"Destino" i la cultura catalana a les acaballes del franquisme (1966-1975) [Fitxer informàtic]
/ Ramon Civit Llort ; [dirigida per: Carles Santacana i Torres]
Civit Llort, RamonBarcelona : Univesitat de Barcelona, 2013
Dirigida per: Santacana i Torres, Carles. Universitat de Barcelona. Departament d'Història Contemporània, 2012
1 recurs electrònic
"Destino", des dels anys quaranta i sobretot en els cinquanta i primers seixanta del segle XX, mitjançant una fórmula culta, va protagonitzar un doble debat, polític i cultural. Polític, en defensa de més llibertat i d'un cert liberalisme europeu, però no tant nacional o de país. Cultural, en defensa d'una cultura castellana, i catalana feta aquí, però majoritàriament en castellà (premis Nadal, Brunet de periodisme, etc.). Aquest doble debat anava adreçat a una societat bàsicament catalana, culta i amb inquietuds intel·lectuals, que desitjava tenir una finestra oberta al que passava al món, en tots els camps, de les arts, de la cultura, de la literatura, de la música, del cinema o de la política, etc., i que no ho trobaven en altres mitjans de comunicació, ni molt menys en la cultura oficial del règim. Aquest era partidari d'una cultura de pensament únic, claustrofòbica, que ofegava qualsevol testimoni o iniciativa que s'apartés de la línia oficial marcada. I no ho feia només amb propaganda i consignes; si havia d'emprar la violència per aconseguir-ho, no dubtava en aplicar-la. L'arribada de Fraga al ministeri, i la famosa "Llei de Premsa" de març de 1966, que atorgava, més llibertat d'expressió, per una part; i el sorgiment d'altres publicacions (Serra d'Or) i de grups socials (Òmnium Cultural), i que donaven més contingut a la "identitat nacional" d'aquesta mateixa societat, van anar desplaçant lentament a "Destino", com a referència, fins a portar-la a la marginalització, per acabar extingint-se, a finals dels setanta. Les disputes amb aquells grups, que utilitzaven la cultura catalana com a "eina per la recuperació de la dignitat i la reconstrucció nacional del país", en uns moments en que creixia el sentiment nacionalista en el sí de la societat, els enfrontaments amb el règim, la situació perifèrica de "Destino", i l'aparició a Madrid de revistes com "Tiempo" o "Cambio16", de caire més modern i d'àmbit estatal, exercint una sistemàtica oposició política que no va fer mai aquella, varen fer inexorable la seva desaparició. Del que s'ocupa aquest treball és de tota aquesta decadència.