El Montseny diu adeu a un enginyer enamorat dels arbres / Oscar Farrerons Vidal
Farrerons Vidal, Oscar


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 40 (2025) , p. 21-27 : il.
Títols i resums en català i anglès.

El 6 de gener de 2025 va morir Josep Maria Vives de Quadras, qui va ser vicepresident de l'associació Amics del Montseny durant molt de temps. En Josep Maria va esdevenir un dels grans organitzadors de la gimcana dels arbres "Joan Varderi" que gestionem des de l'associació. Juntament amb la seva dona, la Maria Lluïsa Xiol, que també era secretària de l'associació, va participar en molts dels actes d'Amics del Montseny: les festes d'entrega dels premis de poesia del Montseny, les excursions, i a la vegada va participar com autor en quatre ocasions en les Monografies del Montseny. Va ser cap del Servei de Protecció dels Vegetals de Catalunya durant 27 anys, i ha estat considerat la màxima autoritat acadèmica a Espanya en l'àmbit de la sanitat vegetal. En aquest article se'l recorda per la seva capacitat de treball i resolutiva en els temes de funcionament de la Junta de l'associació, però sobretot per la seva qualitat humana.

Celonins deportats als camps de concentració nazis / Josep M. Abril López
Abril i López, Josep M.


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 40 (2025) , p. 29-43 : il.
Títols i resums en català i anglès.

L'exili dels que, amb la Guerra Civil, van marxar per por de les represàlies franquistes va ser molt dur, però el pitjor va ser el d'aquells que, fets presoners pels alemanys, foren deportats als camps de concentració nazis. És el cas de vuit celonins, tres dels quals hi van morir el 1941 (Jaume Illa a Hartheim, Josep Pahissa i Martí Soler a Gusen). Quatre dels deportats havien estat regidors de Sant Celoni durant la Guerra Civil, dos van ser militars de l'Exèrcit Popular i dels altres dos només en sabem que van néixer a Sant Celoni però que en van marxar de joves. Amb les cartes de Jaume Illa conservades per la família s'ha reconstruït el seu itinerari a l'exili (camps de refugiats francesos, fortificació de fronteres amb les Companyies de Treballadors Estrangers i deportació a Mauthausen) amb els companys Jaume Pujolàs, Martí Serra i l'únic que va escapar dels nazis, Josep Santamaria.

Trenta cinc anys de guarda forestal al Montseny / Ricard Bertran i Calvera
Bertran i Calvera, Ricard


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 40 (2025) , p. 45-57 : il.
Títols i resums en català i anglès.

35 anys fent de guarda al Montseny m'han permès ser testimoni d'un món, d'una manera de fer i de dir, que s'acaba. Començant pels primers companys que hi vaig trobar, els quals precisament formaven part d'aquest grup humà tradicional montsenyenc del que parlo, he viscut més de tres dècades convivint i compartint vivències amb molts dels darrers pastors, pagesos, carboners, caçadors, treballadors de bosc, hostalers, traginers, masovers i masoveres, i molts altres oficis antics de la muntanya que han anat desapareixent gradualment o estan en procés de fer-ho. He pogut gaudir dels seus costums, assistint als seus aplecs, festes i mercats, he fruit de la seva forma de treballar, del seu parlar...en definitiva, de la seva mirada.

Anton Carrera i la profunditat dels vincles / Anna Carrera Solano
Carrera Solano, Anna


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 40 (2025) , p. 59-67 : il.
Títols i resums en català i anglès.

L'Anton Carrera va ser un home profundament reflexiu; un home capaç d'escoltar allò que només el silenci revela. En aquesta quietud, va saber desenvolupar la seva sensibilitat estètica i trobà en la poesia i la pintura el sentit de la seva vida. El seu avi, Anton Busquets i Punset, va marcar profundament la seva trajectòria i d'ell heretà l'interès per la literatura i una profunda devoció per la figura de Verdaguer i pel paisatge que ens envolta. L'Anton descobrí en la natura un diàleg íntim, un llenguatge i un vincle que expressà en la seva obra i el seu llegat. I és precisament aquesta essència la que ell desitjà transmetre i la que avui perdura en el nostre paisatge i en el record de la seva família, amics i admiradors de la seva obra.

El Poeta que encalçava l'aire / Antoni Pladevall i Arumí
Pladevall i Arumí, Antoni


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 40 (2025) , p. 69-76 : il.
Dedicat In memoriam a l'amic Anton Carrera i Busquets (1943-2023), aquest article és una ampliació de la peça breu d'urgència que va aparèixer, sota el mateix títol, al bisetmanari El 9 Nou el divendres 29 de desembre de 2023. Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

El dimecres 20 de desembre de 2023 el món de la cultura va perdre el poeta, rapsode, pintor i filòleg Anton Carrera i Busquets (Vic, 1943). Tenia 80 anys i el comiat entranyable i multitudinari que el poble de Sant Julià de Vilatorta (Osona) li va dedicar a manera d'homenatge va manifestar l'estima i l'agraïment que la gent li professava no només pel seu talent artístic, sinó també per la seva senzillesa, ironia, generositat i, sobretot, per la seva defensa de la llengua, la cultura i la nació catalanes. L'autor d'aquest article explica de passada la descoberta personal de la seva poesia tan elegant i ben mesurada, la influència intel·lectual de l'avi matern, Anton Busquets i Punset (1876-1934), i la seva tasca silenciosa i compromesa com a membre dels jurats de diversos premis literaris, entre els quals el Premi Montseny, que concedeix anualment l'Associació Amics del Montseny.

Serrallonga i els seus bandolers per les faldes del Montseny / Ricard Dilmé i Burjats
Dilmé i Burjats, Ricard


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 40 (2025) , p. 77-87 : il.
Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

Joan de Serrallonga és el bandoler més conegut del país, és protagonista de la nostra història i el territori per on es va moure i actuar passa a ser-ne també protagonista. Aquest article recull els episodis i fets històrics que ens parlen d'ell i de la seva quadrilla de bandolers, succeïts en el que seria l'actual límit geogràfic del massís del Montseny i els municipis que aquest límit engloba. La voluntat de l'article és recollir els fets, noms i llocs que podem extreure del procés sumarial del bandoler, per a tenir una visió més precisa del que va significar el fenomen del bandolerisme en aquestes terres i en el segle XVII.

Ramon Calm Musoll, un viladrauenc de soca-rel / Oscar Farrerons Vidal
Farrerons Vidal, Oscar


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 40 (2025) , p. 89-101 : il.
Títols i resums en català i anglès.

En Ramon Calm és un viladrauenc de vuitanta anys que ha viscut i treballat sempre a Viladrau. La seva vida ens mostra la manera com es vivia en una casa de pagès del Montseny i com han evolucionat les feines de la ramaderia i del bosc. En aquest article li fem una entrevista per conèixer aquesta forma de vida passada, però també els inicis de la jardineria al poble de Viladrau, i una visió de la política local que ell ha representat durant setze anys. Tal i com ens explica, es pot estar d'acord amb ell o no, però en Ramon sempre diu el que pensa, i sempre ha actuat mirant pel bé del poble. Com en Ramon segur que hi ha molts altres homes i dones grans en els diferents pobles del Montseny, a qui convé escoltar per no perdre el coneixement d'una forma de vida dura, que avui en dia ens queda molt lluny del nostre imaginari.

40 volums de Monografies del Montseny, estudi bibliomètric / Oscar Farrerons Vidal
Farrerons Vidal, Oscar


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 40 (2025) , p. 103-131 : il.
Títols i resums en català i anglès.

Des de 1986 l'associació Amics del Montseny ha publicat 40 volums de Monografies del Montseny, en que han participat més de 400 autors en més de 700 articles que han abraçat tot l'espai de coneixement cultural i científic del Montseny, fins a convertir aquesta publicació anual en un referent de consulta bibliogràfica ineludible per qualsevol treball referenciat al massís. Entre els autors podem trobar col·laboradors que han comandat importants institucions i associacions del nostre país, mereixedors de grans distincions, però també col·laboracions més modestes, treballs que tenen la suficient solvència, independentment del currículum de l'autor. En aquest article es fa un estudi dels autors, per gènere i també pel número d'articles publicats; i dels articles en quan a extensió, autoria compartida i segons les temàtiques abordades. També s'aborden els responsables de l'edició, en forma de direcció, coordinació o consell de redacció, els encarregats de la maquetació, els patrocinadors i els autors del dibuix de coberta.

Els Anys de la Gran Secada al Montseny les fonts com a sentinelles de la manca d'aigua / Marcos Fernández Martínez, Roger Grau Andrés, Judith Solé Bertran, Estela Romero, Jordi Corbera
Font Rosell, Jaume


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 40 (2025) , p. 133-141 : il.
Títols i resums en català i anglès.

Després del temporal Glòria, ocorregut el gener del 2020, es va esdevenir un període de manca de precipitacions acusat, que s'ha allargat des del 2021 fins ben entrat el 2024. Per a algunes zones del territori català, inclòs el Montseny, aquest període de sequera no té precedents des de, com a mínim, 200 anys. No ha calgut pas ser gaire observador per haver-ne vist o notat les conseqüències, que al Montseny s'han traduït en una secada generalitzada dels boscos, els cursos d'aigua i les fonts. En aquest treball, sintetitzem els efectes que hem pogut observar en els ecosistemes fontinals del Montseny que tenim en seguiment, i proporcionem dades de cabals i de l'efecte que els canvis en els cabals han ocasionat en la biodiversitat fontinal. Val a dir que les evidències recopilades fins ara i les projeccions de canvi climàtic, ara per ara abastament superades per les observacions, no conviden a imaginar un futur gaire esperançador per aquests ecosistemes tan singulars.

Cent números del butlletí Tagamanent / Jaume Font Rosell
Font Rosell, Jaume


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 40 (2025) , p. 165-169 : il.
Títols i resums en català i anglès.

L'abril del 1982 va començar un projecte encara viu, el butlletí Tagamanent, editat per l'associació "Amics de Tagamanent". Un espai d'opinió, recerca d'informació, història, cultura i reivindicació, que s'ha convertit en l'únic mitjà de difusió escrit de la vall del Congost. El butlletí número 0 va voler reflectir el que volia ser i fer l'associació envers Tagamanent i el seu entorn privilegiat. El 1984 el butlletí va ser donat d'alta en el Dipòsit Legal amb el número 2656-1984. Al desembre de 2024 s'ha publicat el número 100, que reflecteix més que mai l'esperit de l'associació. Publicar cent edicions d'un butlletí maquetat, finançat, i distribuït sempre de manera altruista, ha estat gràcies a moltes persones que al llarg de tots aquests anys han col·laborat desinteressadament, a les aportacions dels socis amb les seves quotes i a les persones que han participat activament en els aplecs.

Sant Marçal del Montseny i Arbúcies / Joan Illa Colomer, Gemma Font Valentí
Illa i Colomer, Joan


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 40 (2025) , p. 151-163 : il.
Arxius i bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

Sant Marçal, situat al cor del massís, ha esdevingut un del pilars de l'imaginari col·lectiu montsenyenc, tant en temps enrere com a centre de pelegrinatge i devoció o, més recentment, per a l'excursionisme, que ja a finals del segle XIX es redescobreix i popularitza aquest racó de la nostra muntanya. La relació d'Arbúcies amb Sant Marçal ve de lluny, no en va la primera notícia històrica de Sant Marçal apareix en l'acta de consagració de l'església parroquial de Sant Quirze d'Arbúcies el 923. Amb les dotacions de terres i masos d'Arbúcies per part dels senyors de Sesagudes al recent promogut monestir de Sant Marçal al segle XI, podem resseguir la petja d'aquesta senyoria a les terres arbucienques fins ben entrada l'època moderna. Tradicionalment, la gent de la parròquia d'Arbúcies realitzava una processó a Sant Marçal el dia 25 d'abril, costum que ens ha arribat ben detallada mitjançant la consueta recopilada pel R. Francesc Pujals (ca. 1700-1713) on es detallen tots els actes litúrgics i festius de la diada. Finalment, l'article explica la darrera funció del cenobi reconvertit en hostatgeria per a peregrins i excursionistes, on el darrer hostaler fou l'arbucienc Josep Masó.

Alpaques al Montseny / Mar Joaquín del Río, Marc Fernández Bou
Joaquín del Río, Mar


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 40 (2025) , p. 165-169 : il.
Títols i resums en català i anglès.

Aquest article està escrit en primera persona perquè narra la nostra experiència ramadera al Montseny. Som en Marc i la Mar i tenim un petit ramat d'alpaques a Sant Celoni, de camí al Montseny. Els primers 7 animals van arribar fa 3 anys. Des de llavors, tot i les estimables ajudes puntuals que hem tingut, intentem ser autosuficients (i autodidactes) en tot. Tot i els entrebancs inicials i les hores i hores dedicades, el projecte ha anat sortint endavant. La nostra activitat gira entorn que els animals estiguin el millor possible, malgrat els reptes que planteja l'emergència climàtica i la incertesa que comporta. Fa més de 20 anys que soc artesana professional. Ara, produint la pròpia fibra, tanquem el cercle i fem realitat un somni. Les alpaques, camèlids originaris d'Amèrica del Sud, són uns animals molt especials i tenen una fibra extraordinària. Si voleu conèixer el nostre projecte i els nostres animals, llegiu tot seguit l'article, i si voleu podeu venir a visitar-nos, us rebrem encantats.

Els Amfibis de la vall de Santa Fe. La pèrdua de riquesa específica en una comunitat canviant / Albert Montori Faura
Montori Faura, Albert


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 40 (2025) , p. 171-189 : il.
Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

El paisatge no és un element immutable, té tota una història al darrera i ha sofert canvis en la seva estructura. Com a conseqüència, les comunitats que hi habiten també han anat canviant. En el present estudi pretenc donar una visió dels canvis soferts en la comunitat d'amfibis de la vall de Santa Fe, on els canvis d'usos, l'aforestació creixent, la intensa freqüentació humana i la no aplicació de mesures de gestió sobre el terreny han provocat canvis en la comunitat d'amfibis els darrers 40 o 50 anys. A la meitat del segle XX la comunitat batracològica a la vall de Santa Fe estava formada per nou espècies mentre que actualment només cinc tenen poblacions reproductores. Ens trobem en un escenari on el rebliment de l'Estanyol, afegit a l'expansió del bosc degut al canvis d'usos per abandonament dels conreus tradicionals amb la conseqüent desaparició d'espais oberts i l'augment de la demanda hídrica de les masses forestals, han provocat la disminució de cabals i la desaparició d'àrees idònies per algunes espècies d'amfibis.

El Suposat priorat de Quixilona filla del comte Guifré I, a Santa Maria del Camí de la Garriga / Jaume Oliver i Bruy
Oliver i Bruy, Jaume


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 40 (2025) , p. 191-200 : il.
Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

Des que a finals del segle XVIII es va conèixer la seva làpida sepulcral a la capella de Santa Maria del Camí ha estat comunament acceptat que Quixilona, filla del comte Guifré I de Barcelona-Osona, fou enterrada a la Garriga. De fet, Quixilona s'ha convertit en priora i fins i tot, abadessa d'un monestir garriguenc a la primera meitat del segle X. Tanmateix, ni la revisió de les fonts sobre Quixilona, ni les informacions documentals, epigràfiques i arquitectòniques sobre la capella, mostren que la relació de Quixilona amb la Garriga o l'existència d'aquest priorat siguin altra cosa que una suposició, fins i tot un desig de prestigi local i localista.

El Boix al Montseny, distribució i aprofitaments / Josep M. Panareda Clopés, Josep Masnou Clopés
Panareda i Clopés, Josep Maria


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 40 (2025) , p. 201-212 : il.
Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

Al volum 39 de Monografies del Montseny ja vàrem demostrar que els microminerals de les roques ígnies i metamòrfiques del nord del Montseny havien estat poc estudiats fins aleshores. En aquest article aprofundim en la descoberta del quars. Els cristalls de quars de diversos colors són ben coneguts al Montseny des de fa segles, i aquí us presentem un breu informe sobre dos exemplars poc habituals de Viladrau, i la reacció química que va provocar els seus colors.

Quars inusuals de Viladrau / Alfred Petrov Neumann
Petrov Neumann, Alfred


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 40 (2025) , p. 213-216 : il.
Títols i resums en català i anglès.

Al volum 39 de Monografies del Montseny ja vàrem demostrar que els microminerals de les roques ígnies i metamòrfiques del nord del Montseny havien estat poc estudiats fins aleshores. En aquest article aprofundim en la descoberta del quars. Els cristalls de quars de diversos colors són ben coneguts al Montseny des de fa segles, i aquí us presentem un breu informe sobre dos exemplars poc habituals de Viladrau, i la reacció química que va provocar els seus colors.

Els Calçotets d'en Salvador Espriu / Antoni Pladevall i Arumí
Pladevall i Arumí, Antoni


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 40 (2025) , p. 217-231 : il.
Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

Aquest text és una recreació de la ruta literària que l'autor condueix a Viladrau des de l'any 2021. Organitzada per l'entitat Viladrau Educació, la iniciativa té una durada de tres hores i encadena vuit parades davant de cases o de fonts relacionades amb escriptors rellevants de la literatura catalana, bàsicament poetes, que van passar l'estiu o alguns caps de setmana en aquesta preciosa vila del Montseny -la muntanya que va inspirar poc o molt els seus poemes- durant la primera meitat del segle XX: Jacint Verdaguer, Josep Maria de Sagarra, Salvador Espriu, Maria Antònia Salvà, Marià Manent, Carles Riba, Guerau de Liost (Jaume Bofill i Mates) i Josep Carner. La bellesa i el magnetisme del Montseny i la promoció de l'estiueig a càrrec dels metges de prestigi Ramon Bofill i Valentí Carulla van convertir Viladrau en un dels destins preferits de les vacances dels escriptors i intel·lectuals d'aquesta època.

El 3 d'abril de l'any 1690, un Diumenge de Rams sagnant a la Castanya / Joan Portals Martí
Portals i Martí, Joan


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 40 (2025) , p. 233-244 : il.
Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

Aquest treball té per objecte donar a conèixer un fet que va tenir lloc a la parròquia de Sant Cristòfol de la Castanya durant la celebració del Diumenge de Rams de l'any 1690 i que va tenir com a conseqüència la mort del propietari del mas del Boscàs a mans d'Enric Torres, jurat de Centelles, el qual anava assistit per Isidre Antich, batlle del Figaró. El fet que va tenir lloc aquell Diumenge de Rams va ser un episodi més de l'anomenada Revolta dels Barretines, un aixecament popular que s'havia produït a Catalunya a partir de l'any 1687 i que va tenir el poble de Centelles com a focus principal, però que es va estendre ràpidament per bona part del país. I un dels principals caps d'aquella revolta, en la qual Sant Pere de Vilamajor tingué també un destacat protagonisme, fou precisament Enric Torres qui amb la seva acció va castigar la col·laboració de Pau Boscàs amb les forces repressores d'un moviment que va acabar fracassant per la manca de col·laboració de les autoritats i les classes dirigents del país.

La Maledicció del Fiat vita! de Josep Maria Xiró / Artur Ramon i Navarro
Ramon i Navarro, Artur


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 40 (2025) , p. 245-253 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

El quadre del pintor simbolista català Josep Maria Xiró Fiat vita! (1906), un oli de grans dimensions i pintat amb tècnica puntillista, es va exposar a Barcelona i Madrid, on va suscitar tanta admiració com crítiques. Per algun conducte no aclarit, aquesta obra, de les més representatives d'un artista en ple procés de consagració, va anar a parar a l'Hostal de la Glòria de Viladrau, d'on va desaparèixer ara fa uns anys. L'únic rastre que en queda són algunes descripcions, les caricatures de la premsa satírica de l'època i les fotografies amateurs fetes per l'autor d'aquest article.

Els Paisatges de Viladrau : de l'Arcàdia noucentista als nous eixos verds / Anna Renau i Permanyer
Renau i Permanyer, Anna


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 40 (2025) , p. 255-267 : il.
Títols i resums en català i anglès.

L'article sorgeix de l'Estudi de Paisatge del nucli urbà de Viladrau en el seu context (2024) encarregat per l'Ajuntament de Viladrau com a full de ruta per a la gestió del paisatge urbà del poble. Presenta l'evolució històrica i els paràmetres que han configurat i configuren el paisatge urbà de Viladrau. A partir de l'exploració del paisatge urbà i natural, s'assenyalen els elements que defineixen la identitat de la població i s'estableix una estratègia paisatgística que permeti adaptar el planejament urbanístic amb els valors identificats i millorar l'encaix del poble amb el seu. A més, s'inclou, com a cas d'estudi, el passeig de les Farigoles, que exemplifica la relació entre paisatge, història i vida quotidiana.