De la Catalunya republiana durant la guerra civil / Genís Barnosell
Barnosell i Jordà, Genís


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 523 (octubre 2025), p. 70-71 : il. (Històra) 
Ressenya de:
. Catalunya. La República en guerra (1936-1939) / Pelai Pagès i Blanch. Barcelona : Editorial Base, 2025

Luchas callejeras : política y protesta social por el nomenclátor de Barcelona / Ricard Conesa
Conesa i Sánchez, Ricard


En: Hispania Nova. Revista de Historia Contemporánea. Madrid, núm. 24 (2026) , p. 101-121 (Artículos) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

El final de la dictadura franquista va obrir tota una sèrie d'interrogants sobre com s'havia de tractar el seu llegat cultural en l'espai públic. Els moviments socials durant la Transició política espanyola van dur a terme a Barcelona una labor organitzada i compromesa per al canvi de nom dels carrers de la ciutat, una labor que va ser recollida per les noves institucions democràtiques, no sense dificultats. En el present text es mostra com es va implantar el nomenclàtor franquista i com, durant la transició, les mobilitzacions veïnals i del Congrés de Cultura Catalana es van organitzar per a reivindicar la volta dels noms republicans i la seva catalanització. D'altra banda, veurem les diferents reaccions de l'Ajuntament fins que dugui a terme la renovació de la llista de carrers i creï la Ponència del nomenclàtor, l'instrument municipal encarregat de gestionar-la.

Mig segle de ràdios lliures a Catalunya : la sostenibilitat del sector avui / Nuria Reguero Jiménez, Eloi Camps Durban
Reguero Jiménez, Nuria


En: Quaderns del CAC. Barcelona, núm. 50 (octubre 2024), p. 61-71 (Tema monogràfic) 
Número dedicat a: La ràdio: memòria, resiliència i transformació. Referències. Inclou versió de l'article en castellà i en anglès.

El sorgiment de les ràdios lliures a Catalunya fou propiciat per la forta mobilització política i cultural als inicis de la Transició democràtica. Impulsades per agrupacions i associacions sense ànim de lucre, difongueren els assumptes i punts de vista d'una gran varietat de col·lectius i moviments socials. Mig segle després, les ràdios lliures perduren, si bé de la quarantena d'emissores existents al país a finals dels vuitanta s'ha passat a les nou actuals. L'objectiu d'aquest article és contribuir a conèixer la situació actual de les ràdios lliures catalanes a través d'una contextualització històrica i normativa, un cens i dos estudis de cas. Partint de les teories de la comunicació alternativa i comunitària, apliquem una metodologia qualitativa per conèixer la situació d'aquestes ràdios i els factors que incideixen en la seva sostenibilitat.

Ecologisme revolucionari : breu apunt històric i primeres experiències del moviment per l'alliberament animal i de la terra al Camp de Tarragona / Toni Teixidó
Teixidó, Toni


En: La Corbella : revista d'estudis llibertaris del Camp de Tarragona, Núm. 3 (2016) , p. 48-87

El Moment Alomar i el procés nacionalitzador (1901-1931) / Roc Solà Gonzàlez
Solà Gonzàlez, Roc


Barcelona ; Catarroja : Editorial Afers, 2026
374 p. ; 22 cm (Recerca i pensament, 127) 
ISBN 9791387680275

El primer terç del segle XX fou un període decisiu en la configuració del catalanisme com a moviment polític de masses. Entre 1901 i 1931, Catalunya visqué un intens procés de nacionalització en què idees, conflictes de classe i transformacions polítiques es van entrellaçar per definir noves formes d'identificació col·lectiva. Aquest llibre tracta aquest procés a partir de la figura de Gabriel Alomar, intel·lectual clau del catalanisme d'esquerres. S'hi analitza com la reivindicació nacional es va articular amb les demandes socials i democràtiques, tot incorporant les classes populars a un projecte de país modern. El catalanisme va portar a terme un procés nacionalitzador en competència amb el procés nacionalitzador espanyol, i ho va fer articulant un projecte nacional cívic. Una articulació que es va produir en la mesura que el catalanisme va crear una esquerra nacional amb capacitat de seduir les masses. Lluny de concebre la nació com una realitat immutable, Gabriel Alomar la presenta com un procés en constant construcció, fruit de tensions, debats i lluites. Aquest procés va cristal·litzar el 1931 durant la Segona República, en què es varen aconseguir institucions pròpies. (Editorial).

Lleida: una història de violència / Quintí Casals, Felip Gallart Fernàndez, Maria Jesús Llavero Porcel, Guillem Roca Cabau



Lleida : Pagès Editors, 2026
276 p. ; 24 cm (Guimet, 259) 
ISBN 9788413037141

Lleida: una història de violència és un llibre poc convencional que s'atreveix a mirar cara a cara el passat més descarnat de la ciutat. Lluny d'edulcorar-lo, el dissecciona a través de quatre enfocaments i quatre veus expertes que ens condueixen pels episodis més colpidors de la seva existència. Ofereix al lector la visió d'un temps en que el delicte i el càstig violent formaven part del dia a dia; ens transporta a les batalles, motins i setges de l'època Moderna i Contemporània, episodis que van provocar autèntics urbanicidis i van transformar l'estructura de la ciutat per sempre; denuncia la violència estructural exercida contra la dona al llarg dels segles limitant els seus drets i les seves llibertats; i repassa els crims més impactants dels darrers segles, amb especial atenció a la repressió franquista. (Editorial).

Les Manifestacions per l'amnistia i la llibertat : Barcelona, 1 i 8 de febrer de 1976 / David Ballester, Manel Risques
Ballester i Muñoz, David


Barcelona : Editorial Base, 2026
278 p. : il. ; 24 cm (Base històrica, 219) 
Bibliografia.
ISBN 9791387728281

El febrer de 1976, Barcelona va viure dues mobilitzacions històriques que van desafiar obertament la dictadura i van marcar un punt d'inflexió en la lluita per l'amnistia, les llibertats i l'autogovern. La resistència popular, reprimida amb brutalitat pels grisos, va esdevenir símbol de força col·lectiva i va situar la ciutat al centre de l'atenció internacional. Aquest llibre reconstrueix aquells dies decisius a través de testimonis directes, documents inèdits i la mirada de la premsa de l'època. Una crònica rigorosa que mostra com l'Assemblea de Catalunya va articular l'oposició i com la mobilització ciutadana va empènyer els inicis de la Transició. (Editorial).

Reus sota la Restauració Borbònica (1874-1923) / Albert Arnavat, Maria Muiños i Jordi Tous
Arnavat Carballido, Albert


En: 133665 Història general de Reus. vol. 3 : Una societat en ebullició. 1800 - 1923 ; Anguera, Pere (Ed.). Reus : Ajuntament de Reus, 2003. p. 211-402

Entre la reacció i la revolució / Pere Anguera
Anguera i Nolla, Pere


En: 133665 Història general de Reus. vol. 3 : Una societat en ebullició. 1800 - 1923 ; Anguera, Pere (Ed.). Reus : Ajuntament de Reus, 2003. p. 13-208

Moviments socials a Reus : 1808-1874 : dels motins populars al sindicalisme obrer [Fitxer informàtic] / Albert Arnavat ; [dirigida per: Pere Anguera]
Arnavat Carballido, Albert


Barcelona : Universitat de Barcelona, DL 2014
Dirigida per: Anguera, Pere. Universitat de Barcelona. Departament de Geografia, Història i Filosofia, 1991
1 recurs electrònic (341 p.)

La present tesi doctoral pretén d'ajudar a completar el coneixement sobre la història rica, variada i complexa de les classes populars i dels moviments socials a Reus i a Catalunya. L'obra s'obre amb una visió general de les condicions materials del procés d'industrialització, i del sistema productiu a la ciutat, i amb una anàlisi quantitativa i al balanç sectorial de la població obrera. S'estudia l'estructura i les transformacions de les classes populars, les condicions de treball, la tipologia i situació laboral dels empleats, la jornada laboral i els salaris, el comportament obrer i les condicions de vida, l'alimentació, el vestit, l'esbarjo, les societats i ateneus i la culturalització. Es ressegueix l'agitació social urbana, amb diferents avalots i revoltes populars, sempre amb elements de crisi de subsistències, que es produeixen a la ciutat en períodes de manca de treball, i de crisi social o política. Es veuen els moviments sindicals com a avantguarda reivindicativa dels treballadors, les diferents formes del moviment obrer organitzat a la ciutat i als pobles de la comarca. Des de les primeres societats de mútua protecció a l'Associació Internacional de Treballadors, l'AIT i la creació de la nova Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (FTRE), el setembre de 1881. L'aproximació al comportament polític de les classes populars reusenques compon el darrer bloc de l'obra. La investigació de les ideologies, de les doctrines i del pensament social i de les seves vinculacions amb les classes populars, S'explica la difusió a la ciutat de l'anomenat socialisme utòpic, i s'hi descriuen els avalots i manifestacions populars contra les lleves, el seu suport majoritari i successiu als pronunciaments i activitats dels liberals, progressistes, demòcrates, i republicans federals. En definitiva, s'estudien els principals aspectes que tenen una relació directa amb les classes populars de la ciutat durant el període de 1808 a 1881. Redefinir el seu nivell de vida, per a entendre millor els seus comportaments.

Reus : 1970-2020 : la transformació d'una ciutat / Joan Navais i Icart, Anton Pàmies Martorell, Joan Alberich González, Francesc Domènech, Rosa Pagès, Isabel Martínez Martínez, Agustí Segarra Blasco



Reus : Centre de Lectura, 2022
277 p. ; 24 cm (Assaig. Centre de Lectura de Reus, 154) 
ISBN 9788412549577

Sota l'impuls de la Fundació Privada Reddis i amb la col·laboració d'entitats com el Centre de Lectura de Reus i administracions públiques com l'Ajuntament de Reus i la Diputació de Tarragona, el projecte pretén explicar els canvis que han experimentat Reus i la seva comarca en els darrers 50 anys. Mig segle de la nostra història que, fins a la data, no s'havia abordat de forma global i amb voluntat d'interpretar les transformacions viscudes per la societat reusenca. A partir de les mirades diverses i plurals d'un grup heterogeni d'experts, el llibre aborda aquests canvis des de sis perspectives concretes: l'arquitectònica i la urbanística, la demogràfica, la política, la dels moviments socials, la cultural i, per últim, l'econòmica. (Editorial).

Reus de la Dictadura a la República : introducció a la seva història / Josep M. Escoda i Vilà
Escoda i Vilà, Josep M.


Reus : Centre de Lectura, DL 1974
79 p. : gràf. ; 22 cm (Assaig. Centre de Lectura de Reus, 2) 
Inclou apèndix documental.

Mont-roig en el segle XIX : un temps convuls / Martí Rom
Rom, Martí


Tarragona : Arola Editors, 2021
498 p. ; 24 cm
Referències bibliogràfiques.
ISBN 9788412427998

M'agrada pensar que la història d'un poble és un arbre, amb el seu tronc principal, que ve de lluny i que concentra i aglutina els passatges primigenis. A mida que ens anem enlairant té les diverses branques dels fets cada vegada més recents. Nosaltres, els habitants d'un període determinat sovint només veiem l'arbre des de dalt i amb una mirada zenital, veiem el conjunt de la nostra història més recent. Els branquillons que observem són els fets de l'actualitat. La massa superior d'aquests branquillons ens amaga el que hi ha sota: el procés històric que ens du als nostres dies. En general, cal dir que la història de Mont-roig a partir del 1818 queda per fer. A "Mont-roig: esberles d'un mosaic esbocinat" de Martí Rom (Arola Editors, 2019) deia que era "un llibre on hi ha moments i personatges de la història del poble. No és una història de Mont-roig, ni dels seus fets més rellevants. Sovint, poden ser tan sols anècdotes personals que poden inferir situacions i un context històric. Són tan sols alguns fets històrics...". Eren trossos inconnexes, esdeveniments o situacions aïllades, malgrat que, en algun cop, s'hi podien establir o argumentar certes relacions. Tan sols esberles. Ara m'he proposat, en la mida del possible, resseguir cronològicament els principals fets esdevinguts durant el segle xix, o gran part d'ell (del 1808 al 1877), a Espanya i a Catalunya, però prioritzant la seva relació amb Mont-roig. Calia explicar el context polític general on succeeixen episodis directament referits al nostre poble. He pensat que mancat d'una àmplia memòria oral, la premsa de l'època pot transmetre amb prou fidelitat les opinions dels coetanis. És important la manera d'explicar aquells fets i el to dels comentaris. Per això, citant les opinions d'aquella època, reproduint exactament algunes informacions o comentaris, ens apropem amb la seva pròpia veu a aquells controvertits fets. La memòria, d'una manera o altra, sempre torna. (Editorial) .

"Valió la pena". Inmigración y revolución de la vivienda en el barrio de Roquetes, Barcelona, durante el franquismo / Enrique Tudela Vázquez, José Luis Oyón, Joan Roger
Tudela Vázquez, Enrique


En: Historia contemporánea. Bilbao, núm. 78 (2025) , p. 665-697 (Miscelánea) 
Notes a peu de pàgina. Fonts i bibliografia. Resums en castellà i anglès.

El Sexenni Democràtic i els límits de l'Estat liberal (1860-1880) / [a cura de David Cao Costoya]



Catarroja : Editorial Afers, 2024
309 p. ; 21 cm (Historiografia local, 4 ) 
ISBN 9788418618963

El Sexenni Democràtic (1868-1874), cent cinquanta anys després dels fets, resta un dels períodes més interessants i més complexos de la nostra vida política contemporània. L'intent de regenerar i democratitzar la vida col·lectiva va anar acompanyat d'entusiasme i esperança, però també de crítiques i temor, i d'una pugna intensa entre diversos actors socials i institucionals per mirar de fer prevaldre els respectius ideals i interessos, la qual cosa dificultà l'assentament d'un règim polític estable. En definitiva, hom dirimia el contenciós sobre els límits i la configuració de la societat i de l'Estat liberal. A partir de les ponències de diversos especialistes i amb la perspectiva més àmplia del període 1860-1880 el volum aborda algunes de les qüestions fonamentals que es van plantejar en el Sexenni, alhora que s'examina quines han estat i quines podrien ser les contribucions dels estudis locals a la comprensió d'aspectes com ara la Revolució de 1868, la Primera República, la Tercera Guerra Carlina, la mobilització i la representació polítiques, els poders locals, el canvi i la conflictivitat social o el context cultural, entre d'altres. (Editorial).

Barcelona ciutat roja : topografia de la revolució del 1936 / Manuel Vicente Izquierdo
Vicente Izquierdo, Manuel


Barcelona : Ajuntament de Barcelona, 2025
365 p. : il., gràf. col. ; 24 cm (Barcelona, ciutat i barris) 
Índex onomàstic.

La revolució de juliol de 1936 va alterar profundament el paisatge de Barcelona. Carrers, edificis i monuments es van omplir de símbols obrers i antifeixistes, que van esborrar la ciutat burgesa anterior. El fracàs de l'aixecament dels militars facciosos contra la República a Barcelona, el 19 de juliol de 1936, va desencadenar la revolució proletària. Això va provocar una transformació radical del paisatge urbà de la ciutat. La fisonomia de Barcelona, una ciutat que vivia entre l'eufòria i la por, es va veure modificada per la irrupció de la massa obrera a l'espai públic i dels símbols dels sindicats i del partits obrers i republicans. No només es van produir, aleshores, canvis morfològics de l'urbs, sinó que també es va imposar un nou imaginari col·lectiu que va trencar amb la ciutat burgesa precedent. El subjecte d'aquest llibre és la mateixa ciutat, la Barcelona proletària i revolucionària. És la història d'una transformació ràpida i radical que s'explica a partir de l'ambient que es vivia als carrers i les places, però també de la revolució que es va produir en el nomenclàtor, en la pulsió iconoclasta destructora de símbols considerats burgesos, religiosos o inapropiats, en els nous monuments públics de propaganda i d'exaltació de la nova realitat política i social i, sobretot, a partir de les apropiacions que es van produir de finques urbanes de la burgesia. L'observació exhaustiva dels canvis que van tenir lloc en la pell de la ciutat és una de les aportacions que presenta aquesta investigació. També el fet de fixar amb noms i cognoms els qui confiscaven, els desposseïts i les finques que es van apropiar les forces revolucionàries. Aquesta recerca ens demostra com encara queden oberts aspectes no estudiats, malgrat l'abundància historiogràfica sobre l'època, de la rereguarda barcelonina durant la Guerra Civil. (Editorial).

Cures i treball social a l'Hospitalet. El testimoni de Pilar Massana / Manuel Domínguez
Domínguez López, Manuel


En: Quaderns d'estudi : Centre d'Estudis de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat, núm. 38 (desembre 2024), p. 59-78 : il.
Títols i resums en català, castellà i anglès.

Pilar Massana i Llorens (Solsona, 1951) és una figura molt important en el desenvolupament a Catalunya del treball social. Ha treballat en aquest sector a l'Hospitalet i ha participat en la creació dels serveis públics de cures a la població desfavorida. Ha estat, a més, protagonista de molts moviments veïnals, socials i polítics en les darreres dècades.

Convertir l'habitatge en un dret : l'emergència habitacional / Jordi Mir Garcia
Mir Garcia, Jordi


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 512 (octubre 2024), p. 10-13: il. (Bitllets) 

Tibi dabo : Abdon Terradas, Los mártires de la República i la temptació de Perpinyà / Marisa Roig Simon, Meritxell Fernández Domènech
Gibert Geli, Pere


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 55 (2024) , p. 201-214 : il. (Arqueologia, història) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

L'article qüestiona que la versió que dona el llibre Los Mártires de la República (1873), d'autor o autors anònims, sobre uns fets ocorreguts a Perpinyà el novembre de 1842 amb Abdon Terradas com a protagonista, pugui ser redactada pel mateix Terradas, tal com afirma el text. S'aporten obres de diversos autors que recullen els fets en llibres publicats en dates molt anteriors, incidint especialment en l'obra de José Segundo Flórez Espartero. Historia de su vida militar y política, de 1845.

De l'Ateneu Català al Kasal Popular : el moviment okupa al Guinardó / Carles Sanz
Sanz, Carles


En: El Pou : publicació del Grup d'Estudis de la Vall d'Horta i la Muntanya Pelada, número 11 (desembre 2021), p. 63-72 : il
Notes.