português | english | français | català

logo

Búsqueda en la base de datos

Base de datos:
fons
Buscar:
CLASSES POPULARS []
Referencias encontradas:
Mostrando:
1 .. 20   en el formato [Estandar]
página 1 de 11
ir a la página                         


1 / 206
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Mutualismo en Cataluña : la incipiente construcción desde abajo de la ciudadanía social, (1890-1936) / Montserrat Duch Plana
Duch i Plana, Montserrat


En: Historia contemporánea. Bilbao, núm. 61 (2019) , p. 797-833
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Títol i resum en castellà i anglès.

Les manques múltiples que afectaven les classes populars en la societat catalana contemporània constitueixen la clau explicativa de la proliferació de les Societats d'Assegurances Mútues, sense el nexe entre ambdues es fa inintel·ligible l'extensió de la cultura de la solidaritat concebuda horitzontalment entre iguals. Sense obviar els debats historiogràfics sobre el cas català en el conjunt hispànic el text es focalitza en el seu desenvolupament cronològic i geogràfic per a objectivar l'abast de les seves prestacions quant a cobertura de riscos i prestacions econòmiques. L'objectiu central remet a la tradició mutualista a Catalunya: arrelament, cartografia i limitacions en la "terra de cooperació" en les primeres dècades del segle XX. Un esforç d'autoorganització des de baix que presenta funcionalitat cohesionadora en el marc de relacions de producció, de poder i d'experiència del capitalisme industrial; constituint-se potser en la més destacada experiència de sociabilitat formal.


Matèries: Classes populars ; Condicions de vida ; Mutualitats ; Associacionisme ; Associacions ; Societat ; Bases de dades ; Dades estadístiques ; Historiografia ; Restauració ; República espanyola II
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1890 - 1936
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7085379
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 206
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Asociacionismo popular en la construcción de la ciudadanía en Catalunya y la Emilia-Romaña contemporáneas / Josep María Pons, Montserrat Duch Plana, Ramon Arnabat i Mata
Pons, Josep Maria


En: Historia Social. Valencia, núm. 95 (2019) , p. 61-83 (Dossier. Sociabilidades y espacios de construcción de la ciudadanía) 


Matèries: Associacionisme ; Classes populars ; Vida política ; Vida social ; Vida cultural
Àmbit:Catalunya ; Emilia-Romanya - Itàlia
Cronologia:[1800 - 2000]
Autors add.:Duch i Plana, Montserrat ; Arnabat i Mata, Ramon
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7054187
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; B. Pública Arús (Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 206
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Crèdit i morositat a la Catalunya del segle XIV. El cas de la baronia de Llagostera [Fitxer informàtic] / Lluís Sales i Favà ; [dirigida per: Pere Ortí Gost]
Sales i Favà, Lluís


[Girona] : Universitat de Girona, 2019
Dirigida per: Ortí Gost, Pere. Universitat de Girona. Departament d'Història i Història de l'Art; Universitat de Girona. Institut de Recerca Històrica, 2019
1 recurs electrònic (777 p.)

La present tesi doctoral es proposa analitzar el crèdit privat estès entre les classes populars al segle XIV i els mecanismes institucionals habilitats pels poders públics per tal de sancionar-lo i, alhora, perseguir la morositat. El cas d'estudi escollit és la baronia de Llagostera, al nord-est de Catalunya. La base documental principal per a la investigació és la sèrie notarial conservada per aquest territori, i també els registres de la cort del batlle jurisdiccional. En primera instància s'exploren les fonts, fent especial èmfasi en els registres de la cort. En un segon bloc es presenten els principals productes financers a l'abast de la població del territori, descrivint particularnent les comandes de bestiar, la compravenda finançada de draps i el crèdit censal. Per últim, en el tercer bloc de la tesi s'introdueixen els mecanismes coercitius a través dels quals les senyories jurisdiccionals van donar seguretat jurídica al mercat financer.


Matèries: Tesis doctorals ; Edat mitjana ; Classes populars ; Finances ; Crèdits ; Censal ; Mercat de capitals ; Baronies ; Drets jurisdiccionals ; Senyoria ; Fonts documentals
Àmbit:Llagostera
Cronologia:[1300 - 1400]
Autors add.:Ortí i Gost, Pere (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/667626
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa; Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 206
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Bisbal, el poble, els senyors, els menestrals / [ressenya de:] J. Pla C.
Pla i Cargol, Joaquim


En: Anales del Instituto de Estudios Gerundenses. Gerona. Vol. 20 (1970-1971) , p. 430-431 (Bibliografía
Ressenya de:
- Lloberas Vidal, Pere. La Bisbal, el poble, els senyors, els menestrals / Pablo Lloberas. Barcelona : Editorial Selecta, 1970


Matèries: Ressenyes ; Grups socials ; Noblesa ; Menestralia ; Classes populars ; Monografia local
Àmbit:Bisbal d'Empordà, la
Cronologia:0000 - 1970 (esp. 1800 - 1970)
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/53795
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 206
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Espais de sociabilitat a la Figueres del segle XIX (II) : una xarxa diversa de casinos, societats i corals / Albert Testart i Guri
Testart i Guri, Albert


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 49 (2018) , p. 89-112 : il. (Història
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Els espais de sociabilitat de tendència republicana o d'idees liberals i progressistes foren diversos a la Figueres del segle XIX. A part dels més coneguts que han arribat als nostres dies, el Casino Menestral Figuerenc i la Societat Coral Erato, es fundaren molts altres casinos, societats corals i cercles teatrals de vida relativament limitada, però que tingueren tanmateix una gran presència en la vida pública de la ciutat i, el que és més important, una incidència decisiva en la configuració cultural i política de les classes populars figuerenques en les dècades de formació i configuració de l'Estat Liberal. Aquest associacionisme compartia ideals de progrés social i de llibertat política tot i que els seus socis i dirigents no sempre responien al mateix perfil ni es posicionaven de forma exactament idèntica als canvis polítics i de règim que se succeïren entre 1850 i l'inici del segle XX.


Matèries: Associacionisme ; Associacions culturals ; Associacions recreatives ; Casinos ; Ateneus ; Agrupacions corals ; Classes populars ; Vida social ; Socialització ; Republicanisme
Matèries:Societat de Declamació el Parnaso ; Sociedad la Aldeana ; Sociedad Coral la Amistad Figuerense ; Casino del Comercio ; Casino Artístico ; Sociedad la Juventud ; Casino El Lazo ; Sociedad Coral Juventud Figuerense ; Cor la Fraternitat ; Círculo Apolo Figuerense
Àmbit:Figueres
Cronologia:1856 - 1913
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/10.2436-20.8010.01.241
Localització: UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 206
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Influencias de la Revolución Francesa en la burguesía catalana del siglo XIX : la "cuestión social" / Montserrat Figueras Pàmies
Figueras i Pàmies, Montserrat


En: 184055 Esglèsia i societat a la Catalunya del s. XVIII : Actes de les II Jornades d'Estudis d'Història Cervera, 29 i 30 de setembre - 1 d'octubre de 1989. Vol. 2: Comunicacions. Cervera : Universidad Nacional de Educación a Distancia, Centre Associat, 1990. p. 199-203



Matèries: Revolució francesa ; Burgesia ; Ideari polític ; Conservadorisme ; Classes populars ; Moviment obrer
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1800 - 1900]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; B. Pública de Tarragona; B. Pública de Lleida; B. Comarcal Josep Finestres i Monsalvó (Cervera)


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 206
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Catalans vestits de torero / Joaquim Rabaseda
Rabaseda i Matas, Joaquim


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 453 (gener 2019), p. 70-71 :il. (Música

Rosalía guanya dos Grammy per Malamente, una cançó que actualitza una imatge pintoresca d'Espanya lligada al flamenc, la tauromàquia, la religió i el masclisme, amb una denúncia lírica de l'amor possessiu i anihilador en ple auge del moviment #MeToo.



Matèries: Música popular ; Espectacles ; Flamenc ; Tradicions populars ; Classes populars ; Pensament polític ; Identitat nacional
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1801 - 2018]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 206
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Ruptura de la ciudad obrera y popular : espacio urbano, inmigración y anarquismo en la Barcelona de entreguerras, 1914-1936 / José Luis Oyón
Oyón Bañales, José Luis


En: Historia Social. Valencia, núm. 58 (2007) , p. 123-150


Matèries: Societat urbana ; Ciutats ; Moviment obrer ; Classes populars ; Immigració ; Anarquisme ; Transformació urbana ; Estructura urbana ; Condicions de vida ; Vida quotidiana ; Conflictivitat social
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1914 - 1936
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/aleart?codigo=2308373
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; B. Pública Arús (Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 206
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Associacionisme: canvi de paradigma / Escrit per Xavier Filella Fargas
Filella Fargas, Xavier


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. Novena època (2n. trimestre 2015), 1 fitxer html, 3 p.
Ressenya de:
- Arnabat i Mata, Ramon; [et al.]. Ateneus : cultura i llibertat : associacionisme a la Catalunya contemporània / Ramon Arnabat i Xavier Ferré. Barcelona : Federació d'Ateneus de Catalunya, 2015

Amb motiu de la presentació del llibre de Ramon Arnabat i Xavier Ferré, editat per la Federació d'Ateneus de Catalunya, Ateneus: Cultura i llibertat. Associacionisme a la Catalunya contemporània, Xavier Filella reflexiona sobre el moment actual del món associatiu i quin és el paper que juguen els ateneus de Catalunya dins el panorama cultural. Quan la burgesia catalana era il·lustrada pensava més en la col·lectivitat, ajudava, suportava, feia tasques de mecenatge a favor de moltes entitats de progrés que ensenyaven a llegir, creaven les primeres biblioteques, formaven corals, estrenaven les noves peces teatrals o acollien els artistes que anys després tothom reconeixeria. La societat ha anat avançant, s'ha vençut l'analfabetisme, s'ha democratitzat però alhora s'ha tornar menys solidària, entén que la part pública ha d'assumir la creació d'equipaments bàsics culturals i cívics i considera que tot l'hi ha de venir donat.


Matèries: Ressenyes ; Actes socials i públics ; Associacionisme ; Ateneus ; Societat ; Associacions ; Moviments socials ; Edat contemporània ; Burgesia ; Classes populars
Matèries:Centre de Lectura de Reus
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1701 - 2015]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/RevistaCLR/article/view/301024
https://www.centrelectura.cat/revistadigital/?p=1004


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 206
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Ressenya : l'economia social catalana / Xavier Ferré Trill
Ferré i Trill, Xavier


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. Novena època (1r. trimestre 2018), [2] p.
Ressenya de:
- Faura i Ventosa, Ignasi. L'Economia social catalana als inicis del segle XX : cooperació, solidaritat i valors / Ignasi Faura Ventosa. Lleida : Pagès, 2016

Una reflexió al voltant de la via cooperativa -com a opció alternativa a les grans acumulacions de capital monopolista- en un context de crisi estructural, sense retorn, de l'anomenat 'Estat del Benestar', artefacte socialdemòcrata que en el moment de la seva expansió europea -entre els anys cinquanta i vuitanta- serví, fonamentalment, per a contrarestar l'àrea d'influència economicopolítica del socialisme real. Material de treball que, per la capacitat de síntesi, ofereix un guiatge en el marasme social i polític vigent "devorador de Persones i de Pobles".


Matèries: Ressenyes ; Economia ; Pensament econòmic ; Cooperativisme ; Associacions obreres ; Associacions econòmiques ; Treball ; Condicions de vida ; Classes populars
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1850 - 1930]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/RevistaCLR/article/view/337962
https://www.centrelectura.cat/revistadigital/?p=1873


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 206
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Ateneus. Cultura i llibertat. Associacionisme a la Catalunya contemporània (Ramon Arnabat Mata i Xavier Ferré Trill) / [ressenya de:] Francesc Fortuño Bonet
Fortuño Bonet, Francesc


En: Podall. Montblanc, núm. 5 (2016) , p. 434-436 : il. (Ressenyes bibliogràfiques
Ressenya de:
- Arnabat i Mata, Ramon. Ateneus : cultura i llibertat : associacionisme a la Catalunya contemporània / Ramon Arnabat i Xavier Ferré. Barcelona : Federació d'Ateneus de Catalunya, 2015


Matèries: Ressenyes ; Associacionisme ; Ateneus ; Societat ; Associacions ; Estructura social ; Cultura ; Classes populars ; Moviments socials ; Edat contemporània
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[500 - 2015]
Accés: https://raco.cat/index.php/Podall/article/view/321963


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 206
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Obrerismo, republicanismo y reajuste de hegemonías al calor de la Revolución Rusa. Un análisis del caso catalán / Pablo Mones Gómez
Montes Gómez, Pablo


En: Nuestra Historia : revista de Historia de la FIM. Madrid, núm. 4 (2§ semestre 2017), p. 77-96 (Dossier
Exemplar dedicat a: "A cien años de la Revolución Rusa". Notes.

La Revolució Russa ha estat presa tradicionalment com un punt de ruptura entre el moviment obrer i les classes mitjanes republicanes. No obstant això, la innegable separació que van viure tots dos espectres ja havia començat a produir-se abans que esclatés la Gran Guerra. Els esdeveniments de Rússia, en realitat, van facilitar les condicions per construir una alternativa a l'univers liberal en descomposició. D'una banda, la Constitució soviètica de 1918 marcarà la direcció política dels futurs acords; per un altre, ja a partir de 1919-1920, l'obrerisme es convertirà en el principal irradiador d'hegemonia dins del camp popular, atraient cap a ell a la classe mitjana democràtica.


Matèries: Moviment obrer ; Republicanisme ; Comunisme ; Classes populars ; Revolució russa ; Guerra mundial II
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1914 - 1920
Autors add.:Fundación de Investigaciones Marxistas. Sección de Historia
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6409118


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 206
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Las Fiestas cívicas del Trienio Progresista (1840-1843) : progresistas enfrentados y desafío a la Regencia / Jordi Roca Vernet
Roca i Vernet, Jordi


En: Historia contemporánea. Bilbao, núm. 56 (2018) , p. 7-45
Notes a peu de pàgina. Bibliografia i fonts. Títol i resum en castellà i anglès.

Aquesta recerca, a través de l'anàlisi de les festes polítiques del Trienni Progressista (1840-1843), demostrarà que en aquest període es va formular una alternativa liberal progressista radical que va desafiar al progressisme dels notables i a la monarquia. Les festes polítiques o cíviques van desplegar un univers simbòlic que no era compartit pels grups de notables progressistes de la càmera parlamentària, i van revelar un model polític àmpliament participatiu, socialment reformista i inconformista amb la capacitat política de la monarquia. Les festes cíviques es van convertir en una rememoració permanent de l'insurreccionalisme enfront dels governs liberals moderats, la qual cosa va significar deslegitimar al règim liberal monàrquic i va allunyar la representativitat nacional de la pràctica parlamentària, reforçant la descentralització de la representació nacional en el marc local i provincial. El model progressista radical qüestionava la centralitat de la monarquia en la configuració de la nació i reivindicava el lideratge municipal i provincial per definir la nació i vertebrar el règim liberal, anant més enllà de la formulació del constitucionalisme gadità.


Matèries: Regència d'Espartero ; Vida política ; Liberalisme ; Progressisme ; Moderantisme ; Festes públiques ; Participació social ; Classes populars
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1840 - 1843
Accés: http://www.ehu.eus/ojs/index.php/HC/article/view/17642
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 206
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Paral·lel fent país: impacte i percepció de l'oferta escènica del Paral·lel, 1892-1936 [Fitxer informàtic] / Edurad Molner ; [dirigida per: Andreu i Mayayo Artal]
Molner, Eduard


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2017
Dirigida per: Mayayo i Artal, Andreu. Universitat de Barcelona. Departament d'Història Contemporània, 2017
1 recurs electrònic (738 p.)

Aquest estudi parteix d'una doble pregunta a partir de la constatació del desconeixement d'una gran majoria ciutadana dels trets fonamentals del fenomen de l'oferta espectacular del Paral·lel, i del rebuig de l'elit cultural catalana a les expressions de cultura popular escènica emanada dels locals d'espectacle d'aquesta avinguda. L'estudi planteja una investigació que es proposa explicar el contingut de l'oferta espectacular del Paral·lel. L'anàlisi dels continguts escènics com a mirall, reflex, expressió d'una manera de ser, fer i pensar de les classes populars catalanes i al mateix temps contribuïdors al relat d'aquests segments socials sobre la seva manera d'entendre el seu paper en la història del país, la seva posició política, i la seva manera de veure el món i la vida. Tot plegat ens ajuda explicar, també des del Paral·lel, el perquè de l'evolució política de les classes populars catalanes en les quatre primeres dècades del segle XX. Així doncs el primer bloc de l'estudi planteja una panoràmica general del Paral·lel des de la seva fundació fins a l'època republicana, el que podríem considerar les dècades d'expansió i maduresa de l'oferta escènica del Paral·lel. L'espectacle del Paral·lel fins a l'acabament de la Primera Guerra Mundial, gira al voltant en primer lloc del flamenquisme, la fira, l'espectacle fantàstic i sobrenatural, l'esport - espectacularitzat en un primer moment com a proesa física-, el cuplet, i un conjunt d'expressions més genuïnament teatrals, com són la pantomima, el melodrama, el drama social, el teatre polític i el vodevil que es convertí en espectacle de consum massiu als teatres del Paral·lel. El punt que dediquem a la concentració de l'espectacle en la trama urbana de Barcelona, a l'avinguda del Paral·lel, "Perquè al Paral·lel? S'imposa una demanda social a la planificació", està concebut per explicar el perquè una via concebuda en origen per a l'ús residencial i la comunicació amb el port de la ciutat, acaba concentrant nombroses sales dedicades a l'espectacle gràcies a les disposicions provisionals urbanístiques d'un ajuntament en conflicte amb els interessos dels propietaris. Situats al llindar de la dècada dels anys vint hem volgut acabar aquest panorama sobre l'oferta cultural del Paral·lel amb una exposició del que anomenem els gèneres de la maduresa del Paral·lel: el drama realista del Districte V, la revista (la més local, que es configura al voltant de la figura cabdal de Joaquim Montero, i la d'atmosfera cosmopolita, que deu la seva magnitud al productor Manuel Sugrañes) i en darrer lloc el teatre líric. Emergeix en aquest Parlaúlel madur la potència de la figura de Josep Amich i Bert, Amichatis. Dediquem el segon bloc d'aquest estudi a Baixant de la Font del Gat o la Marieta de l'ull viu, d'Amichatis i Gastó Màntua, molt probablement l'obra dramàtica més vista a Catalunya, a la dècada dels anys vint del segle passat. N'estudiem els derivats La campana de Gràcia o el fill de la Marieta, i les versions lírica i fílmica, basades en la peça original; la relació de l'obra amb un precedent il·lustre, L'auca del senyor Esteve; i l'estudi de la recepció en les principals capçaleres del període, amb un esforç de quantificació de la seva acollida per part del públic a partir de la cartellera publicada, i una deducció de la petjada en l'imaginari popular a partir del rastre de la peça original i dels seus derivats al llarg de més de deu anys d'ençà de la seva estrena l'abril de 1922. L'anàlisi de "La Marieta" confirma la presència hegemònica en el teatre del Paral·lel de valors polítics republicans, i una nova concepció de les relacions home-dona. El darrer gran bloc de l'estudi està dedicat a la percepció de la revista cultural més prestigiosa d'època republicana, Mirador, sobre la producció escènica del Paral·lel. En un buidatge que comprèn des del naixement de la revista el 1929 fins l'esclat de la Guerra Civil el 1936, queda palesa la mirada severa, i el rebuig manifest, envers la producció escènica generada al Paral·lel per part dels col·laboradors de la publicació. Mirador proposa un projecte de modernització del país, basat en els referents internacionals d'entreteniment popular, en el que no hi tenen cabuda les manifestacions escèniques del Paral·lel considerades vulgars i indignes com a tals de la cultura catalana.


Matèries: Tesis doctorals ; Teatre ; Teatre popular ; Espectacles ; Sales de teatre ; Classes populars ; Pensament polític
Matèries:Avinguda del Paral·lel
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1892 - 1936
Autors add.:Mayayo i Artal, Andreu (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/420873
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 206
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Singularitat de l'associacionisme poblenoví, esperó per a la ciutadania de Barcelona / Pere Solà i Gussinyer
Solà i Gussinyer, Pere


En: Icària : papers de l'Arxiu Històric del Poblenou. Barcelona, núm. 9 (2004) , p. 4-13 : il. (Dossier. L'associacionisme al Poblenou) 
Notes. Inclou apèndix.


Matèries: Associacionisme ; Associacions recreatives ; Associacions esportives ; Associacions culturals ; Cooperatives ; Ateneus ; Mutualitats ; Vida social ; Vida cultural ; Classes populars ; Burgesia ; Patrimoni cultural
Matèries:Ateneu Popular La Flor de Maig
Àmbit:Poblenou - Barcelona
Cronologia:[1850 - 2004]
Accés: http://fotos.arxiuhistoricpoblenou.cat/download/68592-3/Icaria0922-L_Alianca_135_anys_de_vida_associativa.pdf
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Poblenou-Manuel Arranz (Sant Martí); B. Xavier Benguerel (Sant Martí-Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 206
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Oci en el Poblenou de la segona meitat del segle XIX / Teresa Mirri Larrubia
Mirri Larrubia, Maria Teresa


En: Icària : papers de l'Arxiu Històric del Poblenou. Barcelona, núm. 1 (1996) , p. 30-38 : il (Temes

L'organització de l'oci va constituir a la segona meitat del segle XIX una de les peces claus en la integració de la gran immigració que va convertir el Poblenou en el barri proletari més gran de Catalunya. Però malgrat la seva importància firns ara ha estat poc tractat pels historiadors. Teresa Mirri descriu en aquest article una detallada panoràmica sobre el tema.


Matèries: Asssociacionisme ; Associacions recreatives ; Ateneus ; Bars i cafès ; Lleure ; Espectacles ; Festes populars ; Vida quotidiana ; Integració social ; Classes populars ; Immigració
Àmbit:Somorrostro - Barcelona
Cronologia:[1900 - 1966]
Accés: http://fotos.arxiuhistoricpoblenou.cat/download/101458-4/30+oci+en+el+poblenou+en+el+segle+xix.pdf
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Poblenou-Manuel Arranz (Sant Martí); B. Xavier Benguerel (Sant Martí-Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 206
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Pi y Margall, entre el liberalismo social y el socialismo / Juan Trías Vejerano
Trías Vejarano, Juan


En: Historia y Política. Ideas, Procesos y Movimientos Sociales. Madrid, núm. 6 (Julio-Diciembre 2001), p. 91-120 (Dossier
Número dedicat a: Pi y Margall y el Federalismo en España. Notes. Resums en castellà i anglès.

En aquest treball s'analitza la posició de Pi davant l'anomenada qüestió social, enquadrant-la en els corrents ideològics de la segona meitat del segle XIX i de les frontereres amb el xx. El primer apartat del treball es consagra al punt de l'enquadrament, justificant el títol de l'estudi. A l'apartat segon, a partir de l'examen de les raons per les quals Pi va prestar una atenció a la qüestió social -que cobria no només els problemes dels treballadors manuals urbans, sinó també els de els camperols i el proletariat rural-, s'analitzen la seva concepció del socialisme i de les relacions d'aquest amb la democràcia i la seva visió del procés d'emancipació. Finalment, a l'apartat tercer, s'exposen cronològicament les categories des de les quals Pi aborda el problema, les reformes que propugna immediatament i les seves solucions a llarg termini.


Matèries: Biografia ; Polítics ; Vida política ; Pensament polític ; Conflictivitat social ; Problema social ; Classes populars ; Federalisme ; Catalanisme ; Republicanisme ; Socialisme
Matèries: Pi i Margall, Francesc (1824-1901)
Àmbit:Barcelona ; Catalunya ; Espanya
Cronologia:1827 - 1901 (esp. 1850 - 1900)
Accés: https://recyt.fecyt.es/index.php/Hyp/article/view/44882
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 206
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Más que una imprenta : el taller tipográfico La Academia (1878-1892) y la cultura republicana = More than a Print Shop : The Print Shop La Academia (1878-1892) and the Republican Culture / Marcel Taló Martí
Taló Martí, Marcel


En: Espacio, Tiempo y Forma. Serie V, Historia contemporánea. Madrid, núm. 28 (2016) , p. 117-138 (Dossier
Número dedicat a: El republicanismo histórico español. Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

L'Acadèmia va ser un taller tipogràfic de Barcelona fundat per un republicà federal, dirigit per un anarquista i on es va imprimir premsa catalanista, republicana, lliurepensadora i anarquista. Aquest article analitza el conjunt de la seva producció editorial i la complexa xarxa de relacions polítiques i personals dels qui van anar els seus treballadors. A partir d'aquesta anàlisi s'arriba a la conclusió que L'Acadèmia va ser una mica més que una simple impremta. Va aconseguir convertir-se en un centre de producció i difusió del pensament liberal democràtic, fortament arrelat entre les classes populars catalanes en els primers compassos de la Restauració. Analitzar la funció política dels tallers tipogràfics i dels seus treballadors permet qüestionar els límits de certes categories d'anàlisis esclerotizadas. A més, convida a l'ús crític d'eines analítiques propostes per altres disciplines i evidencia la porositat de les relacions del republicanisme amb altres corrents de pensament del món obrer i popular.


Matèries: Republicanisme ; Federalisme ; Anarquisme ; Catalanisme ; Premsa política ; Indústria editorial i impremta ; Impressors ; Restauració ; Classes populars ; Pensament polític ; Propaganda política
Matèries:Tipografia La Acadèmia
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1878 - 1892
Accés: http://revistas.uned.es/index.php/ETFV/article/view/15850
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 206
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Les Capçaleres de La Campana de Gràcia : símbols i iconografia / Gemma Peralta Ruiz
Peralta Ruiz, Gemma


En: Comunicació: revista de recerca i d'anàlisi. Barcelona. Vol. 29, núm. 2 (novembre 2012), p. 69-86 (
Bibliografia. Resums en català i anglès.

A través del llenguatge i l'anàlisi del discurs de la premsa podem endinsar-nos en les representacions del republicanisme i l'obrerisme de finals del segle XIX a Catalunya. Es tracta de considerar la iconografia i la simbologia com una forma més d'apropar-nos als significats polítics i culturals dels discursos. Un dels objectius és aportar una visió des del punt de vista de les representacions de la complexitat de l'articulació social del món popular i republicà. Per tant, es tracta de la representació política a través de la premsa. Per fer-ho, en aquest cas La Campana de Gràcia n'és un bon exemple, ja que és d'una gran complexitat ideològica i també cal tenir en compte el pes polític i social del seu director, Josep Roca i Roca, i la seva àmplia implantació social.


Matèries: Premsa política ; Premsa satírica ; Republicanisme ; Anticlericalisme ; Moviment obrer ; Iconografia ; Simbologia política ; Classes populars
Matèries: Roca i Roca, Josep (1848-1924)
Matèries:Campana de Gràcia, la ; Esquella de la Torratxa, l'
Àmbit:Gràcia - Barcelona
Cronologia:[1870 - 1900]
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Comunicacio/article/view/265191
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 206
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Notes sobre l'associacionisme cultural a la Catalunya contemporània / Ramon Arnabat Mata
Arnabat i Mata, Ramon


En: Del Penedès. Vilafranca del Penedès, núm. 31 (2015) , p. 103-109 (Vària
Conferència pronunciada al barceloní Centre Moral de Gràcia el 3 de juny de 2014 amb motiu del Día de l'associacionisme cultural a Catalunya. Consta com autor de la ressenya J.M.L.


Matèries: Commemoració ; Associacionisme ; Ateneus ; Associacions culturals ; Classes populars ; Moviments socials ; Cultura ; Societat ; Edat contemporània
Àmbit:Gràcia - Barcelona ; Catalunya
Cronologia:[1800 - 2015]
Accés: http://www.raco.cat/index.php/DelPenedes/article/view/311071/401759
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Institut Ramon Muntaner; B. Joan Oliva (Vilanova i la Geltrú); B. Santiago Rusiñol (Sitges); B. Manuel de Pedrolo (Sant Pere de Ribes); B. Josep Pla (Sant Pere de Ribes); B. Torras i Bages (Vilafranca del Penedès); Biblioteca Ramon Bosch de Noya (Sant Sadurní d'Anoia); Biblioteca Maria Àngels Torrents (Sant Pere de Riudebitlles); Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



página 1 de 11
ir a la página                         

Base de datos  fons : Formulario avanzado

   
Buscar:
en el campo:
 
1     
2   
3