ; Educació ; Cultura ; Pensament científic
Matèries: Roura i Parella, Joan (1897-1983)
Àmbit:Tortellà ; Catalunya ; Mèxic ; Estats Units d'Amèrica
Cronologia:1897 - 1983 (esp. 1946 - 1983)
Autors add.:Jornades sobre Història de l'Educació (19es : 2010 : Olot )
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsPEHOC/article/view/278979/366711
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 19
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Leonor Serrano i Pablo (1890-1942) : feminisme i pedagogia a Diana / Isabel Carrillo, Eulàlia Collelldemont
Carrillo i Flores, Isabel


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 21 (novembre 2010), p. 423-448 : il. (Memòria oral i biografies
Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

La comunicació se centra en l'obra Diana o l'educació d'una nena (1934), a fi de realitzar un estudi sobre les idees manifestes subjacents al feminisme defensat per Leonor Serrano, així com sobre la seva plasmació en la pràctica pedagògica. L'estudi d'aquesta obra emblemàtica ens permet recórrer pels topants del feminisme de l'Estat republicà. Un feminisme que s'estructurà a partir de la reivindicació d'unes polítiques per a la igualtat de drets, la dignificació de la dona i, alhora, la creença en els valors de la maternitat i la cura. Tres aspectes que trobaren el seu lloc en aquella pedagogia feminista que reclamava l'accés a l'educació de la dona però que, al mateix temps, mantenia una escola i un currículum diferenciats en la formació de les nenes i les adolescents. Aspectes tots ells que es poden observar tant en el text escrit com en les manifestacions gràfiques o en les activitats proposades. Fet i fet, aquesta obra destaca no només per la seva explicitació del pensament de l'autora, Leonor Serrano, sinó també per oferir un acabat unitari en què paraula, imatge i suggeriments mostren una línia de continuïtat que se sosté al llarg de les tres obres que componen Diana.


Matèries: Biografia ; Dona ; Moviment feminista ; Pedagogues ; Advocades ; Escriptores ; Política educativa ; Educació de la dona ; Renovació pedagògica ; Material didàctic ; Pensament polític ; República espanyola II
Matèries: Serrano Pablo, Leonor (1890-1942)
Àmbit:Barcelona ; Espanya
Cronologia:1890 - 1942 (esp. 1934)
Autors add.:Collelldemont Pujadas, Eulàlia
Autors add.:Jornades sobre Història de l'Educació (19es : 2010 : Olot )
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsPEHOC/article/view/278974/366706
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 19
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Joana Colom, entre la pedagogia i la política : vida d'una mestra en la República, la Guerra Civil i l'exili / Natàlia Carbonell i Ros, Carla Ferrerós i Pagès
Carbonell i Ros, Natàlia


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 21 (novembre 2010), p. 407-422 (Memòria oral i biografies
Resums en català, castellà i anglès.

L'objectiu de la següent comunicació és exposar la trajectòria vital de Joana Colom Llach (1899- 1997), una mestra empordanesa que va destacar per exercir una pedagogia amb idees avançades i per la seva vinculació amb la ideologia comunista. Colom va treballar de mestra titular a Maials (Lleida) entre 1924 i 1927, a Ràfol de Salem (València) entre 1927 i 1931, i al Patronat Escolar de Barcelona entre 1931 i 1939. El febrer del 1939, quan el seu marit Hilari Arlandis, fundador i director de l'escola de comissaris polítics de Sant Cugat del Vallès, va morir en un bombardeig a Figueres, es va exiliar primer a França i de seguida a la Unió Soviètica, on va exercir de mestra a refugiats espanyols fins al 1947, que és quan va poder tornar a París. Dos anys més tard, el 1949, es va instal·lar a Pau (Bearn) fins al fi nal de la seva vida, on va fer de professora d'espanyol a l'Escola Normal de la ciutat. La biografi a de Joana Colom l'hem reconstruïda principalment a partir d'unes memòries que ella mateixa va enregistrar a mitjan anys setanta i de dues entrevistes fetes a la seva filla Vera, actualment resident a Pau.


Matèries: Biografia ; Memòries ; Dona ; Història de la dona ; Mestres ; Renovació pedagògica ; Pensament polític ; Partits polítics ; Comunisme ; República espanyola II ; Guerra civil espanyola ; Exili ; Guerra mundial II
Matèries: Colom Llach, Joana (1899-1997)
Matèries:Partit Socialista Unificat de Catalunya : PSUC
Àmbit:Garrigàs ; Girona ; Maials ; Ràfol de Salem - València ; Vall d'Albaida, la ; Barcelona ; França ; Unió Soviètica
Cronologia:1899 - 1997 (esp. 1931 - 1947)
Autors add.:Ferrerós i Pagès, Carla
Autors add.:Jornades sobre Història de l'Educació (19es : 2010 : Olot )
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsPEHOC/article/view/278973/366705
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 19
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Mestra i militant en temps de guerra (1936-1939) : el cas de la Júlia Serra / Cindy Coignard
Coignard, Cindy


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 21 (novembre 2010), p. 393-406 (Memòria oral i biografies
Resums en català, castellà i anglès.

En aquest article estudiarem la tasca educativa que va desenvolupar Júlia Serra -militant del POUM (Partit Obrer d'Unificació Marxista) i mestra a Girona en temps de la Guerra Civil espanyola-. Gràcies a entrevistes que li vam fer, parlarem primer de la trajectòria que va seguir en els àmbits escolar i familiar per entendre les seves conviccions i motivacions respecte a l'àmbit educatiu. Després, analitzarem el testimoni per mostrar com el tema educatiu es converteix en un motiu recurrent i memorable: quines experiències va viure Júlia Serra a l'escola com a mestra? Què va passar amb la Guerra Civil pel que fa a l'ensenyament? Quines van ser realment les condicions d'educació a la ciutat de Girona en aquesta època? En definitiva, veurem les accions i activitats de Júlia Serra com a militant política. De fet, aquesta dona va ser una militant destacada del POUM i va tenir un rol important en el si del partit marxista gironí, especialment en la premsa i la ràdio. Així, podem considerar que, en certa manera, amb els seus articles va tenir un paper educatiu envers altres militants del partit, i veurem en quina mesura.


Matèries: Biografia ; Entrevistes ; Dona ; Història de la dona ; Educació de la dona ; Mestres ; Partits polítics ; Pensament polític ; Política educativa ; Guerra civil espanyola
Matèries: Serra Pallí, Júlia (1914-....)
Matèries:Partit Obrer d'Unificació Marxista : POUM
Àmbit:Bèlgica ; França ; Girona
Cronologia:1914 - 2010 (esp. 1936 - 1939)
Autors add.:Jornades sobre Història de l'Educació (19es : 2010 : Olot )
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsPEHOC/article/view/278972/366704
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 19
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Àvies : memòria viva de l'escola de la postguerra / Raquel de la Arada Acebes
Arada Acebes, Raquel de la


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 21 (novembre 2010), p. 371-391 (Memòria oral i biografies
Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Per iniciativa del Consell de Dones de l'Hospitalet, des del curs 2008-2009 i amb l'objecte de recuperar la memòria escolar i educativa de les àvies de la ciutat, es va elaborar una enquesta que permetés a l'alumnat d'educació secundària i del cicle superior de primària de tots els centres educatius del municipi participar en aquest projecte. Com a professora de secundària d'un institut de l'Hospitalet vaig ser convidada a prendre part d'aquest projecte fent de dinamitzadora, i ha estat al llarg del curs 2009-2010 quan l'he pogut implementar amb el meu alumnat. Entre els objectius que es persegueixen amb l'aplicació de l'enquesta destaquem els següents: realitzar un exercici de memòria per part de les àvies, afavorir el diàleg intergeneracional de l'àvia amb la néta o el nét i comparar l'experiència educativa i escolar de les àvies amb la seva pròpia vivència, entre d'altres. Aquesta comunicació pretén donar a conèixer una experiència d'aprenentatge a partir de la memòria de persones pròximes a l'alumnat. Ens interessa no tant pels resultats de la recerca sinó per la introducció dels joves adolescents en la metodologia històrica, a més de constatar el coneixement del passat com a eina imprescindible per entendre el present i projectar l'esdevenidor.


Matèries: Història oral ; Metodologia històrica ; Memòria històrica ; Dona ; Enquestes ; Educació de la dona ; Centres d'ensenyament ; Treballs escolars ; Guerra civil espanyola ; Postguerra ; Franquisme
Matèries:IES Santa Eulàlia de L'Hospitalet de Llobregat
Àmbit:Hospitalet de Llobregat, l' ; Catalunya ; Espanya
Cronologia:[1931 - 2010]
Autors add.:Jornades sobre Història de l'Educació (19es : 2010 : Olot )
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsPEHOC/article/view/278971/366703
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 19
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Carme Mestres i Rosa Wendenburg : dues mestres emprenedores en temps difícils / Clara Wendenburg
Wendenburg, Clara


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 21 (novembre 2010), p. 333-351 : il. (Memòria oral i biografies
Resums en català, castellà i anglès.

Carme Mestres Molons (1902-1996), de procedència humil i orfe de pare, va estudiar per mestra. Durant la Guerra Civil va exercir a l'escola Ferrer i Guàrdia de Barcelona, fins que es va fer càrrec d'una colònia de 30 nens refugiats a França. De retorn a Barcelona, muntà una petita escola que va funcionar fins l'any 1961. Amb l'ajut dels seus fills, que més tard van estudiar magisteri, intentà oferir una educació semblant a la dels temps de la República. La seva fi lla Rosa Wendenburg (1928- ), després d'haver treballat en una escola de traductors i intèrprets a Alemanya, obrí l'Acadèmia Logos d'espanyol, i català clandestinament, per a estrangers. En anar a viure a Sant Celoni, fundà l'Escola Ginebró (1968) seguint els principis de l'Escola Nova. De la Ginebró en va ser directora, mestra i cuinera. Avui, amb 82 anys, conserva tot el caràcter d'una mestra emprenedora.


Matèries: Biografia ; Dona ; Memòries ; Mestres ; Centres d'ensenyament ; Escola nova ; Renovació pedagògica ; República espanyola II ; Guerra civil espanyola ; Exili ; Franquisme
Matèries: Mestres Molons, Carme (1902-1996) ; Santiago Mestres, Rosa (1928-....) ; Wendenburg, Rosa
Matèries:Escola Logos ; Escola Ginebró
Àmbit:Barcelona ; França ; Sant Celoni
Cronologia:1902 - 2011
Autors add.:Jornades sobre Història de l'Educació (19es : 2010 : Olot )
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsPEHOC/article/view/278969/366701
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 19
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Esbós biogràfic de Maria de las Mercedes Usúa Pérez / Maria de les Neus Ruiz Jaume
Ruiz Jaume, Maria de les Neus


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 21 (novembre 2010), p. 353-370 (Memòria oral i biografies
Notes i bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

La present comunicació pretén realitzar una primera aproximació a la figura de Mercedes Usúa, professora i directora a l'Escola Normal de les Balears. María de las Mercedes Usúa Pérez va néixer a Barcelona el 20 de març del 1887. L'any 1906 va obtenir el títol de mestra de grau superior a l'Escola Normal de Valladolid i el 1909 va ingressar a l'Escola d'Estudis Superiors del Magisteri de Madrid, on l'any 1912 va assolir el grau de mestra normal en la secció de ciències. L'any següent, va aconseguir una plaça com a professora numerària a l'Escola Normal Femenina de les Balears. Durant la seva estada a l'illa, va compaginar la tasca docent a la càtedra de matemàtiques amb el desenvolupament de la funció directiva, primer de l'Escola Normal Femenina (1913-1931) i després de l'Escola Normal de Magisteri Primari (1931-1936). Després de la Guerra Civil, període en el qual exercí a diferents indrets de la geografia espanyola, va reingressar a la Normal balear, on va enfrontar-se a un consell de guerra i a un expedient de depuració, malgrat els quals va continuar exercint la docència i amb el temps fins i tot la direcció de l'Escola Normal fins al 1957, any en què es va jubilar.


Matèries: Biografia ; Dona ; Professores ; Mestres ; Escoles de mestres ; Directors d'escoles ; Gestió centres d'ensenyament ; Educació de la dona ; Ensenyament de la matemàtica
Matèries: Usúa Pérez, María de las Mercedes (1887-19??)
Àmbit:Barcelona ; Valladolid ; Madrid ; Balears, illes
Cronologia:1887 - 1957
Autors add.:Jornades sobre Història de l'Educació (19es : 2010 : Olot )
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsPEHOC/article/view/278970/366702
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 19
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
"Quaderns d'estudi" : l'aportació del gènere / Isabel Miró Montoliu, Xavier Ferré i Trill
Miró Montoliu, M. Isabel


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 21 (novembre 2010), p. 199-213 (Dona i educació durant la monarquia alfonsina i la II Répública. Altres àmbits socials) 
Resums en català, castellà i anglès.

Aquesta comunicació defineix les línies metodològiques de la revista orientada i dirigida per Eugeni d'Ors i Eladi Homs, Quaderns d'Estudi (1915-1923). D'altra banda, s'hi ressegueixen les contribucions de pedagogues i mestres pel que fa al procés de modernització de l'ensenyament i institucionalització d'una pedagogia nova, precedent de la planificació educativa republicana. En aquest apartat es fa especial esment a la recepció de les teories de Maria Montessori dins la concepció interna de la revista.


Matèries: Premsa científica ; Revistes ; Educació ; Ciències de l'educació ; Renovació pedagògica
Matèries: Ors i Rovira, Eugeni d' (1881-1954) ; Homs i Oller, Eladi (1886-1973)
Matèries:Quaderns d'Estudi
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1931 - 1939
Autors add.:Ferré i Trill, Xavier
Autors add.:Jornades sobre Història de l'Educació (19es : 2010 : Olot )
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsPEHOC/article/view/278962/366694
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 19
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Dona i educació en el moviment llibertari (1931-1939) : el foment de l'estudi i la lectura / Ariadna Munté Pascual, Gregori Siles Molina
Munté Pascual, Ariadna


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 21 (novembre 2010), p. 183-198 (Dona i educació durant la monarquia alfonsina i la II Répública. Altres àmbits socials) 
Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Aquesta comunicació s'emmarca dins de diferents treballs d'investigació que s'estan realitzant des del Centre d'Investigació en Teories i Pràctiques Superadores de Desigualtats de la Universitat de Barcelona CREA, entorn a les aportacions educatives de les dones del moviment llibertari. En el primer terç del segle XX les reivindicacions socials i educatives de les dones es van fer sentir als carrers de Barcelona, mitjançant vagues i revoltes. Una bona part d'aquestes demandes foren recollides pel moviment llibertari, que denunciava la triple esclavitud "social, educativa i com a treballadores" que aquestes patien. Una de les eines que proposà la pedagogia racionalista perquè les dones assolissin l'emancipació fou el foment de la lectura i l'estudi, realitzant diferents campanyes i activitats, com ara tertúlies literàries als ateneus i organitzacions llibertàries. Aquest aprenentatge solidari i compartit produí un intercanvi d'idees i experiències entre les dones participants, que van desenvolupar un pensament crític que contribuí a la creació d'organitzacions anarcofeministes que continuaren desenvolupant-les. Algunes d'aquestes experiències han estat recuperades després del 1975 per alguns autors i autores, així com des dels moviments socials, fet que ens mostra que la història no és una sèrie de fets tancats i determinats sinó, seguint Paulo Freire, la "història és possibilitat", i la nostra obligació com a historiadors i historiadores, educadors i educadores, és donar-la a conèixer en tots els seus vessants.


Matèries: República espanyola II ; Guerra civil espanyola ; Dona ; Educació ; Educació de la dona ; Hàbits culturals ; Lectura ; Anarquisme ; Moviment feminista ; Discriminació social ; Conflictivitat social
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1931 - 1939
Autors add.:Siles Molina, Gregori
Autors add.:Jornades sobre Història de l'Educació (19es : 2010 : Olot )
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsPEHOC/article/view/278961/366693
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 19
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Maria Solà de Sellarès : teosofia, educació i Escola Nova a Catalunya / Joan Soler i Mata
Soler i Mata, Joan


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 21 (novembre 2010), p. 165-181 (Dona i educació durant la monarquia alfonsina i la II Répública. En l'àmbit escolar) 
Referències bibliogràfiques. Resums en català, castellà i anglès.

Maria Solà de Sellarès, nascuda l'any 1899, va integrar el nucli més actiu del moviment teosòfic català. Va estar vinculada a l'escola Damon i va dirigir la Residència Internacional de Senyoretes Estudiants de Barcelona durant la Segona República. L'any 1939 va emprendre el camí de l'exili cap a França. Més tard es va traslladar a El Salvador i Guatemala, on va dirigir l'Escuela Normal femenina España i l'Escuela Normal femenina Belén, i va impulsar l'activitat teatral. Després d'exercir com a professora a la Universitat de San Carlos a Guatemala (1948- 54), es va traslladar a Mèxic i es va vincular al moviment de les escoles Waldorf i va escriure i publicar diversos assaigs pedagògics. En el llibre Vers la nova educació: la integritat de l'infant (1987) sintetitza el propi pensament educatiu fonamentat en la interpretació de Cousinet, Xirau i Steiner, entre d'altres. Va morir a Mèxic l'any 1998.


Matèries: Biografia ; Dona ; Educació ; Espiritisme ; Renovació pedagògica ; Centres d'ensenyament ; Institucions educatives
Matèries: Solà Ferrer, Maria Mercè (1899-1998)
Matèries:Escola Nova Damon
Àmbit:Barcelona ; Catalunya ; Mèxic
Cronologia:1899 - 1998
Autors add.:Jornades sobre Història de l'Educació (19es : 2010 : Olot )
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsPEHOC/article/view/278960/366692
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 19
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Les primeres dones gironines a l'institut provincial i la universitat / Carles Cortada i Hortalà
Cortada i Hortalà, Carles


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 21 (novembre 2010), p. 151-164 (Dona i educació durant la monarquia alfonsina i la II Répública. En l'àmbit escolar) 
Resums en català, castellà i anglès.

Els aires de llibertat de la Revolució del 1868 van portar la preocupació per l'educació femenina, però amb la restauració borbònica aquesta preocupació va quedar marcada per la confrontació entre els plantejaments ideològics conservadors, que valoraven la dona només per les seves funcions familiars i no acceptaven que treballés, i els progressistes, que defensaven la instrucció i el treball de les dones sempre que no anessin contra les obligacions familiars. La Girona conservadora del darrer terç del segle XIX va ser una de les últimes capitals de província a tenir una Escola Normal Femenina; malgrat això, durant els primers anys de la Restauració Girona va ser una de les capitals de província amb més noies matriculades a l'institut provincial. Això va ser degut a la voluntat de les noies de rebre una educació més enllà de la necessària per al seu paper familiar, el rol d'alguns parents i professors, i el paper permissiu que va jugar l'institut provincial en absència d'altres institucions on les noies poguessin estudiar. La primera noia que estudià a l'institut de Girona ho féu el 1876 (com a estudiant lliure), la primera graduada va ser el 1885 i la primera universitària, el 1904. Aquest treball té la voluntat de donar a aquestes noies la visibilitat que fins ara no han tingut i que el seu esforç mereix.


Matèries: Dona ; Diccionari biogràfic ; Educació de la dona ; Política educativa ; Restauració ; Institucions educatives ; Escoles de mestres ; Ensenyament secundari ; Ensenyament superior
Àmbit:Girona ; Girona, província
Cronologia:1876 - 1904
Autors add.:Jornades sobre Història de l'Educació (19es : 2010 : Olot )
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsPEHOC/article/view/278959/366691
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 19
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El difícil encaix de la legislació republicana a l'Escola Normal de Tarragona : combats de la professora Montserrat Bertran Vallès / Cristina Magriñà Salvat, Antoni Gavaldà Torrents
Magriñà Salvat, Cristina


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 21 (novembre 2010), p. 117-133 (Dona i educació durant la monarquia alfonsina i la II Répública. En l'àmbit escolar) 
Resums en català, castellà i anglès.

L'aportació tracta del perfil professional de Montserrat Bertran, professora de la Normal de Tarragona. Passà per les Normals de mestresses de Lugo (1916), Tarragona (1922), Jaén (1924) i Terol (1925). El juliol del 1929 retornà a Tarragona, i hi prestà serveis fins l'any 1939, essent la darrera directora de l'Escola Normal que tancà el cicle republicà. En aquest període Montserrat Bertran esdevingué un membre molt actiu en la vida de la comunitat educativa de la Normal tarragonina. Va exercir com a professora numerària de pedagogia i la seva història, i el seu pas per l'Escola Normal de Tarragona en el claustre de professors o a les aules no deixà indiferent ningú. Aviat fou el centre de fortes controvèrsies entre els seus companys de professió, sobretot en l'actitud mostrada al costat dels alumnes en defensa dels seus interessos com a col·lectiu, i el seu posicionament davant el sector més dur del claustre davant els canvis que la reforma educativa havia aportat. Es caracteritzà pel seu tarannà professional i humà en el context pedagògic de l'època i de la ciutat, i destacà la seva participació en la implantació, no exempta de dificultats, de l'ensenyament del català a les Escoles Normal i en el camp del magisteri. El 1939 fou depurada i separada del servei.


Matèries: Biografia ; Mestres ; Professores ; Pedagogues ; Dona ; Escoles de mestres ; Política educativa ; Renovació pedagògica ; República espanyola II ; Franquisme ; Repressió política ; Depuracions polítiques
Matèries: Bertran Vallès, Montserrat (1891-)
Matèries:Escola Normal de Tarragona
Àmbit:Torrelles de Foix ; Tarragona ; Lugo ; Jaén ; Terol
Cronologia:1891 - 1967 (esp. 1916 - 1961)
Autors add.:Gavaldà i Torrents
Autors add.:Jornades sobre Història de l'Educació (19es : 2010 : Olot )
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsPEHOC/article/view/278938/366670
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 19
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Elvira Godàs i Vila : l'experiència del CENU en primera persona / Jordi García i Farrero
Garcia i Farrero, Jordi


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 21 (novembre 2010), p. 77-98 (Dona i educació durant la monarquia alfonsina i la II Répública. En l'àmbit escolar) 
Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Mercès a les vivències de la mestra lleidatana Elvira Godàs i Vila (1917), la present comunicació pretén tornar a transitar per alguns dels passatges que componen aquells anys tan tràgics (1936-1939). En aquest cas, fa referència al que s'establí amb l'adveniment del Consell de l'Escola Nova Unificada (CENU). Per tant, l'experiència de l'Elvira servirà per donar un xic de llum a l'obra del CENU realitzada a les localitats de Barcelona, les Borges Blanques i Figueres i, així mateix, percebre les virtuts i dificultats d'aquell projecte educatiu tan engrescador que tenia el propòsit de superar l'escola tradicional. És important no oblidar que l'aparició d'aquesta organització educativa (29 de juliol del 1936) fou rebuda amb gran entusiasme, ja que aglutinà totes les forces polítiques contràries a l'aixecament feixista del general Francisco Franco i, al mateix moment, intentà unificar els dos moviments de renovació pedagògica més importants d'aquella època a casa nostra: l'escola nova i l'ensenyança racionalistaferreriana.


Matèries: Memòries ; Mestres ; Dona ; Institucions educatives ; Política educativa ; Guerra civil espanyola ; Educació ; Renovació pedagògica ; Antifeixisme
Matèries: Godàs i Vila, Elvira (1917-....)
Matèries:Consell de l'Escola Nova Unificada : CENU
Àmbit:Barcelona ; Borges Blanques, les ; Figueres ; Catalunya
Cronologia:1936 - 1939
Autors add.:Jornades sobre Història de l'Educació (19es : 2010 : Olot )
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsPEHOC/article/view/278937/366669
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 19
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Wenceslao Ayguals de Izco : educació i la dona com a liberal radical del segle XIX / Bartomeu Mulet Trobat
Mulet Trobat, Bartomeu


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 21 (novembre 2010), p. 77-98 (La dona i l'educació durant la Il·lustració i el Liberalisme. Altres àmbits socials) 
Resums en català, castellà i anglès.

W. Ayguals de Izco (Castelló, 1801 - Madrid, 1875) fou un castellonenc que en un moment determinat es va exiliar a les Illes (1840) pels seus plantejaments ideològics liberals. Tot un personatge en el marc dels Països Catalans, tant des del punt de vista polític com intel·lectual. Per ell, el tema de l'educació de la dona tenia un lloc preeminent. Els seus plantejaments els podem trobar a les seves obres literàries, eminentment de prosa fulletonesca. Plantejaments de tipus moralitzador i educador des d'un vessant republicà, amb influències del socialisme utòpic i liberal burgès. Plantejaments socials més progressistes que els de Fernán Caballero, pseudònim de Cecilia Böhl de Faber, conservadora, que buidava els plantejaments de l'esperit romàntic del seu temps. Més aviat representant del tradicionalisme monàrquic. La instrucció, segons Ayguals, ha de servir per ennoblir l'home i elevar el seu estatus econòmic. El seu pensament burgès sorgeix quan afirma que una persona sols admetrà el qualificatiu de "sensata" quan tingui instrucció. La crítica anava dirigida a la noblesa de sang, a la qual acusava d'inculta i ignorant, i deia que era un miracle trobar algú a les classes privilegiades que fos laboriós i útil a la societat. Com a síntesi del seu plantejament educatiu de la dona, podem dir que María, la hija de un jornalero (1845-1846, 2 toms, ambientada a Madrid) -novel·la per fascicles i social d'Ayguals- parla de les famílies humils, amb una educació per a la convivència, la llibertat i la fraternitat populista. Una literatura que anava dirigida fonamentalment a les dones, per la seva especial sensibilitat i pel paper que tenien com a elements de l'educació familiar.


Matèries: Pensament polític ; Educació de la dona ; Liberalisme ; Escriptors ; Novel·la ; Socialisme utòpic ; Republicanisme
Matèries: Ayguals de Izco, Wenceslau (1801-1875)
Àmbit:Castelló ; Països Catalans
Cronologia:1801 - 1875
Autors add.:Jornades sobre Història de l'Educació (19es : 2010 : Olot )
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsPEHOC/article/view/278936/366668
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 19
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'educació de les dones en la primera escola nocturna i dominical de Mataró (1858-1868) / Montserrat Gurrera i Lluch
Gurrera i Lluch, Montserrat


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 21 (novembre 2010), p. 55-75 (La dona i l'educació durant la Il·lustració i el Liberalisme. Altres àmbits socials) 
Resums en català, castellà i anglès.

En la comunicació hem vist com l'educació adreçada específicament a les dones adultes a Mataró s'inicia a mitjan segle XIX per les Germanes de Sant Felip Neri, congregació fundada per Marc i Gertrudis Castañé a la ciutat. El seu objectiu és dedicar-se a l'ensenyament, el catecisme, l'escola dominical, l'escola nocturna, els exercicis espirituals i el guiatge de senyoretes i vídues, però es concentren a ensenyar a nenes i joves obreres pobres. La seva acció queda emmarcada entre els anys 1858 i 1868, que són, respectivament, el de la seva fundació i el del desallotjament del convent per les revoltes. A escala local és la primera escola nocturna i dominical de què hi ha constància i, en el seu vessant estrictament educatiu, podem considerar-la la primera escola d'adults femenina; cal remarcar que es funda tot just l'any següent de la creació de la que es considera la primera d'Espanya, a Madrid. Aquest centre vol donar resposta a la necessitat d'atendre l'evangelització i, alhora, l'ensenyament de les noies obreres. La congregació pretén impartir uns coneixements bàsics que permetin exercir a les joves les seves funcions com a mestresses de casa i/o treballadores en un horari compatible amb les seves obligacions. És de destacar que una de les dades que tenim del centre és l'explicitació de la seva pedagogia. Amb tot, hem pogut veure com aquestes accions també incideixen a mantenir l'ordre social establert. Finalment, a partir del 1868 la comunitat s'estableix a Barcelona, però a Mataró, en persistir la necessitat, a poc a poc s'organitza una resposta per part de les mateixes obreres, sota la direcció del prevere F. Galí, i el 1874 obre l'escola del Sagrat Cor de Jesús.


Matèries: Educació ; Dona ; Educació de la dona ; Centres d'ensenyament ; Educació de persones adultes ; Formació ocupacional ; Escola religiosa
Àmbit:Mataró
Cronologia:1858 - 1868
Autors add.:Jornades sobre Història de l'Educació (19es : 2010 : Olot )
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsPEHOC/article/view/278935/366667
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 19
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Les mestres del Baix Empordà al segle XIX / Josep Lluís Barrasa Pinedo
Barrasa i Pinedo, Josep Lluís


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 21 (novembre 2010), p. 35-53 (La dona i l'educació durant la Il·lustració i el Liberalisme. En l'àmbit escolar) 
Resums en català, castellà i anglès.

Els documents inèdits consultats palesen que les mestres del Baix Empordà del segle XIX ompliren amb escreix un paper honorable en l'educació de les noies. Exerciren dignament la professió malgrat la manca de formació a què estaven sotmeses i malgrat les estretors obligades per uns sous humiliants. Algunes no pogueren conciliar la funció de mestra amb la de mare o esposa; d'altres hagueren de pledejar amb les autoritats locals per defensar els seus drets; poques cobraven amb puntualitat els misèrrims sous; la majoria desenvoluparen la seva tasca en locals considerats inadequats. Tanmateix, els documents analitzats trameten una opinió dels inspectors majoritàriament favorable a l'activitat de les mestres. De vegades, els pares i mares s'organitzaven per demanar la continuïtat d'alguna mestra de grans qualitats. La premsa reflectia un to de reconeixement i d'admiració per la feina desenvolupada per les mestres de la localitat. L'actuació del conjunt de les mestres constituí un avantatge social i cultural per a la població i el preludi de l'eclosió d'innovació pedagògica de finals del segle XIX i inicis del XX a Catalunya.


Matèries: Educació ; Dona ; Treball de la dona ; Educació de la dona ; Mestres ; Condicions de treball ; Condicions de vida ; Fonts documentals
Àmbit:Baix Empordà
Cronologia:1850 - 1914
Autors add.:Jornades sobre Història de l'Educació (19es : 2010 : Olot )
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsPEHOC/article/view/278934/366666
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 19
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'ensenyament de les nenes al segle XVIII als corregiments de Girona i Vic : entre la caritat i la indústria popular / Miquel Puig Reixach
Puig i Reixach, Miquel


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 21 (novembre 2010), p. 11-33 (La dona i l'educació durant la Il·lustració i el Liberalisme. En l'àmbit escolar) 
Resums en català, castellà i anglès.

Al segle XVIII d'escoles només ho eren les dels nens, perquè les de les nenes, malgrat tenir-ne el nom, constituïen una realitat ben diferenciada. L'àmbit ordinari de l'educació femenina era la llar, i quan saltava a l'esfera pública, solia fer-se sota els principis de la caritat, com es pot veure en diverses realitzacions fetes als corregiments de Vic (al qual pertanyia Olot) i Girona. En el darrer quart del segle XVIII, en aquest mateix àmbit territorial, sorgiren d'altres iniciatives escolars per a nenes arran de la intervenció de les autoritats governamentals que tenien la voluntat de promoure el progrés de les manufactures i del que s'anomenà la "indústria popular". Al final d'aquell segle el balanç dels avenços en l'ensenyament de les nenes en els corregiments de Girona i Vic seguia essent decebedor, tant per l'escàs nombre d'escoles de nenes que hi havia com, sobretot, perquè havien vist reforçat el seu paper de vehicular la dona cap al món del treball, ja fos domèstic o manufacturer.


Matèries: Dona ; Educació de la dona ; Centres d'ensenyament ; Beneficència ; Ensenyament professional
Àmbit:Girona, corregiment ; Vic, corregiment
Cronologia:[1701 - 1800]
Autors add.:Jornades sobre Història de l'Educació (19es : 2010 : Olot )
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsPEHOC/article/view/278933/366665
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



página 1 de 1

Base de datos  fons : Formulario avanzado

   
Buscar:
en el campo:
 
1     
2   
3