De mercès reials a exilis polítics / Domènec Miquel i Serra
Miquel i Serra, Domènec


En: Gausac. Sant Cugat del Vallès, núm. 40-43 (2012-2013) , p. 11-36 (Dossier Tricentenari 1714) 
Bibliografia i notes. Inclou annèx amb arbres genealògics. Resums en català, castellà i anglès.

Guerra, endeutament municipal i reformisme borbònic / Jordi Casas i Roca
Casas i Roca, Jordi


En: Gausac. Sant Cugat del Vallès, núm. 40-43 (2012-2013) , p. 36-44 (Dossier Tricentenari 1714) 
Notes. Resums en català, castellà i anglès.

La Nova Planta front un senyoriu monacal / Domènec Miquel i Serra
Miquel i Serra, Domènec


En: Gausac. Sant Cugat del Vallès, núm. 40-43 (2012-2013) , p. 45-58 (Dossier Tricentenari 1714) 
Notes. Resums en català, castellà i anglès.

En torno al sitio de Barcelona de 1713 - 1714 : historia e historiografia / David Cibeiras, Roger Massagué
Cibeiras, David


En: Gausac. Sant Cugat del Vallès, núm. 40-43 (2012-2013) , p. 59-76 (Dossier Tricentenari 1714) 
Bibliografia i notes. Resums en català, castellà i anglès.

Alguns apunts arxivístics sobre les cartes del duc de Berwick de l'Arxiu Històric de Sabadell / Jordi Torruella i Llopart
Torruella i Llopart, Jordi


En: Arraona. Sabadell. 4a època, núm. 34 (2014) , p. 168-171 : il. (Dossier A l'entorn del 1714. Sabadell, Barcelona, Catalunya. Notes) 

Transcripció de les catorze cartes i l'ordre / Josep Abad i Sentís, transcripció; Joan Comasòlivas i Font, revisió
Abad i Sentís, Josep


En: Arraona. Sabadell. 4a època, núm. 34 (2014) , p. 162-167 (Dossier A l'entorn del 1714. Sabadell, Barcelona, Catalunya. Notes) 
Notes a peu de pàgina. Conté transcripció dels docuemnts.

Cartes del duc de Berwick als consellers de Sabadell (21 juliol 1714 - 7 octubre 1714) / Josep Abad i Sentís
Abad i Sentís, Josep


En: Arraona. Sabadell. 4a època, núm. 34 (2014) , p. 148-161 (Dossier A l'entorn del 1714. Sabadell, Barcelona, Catalunya) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

A l'Arxiu Històric de Sabadell (G82 23. Cartes del duc de Berwick) es guarden les cartes que el duc de Berwick va adreçar als consellers de la vila de Sabadell en el context del setge i la posterior presa de la ciutat de Barcelona. Són un total de 14 cartes que, cronològicament, van del 21 de juliol al 7 d'octubre de 1714. A escala local, aquesta correspondència ens mostra com els consellers de Sabadell passaren d'un austriacisme militant durant tota la guerra (encara a la Junta de Braços de juliol de 1713 el representant de la vila de Sabadell votà a favor de la resistència a ultrança) a una actitud de col·laboracionisme en els mesos finals de la contesa. Actitud que obeeix a la situació desesperada a tots nivells -econòmic, polític i militar- en què es trobava immersa la vila de Sabadell els mesos finals de la guerra. Alhora, i a escala nacional, aquesta documentació ens mostra explícitament com el comandant en cap dels exèrcits borbònics amenaçà els pobles que no se sotmetessin a l'autoritat de Felip V de castigar-los amb l'últim rigor, saquejant-los i cremant-los.

El clergat a Catalunya durant la Guerra de Successió. Primera aproximació / Gustau Erill i Pinyot
Erill i Pinyot, Gustau


En: Arraona. Sabadell. 4a època, núm. 34 (2014) , p. 116-147 (Dossier A l'entorn del 1714. Sabadell, Barcelona, Catalunya) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

En una primera aproximació, es presenta una sèrie d'exemples que mostren l'actitud dels eclesiàstics catalans al llarg de la Guerra de Successió, a partir de les dades de dos dels bisbats catalans, sobretot: Barcelona i Vic. Fent un aplec de la diversa bibliografia existent que parla fragmentàriament del tema i de la recerca en els arxius dels dos bisbats esmentats, així com de diverses informacions procedents d'arxius eclesiàstics i notarials, es vol fer un repàs sota un cert ordre cronològic dels eclesiàstics significats abans, durant i després de la guerra, inclòs l'exili. En el conjunt, es veu un decantament més gran cap a la significació dels clergues catalans en el bàndol austriacista, i, en canvi, un posicionament obertament filipista d'una part de l'alt clergat català, sobretot en aquells càrrecs ocupats per clergues no catalans, llevat d'alguns casos concrets. S'hi entreveu també un paral lelisme amb l'actitud del braç militar.

Arqueologia d'època moderna a Sabadell : la transformació de la vila fortificada baixmedieval i el desenvolupament dels tallers artesanals de vidre i de terrissa (s. XVI al XVIII) / Jordi Roig Buxó
Roig i Buxó, Jordi


En: Arraona. Sabadell. 4a època, núm. 34 (2014) , p. 82-115 : il., plàn. (Dossier A l'entorn del 1714. Sabadell, Barcelona, Catalunya) 
Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

La vila de Sabadell es formà durant el s. XI al voltant de l'església de Sant Salvador d'Arraona i el mercat medieval. Es desenvolupà i va créixer al llarg dels s. XII i XIII fins a esdevenir un nucli urbà plenament consolidat. Al s. XIV la vila de mercat es delimita i es protegeix per un sistema defensiu molt ben estructurat, amb un perímetre murat i vallejat que s'ha pogut conèixer mitjançant l'arqueologia urbana. El mig centenar d'intervencions realitzades els darrers 25 anys han posat en evidència el potencial arqueològic de la ciutat i han enriquit els coneixements sobre la vila medieval i moderna. D'aquesta manera, s'ha detectat la seva transformació i expansió a partir del s. XVI i durant tot el s. XVII, amb la supressió dels sistemes defensius i la instal·lació de tallers i àrees artesanals especialitzades. De forma molt especial, l'arqueologia ha constatat la presència d'obradors i tallers de vidre del renaixement, que esdevenen, ara com ara, els únics casos coneguts a Catalunya. Així mateix, s'ha confirmat una abundància i proliferació de terrisseries a partir de mitjan s. XVII i al llarg del s. XVIII, amb diversos obradors i forns productius emplaçats en zones perifèriques de la vila, constituint, en determinats casos, veritables barris artesans.

Sabadell abans de 1700 : conflictivitat i ordre social / Ismael Almazán Fernández
Almazán i Fernández, Ismael


En: Arraona. Sabadell. 4a època, núm. 34 (2014) , p. 72-81 : il., gràf. (Dossier A l'entorn del 1714. Sabadell, Barcelona, Catalunya) 
Resums en català, castellà i anglès.

L'anàlisi dels rics documents judicials conservats a Catalunya permet copsar, de primera mà, la natura i abast de certs àmbits d'actuació i conductes socials en la quotidianitat de totes les classes socials, fins i tot les més populars. En aquest cas, una mirada als processos penals de l'arxiu de Sabadell entre 1600 i 1705 ens fa veure que s'ha anat produint al llarg del segle XVII una transformació pregona en la conflictivitat social, tant de fons com de forma. Aquests canvis els podem posar en relació amb les modificacions de les estructures socials i les prioritats de les elits polítiques, que anem coneixent millor cada dia per altres fonts. És la Catalunya que farà néixer l'austriacisme i s'endinsarà en el conflicte europeu de la successió a la monarquia espanyola.

L'art vilatà d'entreguerres (1640-1714) / Santi Torras i Tilló
Torras i Tilló, Santi


En: Arraona. Sabadell. 4a època, núm. 34 (2014) , p. 58-71 : il., gràf. (Dossier A l'entorn del 1714. Sabadell, Barcelona, Catalunya) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

Els 74 anys que separen l'inici de la Guerra dels Segadors del final de la Guerra de Successió són també els anys de la gestació, desenvolupament i eclosió de l'art barroc català, que assoleix una notable categoria en la retaulística i en les arts decoratives. Com en molts altres municipis vallesans, la vila de Sabadell també es va veure en aquest temps colpida per l'estat de guerra intermitent que en molts moments crítics va empènyer els habitants al llindar de la subsistència. Paradoxalment, fou també el moment de l'empresa i construcció de nous retaules a l'església parroquial, a més d'un convent de frares caputxins de nova planta. La pervivència de l'art en períodes de guerra, com en aquest cas, representa per a l'historiador un repte interpretatiu que, emplaçat en un context local, reclama, tanmateix, una major aproximació crítica.

L'església de Sant Feliu de Sabadell : religiositat i sociabilitatals segles XVI-XVIII / Josep Alavedra i Bosch
Alavedra i Bosch, Josep


En: Arraona. Sabadell. 4a època, núm. 34 (2014) , p. 42-56 : il. (Dossier A l'entorn del 1714. Sabadell, Barcelona, Catalunya) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

Un apropament a la vila reial de Sabadell de la modernitat -segles XVI-XVIII- ens fa palès l'aplec de la comunitat al voltant de l'església de Sant Feliu. La seva participació en la vida social es duia a terme mitjançant unes institucions -principalment confraries i gremis- que, sota l'aixopluc de la parròquia, permetien a la majoria dels veïns ser-hi presents directament o indirecta. El segle XVIII representarà per a la vila de Sabadell una època de transformació accelerada. Després de la recuperació dels estralls de la Guerra de Successió, la vila veurà canviar el seu Consell per un batlle i uns regidors sotmesos ara directament a l'autoritat reial.

El terme de Sabadell en els primers anys del segle XVIII / Esteve Canyameres Ramoneda
Canyameres i Ramoneda, Esteve


En: Arraona. Sabadell. 4a època, núm. 34 (2014) , p. 28-41 : il., gràf. (Dossier A l'entorn del 1714. Sabadell, Barcelona, Catalunya) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

L'article vol ser una actualització de la descripció d'alguns dels elements històrics que han caracteritzat el terme municipal de Sabadell, fora vila, en època moderna, a principis del XVIII. L'àmbit descriptiu inclou el terme municipal d'època moderna i el rodal més immediat de l'antic terme de Sant Pere de Terrassa, bàsicament de les dues parròquies veïnes de Jonqueres i Sant Julià d'Altura. Els elements que s'estudien estan relacionats amb l'activitat agrícola: l'evolució de la propietat alodial i la propietat pagesa, l'estructura de propietat amb els minifundis de subsistència, l'estructura de masos i la reconversió d'algunes propietats en grans propietats. També es fa una aproximació al pes específic de la població d'aquest terme que envolta la vila. La conseqüència dels canvis de propietat amb l'aparició d'un nou grup socials dins el món dels masos, els masovers, el paisatge agroforestal i la fossilització d'algun d'aquests paisatges.

Activitat econòmica, mercat de treball i mobilitat social a Sabadell (segles XVIII-XIX) / Lídia Torra Fernández
Torra Fernández, Lídia


En: Arraona. Sabadell. 4a època, núm. 34 (2014) , p. 12-27 : il., gràf. (Dossier A l'entorn del 1714. Sabadell, Barcelona, Catalunya) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Sabadell va viure una important transformació socioeconòmica amb el desenvolupament de la manufactura tèxtil al llarg del segle XVIII. Aquest desplegament propicià importants canvis en el mercat de treball local. Una mostra de més d'un miler de capítols matrimonials registrats a l'escrivania de Sabadell entre 1550 i 1810, permet apropar-nos a l'empremta demogràfica i els fluxos migratoris. L'anàlisi del primer padró d'habitants, efectuat l'any 1824, mostra un procés de diversificació notòria a la vila amb ple desenvolupament dels sectors industrial, comercial i serveis.

Presentació / Josep Abad i Sentís, coordinador



En: Arraona. Sabadell. 4a època, núm. 34 (2014) , p. 8-11 (Dossier A l'entorn del 1714. Sabadell, Barcelona, Catalunya) 

L'endemà de l'11 de setembre : Les conseqüències de la derrota i el nou ordre borbònic
Aguilera i Marcual, Gemma


En: Sàpiens. Barcelona. núm. 60 (octubre 2007), p. 48-51 : il. (1714. Els anys posteriors) 
Número especial 1714: Les causes de la derrota catalana.

La desfeta del 1714 va representar la fi d'una organització política i jurídica pròpia a Catalunya i la imposició de l'absolutisme, el model d'estat contra el qual s'havia combatut. La invasió borbònica va comportar repressió en tots els àmbits, 30.000 exiliats i una resistència organitzada, que no es va desenganyar definitivament fins al 1736.

La guerra dels catalans : de les negociacions de la pau a la caiguda de Barcelona / Arnau Cònsul (text), Joaquim Albareda (assessorament), Albert García Espuche (assessorament), Josep Maria Torras (assessorament)
Cònsul Porredón, Arnau


En: Sàpiens. Barcelona. núm. 60 (octubre 2007), p. 38-46 : il. (1714. El desenllaç) 
Número especial 1714: Les causes de la derrota catalana.

Les converses de pau protagonitzades per anglesos i francesos van deixar de banda els catalans. A les autoritats del país només els quedava la rendició incondicional o una resistència numantina contra un enemic molt superior. Va imposar-se la segona opció.

Quan el mal ve d'Almansa : Els efectes de la batalla que va marcar la guerra / Jordi Mata (text) ; Josep Maria Torras (assessorament), Francesc Xavier Hernández (assessorament), Antoni Muñoz (assessorament), [et al.]
Mata i Viadiu, Jordi


En: Sàpiens. Barcelona. núm. 60 (octubre 2007), p. 30-37 : il. (1714. Europa en guerra) 
Número especial 1714: Les causes de la derrota catalana.

Pocs mesos després que Carles III hagués d'abandonar Madrid a causa del poc suport que tenia, la plana d'Almansa, a Albacete, va ser l'escenari d'un dels enfrontaments més decisius de la guerra de Successió. La victòria filipista va permetre als seus exèrcits les ràpides ocupacions dels territoris de València i Aragó.

Catalunya contra els Borbons : L'expulsió de Felip V i l'arribada de Carles d'Àustria / Xevi Camprubí (text), Antonio Espino (assessorament)
Camprubí i Pla, Xevi


En: Sàpiens. Barcelona. núm. 60 (octubre 2007), p. 24-28 : il. (1714. Els inicis) 
Número especial 1714: Les causes de la derrota catalana.

Mentre Europa caminava cap a una guerra d'interessos dinàstics, els catalans, inicialment, van acceptar Felip V de Borbó com a nou rei. Però ben aviat es van adonar que per conservar les seves institucions i llibertats calia lluitar al costat d'anglesos i holandesos en favor de l'arxiduc Carles d'Àustria que, a més, era el bàndol més poderós militarment.

Una veritable guerra mundial : Un conflicte més enllà dels límits de la Península Ibèrica / Agustí Alcoberro (text)
Alcoberro i Pericay, Agustí


En: Sàpiens. Barcelona. núm. 60 (octubre 2007), p. 22-23 : il. (1714) 
Número especial 1714: Les causes de la derrota catalana.

La mort sense descendència del rei Carles II va esdevenir la base d'un dels episodis bèl·lics més importants que ha patit el continent europeu. La guerra de Successió, lluny de ser una contesa encotillada dins dels límits peninsulars, va ser, a la primeria del segle XVIII, un dels primers conflictes globals.