Peces històriques i arqueològiques de Poblet actualment fora del monestir (segles XII - XV) / Gener Gonzalvo i Bou
Gonzalvo i Bou, GenerEn:
Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 38-39 (2016-2017) , p. 187-197
Notes a peu de pàgina.
El monestir de Poblet, fundat per la casa de Barcelona, va adquirir en poc temps una influència política, religiosa i socio-econòmica molt gran en la corona d'Aragó. Totes les seves abundants obres d'art van rebre un cop mortal quan el 1835 el govern va decretar suprimits els convents. Malgrat els esforços de la Comissió Provincial de Monuments (instituïda 10 anys després), va estar abandonat gairebé un segle. Els més documentats, es van endur jòies de part dels panteons, el retaule major i un gran quantitat de llibres, pintures, etc. En fi, el monestir va quedar espoliat, i les seves parets anaven caient. L'impuls definitiu per a la salvació va arribar de la mà del diplomàtic i escriptor Eduard Toda i Güell. Les seves múltiples accions, juntament amb els homes del Patronat, van aconseguir salvar Poblet d'una mort anunciada. No obstant això, l'eix d'aquest article consisteix a referir els béns artístics pobletans que es troben ben conservats però escampats per tota la península i encara més lluny. Haurien de retornar al monestir, però aquí nosaltres no hi entrarem, doncs és un tema que sovint acaba barrejant-se amb temes polítics.
