português | english | français | català

logo

Búsqueda en la base de datos

Base de datos:
fons
Buscar:
DRETS I PRIVILEGIS SENYORIALS []
Referencias encontradas:
Mostrando:
1 .. 20   en el formato [Estandar]
página 1 de 6
ir a la página                


1 / 120
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Excelmo. Señor. El Abad y Cabildo del Real Monasterio de Nuestra Señora de Ripoll, dizen, que de tiempo inmemorial y poco menos que 800 años, assistidos de donaciones, privilegios, decretos, provisiones y sentencias reales ... tienen possession cierta, legitima y muy justificada de la jurisdiccion civil y criminal, alta y baxa, mero y mixto imperio ...

Monestir de Santa Maria de Ripoll.


[Catalunya] : [s.n.], [post. a 1678]
[46] f. ; 31 cm
1 caplletra i reclams. Data més moderna al text: 1678. Amb: 15 documents entre butlles, sentències, concessions reials en llatí que proven la jurisdicció temporal de l'abat i monestir de Ripoll sobre la Vila i habitants.


Matèries: Senyoria ; Drets jurisdiccionals ; Monestirs ; Administració local ; Drets i privilegis senyorials
Matèries:Monestir de Santa Maria de Ripoll
Àmbit:Ripoll
Cronologia:[1678]
Autors add.:Reial Audiència de Catalunya
Accés: http://mdc.csuc.cat:91/u?/austriaUPF,9958
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 120
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Relacions entre el monestir i la parroquia de Camprodon / Julià Pascual
Pasqual i Pagès, Julià


En: 006806 IV Assemblea d'estudis del seu comtat (1980) : Actes i comunicacions. Volum 2. Besalú ; Olot : Amics de Besalú i el seu Comtat : Edicions el Bassegoda, DL 1983. p. 5-9


Matèries: Esglésies parroquials ; Monestirs ; Dominis jurisdiccionals ; Drets i privilegis senyorials ; Plet jurisdiccional
Matèries:Monestir de Sant Pere de Camprodon ; Església de Sant Pere de Camprodon
Àmbit:Camprodon
Cronologia:[904 - 1761]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/QuadernsAE/article/view/352118/443304
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Nacional de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Fundació Bosch i Cardellach; B. Ramon Vidal (Besalú); B. Carles Rahola (Girona); B. Marià Vayreda (Olot); B. Francesc Caula (Sant Joan les Fonts)


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 120
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Aspectos institucionales jurídico-públicos y de derecho feudal en la carta de franquicia de Bañolas de 1263 / Josep R. Solé, Manuel J. Peláez
Solé, Josep R.


En: 187736 IV Assemblea d'estudis del seu comtat (1980) : Actes i comunicacions. Volum 1. Besalú ; Olot : Amics de Besalú i el seu Comtat : Edicions el Bassegoda, DL 1983. p. 319-333


Matèries: Drets i privilegis senyorials ; Franqueses ; Carta de poblament ; Dret feudal ; Privilegi local ; Monestirs ; Càrregues senyorials ; Fonts documentals
Matèries:Monestir de Sant Esteve de Banyoles
Àmbit:Banyoles
Cronologia:1263
Autors add.:Peláez i Albendea, Manuel J.
Accés: https://www.raco.cat/index.php/QuadernsAE/article/view/352196/443360
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Nacional de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Fundació Bosch i Cardellach; B. Ramon Vidal (Besalú); B. Carles Rahola (Girona); B. Marià Vayreda (Olot); B. Francesc Caula (Sant Joan les Fonts)


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 120
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Senyoriu reial sobre Besalú : a propòsit de tres privilegis de Pere I per a Sant Pere de Besalú / Thomas N. Bisson
Bisson, Thomas N.


En: 006816 III Assemblea d'estudis sobre el Comtat de Besalú (1976) : Actes. [Besalú] : Amics de Besalú i el seu Comtat, DL 1980. p. 35-41


Matèries: Pere I el Catòlic ; Monestirs ; Dominis jurisdiccionals ; Administració reial ; Església ; Drets i privilegis senyorials
Matèries:Monestir de Sant Pere de Besalú
Àmbit:Besalú, comtat
Cronologia:[1171 - 1230]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/QuadernsAE/article/view/351889/443268
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Arxiu Nacional de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Fundació Bosch i Cardellach; B. Carles Rahola (Girona); B. Marià Vayreda (Olot); B. Ramon Vidal (Besalú); B. Francesc Caula (Sant Joan les Fonts); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell)


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 120
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Rendes i sufragis a la parròquia de Veciana (Anoia) / Josep Riba i Gabarró
Riba i Gabarró, Josep


En: 184055 Esglèsia i societat a la Catalunya del s. XVIII : Actes de les II Jornades d'Estudis d'Història Cervera, 29 i 30 de setembre - 1 d'octubre de 1989. Vol. 2: Comunicacions. Cervera : Universidad Nacional de Educación a Distancia, Centre Associat, 1990. p. 387-396



Matèries: Parròquies ; Règim senyorial ; Església ; Rendes eclesiàstiques ; Delmes ; Drets i privilegis senyorials
Matèries:Parròquia de Santa Maria de Veciana
Àmbit:Veciana
Cronologia:[1700 - 1800]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; B. Pública de Tarragona; B. Pública de Lleida; B. Comarcal Josep Finestres i Monsalvó (Cervera)


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 120
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Derechos señoriales y dominicales en la comarca de Gerona / [ressenya de:] P. N.P.



En: Anales del Instituto de Estudios Gerundenses. Gerona. Vol. 5 (1950) , p. 278-279 (Notas bibliográficas
Ressenya de:
- Masia de Ros, Àngeles. Derechos señoriales y dominicales en la comarca de Gerona. Tirada aparte del "Anuario de Historia del Derecho Español", t. XIX, p. 547-556 / Ángeles Masiá de Ros. Madrid, 1948-1949


Matèries: Ressenyes ; Drets i privilegis senyorials ; Drets dominicals
Àmbit:Gironès
Cronologia:[0000 - 1736]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/53416
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 120
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Per la ciutat de Manresa contra lo Pabordre / [Amigant, Fontanella]



[S.l.] : [s.n.], [post. a 1631]
[8] p.; 2o ; 29 cm
Fris i caplletra orn. "1631" és la data més moderna citada al text. Tít. obtingut de l'epígraf, precedit per la invocació pia: "Iesus Maria".



Matèries: Procés judicial ; Catedrals ; Església ; Drets i privilegis senyorials
Matèries:Seu de Manresa
Àmbit:Manresa
Cronologia:[1631]
Autors add.:Amigant, Joan ; Fontanella
Localització: Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 120
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Maresme medieval : exemples concrets de comunitats pageses [Fitxer informàtic] / Enric Subiñà i Coll ; [dirigida per Coral Cuadrada]
Subiñà i Coll, Enric


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2017
Dirigida per: Cuadrada i Majó, Coral. Universitat de Barcelona. Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica, 2017
1 recurs electrònic (988 p.)

L'estudi es proposa una visió de la vida quotidiana dels veïns de les viles de Mataró, d'Argentona i d'Òrrius, des de mitjans del segle XIV a finals del segle XV, partint de tres aspectes fonamentals per explicar-ho: la senyoria i els drets dominicals, el poblament i la societat. El primer capítol comença amb una breu introducció a la demografia de les tres parròquies que ha permès veure com Mataró augmentava molt la seva població en contrast amb Argentona i Òrrius on decreix lleugerament. S'ennumeren totes les senyories que hi havia, constatant una gran fragmentació senyorial pel que fa a la senyoria territorial, no la jurisdiccional que estava en mans dels castells respectius. La servitud i els mals usos, ens servirà per endinsar-nos en els remences, que sembla que representaven poc menys de la meitat dels habitants del territori durant la segona meitat del segle XIV. La senyoria comportava una sèrie d'exaccions i impostos senyorials, d'entre les quals destaca el lluïsme, el delme o el lloçol. Els censos emfitèutics era un altre de les rendes que es pagaven, principalment en espècie, malgrat que a mesura que anava avançant el segle XIV i el XV molts es van convertir en diner. Es tracten els destrets senyorials, els principals dels quals eren els molins i les ferreries, però també les escrivanies, el forn, el mercat, especialment important i dinàmic a Mataró, la carnisseria, i la pesca. Al territori, la totalitat del quatre molins d'aigua documentats es trobaven a la conca de la Riera d'Argentona. A Mataró, amb poca aigua, es va optar per construir un molí de vent a mitjan segle XV. Tot aquest territori estava poblat, bàsicament, de masos, sobretot a Argentona i a Òrrius. En canvi, Mataró va anar evolucionant, amb un poblament dispers predominant fins ben entrada la segona meitat del segle XIV, per acabar amb una gran majoria de focs "urbans" a finals del segle XV. Després de mitjans del segle XIV detectem un augment molt significatiu de les vendes de masos en detriment de la construcció de masies de nova planta. Els masos rònecs és un dels aspectes que hem pogut documentar més bé, i que dóna testimoni del que va representar el fenomen per al territori. Molts masos restaren abandonats abans de mitjans segle XIV, per bé que el seu procés d'enrunament s'aniria allargant, depenent dels casos, fins ben entrat el segle XV. Molts pagesos els van incorporar al seu patrimoni mitjançant compra o establiment, evidentment en condicions molt avantatjoses per part dels senyors. Pel que fa als preus dels masos, molt variables, sembla que tenien com a factor més determinant les càrregues que satisfeien en detriment del seu estat físic. L'estudi també confirma que els masos sovint tenien terres sota domini de diferents senyories, alhora que aquestes terres estaven molt fragmentades pel territori, documentant-se masos d'Argentona que tenien terres fins a set quilòmetres de la masia. La darrera part del capítol la dediquem al poblament agrupat, força destacat a Mataró, amb un gran impuls a finals del segle XIV i durant gran part del segle XV, amb la plaça del mercat com a eix central, amb el pou i forns comunals, les carnisseries i les botigues porticades. El darrer capítol es centra bàsicament en la família, en dos aspectes: el matrimoni i la mort. Veurem les estratègies matrimonials, on els cònjuges sovint trobaven la parella en la població d'origen o en la comarca, què representava la llegítima, i sobretot, què valia un dot. Un dels aspectes que permet conèixer millor l'entorn religiós del testador són els llegats religiosos, amb la qual cosa podem endinsar-nos en les esglésies i capelles de cada parròquia i conèixer, entre d'altres, els seus altars. Els llegats familiars ens apropen al seu entorn familiar. Clourem amb el paper i la importància de l'hereu o la pubilla i amb la clàusula final: l'hereu universal.


Matèries: Tesis doctorals ; Senyoria ; Nuclis de població ; Vida quotidiana ; Família ; Drets dominicals ; Règim senyorial ; Edat mitjana ; Població ; Feudalisme ; Mals usos ; Pagesia de remença ; Impostos-exaccions ; Molins ; Drets i privilegis senyorials
Àmbit:Mataró ; Argentona ; Orrius
Cronologia:[1350 - 1500]
Autors add.:Cuadrada i Majó, Coral (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/401438
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 120
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Concessió de la castellania de Berga al segle XVI / Josep Busquets
Busquets i Castella, Josep


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 28, núm. 100 (primavera-estiu 2009), p. 15-16 : il. (Dossier: El castell de Berga
Inclou transcripció de parts dels documents.


Matèries: Ferran II el Catòlic ; Drets i privilegis senyorials ; Castells ; Noblesa ; Fonts documentals
Matèries: Galceran de Pinós, Francesc (14??-15??) ; Gironella, Baró de
Matèries:Castell de Berga
Àmbit:Berga
Cronologia:1510; 1519
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Erol/article/view/199829/267314
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Institut Ramon Muntaner; B. Ramon Vinyes i Cluet (Berga); B. Guillem de Berguedà (Puig-reig)


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 120
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Un Mar de conflictes : la pesca a Roses durant l'antic règim, 1592-1835 / Marcel Pujol i Hamelink ; Presentació: Miquel Martí Llambrich
Pujol i Hamelink, Marcel


Roses : Ajuntament de Roses, 2014
347 p. : il. ; 22 cm (Assaig i recerca, 7) 
ISBN 9788461716333

De com s'organitzava el procés extractiu i els tributs que es pagaven, dels sistemes de pesca que s'usaven, de com eren les diferents embarcacions de pesca, de com es desenvolupava urbanísticament la població, de la relació amb el senyor feudal i els seus drets sobre la pesca, de les disputes entre els comtes d'Empúries i el monestir de Santa Maria de Roses, dels conflictes al llarg dels segles pels territoris de pesca, de les pugnes entre els sistemes de pesca tradicional i autòctons i els "importats", de l'evolució demogràfica i les activitats marítimes, del paper estratègic de la plaça forta i el naixement d'un poblament extramurs, de l'ocupació de l'espai litoral del barri de pescadors i els canvis que afectaren la trama urbana i els edificis del poder.



Matèries: Pesca ; Antic Règim ; Conflictivitat social ; Sistemes de pesca ; Impostos-exaccions ; Vaixells de pesca ; Desenvolupament urbà ; Règim senyorial ; Drets i privilegis senyorials ; Feudalisme ; Monestirs ; Noblesa ; Drets jurisdiccionals ; Plet jurisdiccional ; Evolució demogràfica ; Estructura urbana ; Barris ; Pescadors ; Edificis
Àmbit:Roses
Cronologia:1592 - 1835
Autors add.:Martí i Llambrich, Miquel (Pr.)
Autors add.:Ajuntament de Roses
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Víctor Català (L'Escala); B. Fages de Climent (Figueres); B. Carles Rahola (Girona); B. Jaume Vicens Vives (Roses)


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 120
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Monarquia, l'aristocràcia feudal i el desplegament del Cister a Catalunya / Maria Bonet Donato
Bonet i Donato, Maria


En: 128201 Actes del Primer Curs-Simposi sobre el Monaquisme Cistercenc : el Císter : poder i espiritualitat : 1150 - 1250. Santes Creus : Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, 2005. p. 153-180


Matèries: Monestirs ; Ordes religiosos ; Edat mitjana ; Monarquia ; Noblesa ; Feudalisme ; Violència feudal ; Poder polític ; Conquesta cristiana ; Ordes militars ; Drets i privilegis senyorials
Matèries:Cistercencs
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1000 - 1300]
Accés: http://usuaris.tinet.org/absc/catala/arxiu/publi/2publi/simposi 1/bonet.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Biblioteca Popular de Valls


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 120
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Economia monacal : treball i renda feudal en els monestirs cistercencs / Antoni Virgili
Virgili i Colet, Antoni


En: 128201 Actes del Primer Curs-Simposi sobre el Monaquisme Cistercenc : el Císter : poder i espiritualitat : 1150 - 1250. Santes Creus : Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, 2005. p. 75-97

Bibliografia.


Matèries: Monestirs ; Ordes religiosos ; Edat mitjana ; Economia ; Feudalisme ; Renda senyorial ; Agricultura ; Ramaderia ; Drets i privilegis senyorials ; Propietat eclesiàstica
Matèries:Cistercencs
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1100 - 1300]
Accés: http://usuaris.tinet.org/absc/catala/arxiu/publi/2publi/simposi 1/virgili.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Biblioteca Popular de Valls


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 120
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El repartiment de delmes a la Conca de Barberà i les Muntanyes de Prades a l'època moderna / Josep M. Grau i Pujol
Grau i Pujol, Josep M. Tomàs


En: Aplec de Treballs : revista del Centre d'Estudis de la Conca de Barberà. Montblanc, núm. 32 (2014) , p. 113-120 : il. (Història moderna
Número homenatge al Ball de Bastons de Montblanc i a Josep M. Carreras Vives.

Treball que presenta un document del segle XVIII utilitzat pels arrendataris de drets senyorials que informa sobre la participació dels delmes en els municipis de la Conca de Barberà i Muntanyes de Prades inclosos en la diòcesi de Tarragona.


Matèries: Impostos-exaccions ; Règim senyorial ; Drets i privilegis senyorials ; Delmes ; Arrendament de serveis ; Fonts documentals
Àmbit:Conca de Barberà ; Prades, serra de
Cronologia:[1701 - 1800]
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Aplec/article/view/282412/387416
Localització: B. Pública de Tarragona; B. Centre de Lectura de Reus; Biblioteca de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Barcelona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 120
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Hug Roger III, últim comte del Pallars / Llorenç Sànchez i Vilanova
Sànchez i Vilanova, Llorenç


[La Pobla de Segur] : Història i Cultura del Pallars, DL 1986
95 p. ; 22 cm (Història i cultura del Pallars, 3) 
ISBN 8439861044



Matèries: Comtats ; Noblesa ; Biografia ; Militars ; Drets i privilegis senyorials ; Feudalisme ; Guerra civil catalana
Matèries: Hug Roger III de Pallars (1430-1503) ; Pallars, Comte de
Àmbit:Pallars, comtat ; Pallars Sobirà
Cronologia:[1430 - 1503]
Autors add.:Història i Cultura del Pallars. Associació
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; B. Pública de Lleida; B. Esterri d'Àneu; Biblioteca Municipal (El Pont de Suert); Biblioteca Pública de Sort; B. Pública Maria Barbal (Tremp)


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 120
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Dos documents dels Cruïlles a la vila de Calonge (segle XV) / Maria Vilar Bonet
Vilar i Bonet, Maria


En: Estudis del Baix Empordà. Sant Feliu de Guíxols, núm. 23 (2004) , p. 37-44 : il.

Aquest estudi es basa en dos documents reials. Un de 1437, per virtut del qual Calonge passà de la jurisdicció senyorial dels Cruïlles a la jurisdicció reial. L'altre, de 1463, és un document de Joan II, dirigit a Martí Guerau de Cruïlles, en el qual relata la participació d'aquest noble en la guerra del monarca. També la derogació dels privilegis de Calonge, a causa de la seva rebel·lió, i la donació de la jurisdicció de dita vila a Martí Guerau i als seus successors.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Fonts documentals ; Administració reial ; Senyoria jurisdiccional ; Drets i privilegis senyorials ; Alfons IV el Magnànim ; Joan II
Matèries: Cruïlles, família
Àmbit:Calonge
Cronologia:1437; 1463
Accés: http://raco.cat/index.php/EBE/article/view/272733/360951
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 120
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Els Monestirs com a part de l'estratègia dels comtes d'Urgell en el control del territori. El cas de Santa Cecília d'Elins (881-1085) / Climent Miró i Tuset
Miró i Tuset, Climent


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. Annals 2012-13, núm. 8 (novembre 2014), p. 349-360 : il.
Notes. Resum en català i anglès.

A través de donacions, els comtes engrossien els béns d'uns monestirs que aviat van passar a formar part de la seva estratègia de control territorial. En aquesta comunicació tractaré el cas de Santa Cecília d'Elins i la seva relació amb els comtes d'Urgell durant l'Alta Edat Mitjana. Santa Cecília d'Elins va ser fundat en temps del comte Guifré d'Urgell, poc abans del 881, any en què va rebre un precepte d'immunitat per part de Carloman. Més endavant, en temps de Sunifred II, aquest cenobi va rebre del comte tot un territori i béns situats a Salinoves, a l'actual Baronia de Rialb. En època de Borrell II, el monestir va consolidar el seu domini central, en perjudici de les comunitats d'habitants de la vall, centrada a la vila de Pallerols. Més endavant, el comte Ermengol I va continuar amb la política de reforç del cenobi a través de donacions, com la de Castilló, una àrea de muntanya rica en pastures, fusta i possiblement minerals (.).


Matèries: Alta edat mitjana ; Monestirs ; Comtats ; Drets i privilegis senyorials ; Poder local ; Fonts documentals
Matèries:Monestir de Santa Cecília d'Elins
Àmbit:Urgell, comtat ; Montferrer i Castellbó
Cronologia:881 - 1085
Autors add.:Col·loqui d'Estudis Transpirinencs (8è : 2013 : Núria )
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/view/284132
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Universitat de Barcelona; UAB: Sibhil·la; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 120
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Els delmes de la vall de Camprodon (segles X-XIV) / Elvis Mallorquí
Mallorquí i Garcia, Elvis


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. Annals 2012-13, núm. 8 (novembre 2014), p. 111-130 : il. map.
Bibliografia i notes. Resum en català i anglès.

L'any 904 va ser consagrada l'església de Sant Pere de Camprodon. El bisbe de Girona va dotar-la amb els delmes i les primícies de diverses vil·les i vilars. Es tracta de la certificació que s'havia iniciat el procés de parroquialització tant al bisbat de Girona com al comtat de Besalú. Gràcies a l'estudi aprofundit del Llibre verd del bisbe de Girona, escrit entre els anys 1362-1371, coneixem com es repartien els delmes de tot el bisbat en aquest moment i, fins i tot, tenim algunes dades sobre com es recaptaven i com es pagaven. En relació amb la vall de Camprodon i, en concret, amb les parròquies de Setcases, Tregurà, Vilallonga de Ter, Llanars i Molló, destaca el fet que eren delmes dels més valuosos de tot el bisbat, cosa que cal vincular al fort pes que aquí devien tenir els delmes de la llana. De fet, un altre aspecte que sobta és el gran nombre de porcions de delmes d'unes quantes parròquies de l'alta Garrotxa que havien adquirit vilatans de Camprodon. És possible que aquestes dues circumstàncies estiguin relacionades amb el desenvolupament econòmic de la vila de Camprodon i, en concret, de l'activitat comercial a l'entorn de la llana. Per comprovar-ho, en la present comunicació volem explorar els documents relatius als delmes de les parròquies de l'alta vall del Ter per tal d'aprofundir en el coneixement d'aquest element essencial de l'economia local que explica l'enriquiment d'un grup de comerciants de la vila de Camprodon fins al punt que compren porcions a petits cavallers rurals, potser arruïnats.


Matèries: Parròquies ; Monestirs ; Rendes eclesiàstiques ; Drets i privilegis senyorials ; Béns comunals ; Pastures ; Fonts documentals
Àmbit:Camprodon, vall de
Cronologia:904 - 1371
Autors add.:Col·loqui d'Estudis Transpirinencs (8è : 2013 : Núria )
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/view/284115
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Universitat de Barcelona; UAB: Sibhil·la; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 120
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Baronia de Torredembarra a l'edat moderna / Salvador-J. Rovira
Rovira i Gómez, Salvador J.


Torredembarra : Patronat Municipal de Cultura, 2003
151 p. : il. ; 24 cm (Memòries de la Torre, 2) 
Index onomàstic, toponímic i de matèries. Inclou capítols dedicats als senyors i llurs famílies, l'administració senyorial, privilegis i drets senyorials, la reserva senyorial, el Castell i relacions amb els vassalls.



Matèries: Baronies ; Senyoria ; Drets i privilegis senyorials
Matèries: Icard, família
Matèries:Castell de Torredembarra
Àmbit:Torredembarra ; Tarragonès
Cronologia:1500 - 1900
Localització: B. Mestra Maria Antònia (Torredembarra); B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 120
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El testament de Recosind d'Almafar. 14 d'abril de l'any 1002. Document n. 372, Cartulario de Sant Cugat del VAllés. Vol. II. CSIC. Barcelona. 1947 / Jaume Vendrell i Condeminas
Vendrell i Condeminas, Jaume


En: 144852 Territori de frontera a l'Alta Edat Mitjana. actes de la VI Trobada d'Estudiosos i Centres d'Estudis d'Eramprunyà : 16 de novembre de 2013, Sant Boi de Llobregat, Barcelona : Centre d'Estudis Santboians, 2013. p. 48-62

Bibliografia.


Matèries: Alta edat mitjana ; Fonts documentals ; Testaments ; Noblesa ; Cavallers ; Tinença de la terra ; Pagesia ; Agricultura ; Ramaderia ; Drets i privilegis senyorials
Matèries: Almafar, Recosind d'
Àmbit:Eramprunyà, baronia ; Vallès Occidental ; Vallès Oriental ; Barcelona
Cronologia:1002
Accés: http://centredestudis.gava.ppe.entitats.diba.cat/wp-content/uploads/sites/10/2013/11/Testament_de_Recosind.pdf
Localització: ;


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 120
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Els Molins d'oli d'Arbeca / Jesus Elies Capdevila
Elies i Capdevila, Jesús


En: 120853 Solcs de terra: V Trobada d'Estudiosos de la Comarca de Les Garrigues. La Granadella, 29 d'octubre de 2005. Juneda : Fonoll, 2006. p. 95-100 : il
 (Història contemporània



Matèries: Molins d'oli ; Indústria de l'oli ; Fonts documentals ; Olivera ; Drets i privilegis senyorials
Àmbit:Arbeca
Cronologia:[1518 - 1939]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; B. Marquès d'Olivart (Les Borges Blanques); B. Municipal (L'Albagés); B. Josep Bellet i Falcó (Castelldans); B. Emili Pujol (la Granadella); B. Mossèn Ramon Muntanyola (l'Espluga de Francolí)


Enllaç permanent a aquest registre



página 1 de 6
ir a la página                

Base de datos  fons : Formulario avanzado

   
Buscar:
en el campo:
 
1     
2   
3