La Misteriosa finca del carrer Arc de Sant Martí / Joan Corbera Palau
Corbera Palau, Joan


En: El Pou : publicació del Grup d'Estudis de la Vall d'Horta i la Muntanya Pelada, número 11 (desembre 2021), p. 86-93 : il (Documents d'arxiu) 

Història d'una torre d'estiueig anomenada Caseta Blanca que va acabar okupada amb el nom de la Jungla.

Noves precisions a propòsit de l'església de Sant Jaume de Riudoms / Josep Llop Tous
Llop i Tous, Josep


[Riudoms] : Centre d'Estudis Riudomencs "Arnau de Palomar", 2021
84 p. : il. ; 21 cm (Quaderns de divulgació cultural, 35) 
ISBN 9788409352302

José Sancho Juan, un mestre d'obre / Vicent Matamoros, Ramon Adell
Matamoros Sanz, Vicent


En: Lo Rafal. Alcanar, núm. 98 (maig-juliol 2008), p. 14-15 : il. (Oficis i costums) 

De Vidrà a Lleida: Pere Celles a la catedral nova de Lleida : un "Maestro arquitecto de mui buenas luzes" / Isidro Puig Sanchis
Puig Sanchis, Isidro


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 190 (2022) , p. 627-656 : il.
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental.

Durant els dos últims terços del segle xviii les terres de Lleida es convertiren en un important focus de migració i, en particular, de professionals de la construcció. Són nombrosos els temples parroquials que s'edificaren de nova planta en aquesta centúria, així com la mateixa Catedral Nova de Lleida. En aquest cas, ens centrem en l'arribada a Lleida del mestre Pere Celles, oriünd de Vidrà, un home amb una gran capacitat de treball i de superació professional, que es convertí en el mestre d'obres de la catedral lleidatana. Un mestre que va orientar en els seus inicis formatius el seu fill, el conegut acadèmic Antoni Celles Azcona.

D'Arquitectura i mestres de cases a la Lleida del segle XVIII : Francesc Santamaria i la seva lauda sepulcral / Isidro Puig Sanchis, Elena López Palomares
Puig Sanchis, Isidro


En: Urtx : revista cultural de l'Urgell. Tàrrega, núm. 37 (2023) , p. 177-191 (Articles) 
Resum en castellà.

Al llarg del segle XVIII documentem un gran nombre de mestres d'obres, paletes o arquitectes que, vinguts alguns d'altres parts de Catalunya o Aragó, s'instal·len a Lleida, o els seus voltants, amb la intenció d'assentar-se professionalment. Catalunya, i en concret Lleida, després de la guerra de Successió es va veure abocada a una activitat constructiva sense precedents. La situació i el creixement econòmics el van anar permetent. Entre aquests mestres trobem a Francisco Santamaría, que, encara que no dels més cotitzats, per la informació que coneixem, ens resulta interessant per haver-se localitzat la seva làpida sepulcral en les obres de condicionament de l'església dels antics pares carmelites descalços de Lleida actualment formant part de l'exposició permanent del Museu de Lleida. Aportem en aquest treball l'activitat professional documentada i les relacions familiars de Francisco Santamaría, un mestre oriünd de Solsona.

Paletes i mestres d'obres / Jordi Nierga, coordinació
Sala i Plana, Joan


En: Garrotxes. Cassà de la Selva, núm. 32 (tardor-hivern 2023), p. 32-89 : il. (Dossier) 

Conté: Aquella olor de ciment / Jordi Nierga ; Honraràs el teu pare / Francesc Ginabreda ; Perfil. Pere Gardella / Roger Santaló ; Construir amb pedra seca / Marta Masó Escobairó ; Fer cases a Sant Joan les Fonts / Xavier Valeri ; Néixer sobre el basalt / Roger Santaló ; Recuperar masos a Bianya / Mónica Font ; Aixecar parets a les Planes / Marta Carbonés ; El forn de calç del Sesquer / Josep Valls ; Lligats al patrimoni / Pere Cerro ; De la forca a la paleta / Ramon Estéban Bochaca ; Els Picart, paletes del romànic / Josep Vilar ; Els Roca, una nissaga prolífica / Josep Vilar ; En Joan Vilar, d'Argelaguer / Josep Vilar ; Fer cases a Beget / Joan Carreres ; Negocis del totxo a Camprodon / Miquel Perals ; El pes de l'arquitectura rural / Clara Pedrosa ; El Ripollès en pols / Jordi Altesa ; Els Sadurní de Ripoll / Antoni Llagostera Fernández ; Mestres d'obres del monestir / Antoni Llagostera Fernández ; Perfil. Josep Illa / Joan Garcia ; Torres i cases a la Vall de Ribes / Mònica Pagès ; Els Solà, de Ribes, de la paleta al plànol / Miquel Sitjar i Serra ; Perfil. Joaquim Pons / Jordi Nierga ; Gent de l'obra a Vallfogona / M. Carme Freixa Bosch ; Forns de teules, calç i guix / M. Carme Freixa Bosch ; Famílies de "contratistes" / Sònia Tubert ; Perfil. Ferran Vila / Jordi Nierga ; Mestres de cases a Banyoles / Josep Grabuleda Sitjà ; El llegat de les bòbiles / Anna Noguer ; Reconstructors a la Llémena / Laia Juez ; De formigó armat / Jordi Nierga.

Joan Soler Cortina i el plànol geomètric de la Badalona de 1839 / Jordi Ballesteros i Ventura
Ballesteros i Ventura, Jordi


En: Carrer dels arbres. Badalona. 4a època, núm. 6 (2021) , p. 119-135 : il.
Notes.

Superat el primer terç del segle xix , havent deixat enrere la guerra del Francès i la primera guerra Carlina, Badalona entrà de ple, com tot el país, en un període de transformació i creixement. Una de les manifestacions més evidents d'aquell procés de canvi fou la que afectà la seva trama urbana, l'estructura de carrers i places i els usos del territori. Joan Soler Cortina (Solsona, 1806 ? Barcelona, 1870), va dibuixar, el 1839, un plànol geomètric de l'aleshores vila de Badalona. Era un treball destinat a complementar l'examen per a l'obtenció del títol de mestre d'obres a la Real Academia de las Artes y de San Fernando, de Madrid, que va realitzar aquell any. Als nostres ulls, el plànol de Soler Cortina es proclama avui com el retrat, inesperat, d'aquella Badalona de fa 180 anys, un autèntic tresor i un descodificador d'un munt d'aspectes interessants del nostre municipi.

Visures quatrecentistes a Santa Maria de Cervera: "mestres de cases elets en veure, mirar, reconèixer e judicar la obra" / Pere Beseran i Ramon
Beseran i Ramon, Pere


En: 122814 Visurar l'arquitectura gòtica : inspeccions, consells i reunions de mestres d'obra (s. XVI-XVIII). Palermo : Edizioni Caracol, 2017

El Campanar del Carme i el mestre d'obres Pallàs / Cèsar Martinell
Martinell i Brunet, Cèsar


En: Cultura. Valls. 2ª época. Año XXXIX, Núm. 261 (desembre 1967), p. 3-5

Un Nou mestre d'obres a Santes Creus durant el segle XIV : Bernat de Payllars (1325) / [ressenya de] Joan-F. Cabestany Fort
Cabestany i Fort, Joan F.


En: Santes Creus : Butlletí de l'Arxiu Bibliogràfic. Santes Creus. Vol. VI, núm. 54 (1981) , p. 293-294 (Bibliografia sobre Santes Creus) 
Ressenya de:
- Español Bertran, Francesca. Un Nou mestre d'obres a Santes Creus durant el segle XIV : Bernat de Payllars (1325). Tarragona : "Recull Joaquim Avellà Vives (1901-1967)", edició a cura d'Eliseu-A. Soler Alvarez i Tomàs Forteza i Antono-Guardías., p. 39-47, 1980

A propòsit de la possible intervenció de Reinard des Fonoll en la construcció de l'església arxiprestal de Morella : correspondència inèdita entre Vives i Miret i John H. Harvey / Josep Maria Recasens i Comes
Recasens i Comes, Josep Maria


En: Santes Creus : Boletín del Archivo Bibliográfico. Santes Creus. Vol. III, núm. 29 (1969) , p. 569-579
Número dedicat a: "Homenaje a José Vives Miret (II)". Inclou apèndix documental.

L'Obra a Poblet de Reinard des Fonoll / [ressenya de] J.Mª Recasens i Comes
Recasens i Comes, Josep Maria


En: Santes Creus : Boletín del Archivo Bibliográfico. Santes Creus. Vol. III, núm. 26 (1967) , p. 286 (Bibliografía sobre Santes Creus) 
Ressenya de:
- Vives i Miret, Josep. L'Obra a Poblet de Reinard des Fonoll . en: "Miscellanea Populetana", p. 285-203, 1966

El Maestro Reinard des Fonoll "lapicida" inglés en Cataluña (1320-1360) / J. Vives Miret
Vives i Miret, Josep


En: Santes Creus : Boletín del Archivo Bibliográfico. Santes Creus. Vol. II, núm. 13 (1961) , p. 97-109 : il. làm.

El Mestre Fonoll i Santa Maria de Montblanc / per A. Altisent
Altisent i Altisent, Agustí


En: 010829 Homenatge a Josep Vives i Miret. Santes Creus. Vol. I : Publicacions de l'Arxiu Bibliogràfic, 1970. p. 41-46

Un Nou mestre d'obres a Santes Creus durant el segle XIV : Bernat de Payllars (1325) / Francesca Español Bertran
Español i Bertran, Francesca


En: 154121 Recull Joquim Avellà Vives (1901-1967). Tarragona : Estació de Recerca Bibliogràfica i Documental Margalló del Balcó, 1994. p. 39-47

Paletes i mestres d'obra / Pitu Basart, coordinació



En: Gavarres. Cassà de la Selva, núm. 42 (tardor-hivern 2022), p. 35-85 : il. (Dossier) 

Conté: Visita d'obres / Pitu Basart ; Dels pedrers als mestres de cases / Miguel Àngel Fumanal Pagès ; En Pessetes i Pigallo / Joan Ventura Brugulat ; L'Àngel Boadas / Elisabet Serra ; Els Maymí, de Cassà / Pitu Basart ; Els germans Masllorens, de Riudellots / Elvis Mallorquí ; En Ranella, de Llambilles / Carles Serra ; A Quart: en Vila i en Pigem / Carles Serra ; Vida de Manobre / Pitu Basart ; Els Capdeferro / Josep Pastells ; La Nissaga dels Pla / Meritxell Daranas ; Amb pic, pala i voluntat de ferro / Lia Pou ; En Lluís Ros, de Verges / Salvador Vega ; Constructors que van crear escola / Sílvia Yxart ; Un paleta dels d'abans / Dani Sabater ; Forns i xemeneies / Dani Sabater ; Els Bofill de Pals / Narcís Subirana Feliu ; El Bonic i el Sec, de Palafrugell / Teresa Bonal, Núria Sàbat ; En Julián Lucena / Àngel Jiménez ; En Fonsu, la Remei i en Jeroni / M. Teresa Costa ; Paletes de Calonge / Albert Vilar Massó ; Els Mot, de Vall-llobrega / Alexandre Weltz Gispert ; En Jaume, es Cerdanet / David Moré ; Braç a braç amb els paletes / Albert López-Tauler.

L'Antic Col·legi de Sant Ignasi i la capella del Rapte de Manresa. Les cicatrius d'un paisatge històric / Jordi Morros Cardona, Carles Puigferrat Oliva
Morros i Cardona, Jordi


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 135 (hivern 2022), p. 23-32 : il. (Dossier. El patrimoni ignasià a Manresaa) 
Número dedicat a el Patrimoni ignasià a Manresa.

Aquest article tracta de l'evolució històrica dels edificis de l'illa de l'antic col·legi de Sant Ignasi. L'hospital i capella medievals de Santa Llúcia havien ocupat part d'aquest espai urbà. La recerca ha permès localitzar un plànol de l'hospital i de la capella de cap al 1630 i identificar el possible autor del projecte del col·legi i l'església setcentista, que seria el mestre d'obres jesuïta aragonès José Galván. També s'han pogut resseguir les intervencions posteriors en aquesta mateixa illa urbana, i reconèixer les diverses etapes dels edificis del conjunt que han sobreviscut.

Els Cos una vida fent cases / Miquel Sànchez
Sànchez, Miquel


[S.l.] : [l'autor], 2022
1 vol

L'Activitat quotidiana d'un mestre de cases medieval. Bernat Gual, 1405-1453 / Jacobo Vidal Franquet
Vidal Franquet, Jacobo


En: Anuario de Estudios Medievales. Barcelona. Vol. 43, núm. 2 (2013) , p. 915-940
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

En aquest article es repassa l'ac-tivitat del mestre de cases Bernat Gual, des que va signar un contracte d'aprenentatge amb el mestre d'aixa Domingo Ferrer, l'any 1405, fins que desapareix de la documentació municipal, l'any 1453. En aquests quaranta-vuit anys d'activitat, Gual es va fer càrrec de grans obres (com ara l'assut de Xerta-Tivenys), però tam-bé d'una gran quantitat de petits treballs, sempre al servei del Consell de la Ciutat. La seva tasca s'emmarca en el context arquitectònic de la Tortosa medieval, determinat per la catedral i el palau del bisbe, però també pel Pont de Barques, una important infraestructura de fusta que era conservada per artesans especialitzats.

Els Plànols d'en Joan Papell i Llenas sobre Figueres a la segona meitat del segle XIX cartografia històrica de Figueres [Fitxer informàtic] / Laia Sala Geladó ; [dirigit per: José Luis Villanova]
Sala Geladó, Laia


2014
Dirigida per: Villanova, José Luis. Universitat de Girona. Facultat de Lletres, 2014
1 recurs electrònic (Treballs de final de grau) 
Treball de final de grau (Geografia].

L'estudi pretén ser una anàlisi dels plànols de Figueres que el mestre d'obres Joan Papell i Llenas aixecà durant la segona meitat del segle XIX. Primerament, es contextualitza el tema explicant breument l'evolució de la xarxa urbana espanyola i, més detalladament l'evolució de la ciutat de Figueres, durant aquest període. Posteriorment, s'aprofundeix en els treballs cartogràfics d'en Joan Papell tot explicant quines reformes va proposar per a la ciutat amb els plànols que presentà el 1878 i el 1891 i amb quin objectiu es projectaren.