Cent anys de la Casa del Poble de Mataró / César Martín García
Martín García, César


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2023, núm. XL (2024) , p. 201-220 : il.
Sessió celebrada el 25 de novembre de 2023. Fonts i bibliografia.

L'Accés de les dones a les institucions polítiques. El llarg camí cap a la igualtat. Vilassar de Mar no va ser diferent (1785-2024) / Jordi Casanovas i Berdaguer, M. Teresa Sierra i Fornells
Casanovas i Berdaguer, Jordi


En: Singladures : Revista d'història i patrimoni cultural de Vilassar. Vilassar de Mar, núm. 39 (2025) , p. 41-55 : il. (Articles) 
Notes a peu de pàgina.

Breu anàlisi de les dificultats i els desafiaments que les dones han d'afrontar per accedir a càrrecs de representació i direcció política, en el camí cap a la igualtat. En una segona part, examina l'evolució d'aquest tema en l'àmbit estatal, a Catalunya i, específicament, a Vilassar de Mar, des de la recuperació de la democràcia (1977-2024).

El Viatge d'Albert Buron. De Sabadell a Blesle. Homenatge a Albert Buron (1914-1971), als seus germans i germanes i als seus companys de combat o d'exili / Jean-Louis Buron ; traducció: Cesc Prat Fernàndez ; Introducció i context històric: Genís Ribé i Monge
Buron, Jean-Louis


En: Arraona. Sabadell. 4a època, núm. 41 (2024) , p. 118-135 : il. (Testimonis) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Aquest text és el testimoni personal del fill d'un exiliat sabadellenc arran de la derrota republicana del 1939. Albert Buron Senar va néixer a Sabadell l'any 1914 i de ben jove milità a la Joventut Comunista Ibèrica (JCI), branca juvenil del Bloc Obrer Camperol (BOC). Va destacar com a militant articulista del partit, era esperantista i l'any 1935 va ser secretari polític i membre del comitè de la JCI, ja en el si del Partit Obrer Unificat Marxista (POUM) sabadellenc. El testimoni del seu fill ens descriu, emocionalment i a partir de documentació personal i altres fonts bibliogràfiques, d'arxiu i d'hemeroteca, el que ha acabat esbrinant de la vida del seu pare i dels seus oncles i ties: les seves arrels familiars, la joventut i militància política a Sabadell, el periple durant la Guerra Civil espanyola. com a combatent i propagandista del POUM, l'exili a França i la participació en la resistència francesa, entre altres aspectes. És un relat sorgit de la necessitat personal de buscar respostes a un llarg silenci i a un desconeixement incòmodes, fet amb un detall i rigor lloables per una persona que no és un professional de la història.

Le Voyage d'Albert Buron. De Sabadell a Blesle. Hommage à Albert Buron (1914-1971), à Ses Frères et Soeurs, ses Compagnons de Combat ou d'Exil / Jean-Louis Buron
Buron, Jean-Louis


En: Arraona. Sabadell. 4a època, núm. 41 (2024) , [13 p.] (Testimonis) 

Text original del Testimoni de Jean-Louis Buron en francès.

Joan Llonch i Salas / [ressenya] Genís Ribé i Monge
Ribé i Monge, Genís


En: Arraona. Sabadell. 4a època, núm. 41 (2024) , p. 197-201 (Ressenyes) 
Ressenya de:
. Joan Llonch i Salas / Josep Lluís Martín Berbois. Sabadell : Fundació Ars, 2024

La Dictadura de Primo de Rivera a Lleida : primers dies / Josep Varela i Serra
Varela i Serra, Josep


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 11 (2025) , p. 98-105 : il. (Política) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

El capità general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, va proclamar un cop d'estat el 13 de setembre de 1923, acabant amb el sistema parlamentari de la Restauració. S'estudien les reaccions a tal fet dels diaris de Lleida i de la Paeria.

A Riudoms ja mana l'esquerra : crònica del canvi polític local / Carles Martí Martí
Martí i Martí, Carles


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any XLV, núm. 245 (juliol-setembre 2023), p. 40-41 (Finestra a l'actualitat) 

Teatro lírico y Coros de Clavé : continuidad y transformación de la cultura política republicana (Barcelona, 1874-1899) / Jordi Roca Vernet, Anna Costal i Fornells
Roca i Vernet, Jordi


En: Historia contemporánea. Bilbao, núm. 77 (2025) , p. 19-58 (Dosier) 
Exemplar dedicat a: "Discursos históricos y prácticas culturales sobre la I República en España (1874-1939)". Notes a peu de pàgina. Fonts i bibliografia. Resums en castellà i anglès.

¿De una República a otra? El legado de la Primera República en el proceso de construcción del republicanismo catalanista (1904-1917) / Santiago Izquierdo Ballester
Izquierdo Ballester, Santiago


En: Historia contemporánea. Bilbao, núm. 77 (2025) , p. 129-162 (Dosier) 
Exemplar dedicat a: "Discursos históricos y prácticas culturales sobre la I República en España (1874-1939)". Notes a peu de pàgina. Fonts i bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Catalanismo republicano en la Cataluña del siglo XIX (entre la historia cultural y la biografía política) / Xavier Ferré
Ferré i Trill, Xavier


En: Studia historica. Historia contemporánea. Salamanca, núm. 18 (2000) , p. 299-312
Exemplar dedicat a: "El País vasco y España". Notes a peu de pàgina.

Cal destacar l'esforç metodològic d'aquesta història cultural dirigida per Pere Gabriel en concretar una primera relació entre societat catalana i cultura contemporànies si entenem per cultura a la manera de Raymond Williams un "sistema global de vida". Ens trobem, doncs, davant un programa intel·lectual que uneix recerca i socialització pedagogia historiogràfiques lliurades a la reordenació reflexiva, a l'ampliació dels propis coneixements i a l'evocació pausada de les experiències personals, tenint en compte el concepte de cultura exposat en el volum VIII per Enric Ucelay Da Cal, segons el qual "els *moviments culturals o artístics són una mena de microcosmos [exponent] davant la macrorealitat social".

Lengua, literatura y nacionalismo en Cataluña / Xavier Ferré
Ferré i Trill, Xavier


En: Studia historica. Historia contemporánea. Salamanca, núm. 17 (1999) , p. 307-313
Exemplar dedicat a: "La historia transnacional (y II))". Resums en castellà i anglès.

Pere Anguera, amb El català al segle XIX, aporta un aspecte dels orígens del catalanisme en clau de sociolingüística centrat en l'estudi del pas d'una llengua d'ús, sense que els connacionals tinguessin una consciència política de la seva defensa (llengua del poble), a un estadi marcat pel procés de construcció de l'Estat espanyol liberal decimonònic en què la reivindicació de la llengua apareix com a exponent d'un moviment de nacionalització cultural i polític: el catalanisme (llengua nacional). En la primera part de l'assaig, compresa en els dos primers capítols ("El català a la crisi de l'Antic Règim" i "Ús polític del català"), Anguera demostra que el català no va conèixer una "decadència" (segons Jordi Rubio o Nuria Sales) en l'ús social al llarg del segle XVIII (abans i després de 1714) i al mateix temps posa en evidència la seva funció com a instrument de nacionalització política en ser utilitzat per a socialitzar una ideologia nacional (espanyola), ja que la llengua catalana era la vehicular de la pràctica totalitat dels sectors populars.

"Hermanos o extranjeros" : Hermanos o extranjeros / Francisco de Luis Martín
Luis Martín, Francisco de


En: Studia historica. Historia contemporánea. Salamanca, núm. 12 (1994) , p. 129-156
Exemplar dedicat a: "Estudios sobre nacionalismo español". Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

Conèixer i explicar les claus del nacionalisme espanyol que va caracteritzar la concepció política del diari ABC al llarg del quinquenni republicà així com l'elaboració i formulació del discurs que, com a canal de transmissió d'aquest nacionalisme i exponent d'una peculiar lectura del nou règim, va servir per a defensar les posicions pròpies i combatre la dels seus adversaris davant l'opinió pública constitueix l'objecte d'aquest treball. En ell s'aborda, doncs, la postura del diari monàrquic enfront dels fets fonamentals que van configurar "la qüestió catalana" -especialment, l'elaboració i aprovació de l'Estatut per a Catalunya i la seva suspensió després dels successos d'octubre de 1934-, i l'evolució que va sofrir aquella en les diferents etapes republicanes. Al seu través es dibuixarà amb nitidesa la frontal oposició d'ABC tant cap al nacionalisme català com cap al reformisme republicà i la solució prevista per aquest al problema regional.

Conceptualizando la corrupción política en la época moderna : una propuesta metodológica a partir del caso catalán / Ricard Torra i Prat
Torra i Prat, Ricard


En: Investigaciones Históricas. Época Moderna y Contemporánea. Valladolid, núm. 44 (2024) , p. 267-301 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Aquest treball planteja una metodologia per a l'estudi de la corrupció política en l'època moderna. Per a això, es debat un enfocament basat en tres eixos que pretén superar les dificultats en el moment de definir la idea de corrupció en un determinat moment històric. Un primer eix s'ocupa de la perspectiva geogràfica, emfatitzant la importància del context local del llenguatge relacionat amb les pràctiques corruptes; el segon eix planteja el paper central de les cesures històriques a l'hora d'avaluar els antecedents de l'univers conceptual d'una determinada societat; finalment, el tercer eix suggereix que l'anàlisi d'un ampli vocabulari provinent de diferents fonts pot resultar útil a l'hora de reconstruir el concepte de corrupció en les societats precontemporànies.

Culto a los mártires republicanos y lucha por el espacio público en la Barcelona de la Restauración Borbónica : la conmemoración republicana de los mártires de Sarrià (1875-1910) / Àlex Pocino Pérez
Pocino Pérez, Àlex


En: Investigaciones Históricas. Época Moderna y Contemporánea. Valladolid, núm. 43 (2023) , p. 670-698 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

El present article té com a objecte d'estudi la commemoració republicana dels màrtirs de Sarrià, celebració en record de l'última resistència republicana al cop d'estat de Pavía al gener de 1874, entre 1875 i 1910. Mitjançant el recorregut cronològic d'aquesta festa republicana, la hipòtesi de la nostra recerca parteix que les disposicions d'ordre públic que van adoptar les autoritats restauracionistes respecte a aquesta commemoració van comportar una radicalització de la cultura política republicana cap a formes insurreccionals utilitzant l'efemèride de Sarrià com a font de legitimació.

La Crisis catalana y el Tribunal Constitucional. Anatomía politológica de la sentencia 31/2010 / Leonida Tedoldi
Tedoldi, Leonida


En: Investigaciones Históricas. Época Moderna y Contemporánea. Valladolid, Extra 2 (2024) , p. 899-914
Exemplar dedicat a: "Homenaje a los profesores Elena Maza Zorrilla y Pablo García Colmenares". Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

Des de l'aprovació del nou Estatut de Catalunya (2006) fins a la sentència del Tribunal Constitucional (2010), que el va rebutjar parcialment, van passar quatre anys. Aquest rebuig, en les parts més polítiques com, i sobretot, la del reconeixement de Catalunya com a nació, va determinar una volcànica, que avui dia encara no ha acabat, i que va portar a la fractura definitiva amb Madrid i a l'elecció de la via independentista (el procés). No obstant això, precisament la sentència de rebuig del TC núm. 31 de 2010, degut en part a les dinàmiques polítiques que van néixer en el si de la Sala que va conèixer de l'assumpte durant la redacció del pronunciament, constitueix un document de recerca, l'anàlisi de la qual pot convertir-se en una peça útil per a la reconstrucció històrica de les dramàtiques decisions polítiques que es van succeir.

El Concili del Collsacabra : relat d'una tempesta / Josep Boatella Riera, Pilar Riera Figueras
Boatella Riera, Josep


En: Ausa. Vic. vol. XXXI, núm. 191-192 (2023) , p. 57-74 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

L'agost de 1933 va tenir lloc a la finca El Llorà, a Pruit (Collsacabra), una trobada dels Minyons de Muntanya amb assistència de diferents autoritats eclesiàstiques, encapçalades pel cardenal Vidal i Barraquer. Aquesta trobada va coincidir en el temps amb l'existència d'un debat sobre el perfil que calia donar als candidats a ocupar algunes seus episcopals vacants de Catalunya i això, juntament amb la presència d'alguns polítics a l'esmentat acte, va obrir un intens debat a la premsa, amb implicacions relacionades no tan sols amb l'Església, sinó també amb diferents forces polítiques. Aquest article, amb imatges inèdites de la jornada, analitza l'impacte d'aquells fets en la premsa i l'opinió pública, en una polèmica que si bé no va tenir conseqüències concretes rellevants, sí que reflecteix els termes del debat ideològic del període.

El Desplegament institucional de la Dictadura / Bernat Pizà Castella
Pizà Castella, Bernat


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 38 (desembre 2023), p. 24-43 : il. (Estudis) 
Número monogràfic: Terrassa 1923-1931. Dictadura, nacionalismes i moviment obrer. Notes. Bibliografia.

El cop d'estat de Primo de Rivera de 1923 va estroncar els diferents canvis polítics que s'estaven produint a nivell local. Els catalanistes, que governaven l'Ajuntament amb acords tàctics amb els republicans, després d'un notable èxit electoral, van ser bandejats del consistori. La vella oligarquia salista va passar a ocupar, de nou, els seus llocs, si bé ara sotmesos a una fèrria disciplina militar. Sota el pretext d'acabar amb el caciquisme i la violència social, la dictadura va institucionalitzar progressivament el seu poder a partir dels càrrecs municipals d'ordre governativa, els delegats governatius, la Unión Patriótica i el Sometent. El nou ordre dictatorial, lluny de solucionar els problemes que prometia resoldre, només va contribuir a tensionar socialment una ciutat que ja vivia en plena ebullició d'ençà la Primera Guerra Mundial.

Les Dones a la política municipal (VII) / Ester Badosa i Romañó
Badosa i Romañó, Ester


En: Croscat : revista de Santa Pau. 2a etapa, núm. 19 (desembre 2017), p. 36-38 : il. (Les dones a la política municipal) 

Les Dones a la política municipal (VI) / Ester Badosa i Romañó
Badosa i Romañó, Ester


En: Croscat : revista de Santa Pau. 2a etapa, núm. 18 (desembre 2016), p. 36-38 : il. (Les dones a la política municipal) 

Les Dones a la política municipal (III) / per Ester Badosa
Badosa i Romañó, Ester


En: Croscat : revista de Santa Pau. 2a etapa, núm. 17 (desembre 2015), p. 28-31 : il. (Les dones a la política municipal)