Història de la vegetació i ús del territori durant el Neolític a l'Estany de Banyoles / Jordi Revelles
Revelles López, Jordi


En: UAB divulga (Març 2016)

A través de l'estudi de la successió de vegetació i dades sedimentològiques, geoquímiques i geomorfològiques provinents de l'Estany de Banyoles (Girona), una recerca ha demostrat que l'Holocè mitjà va estar marcat per canvis climàtics d'aridesa i refredament i per l'ús territorial propi del neolític. La informació obtinguda és útil per a comprendre l'evolució ambiental i la història de la vegetació durant aquesta era i els rols que han tingut les progressives variacions climàtiques i la influència humana en tot plegat.

Estudi dels fluxos de calor i massa a l'Estany de Banyoles : memòria / Jordi Colomer
Colomer, Jordi


1992
Universitat Autònoma de Barcelona, Facultat de Ciències. Institut d'Ecologia Aquàtica, 1992
158, [18] p., relligat : il. ; 30 cm
Treball de recerca. Bibliografia.

Palaeoenvironmental and palaeoclimatic reconstruction of the Latest Pleistocene of L'Arbreda Cave (Serinyà, Girona, northeastern Iberia) inferred from the small-mammal (insectivore and rodent) assemblages / Juan Manuel López-García, Narcís Soler i Masferrer, Julià Maroto, Joaquim Soler i Subils, Gabriel Alcalde, Maria Bennàsar, Francesc Burjachs i Casas



En: Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology. vol. 435 (2015) , p. 244-253

L'Arbreda Cave is one of the southernmost of the Reclau Caves (Serinya, Girona, northeastern Iberian Peninsula), located between the west margin of the Pla d'Usall and the Serinyadell river, at an altitude of about 211 m a.s.l. The Pla d'Usall forms part of the Banyoles-Besald Basin, which is bounded by Eocene and Neogene reliefs. It is filled with sediments of Plio-Pleistocene age. The cave is a shelter formed by travertine cascades with a degree of karstification, and contains sedimentary deposits ranging from the end of the Middle Pleistocene to the Early Holocene, thus constituting an important archaeo-palaeontological record for an understanding of the prehistoric occupation of northeastern Iberia. It is one of the most complete and best-dated terrestrial sequences in Iberia from the Mousterian to the Early Holocene period. In this paper we present a palaeoenvironmental and palaeoclimatic reconstruction of the sequence based on non-flying small mammals (insectivores and rodents) and pollen analyses. The environmental and climatic results, together with the absolute dating of the sequence and direct comparison with NorthGRIP delta O-18 and the sea-surface temperatures (SST) of the Alboran Sea, allow us to identify various climatic periods within our sequence: a cold period between interstadials 12 and 10 in Level I, probably interstadial 10 in Level H-2 the Last Glacial Maximum (LGM) in Levels C and B, the Bolling-Allered interstadial (B/A) in Level A, and the Preboreal/Boreal (Pr/B) in the Terra Rossa.

Notes breus sobre la meteorologia local / Josep Pascual
Pascual i Massaguer, Josep


En: Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí. Torroella de Montgrí (1988) , p. 13-16 : il.
Notes.

Inundacions de Tarragona al segle XVIII : comportament meteorològic i resposta administrativa / Manel Camafort
Camafort, Manel


En: Kesse: butlletí del Cercle d'Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver. Tarragona, núm. 54 (2022) , p. 96-123
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Aquest article és una posada en comú de les conseqüències de les pluges extraordinàries que van depositar-se a la ciutat i el terme de Tarragona al segle xviii. El recull analitza la resposta humana de l'administració i la població, a més del comportament sobre el medi d'aquestes topades climatològiques.

Dades per a la història del clima : les rogatives per la pluja a la Conca de Barberà (ss. XVIII-XIX) (i II) / Josep M. Grau Pujol, Roser Puig Tàrrech
Grau i Pujol, Josep M. Tomàs


En: Espitllera : Revista d'informació montblanquina. Montblanc. Segona època, Núm. 98 (agost 1995), p. 24-27 (Història) 
Notes.

Dades per a la història del clima : les rogatives per la pluja a la Conca de Barberà (ss. XVIII-XIX) (I) / Josep M. Grau Pujol, Roser Puig Tàrrech
Grau i Pujol, Josep M. Tomàs


En: Espitllera : Revista d'informació montblanquina. Montblanc. Segona època, Núm. 97 (maig-juny 1995), p. 27-31 (Història) 
Notes.

Quatre notes climatològiques a l'Alcanar sis-centista / Jordi Sancho Parra
Sancho Parra, Jordi


En: Lo Rafal. Alcanar, núm. 141 (primer semestre 2022), p. 20-21 : il. (Memòria) 

Orfes d'estudis sobre el clima i les seves variacions a la nostra zona, apuntem quatre dates dels mals anys ara que tornem a sofrir llevantades, borrasques, sequeres i danes.

Interpretació climàtica de 50 anys d'història meteorològica i fenològica a la Serra d'Almos / Clara Campos Borrell
Campo Borrell, Clara


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 32 (2022) , p. 385-390 : il. (Recerca jove) 
Resums en català, castellà i anglès.

Els objectius d'aquest treball de recerca són analitzar les temperatures màxima, mínima i mitjana per mesos del període 1971-2020, la pluviometria per estacions i la fenologia de certes espècies vegetals triades, tot centrant-me en tres fenofases (floració, maduració i caiguda de fulles). L'anàlisi posteriorment servirà per extreure'n alguna conclusió i relacio nar-ho amb el canvi climàtic. Per poder dur a terme aquesta anàlisi vaig utilitzar les dades meteorològiques i fenològiques que el meu avi, Josep Borrell, havia anat apuntant al llargs dels darrers cinquanta anys.

Crisis climática y conflicto urbanístico : la ciudad de Barcelona y su desarrollo extramuros durante la parte final de la Pequeña Edad del Hielo (1840-1920) / Gerard Piera, Mariano Barriendos, Josep Barriendos
Piera i Gisbert, Gerard


En: Rubrica Contemporania. Bellaterra. Vol. 11, núm. 21 (2022) , p. 71-92 (Dossier) 
Númrto dedicat a: "La Historia ambiental, ¿de la periferia a la centralidad?". Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

L'estudi de les interaccions entre condicions climàtiques adverses i processos socioeconòmics en època històrica permet detectar i analitzar, des d'un punt de vista interdisciplinari, la presència de conflictes, problemes i la presa de decisions d'administracions i grups socials. El procés d'enderrocament del perímetre defensiu de Barcelona a partir de 1854 és un cas d'estudi que permet veure com els episodis de pluges torrencials de la part final de la Petita Edat del Gel reactiven un sistema fluvial altmedieval en una trama urbana posterior que no contemplava aquest risc. Davant l'evidència d'una situació de freqüents impactes en l'activitat urbana, es pot descriure la percepció i les reaccions de les administracions competents, les mesures que adopten i els seus efectes, des d'una simple gestió de l'emergència fins a la construcció d'un sistema de drenatge complet que substitueix l'efecte protector de les muralles medievals.

Volem que plogui : rogatives contra la sequera / text de Josep M. Bunyol ; amb l'assessorament de Mariano Barrendos
Bunyol, Josep Maria


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 245 (agost 2022), p. 60-63 : il. (Reportatge. Edat moderna) 

The 2-3 November 2015 flood of the Sió River (NE Iberian Peninsula): a flash flood that turns into a mudflow downstream / J. Balasch, J. Ruiz, R. Rodríguez, J. Tuset, X. Castelltort, M. Barriendos, D. Pino, J. Mazon



En: European Geosciences Union General Assembly. "Geophysical Research Abstracts". Viena : [s.n.], 2016, p. 1


Historical and recent evidence shows that many floods in the interior of Catalonia (NE Iberian Peninsula) usually have such a great sediment load that can even alter the hydraulic behaviour of the flow. This is especially true in catchments with a great proportion of agricultural soils, which are the main source of sediment. The night of 2-3 November 2015 torrential rains fell on the headwaters of the Sió River catchment (508 km2); the subsequent flood caused four deaths and many damages along the stream. The hydrological, hydraulic and sedimentary characteristics of this recent flood have been analysed in order to gain a better insight on the characteristics of the major historical floods in the same catchment. The rainfall height on the headwaters was between 139 and 146 mm in ten hours, with a maximum intensity of about 50 mm h-1. In the rest of the catchment it rained much less (22-71 mm). The agricultural soils in the headwaters show evidence of intense erosion by laminar and concentrated Hortonian overland flow in their superficial layer (Ap1; 10 cm), which uncovered the more compact underlying layer (Ap2). The peak flow in the headwaters (Oluges) was 90 m3 s-1 (that is, a specific peak flow near 1 m3 s-1 km-2) and it diminished downstream: 40 m3 s-1 in the centre of the catchment (Oluges + 27 km) and 15 m3 s-1 in the outlet (Oluges + 54 km). The suspended sediment load was 10-15.

Uns jocs d'hivern / Aleix Serra i Uró
Serra i Uró, Aleix


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 41, núm. 151 (primavera 2022), p. 66-67 : il. (Parlem del temps) 

L'hivern 2021-2022 ha estat un dels més secs que hem viscut al Berguedà i ha coincidit amb la intensificació del debat públic sobre la possible candidatura d'uns Jocs Olímpics d'hivern al Pirineu.

La Méteo se'n va de festa / Sergi Corral Buela
Corral Buela, Sergi


En: Camí de Ronda : L'Escala: història, vida i patrimoni. l'Escala, núm. 9 (setembre 2019), p. 137-141 : il.

De tramuntanes a l'Empordà i l'Escala (1948-2011) / Sergi Corral Buela
Corral Buela, Sergi


En: Camí de Ronda : L'Escala: història, vida i patrimoni. l'Escala, núm. 3 (juliol 2012), p. 92-95 : il. (Climatologia) 
Bibliografia. Inclou glossari meteorològic.

El Llobregat d'Empordà : un riu curt, mediterrani i propens als aiguats de l'octubre



En: L'Esquerda de la bastida. La Jonquera, núm. 109 (1 de novembre 2010), p. 28-29 : il.. (Patrimoni) 

Francisco Puigsegur : "Aquest hivern es podria dei que ha estat com els d'abans"



En: L'Esquerda de la bastida. La Jonquera, núm. 89 (1 de març 2009), p. 30-31 : il.. (Entrevista) 

El Temps que farà / Ramon Boix
Boix Viarnés, Ramon


En: L'Esquerda de la bastida. La Jonquera, núm. 76 (1 de febrer 2008), p. 18 (Opinió) 

Fenòmens meteorològics adversos dels darrers temps. Són cada vegada més freqüents? / Antoni Galceran Massó
Galceran Massó, Antoni


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 31 (2021) , p. 139-150 : il. (Articles dedicats a la Palma d'Ebre) 
Referències bibliogràfiques.

Darrerament sembla que la concentració en períodes cada vegada més curts dels episodis de temps meteorològic advers és una realitat. Ja sigui per casualitat o ja sigui en relació amb l'escalfament global accelerat per l'activitat humana, la realitat és que en escassos quinze mesos hem patit tres d'aquests episodis excepcionals. En aquest article s'intentarà fer cinc cèntims de les dades meteorològiques més rellevants i de les conseqüències per a la societat en què vivim d'aquests episodis, en l'àmbit general de país però també tancant el focus en l'àmbit comarcal i, més específicament, de la Palma d'Ebre. Es tracta de la DANA de l'octubre de 2019, el temporal Glòria de gener de 2020 i la depressió Filomena de gener de 2021.

Impactos y gestión de las epidemias de fiebres y de sarampión en un contexto de fuerte irregularidad climática : el caso de Barcelona (1793-1794) / Kevin Albert Pometti Benítez, Mariano Barriendos
Pometi Benítez, Kevin


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 33 (2021) , p. 63-97 (Dossier) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

El present treball mostra un episodi de forta irregularitat climàtica, manifestada en una seqüència d'esdeveniments de pluja torrencial i sequera. Dins d'aquest episodi es produeixen tensions en la producció agrícola i dificultat per assegurar la qualitat del recurs hídric. La situació es complica pel conflicte bèl·lic existent amb França, i les mobilitzacions de recursos i tropes. El resultat dels diferents factors adversos és un complex equilibri sanitari amb múltiples brots epidèmics agreujats per les malalties ja pròpies i una tensió en la disponibilitat de recursos materials i humans per atendre la situació.