português | español | français | català

logo

Database search

Database:
fons
Search:
BARBASTRE []
References found:
Showing:
1 .. 8   in format [Default]
page 1 of 1


1 / 8
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Teresa Claramunt, memoria y biografía de una heterodoxa / Laura Vicente Villanueva
Vicente i Villanueva, Laura


En: Arenal. Revista de Historia de las Mujeres. Granada. Vol. 12, núm. 2 (2000) , p. 281-307 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

Teresa Claramunt va ser una heterodoxa en la seva privadesa ja que es va atrevir a transgredir les normes i valors de gènere. Va desenvolupar un camí vital ple de desafiaments per qüestionar el model de feminitat vigent. Va ser també una dona heterodoxa en el seu pensament feminista que es va basar en la seva experiència com a dona obrera. El seu origen social l'allunyava del perfil de les feministes del seu temps, dones cultes i educades en famílies liberals. Teresa Claramunt va asseure les bases del feminisme obrerista de base anarquista, antecedent del que es desenvoluparà en els anys trenta del segle XX.


Matèries: Biografia ; Dona ; Obreres ; Obrers industrials ; Moviment feminista ; Moviment obrer ; Anarquisme ; Anarcosindicalisme ; Pensament polític ; Conflictivitat social ; Conflictivitat laboral
Matèries: Claramunt i Creus, Teresa (1862-1931)
Àmbit:Sabadell ; Barbastre - Osca ; Barcelona
Cronologia:[1862 - 1931]
Accés: http://revistaseug.ugr.es/index.php/arenal/article/view/2985
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 8
select
print
Text complet
Bookmark and Share
De la guerra territorial a la guerra religiosa. Els contactes transpirinencs entre Urgell i Roma i l'arribada de la idea de Croada al món urgellenc del segle XI / Oliver Vergés Pons
Vergés Pons, Oliver


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. Annals 2014-15, núm. 9 (novembre 2016), p. 99-111
Notes. Resum en català i anglès.

En el present article pretenem analitzar la influència que va tenir Roma des de finals del segle x i durant tot el segle xi en l'arribada de la idea de croada al comtat d'Urgell. L'any 1064, el comte Ermengol III d'Urgell va participar en la presa de Barbastre, un dels primers experiments de la cristiandat d'allò que a finals del segle xi cristallitzaria en la primera croada a Terra Santa. La participació urgellenca en l'anomenada ®croada abans de la croada» no va ser fruit de la casualitat. L'obertura urgellenca a Roma des del 950 i la intensificació dels contactes entre aquest comtat i el centre de la cristiandat llatina a partir de l'any mil van portar la classe dirigent d'aquest territori -bolcada en les conquestes cap al sud- a imbuir-se dels nous valors de guerra santa provinents de la Seu Apostòlica. El nostre objectiu és situar cronològicament aquests contactes, conèixer-ne els protagonistes i veure com i en quin moment es va passar d'una guerra de caràcter territorial a la frontera a una de caràcter sacralitzat fruit de les relacions entre Urgell i Roma durant l'onzena centúria.


Matèries: Alta edat mitjana ; Guerra ; Comtes ; Conquesta cristiana
Matèries: Ermengol III d'Urgell (1032-1066)
Àmbit:Urgell, comtat ; Barbastre - Osca ; Roma - Itàlia
Cronologia:[1064]
Autors add.:Col·loqui d'Estudis Transpirinencs (9è : 2015 : Canillo (Andorra) )
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/view/330908
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Universitat de Barcelona; UAB: Sibhil·la; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 8
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Pintura tardogòtica a l'Aragó i Catalunya : Pere Garcia de Benavarri [Fitxer informàtic] / Alberto Velasco González ; [dirigida per: Francesc Fité i Llevot]
Velasco González, Alberto


Lleida : Universitat de Lleida, 2016
Dirigida per: Fité i Llevot, Francesc. Universitat de Lleida. Departament de Història de l'Art i Història Social, 2016
1 recurs electrònic

Aquesta tesi doctoral aborda la personalitat de Pere Garcia, pintor de Benavarri documentat entre 1445 i 1485. Es tracta d'un dels principals representants del tardogòtic a l'Aragó i Catalunya, i la seva activitat es documenta a Saragossa, Benavarri, Barcelona, Cervera, Lleida i Barbastre. Igualment, conservem treballs no documentats que procedeixen d'altres localitats emplaçades, bàsicament, a les actuals demarcacions de Lleida i Osca. Garcia va formar-se a Saragossa durant els anys quaranta del segle XV al costat de Blasco de Grañén, però va després va iniciar un interessant periple laboral que el va portar a col·laborar amb els hereus de Bernat Martorell i amb Jaume Ferrer II. Al final de la seva trajectòria va encapçalar un taller exitós en el qual van integrar-se Pere Espallargues i el Mestre de Vielha, al darrer dels quals es proposa identificar amb Bartomeu Garcia, pintor de Benavarri a qui cal considerar un descendent de Pere Garcia.


Matèries: Tesis doctorals ; Pintors ; Gòtic ; Pintura ; Retaules ; Art religiós
Matèries: Garcia, Pere
Àmbit:Saragossa ; Benavarri - Osca ; Barcelona ; Cervera ; Lleida ; Barbastre - Osca ; Aragó ; Catalunya
Cronologia:[1445 - 1485]
Autors add.:Fité i Llevot, Francesc (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/385729
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 8
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Decret de Nova Planta: canvis en la relació Església-Estat / Joan Bada Elias
Bada i Elias, Joan


En: Revista Ripacurtia. Benavarri, núm. 5 (2007) , p. 41-58 (Dossier. La pèrdua dels furs) 
Notes a peu de pàgina. Resum i paraules clau en català, castellà i anglès.

El Decret de Nova Planta va comportar una sèrie de canvis de major o menor importància. El decret va afectar també les relacions de la nova dinastia amb l'Església catòlica i les seves institucions. Va afectar de manera evident les relacions frontereres entre diòcesis i va establir els fonaments per al futur. En aquest sentit, la geografia eclesiàstica de la Ribagorça ha estat dominada per la relació entre els bisbats de Barbastre i de Lleida.


Matèries: Decret de Nova Planta ; Nova Planta ; Biografia ; Polítics ; Cadastre ; Església ; Relacions Església-estat
Matèries: Macanaz, Melchor de (1670-1760)
Àmbit:Ribagorça - Franja, la ; Barbastre - Osca
Cronologia:1714 - 1737
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Ripacurtia/article/view/111393/269535
Localització: Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); UAB: Sibhil·la; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 8
select
print

Bookmark and Share
Divulgació de la repressió religiosa de 1936 - 1939 / Ingrid Ribas
Ribas, Ingrid


En: Recerca : revista d'història i ciències socials i humanes de l'Arxiu Municipal de Castellar del Vallès. Castellar del Vallès, núm.6 (desembre 2007), p. 197-199 (Actualitat
Ressenya de:
. La Cruz y la gloria. La persecución religiosa en la II República y la Guerra Civil [documental] : Círculo Hispanoamericano Isabel la Católica, 2007



Matèries: Documents audiovisuals ; Ressenyes ; Anticlericalisme ; República espanyola II ; Repressió política ; Clergues ; Guerra civil espanyola
Àmbit:Barcelona ; Madrid ; Santander - Cantàbria ; Barbastre - Osca
Cronologia:1931 - 1939
Localització: UAB: Sibhil·la; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Arxiu Municipal de Castellar del Vallès


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 8
select
print

Bookmark and Share
Problemas y cuestiones de la sede de Roda hasta su traslado a Lérida: continuación / Luis Rubio García
Rubió i Garcia, Lluís


En: Ilerda. Lérida. Años XIX-XX, núm. XXV-XXVI (1961-1962) , p. 42-67 (Historia Medieval
Inclou apèndix documental.



Matèries: Administració de l'església ; Diòcesis ; Bisbes
Àmbit:Barbastre - Osca ; Lleida, diòcesi ; Roda d'Isàvena - Osca ; Ribagorça - Franja, la
Cronologia:1130 - 1203
Localització: B. Josep Lladonosa i Pujol (Alguaire) (Llegat Lladonosa)


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 8
select
print

Bookmark and Share
El Origen ilerdense de la Sede de Roda-Barbastro / Antonio Ubieto Arteta
Ubieto Arteta, Antonio


En: Ilerda. Lérida. Años XIV-XV, núm. XX-XXI (1956-1957) , p. 327-337 (Historia
Notes.



Matèries: Divisió eclesiàstica ; Diòcesis ; Bisbes ; Comunitats religioses
Àmbit:Barbastre - Osca ; Lleida, diòcesi ; Ribagorça, diòcesi ; Pallars Jussà ; Pallars Sobirà
Cronologia:819 - 1104
Localització: B. Josep Lladonosa i Pujol (Alguaire) (Llegat Lladonosa)


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 8
select
print

Bookmark and Share
Sant Ramon de Roda d'Isàvena / Ramon Vall Rimblas
Vall i Rimblas, Ramon


En: Quadern : Amics de les Arts i de les Lletres de Sabadell. Sabadell, núm. 42 (nadal 1984), p. 216-217 : il. (Art Romànic

Article sobre la devoció a Sant Ramon de Roda i sobre el sepulcre on fou traslladat i enterrat l'any 1170. Seguint l'autor, aquest sepulcre és un magnífic exemplar de l'escultura polícroma de l'època; tota la decoració gira entorn del misteri de Nadal.



Matèries: Art religiós ; Escultura ; Romànic ; Sepulcres
Àmbit:Roda d'Isàvena - Osca ; Ribagorça - Franja, la ; Barbastre - Osca
Cronologia:1170
Localització: Arxiu Històric de Sabadell; B. Miquel Carreras de Sabadell (antic fons CES)


Enllaç permanent a aquest registre



page 1 of 1

Database  fons : Advanced form

   
Search:
in field:
 
1     
2   
3