Representar es gastar : el endeudamiento crónico de Manuel de Sentmenat durante la embajada de Portugal (1691-1698) / Javier Gómez Mesas
Gómez Mesas, Javier


En: Cuadernos de Historia Moderna. Madrid. Vol. 50, núm.1 (2025) , p. 149-171 (Estudios) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

En les següents línies aprofundirem en l'univers econòmic de les relacions internacionals a partir de l'anàlisi de les finances de Manuel de Sentmenat i de Lanuza durant el seu període com enviat extraordinari (1691-1696) i ambaixador ordinari (1696-1698) de la monarquia hispànica en la cort de Lisboa. En primer lloc, reconstruirem el càrrec i la data del diplomàtic, analitzant els ingressos i els capítols de despeses de l'ambaixada. En segon lloc, aprofundirem en la relació de dependència que va tenir amb el seu principal prestador, Henri Vannertingue, qui es va convertir en el principal garant econòmic de l'ambaixada. Finalment, recompondrem el balanç general de l'ambaixada, destacant l'endeutament crònic que va patir, perquè les despeses efectuades van superar amb escreix als ingressos rebuts.

El Matrimoni entre l'infant Pere i Joana de Foix : política europea i impacte local / Stefano Maria Cingolani, Joel Colomer
Cingolani, Stefano Maria


Barcelona : Edicions de la Universitat de Barcelona, [2022]
235 p. ; 20 cm (RCVM Premis, 2) 
Bibliografia. Apèndix documental. Text en català; apèndix documental en anglès.
ISBN 9788491688853

El matrimoni entre poderosos a l'edat mitjana tenia implicacions polítiques i econòmiques importants, ja que havia de comportar aliances per aconseguir o mantenir la pau i els equilibris geoestratègics. Les complexes gestions diplomàtiques que es desplegaven per tal d'acordar una unió entre dues cases reials o nobiliàries són conegudes, però poques vegades han estat analitzades en profunditat. I això és precisament el que fan els autors d'aquest volum. A partir de l'estudi de l'enllaç entre l'infant Pere i Joana de Foix, que comprèn des de les llargues negociacions per trobar la candidata adequada fins a l'organització efectiva de les núpcies, ofereixen una nova visió dels casaments d'alt nivell en l'època medieval i, alhora, amplien el coneixement del procés històric que va emparentar les cases d'Aragó i de Foix. (Editorial).

¿Voluntarismo o legado? : el Proceso de Barcelona y las alusiones históricas en la justificación de la política mediterránea de España (1995-2011) / Martí Grau i Segú
Grau i Segú, Martí


En: Studia historica. Historia contemporánea. Salamanca, núm. 34 (2016) , p. 87-114
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

Les referències històriques utilitzades per representants polítics al llarg del temps poden mostrar els canvis en la manera de justificar polítiques davant la societat. En el cas d'Espanya, l'impuls de les relacions euromediterrànies dins del Procés de Barcelona va procurar sortejar una certa visió tradicional que veu la política mediterrània com un llegat i les al·lusions al passat van ser a vegades obviades, preferint-se la mirada al futur com a esperó de la cooperació regional. Amb tot, la política exterior espanyola va convergir amb la francesa i la italiana en l'assentar l'agenda mediterrània de la Unió Europea sobre un discurs històric compartit. El seu desenvolupament, no obstant això, no resultarà coherent amb l'objectiu últim d'una major cohesió regional, afeblirà el propi Procés de Barcelona i minarà la legitimitat de la Unió Europea com a actor internacional en la zona.

La Mirada británica ante la España republicana y en guerra a través del cónsul Norman King (1931-1939) / Arnau González Vilalta, Josep Puigsech i Farràs, Enric Ucelay-Da Cal (Eds.)



Granada : Comares, 2025
276 p. ; 24 cm (Historia) 
ISBN 9788413698793

A veces una figura inesperada toma un protagonismo desmesurado por la naturaleza ideológica de sus opiniones. Ese fue el caso del cónsul general británico en Barcelona entre 1926 y 1938, Sir Norman King. La dureza de sus apreciaciones relativas a la sociedad y política catalana desde una posición conservadora, especialmente durante los años republicanos, lo situarían como un elemento de importancia en el conjunto de la política británica hacia España. Porque no hay duda de que, desde Barcelona y Cataluña, las circunstancias españolas se ven e interpretan con perspectiva particular y hasta diferente. El presente libro reúne las principales aportaciones historiográficas acerca de la labor de King y de la influencia que tuvo en la elaboración del relato español transmitido por los diplomáticos al Foreign Office de Londres, así como sobre su propia personalidad, desconocida hasta el momento. (Editorial).

Les Terres de l'Ebre en el context de l'Europa del 93 / Ramon Miravall
Miravall i Dolç, Ramon


En: Tresmall : Semestral de lletres i pintures. Sant Carles de la Ràpita, Núm. 1 (març 1992), p. 41-45

El Tractat dels Pirineus i els seus antecedents / Josep Sanabre
Sanabre i Sanromà, Josep


5a ed.
Barcelona : Rafael Dalmau, Editor, 2023
64 p. ; 17 cm (Episodis de la història, 18) 
Notes.
ISBN 9788423202744

Després del Tractat de Westfàlia i de la Guerra dels Segadors, l'any 1659, se signà el Tractat dels Pirineus. En els 124 articles del redactat es decidí el futur polític de diversos territoris europeus. Catalunya en sortí mutilada: França s'incorporà el Rosselló, els comptats de Conflent i Vallespir, la Costa vermella, el Capcir i part de la Cerdanya. "Una vegada constituïda la unitat política del Principat de Catalunya presidida per la Casa comtal de Barcelona, i particularment la Corona d'Aragó, França no parà en els seus intents d'arrencar de Catalunya les terres situades entre les Alberes i les Corberes."...

La Comunitat Europea i el nou context internacional

Jornades Europees de Pasqua (7es : 1990 : Calella de Palafrugell )


Barcelona : Patronat Català Pro Europa, 1991
159 p. ; 21 cm
Textos en català, castellà i anglès.

De la debilidad institucional a la vergonzante neutralidad / Santiago Castellà Surribas
Castellà Surribas, Santiago


En: 142089 La Batalla del Ebro : perspectivas y balance : actas del Congreso Internacional de Historia la Batalla del Ebro, 70 años después. Móra d'Ebre, 24-27 de julio 2008. Vol. I. Tarragona : Arola, 2011. p. 93-104

La Sociedad de naciones ante la Guerra Civil Española



En: 142089 La Batalla del Ebro : perspectivas y balance : actas del Congreso Internacional de Historia la Batalla del Ebro, 70 años después. Móra d'Ebre, 24-27 de julio 2008. Vol. I. Tarragona : Arola, 2011. p. 91-92

L'Atac als mercants Thorpeness i Stanwell el 1938 al port de Tarragona durant la Guerra Civil espanyola / Òscar Martín Vielba, Meritxell Navarrete Gatell
Martín Vielba, Òscar


En: Kesse: butlletí del Cercle d'Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver. Tarragona, núm. 54 (2022) , p. 124-166
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

La Santa Sede y la fe de los otros. El viaje a Roma de Salvador Rial y la atención pastoral a los católicos catalanes al final de la Guerra Civil / Santiago Navarro de la Fuente
Navarro de la Fuente, Santiago


En: Historia contemporánea. Bilbao, núm. 70 (2022) , p. 855-887 (Miscelánea) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Cataluña en las negociaciones de paz de Westfalia / Fernando Negredo del Cerro
Negredo del Cerro, Fernando


En: Desperta Ferro : Historia moderna. Madrid, núm. 61 (2022) , p. 58-61 : il.
Número dedicat a "La Guerra de los Segadores (II): Cataluña, entre Francia y España".

La revolta i posterior Guerra de Catalunya (1640-1652) se solapen en el temps amb el període crucial de la Guerra dels Trenta Anys. La seva evolució s'enllaça per tant inextricablement amb la del gran conflicte europeu i, en les converses de pau obertes per a buscar un final a aquest, la qüestió catalana va tenir una importància manifesta especialment a l'hora de perfilar les estratègies negociadores de francesos i espanyols. Catalunya va ser més objecte que subjecte en aquestes negociacions, i el seu avenir quedaria vinculat a l'atzar de l'evolució de la contesa entre Madrid i París sense que l'opinió dels catalans, malgrat febles intents en contra, fos tinguda en compte en uns acords que no es van tancar a Westfàlia, sinó que acabarien per prendre forma definitiva onze anys després en la Pau dels Pirineus.

Relat històric i multilateralisme euromediterrani : del naixement del procés de Barcelona a l'inici de la primavera àrab (1955-2011) / Martí Grau
Grau, Martí


En: Butlletí de l'Institut Universitari d'Història Jaume Vicens Vives. Barcelona, núm. 16 (setembre 2016), p. 18-21 : il (Articles) 

El Tractat dels Pirineus i la mutilació de Catalunya / Mn. Josep Sanabre
Sanabre i Sanromà, Josep


Barcelona : Base, 2017
136 p. ; 17 cm (Petits grans clàssics de la història de Catalunya, 13) 
Bibliografia. Índex.
ISBN 9788416587964

El 1960, a l'inici del tercer centenari del període 1640-1659, mossèn Josep Sanabre publicava El tractat dels Pirineus i la mutilació de Catalunya. Es tractava d'obrir "un ampli debat referent a aquella commoció política i social que tant influí en el futur immediat de Catalunya". Arxiver i destacat autor de la voluminosa obra La Acción de Francia en Catalunya (1956), Sanabre tenia un bon coneixement de la bibliografia i documentació sobre el tema. Amb documentació aleshores inèdita trobada als arxius oficials de París, l'autor es feia ressò d'un fet històric aleshores molt silenciat. El llibre situa la dramàtica història de la Catalunya Nord (vegueries del Rosselló, el Conflent i la Cerdanya) en el curs del segon terç del segle XVII. Sanabre posa en relleu els vells interessos de França sobre aquest territori i les maniobres de Madrid per a dividir els interessos rossellonesos del tronc català (1629). En el marc de l'escenari de la guerra dels Segadors el llibre destaca l'ocupació francesa; la conferència de Münster, antecedent del tractat; les discussions diplomàtiques entre Mazzarino i Luis de Haro sobre el Conflent i la Cerdanya; les gestions de la Generalitat per evitar la separació; les mentides històriques per imposar una maldestra frontera militar tot dividint Catalunya i la dissolució dels organismes catalans al Rosselló (juny del 1660). Treballs molt més recents han enriquit i aprofundit molt el tema, i, amb tot, aquesta obra de Josep Sanabre ha esdevingut un clàssic i encara segueix sent un treball molt valuós i útil de llegir i consultar per estudiosos i profans. (Editorial).

Diplomacia y desarrollo del estado en la Corona de Aragón : siglos XIV-XVI / Concepción Villanueva Morte, ed.



Somonte-Cenero : Ediciones Trea, S.L., 2020
397 p.: il. ; 24 cm (Piedras angulares) 
ISBN 9788418105142

La diplomacia es la base del sistema internacional actual, que tiene en la representación que se realiza en nombre de un determinado poder la forma de resolución y evitación de conflictos. Es evidente que esta definición no surgió con la contemporaneidad, pero no es tan conocido que fue en el periodo bajomedieval cuando muchas de sus fórmulas se construyeron y consolidaron. El cometido de este volumen es calibrar la acción diplomática desplegada por la Corona de Aragón ante otros territorios, ya sean vecinos o extranjeros, al objeto de valorar las vías de negociación y los canales de información y comunicación que se van desarrollando en el proceso de formación de los Estados surgido a finales de la Edad Media y comienzos del Renacimiento. Para ello los quince estudios que lo componen han prestado atención al seguimiento no sólo de los principales actores y agentes implicados -oficiales o informales- y de la autonomía con la que se movían, sino también al análisis del marco geopolítico y a las diversas coyunturas favorables o adversas en las que tienen lugar sus respectivas misiones o legaciones. Atendiendo a una simbiosis entre criterios cronológicos y temáticos, la obra se estructura en tres bloques, precedidos por una presentación y culminados con unas conclusiones que evidencian su novedad interpretativa y la calidad de las fuentes examinadas, lo que permitirá un mejor conocimiento de la evolución de esas embajadas y su comparación con otras realidades. (Editorial).

Historia general del Principado de Cataluña, condados de Rossellón y Cerdaña : crònica de la Guerra de Separació de Magí Sivillà, ambaixador de Barcelona i Catalunya a la cort francesa / [ressenya de:] Guillem Carreras Albareda
Carreras Albareda, Guillem


En: Podall. Montblanc, núm. 9-10 (2021) , p. 532
Ressenya de:
. Historia general del Principado de Cataluña, condados de Rossellón y Cerdaña : crònica de la Guerra de Separació de Magí Sivillà, ambaixador de Barcelona i Catalunya a la cort francesa / Magí Sivillà ; edició a cura de Guillem Carreras i Albareda. Barcelona : Generalitat de Catalunya, 2020

Del Procés de Barcelona a la Unió per la Mediterrània : un projecte de futur compartit / Senén Florensa
Florensa, Senén


En: Idees : Revista de temes contemporanis. Barcelona, núm. 51 (2020) , 11 p.
Exemplar dedicat a: Una nova visió per a la Mediterrània.

La Partició de Catalunya : història rocambolesca del Tractat dels Pirineus (1658-1660) / Michel i Annie Bougain ; traducció: Aleix Renyé, Roser Carol
Bougain, Michel


Barcelona : Rafael Dalmau, 2021
279 p. : il. ; 20 cm (Bofarull, 33) 
Índex i referències bibliogràfiques . Títol original: Le partage de la Catalogne : histoire rocambolesque du traité des Pyrénées : 1658-1660 .
ISBN 9788423208661

A partir de l'estudi de la correspondència del cardenal Mazzarino, primer ministre francès en temps de Lluís XIV, i del diari d'Atto Melani, un agent del cardenal, així com de la recerca en moltes altres fonts, com per exemple les de l'Arxiu General de Simancas, els autors aprofundeixen en les negociacions que, entre 1658 i 1660, van produir-se abans i després de la signatura del Tractat dels Pirineus, el 7 de novembre de 1659, que va dividir Catalunya entre el Regne de França i la Monarquia Hispànica. (Editorial).

Memorial del Monestir de Poblet al primer Ministre de França Cardenal Mazarí : 1643 / Josep Sanabre
Sanabre, Josep


En: 029716 Miscellanea Populetana. Poblet : Abadia de Poblet, 1966. p. 463-482

El Català de la Stasi / text de Catarina Úbeda i Maria Coll, amb l'assessorament d'Andreu Mayayo
Ubeda, Caterina


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 231 (juny 2021), p. 26-39: il.