La Política insaculadora de Carlos III, el archiduque, en Cataluña (1705-1711) / Eduard Martí Fraga
Martí Fraga, Eduard


En: Revista de Historia Moderna : Anales de la Universidad de Alicante. Alicante, núm. 42 (2024) , p. 324-350 (Varia) 
Exemplar dedicat a: "La reacción ante el desastre durante la Edad Moderna: protocolos de intervención, circulación de la información y construcción de discursos". Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.

A principis de 1707 la ciutat de Manresa protestava a Carles III, l'arxiduc, perquè havia manat insacular a la ciutat a persones que no tenien les qualitats requerides per les constitucions municipals. Seguint el parer de la Real Audiència, el monarca reconeixia el seu error i acceptava les indicacions del municipi sobre les llistes, reservant-se únicament "la facultad de insacular en los lugares que vacan por falta de sujetos que tengan las calidades, dándoles permisos que desde ahora procediesen a la extracción de consellers y otros oficios". Aquest episodi mostra que la capacitat que tenia de manipular els nomenaments de la primera insaculació dels municipis catalans no era absoluta, perquè estava limitades per les normatives municipals. Això, alhora, sembla qüestionar la visió tradicional que s'ha tingut sobre la política municipal que va dur a terme Carles III durant els anys del seu regnat a Catalunya. Josep M. Torras Ribé considerava que, malgrat la falta d'estudis, les dades recollides semblaven mostrar l'existència d'una "decidida política intervencionista" del monarca austríac en les insaculacions municipals catalanes. L'objectiu d'aquest treball és avançar en la línia de treball plantejada per Torras Ribé: aportar noves dades sobre la política insaculatoria de Carles III l'arxiduc a Catalunya per a conèixer millor el seu abast, el seu funcionament i algunes particularitats. Això és possible a partir de la documentació conservada en l'Archivio di Stato de Nàpols i en l'Arxiu Històric Nacional, poc treballada fins al moment i que proporcionen una llum nova.

Gremis en armes a la Barcelona moderna (1640-1714). El Consell de Cent, la Coronela i el gremi de revenedors en la defensa de la ciutat / [ressenya] David Ferré i Gispets
Ferré i Gispets, David


En: Studia historica. Historia medieval. Salamanca. Vol. 46, núm. 2 (2024) , p. 476-479 (Reseñas) 
Exemplar dedicat a: "Mediar con la palabra. Secretarios y traductores de lenguas en la monarquía de España (1516-1714)".
Ressenya de:
- Jurado Riba, Víctor J.. Gremis en armes a la Barcelona moderna (1640-1714). El Consell de Cent, la Coronela i el gremi de revenedors en la defensa de la ciutat. Barcelona : Associació Antic Gremi Revenedors, 2023 (Colección Beca de Investigación núm. 2)

El Consejo de Ciento / Joaquín Batet y Paret
Batet i Paret, Joaquim


En: Revista de Gerona. Tomo XIII. Año XIV, núm. 7 (julio 1889), p. 193-198

Oráculos de la nación catalana. El poder y la representatividad política de las instituciones catalanas en el paso del siglo XVII al XVIII / Eduard Martí Fraga
Martí Fraga, Eduard


En: Hispania. Madrid. Vol. 83, núm. 275 (2023) , 19 p. (Sección monográfica) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

La Diplomacia del Consell de Cent de Barcelona (siglos XVI-XVII) / Mathias Ledroit
Ledroit, Mathias


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 43-1 (2023) , p. 207-235 (Dossier. La Corona de Aragón : ¿un imperio en el imperio?) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

En les dues últimes décades, s'han publicat diversos estudis dedicats als procuradors de la Monarquia Hispànica que circularen entre les comunitats de súbdits i la cort al llarg dels segles XVI i XVII. El Consell de Cent de Barcelona enviava procuradors amb títol de síndic o d'ambaixadors segons els casos, amb l'objectiu de defensar els seus propis interesos, però també els d'altres municipis catalans. Aquest mecanisme ha suscitat poc interés y ha estat considerat una pràctica destinada a pal·liar l'absentisme reial i la rarefacció de les Corts. Sense negar aquesta dimensió important, aquest article pretén posar de relleu que aquesta diplomàcia també fou una eina que permeté al Consell de Cent interactuar amb les demés comunitats de súbdits, tant a la cort com entre els diferents centres polítics de la Corona d'Aragó.

Regir la ciudad: el gobierno municipal de Barcelona durante el reinado de Joan II / Laura Miquel Milian
Miquel Milian, Laura


Barcelona : Fundació Noguera, 2023
405 p. ; 24 cm (Estudis, 89) 
Inclou índex i referències bibliogràfiques.
ISBN 9788413034522

El punt de partida d'aquest treball es la tesi titulada La guerra civil catalana i la crisi financera de Barcelona durant el regnat de Joan II (1458-1479), i guardonada amb la beca "Notari Raimon Noguera" en Història Medieval de 2020. El propòsit principal de la tesi era estudiar les finances municipals de Barcelona durant el segle XV i observar fins a quin punt aquest indicador econòmic podria servir per establir l'impacte de l'anomenada "crisi baix medieval" a la capital catalana, una qüestió que resultava fonamental a l'hora de determinar l'abast d'aquesta crisi al Principat de Catalunya i, per extensió, a la Corona d'Aragó. A banda, l'estudi de les finances municipals de Barcelona durant el regnat de Joan II contribueix també al millor coneixement de la ciutat i la seva principal institució de govern, el Consell de Cent, durant una època que presenta encara força clarobscurs: el Quatre-cents. Certament, ja existien alguns importants estudis de referència sobre aquella centúria, però cap d'ells havia parat esment ni aprofundit en el procel·lós regnat de Joan II ni en l'episodi traumàtic de la guerra civil.n cop acabada la tesi doctoral i a l'hora de pensar en la seva publicació es va voler prioritzar de manera particular l'estudi de caire institucional que s'havia dut a terme del municipi. S'havia centrat bàsicament en els seus òrgans de govern i en aquells vinculats a l'administració financera, inclosa la Taula de Canvi, i són precisament aquestes institucions les protagonistes d'aquest llibre. (Editorial).

Regir la ciutat : el govern municipal de Barcelona durant el regnat de Joan II / Laura Miquel Milian
Miquel Milian, Laura


Barcelona ; Lleida : Fundació Noguera : Pages Editors, 2023
401 p. ; 24 cm (Estudis, 89) 
Inclou índex i referències bibliogràfiques.
ISBN 9788413034522

El punt de partida d'aquest treball es la tesi titulada La guerra civil catalana i la crisi financera de Barcelona durant el regnat de Joan II (1458-1479), i guardonada amb la beca "Notari Raimon Noguera" en Història Medieval de 2020. El propòsit principal de la tesi era estudiar les finances municipals de Barcelona durant el segle XV i observar fins a quin punt aquest indicador econòmic podria servir per establir l'impacte de l'anomenada "crisi baix medieval" a la capital catalana, una qüestió que resultava fonamental a l'hora de determinar l'abast d'aquesta crisi al Principat de Catalunya i, per extensió, a la Corona d'Aragó. A banda, l'estudi de les finances municipals de Barcelona durant el regnat de Joan II contribueix també al millor coneixement de la ciutat i la seva principal institució de govern, el Consell de Cent, durant una època que presenta encara força clarobscurs: el Quatre-cents. Certament, ja existien alguns importants estudis de referència sobre aquella centúria, però cap d'ells havia parat esment ni aprofundit en el procel·lós regnat de Joan II ni en l'episodi traumàtic de la guerra civil.n cop acabada la tesi doctoral i a l'hora de pensar en la seva publicació es va voler prioritzar de manera particular l'estudi de caire institucional que s'havia dut a terme del municipi. S'havia centrat bàsicament en els seus òrgans de govern i en aquells vinculats a l'administració financera, inclosa la Taula de Canvi, i són precisament aquestes institucions les protagonistes d'aquest llibre. (Editorial).

El Portal dels Consellers del monestir de Pedralbes. Un exemple de construcció "en lo modo y manera"del segle XVI / Anna Castellano-Tresserra
Castellano i Tresserra, Anna


En: 236476 Estudis sobre ceràmica i arqueologia de l'arquitectura : homenatge al Dr. Alberto López Mullor : Barcelona, 14 de maig de 2018, Bellaterra, 15 i 16 de maig de 2018. Barcelona : Servei de Patrimoni Arquitectònic Local Diputació de Barcelona : Museu d'Història de Barcelona, Ajuntament de Barcelona : Museu d'Arqueologia de Catalunya, Generalitat de Catalunya : Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana Universitat Autònoma de Barcelona, 2020. p. 563-569 : il


El 1576 es va acordar el contracte del nou portal del Monestir de Pedralbes entre els regidors de la ciutat de Barcelona i el mestre d'obres, Bartomeu Brufal. Un cop finalitzada la construcció del mur perimetral del complex original, aquest portal s'afegia i s'anteposava al ja existent des de l'origen de la fundació del monestir el 1327. L'aixecament d'un nou portal a càrrec del Consell de Cent obeïa a la protecció que aquesta institució oferia al cenobi per petició feta per la seva fundadora, la reina Elisenda de Montcada, l'any 1357, i al deteriorament que en aquell moment presentaven certes parts de l'edifici. La descripció detallada de la construcció d'aquest portal, analitzat en relació al plànol més antic que el monestir conserva, proporciona informació interessant per conèixer els sistemes d'edificis d'aquest moment.

L'Ebre : ruta fluvial indispensable per a l'abastament de la catalunya baixmedieval [Fitxer informàtic] / Josep Maria Vidal Marcos ; [dirigit per: Ignasi J. Baiges i Jardí]
Vidal Marcos, Josep Maria


2019
Dirigida per: Baiges i Jardí, Ignasi J.. Universitat de Barcelona. Facultat de Geografia i Història, 2019
1 recurs electrònic
Treball final de grau (Història).

El present treball aborda, en primer lloc, la temàtica de la navegació fluvial a través del riu Ebre, eix vertebrador de les comunicacions i vincle d'unió, tant cultural com material, entre els pobles i persones de la Corona d'Aragó durant l'època Baixmedieval. A la vegada s'analitza la gran contribució del riu en l'abastament del territori; la relació entre els diferents centres de producció; el rol dels mercaders; els impostos i la intervenció de les universitats, sobretot en temps de caresties, dedicant una especial atenció a les actuacions del Consell de Cent de la ciutat de Barcelona per garantir l'abastament de forment a la ciutat, entre elles la compra de la Baronia de Flix i La Palma.

Enfrontament entre canonges i consellers a la premsa de fa quatre segles / un text de Jaume Fabre
Fabre i Fornaguera, Jaume


En: Serra d'Or. Barcelona, núm. 761 (maig 2023), p. 58-59

No estaria bé que un conseller se trobàs per ditas cosas escrit en blanch y en negre. Les visites del Consell de Cent de Barcelona, 1564-1714 / Ricard Torra-Prat
Torra i Prat, Ricard


En: 233076 Les Corts jurisdiccionals a la Corona d'Aragó (S. XI-XVIII) : fonts per al seu estudi. Girona : Associació d'Història Rural : Centre de Recerca d'Història Rural Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona: Documenta Universitaria, 2022

El Concepte nació en els dietaris del Consell de Cent barceloní i la Diputació del General catalana en temps de canvi dinàstic i guerra successòria (1700-1714) / Cristian Palomo Reina
Palomo Reina, Cristian


En: Manuscrits : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 39-40 (2019) , p. 137-162
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

En aquest article realitzarem una anàlisi quantitativa i semàntica del concepte nació en les seves formes terminològiques singulars i plurals pròpies dels idiomes català, castellà i llatí, contingudes en dietaris institucionals del Consell de Cent de Barcelona i de la Diputació del General de Catalunya. El període analitzat serà el del conflicte dinàstic pel tron de la Monarquia Hispànica que es va produir a principis del segle XVIII entre les cases d'Àustria i de Borbó, i els seus respectius aliats. Prestarem especial atenció a aquelles accepcions del concepte que puguin tenir connotacions polítiques, tant pel paper exercit pel factor polític en la construcció de les identitats col·lectives de tipus patriòtic durant l'Antic Règim com per la qüestió historiogràfica concreta sobre si nació posseïa, o no, significació política en els temps anteriors a les revolucions liberals. Finalment, es farà un balanç per observar les tendències del terme nació en la predita. font documental.

Jachme dez Torrent : una figura interessant de la decadència / Josep de C. Serra i Ràfols
Serra i Ràfols, Josep de C.


En: Revista de Catalunya. Barcelona. Any III, Vol. V, núm. 27 (setembre 1926), p. 241-247
Notes a peu de pàgina.

El Fons Barraquer de l'Arxiu Nacional de Catalunya, 700 anys de genealogia i patrimoni / per Carles Serret i Bernús, Roger Mirabent i Zenón
Serret i Bernús, Carles


En: 155136 Després de les Noves Plantes : canvis i continuïtats a les terres de parla catalana. Actes del IX Congrés de la CCEPC (Cervera, 21 i 22 de febrer de 2014). Valls ; [Barcelona] ; [Móra la Nova] ; [Lleida] : Cossetània : Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana : Institut Ramon Muntaner : Institut d'Estudis Ilerdencs, 2014. p. 553-564

Bibliografia.

El Consell de Cent de Barcelona, una senyoria feudal en el territori. El cas de la vila de Sabadell (s. XV) / Lluís Sales Favà
Sales i Favà, Lluís


En: Arraona. Sabadell. 4a època, núm. 38 (2019-2020) , p. 48-59 : il. (Dossier) 
Notes.

Al llarg del segle xv, Sabadell transità per un període de domini jurisdiccional del Consell de Cent de Barcelona. L'article analitza diferents àrees governatives sobre les quals van tenir incidència els prohoms barcelonins, fet que evidencia que la ciutat va actuar com un veritable poder feudal. L'estudi fa especial èmfasi en l'exercici de la justícia. A través d'exemples principalment exhumats del fons Baronies de la ciutat de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, s'indica que la ciutat habilità un marc judicial que fou emprat per tots els estaments socials de Sabadell i que afectava diferents àmbits contenciosos.

Rafel Casamitjana i d'Erill, Conseller en Cap al final de la Guerra dels Segadors / Núria Casamitjana Cucurella
Casamitjana i Cucurella, Núria


En: Querol : Revista Cultural de Cerdanya. Puigcerdà, núm. 16 (primavera 2015), p. 30-37 : il.
Referències bibliogràfiques.

La Drassana Reial de Barcelona a l'edat mitjana : organització institucional i construcció naval a la Corona d'Aragó / Albert Estrada-Rius
Estrada i Rius, Albert


Barcelona : Museu Marítim de Barcelona, DL 2004
253 p. ; 24 cm (Estudis. Museu Marítim de Barcelona, 4) 
ISBN 8488810660

Un Siglo decisivo. Barcelona y Cataluña, 1550-1640 / [ressenya de:] Xavier Gil Pujol
Gil i Pujol, Xavier


En: Revista de Historia Industrial. Barcelona, núm. 21 (2002) , p. 229-233
Ressenya de:
- Garcia i Espuche, Albert. Un siglo decisivo. Barcelona y Cataluña, 1550-1640 / Albert García Espuche. Madrid : Alianza, 1998

La Participació política dels menestrals en el govern de la Barcelona medieval / Eduard Juncosa
Juncosa Bonet, Eduard


En: Barcelona quaderns d'història. Barcelona, núm. 24 (2017) , p. 67-80
Número monogràfic: Els Gremis de Barcelona.

Els Gremis i el govern municipal : participació i representació corporativa al Consell de Cent en època moderna / Jaume Dantí
Dantí i Riu, Jaume


En: Barcelona quaderns d'història. Barcelona, núm. 24 (2017) , p. 81-112
Número monogràfic: Els Gremis de Barcelona.