La Petjada alimentària de Barcelona. Xarxes de proveïment i transformacions agràries (segles XI-XXI) / [ressenya de] Salvador Calatayud Giner
Calatayud Giner, Salvador


En: Historia agraria. Murcia, 97 (Diciembre 2025), p. 265-269 (Reseñas) 
Ressenya de:
. La Petjada alimentària de Barcelona. Xarxes de proveïment i transformacions agràries (segles XI-XXI) / Jordi Planas, Mercè Renom i Enric Tello (eds). Lleida : Pagès editors, 2025

Consum carni i artesanat en os als afores del Puig de Sant Andreu : el jaciment ibèric del Camp d'en Gou - Gorg d'en Batlle (Ullastret, Baix Empordà) / Sílvia Valenzuela-Lamas, Lua Valenzuela-Suau, Sergio Jiménez-Manchón, Ferran Codina Falgas, Rosa Plana Mallart Aurora Martín Ortega



En: Empúries. Barcelona, núm. 57 (2017) , p. 7-26 : il.
Bibliografia. Resums en català i anglès.

A redós del vell camí de Sant Feliu de la Garriga (Viladamat) unes excavacions preventives van exhumar un establiment rural tardoantic. Malgrat l'estat de les restes s'han posat al descobert diverses sitges i fosses difícils d'interpretar i una cabana semisoterrada amb dues llars. El material arqueològic, amb moltes importacions, permet datar l'hàbitat entre inicis del segle VI i inicis del VIIILes diverses campanyes d'excavació al Camp d'en Gou - Gorg d'en Batlle van posar al descobert tot un barri situat a les afores de la muralla del Puig de Sant Andreu. La importància i la densitat d'aquesta ocupació periurbana van evidenciar que el poblament de la capital dels Indigets no estava concentrat només dins de l'espai fortificat, sinó que s'estenia també pels terrenys immediats fora de la muralla. El present estudi presenta els resultats de l'anàlisi de la fauna recuperada durant les excavacions d'aquest barri periurbà, que presenta un consum inusualment elevat de porc, i posa les bases per una ulterior comparació amb el registre faunístic intramurs del Puig de Sant Andreu i amb el d'altres jaciments contemporanis.

Conseqüències fisiològiques i econòmiques que es deduiexen d'alguns de nostres errors d'alimentació : conferència donada en el Centre de Lectura la nit de divendres, dia 11 de maig, pel Director del Laboratori d'Investigacions Bioquímiques, catedràtic i vice-rector de la Universitat de Saragossa, Doctor Antoni de Gregorio Rocasolano



En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. 3a època. Any IV, núm. 81 (juny 1923), p. 127-132

Les Restes faunístiques de la vil·la romana de La Llosa: gestió ramadera, consum alimentari i paisatge / Núria Padrós Font
Padrós i Font, Núria


En: 141484 Ager Tarraconensis 1 : Aspectes històrics i marc natural ; Prevosti i Monclús, Marta (Ed.); Guitart i Duran, Josep (Ed.). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2010. p. 192-199

Menjar en temps de guerra. Joan Comorera front les necessitats alimentàries de la rereguarda / Rosa Toran Belver
Toran Belver, Rosa


En: Segle XX : revista catalana d'història. Barcelona, núm. 16 (2023) , p. 25-44 (Recerques i assajos) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català, castellà i anglès.

A mesura que els colpistes conquerien territori, s'agreujaren els problemes de subministres a la rereguarda republicana, sent especialment crucial l'escassetat d'aliments. Des de les conselleries de Proveïments i d'Economia, Joan Comorera posà en marxa menjadors populars i restaurants econòmics. I, atesa la vulnerabilitat dels infants, organitzà menjadors infantils en els cines de Barcelona. L'experiència s'estengué a altres poblacions industrials i repercutí en les rutines de les dones, compromeses en realitzar el treball dels homes que estaven al front. El sosteniment dels menjadors infantils corria a càrrec d'unitats de l'Exèrcit Popular, amb l'objectiu de vincular el front i la rereguarda, sense deixar de banda la vessant educativa i els propòsits revolucionaris de l'endemà.

Aproximación a la alimentación medieval (ss. X-XIII) mediante el análisis faunístico y carpológico: el caso de Besalú (Girona, Catalunya) / Alejandro Valenzuela, Anna Madroñal Maseras, Joan Frigola Torrent
Valenzuela, Alejandro


En: ArkeoGazte. vol. 3 (2013) , p. 117-135

Los trabajos arqueológicos realizados durante el año 2009 en el pueblo de Besalú (Girona, Catalunya), permitieron documentar cinco silos amortizados escalonadamente entre los siglos X y XIII con los detritos y elementos de rechazo de la población local. Gracias al análisis faunístico y carpológico, además del ya tradicional estudio cerámico, hemos podido acercarnos a la que fuera la alimentación de los habitantes de la villa así como al medio natural que los rodeaba.

Dinàmica de l'alimentació vegetal a partir de l'anàlisi de llavors i fruits : interès del seu estudi per la reconstrucció de la dieta vegetal antiga humana / per Ramon Buxó i Capdevila
Buxó i Capdevila, Ramon


Bellaterra : [l'autor], 1985
Universitat Autònoma de Barcelona, 1985
217 f. : il. ; 30 cm
Tesina de llicenciatura.

L'Alimentació als hospitals dels països de llengua catalana a la baixa edat mitjana / Antoni Riera Melis
Riera i Melis, Antoni


En: 258612 Barcelona hospitalària : la ciutat i els seus hospitals, segles XIV-XX. Barcelona : Ajuntament de Barcelona : Museu d'Història de Barcelona MUHBA, 2023

El Rebost domèstic i el rebost salvatge / Ferran Antolín, Àngel Blanco, Ramon Buxó i Capdevila, [et al.]



En: 176653 La Revolució neolítica : la Draga, el poblat dels prodigis. Banyoles ; [Barcelona] : Ajuntament de Banyoles : Museu d'Arqueologia de Catalunya, 2017. p. 45-50

Dietary traits of ungulates in northeastern Iberian Peninsula: Did these Neanderthal preys show adaptive behaviour to local habitats during the Middle Palaeolithic? / C. Sánchez-Hernández, L. Gourichon, J. Soler, N. Soler, R. Blasco, J. Rosell, F. Rivals



En: Quaternary International, N. 557 (2020) , p. 47-62

Elsevier Ltd and INQUA Diet is closely connected to the habitat exploited by ungulates and is one of the main links between them and the surrounding environment. When climatic fluctuations modified the vegetal coverture and habitat, ungulates' dietary behaviours and ecological niches could have been impacted severely. During the Middle Palaeolithic, the Mediterranean peninsulas were known to be climatic refuges because they seemed less susceptible to these changes. However, the altitude or latitude of a given site may have resulted in local particularities that could have influenced the vegetal composition and therefore the feeding behaviour of ungulates from the same region. In the present research we investigate whether these variables necessitated adaptive changes in the feeding behaviours of ungulates hunted by Neanderthals through the study of two archaeological sites, Arbreda Cave (Serinyà, Girona, Spain) and Teixoneres Cave (Moià, Barcelona, Spain). We use a combined analysis of dental wear (meso- and microwear) and dental cementum analysis of Cervus elaphus, Equus ferus, and Equus hydruntinus teeth. Dental wear reflects the immediate and average annual dietary traits of ungulates as well as the environmental conditions in the surroundings. Dental cementum analysis allows accurately identifying the season of ungulate death and linking an individual's dietary preferences with the seasonal conditions in its last moments of life. As results, red deer at both sites were mixed-feeders in the annual cycle. A slight increase in grass consumption was identified during winter for populations from sub-unit IIIa of Teixoneres Cave. Horse and wild ass based their diet on grasses, but the latter showed seasonal adaptation toward a mixed consumption of grasses and conce.

The Role of small prey in human subsistence strategies from Early Upper Palaeolithic sites in Iberia: the rabbits from the Evolved Aurignacian level of Arbreda Cave / Lluís Lloveras, Julià Maroto, Joaquim Soler i Subils, Richard Thomas, Marta Moreno García, Jordi Nadal Lorenzo, Narcís Soler i Masferrer



En: Journal of Quaternary Science. vol. 31, núm. 5 (2016) , p. 458-471

In the western Mediterranean, changes in hunter-gatherer subsistence strategies have been identified from the Early Upper Palaeolithic. These changes are characterized by broadening of diet and intensification of small prey exploitation. In the Iberian Peninsula region, intensified small prey exploitation is evidenced by the hunting of large quantities of European rabbit (Oryctolagus cuniculus), which are usually a ubiquitous feature of faunal assemblages from archaeological sites. Before interpretations of the significance of such assemblages can proceed, however, it is necessary to confirm their anthropic origin, as a wide range of predators are agents of accumulation. The taphonomic signatures observed for predators are here applied to the analysis of leporid (rabbits and hares) remains from the Evolved Aurignacian layer of Arbreda Cave (north-east Iberia). The aims of this work are two-fold: (i) to identify the agent/s of accumulation; and (ii) to assess possible changes in small prey use during the Middle to Upper Palaeolithic transition. Our results suggest that rabbit assemblages were probably hunted and consumed by humans and that rabbits became a primary resource in hunter-gatherer diet from the Early Upper Palaeolithic.

Dolços i confiters a la Catalunya moderna / [ressenya de:] Mercè Renom Pulit
Renom i Pulit, Mercè


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 82 (2023) , p. 185-187 (Ressenyes) 
Ressenya de:
. Dolços i confiters a la Catalunya moderna / Marta Manzanares Mileo. Vic : Eumo editorial, 2021
. La confitura a la Catalunya moderna : pràctiques i significats entorn dels dolços (segles XVI-XVIII) / Marta Manzanares Mileo. Barcelona : Universitat de Barcelona, 2018
. Drogues, dolços i tabac : Barcelona 1700 / Albert Garcia Espuche, [et al.]. Barcelona : Ajuntament, 2010

El Repte de l'alimentació. Entre la pagesia i l'agroindústria



En: Revista de Girona. Girona. Any 55, núm. 252 (gener-febrer 2009), p. 65-107 : il. (Dossier) 

Conté: Els sabors tradicionals dels productes de la terra / Elena Espiext ; Els productors agraris / Anna Roca ; Els productes de qualitat / Neus Monllor ; Els transgènics: aliments manipulats genèticament / Anna Roca ; La producció ecològica / Neus Monllor ; La indústria agroalimentària / Anna Roca ; La investigació i la transferència tecnològica / Neus Monllor ; La distribució agroalimentària / Anna Roca ; L'experiència de La Manduca / Engràcia Valls i Ribas ; El patrimoni genètic dels aliments / Emili Bassols Isamat ; El redescobriment dels aliments / Anna Roca ; El futur de l'alimentació / Anna Roca, Neus Monllor.

La Incorporació de plantes i animals a l'alimentació humana al llarg de la història / Narcís Soler Masferrer
Soler i Masferrer, Narcís


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 64 (2023) , p. 11-54 : il. (Conferències) 
Text que complementa la conferència que, amb el mateix títol, va tenir lloc a la biblioteca Carles Rahola el dia 7 de febrer de 2023 dins el cicle "Mirades sobre la història de la cuina i l'alimentació a Girona" organitzat pel IEG i el Museu d'Història.

En cada època i en cada lloc l'alimentació de prehumans i humans s'ha basat en els recursos que tenien al seu abast sense haver de transformar-los i en els que podien obtenir i fer comestibles gràcies a llur cultura i tecnologia. En els temps més remots els canvis en l'alimentació foren lents, motivats per les variacions en el clima, la progressiva adaptació al medi i la incipient tecnologia. El domini i utilització del foc va comportar un canvi decisiu en l'alimentació i les relacions humanes. Durant el paleolític els humans eren caçadors i recol·lectors i, per tant, depenien dels animals que es movien pel seu territori i les plantes que hi vivien. A partir del neolític hi ha un canvi decisiu gràcies a la incorporació de nous recursos en forma de plantes i animals domèstics, que en molts llocs no eren autòctons i hi arribaven de lluny, i a les innovacions en l'emmagatzemament, tractament i consum dels recursos. En època antiga les conquestes d'Alexandre, l'Imperi Romà i el Xinès van permetre l'intercanvi de plantes i animals en gran part del Vell Món. En època medieval continuarà l'arribada de nous productes amb l'expansió de l'Islam i el comerç de les espècies i del peix fumat o salat. En època moderna entra en contacte el Vell Món amb Amèrica i Oceania, on l'alimentació es basava en plantes i animals propis d'aquests continents, on havien estat domesticats. Els dos mons, Vell i Nous, aniran intercanviant plantes i animals fins avui. Finalment en època contemporània la industrialització, els contactes a llarga distància i les migracions han accelerat els canvis fins a la progressiva globalització actual dels recursos i les pràctiques alimentàries.

Pràctiques ramaderes i consum carni al jaciment ibèric (segles V-II a.n.e.) de l'Assut (Tivenys, Baix Ebre). L'estudi arqueozoològic del recinte A16/A17 / Sergio Jiménez-Manchón, Isabel Cáceres, Jordi Diloli
Jiménez-Manchón, Sergio


En: Revista d'Arqueologia de Ponent. Lleida, núm. 33 (2023) , p. 77-92 : il. (Documents) 
Bibliografia. Títol i resum en català i anglès.

El jaciment ibèric (s. VII-I a.n.e.) de l'Assut (Tivenys, Baix Ebre) és un dels assentaments protohistòrics amb una seqüèn-cia cronològica més àmplia del curs inferior de l'Ebre i un expo-nent clau per comprendre l'evolució de les dinàmiques socials, polítiques i econòmiques en aquesta regió. Les pràctiques ra-maderes, tot i ser la base de les estratègies de subsistència jun-tament amb l'agricultura, són encara avui dia mal conegudes en aquest context geogràfic i històric. En aquest treball, hem ana-litzat 414 restes arqueozoològiques de dues fases cronològiques (s. V-III a.n.e. i s. II a.n.e.) del recinte A16/A17 de l'Assut per comprendre millor les estratègies ramaderes i les pràctiques relacionades amb el consum carni de les societats ibèriques d'aquest territori. Els resultats d'aquest estudi mostren un ra-mat format principalment per ovelles i cabres als s. V-III a.n.e. destinat majoritàriament per a productes secundaris. Pel que fa al consum carni, la identificació de pràcticament tot el procés de carnisseria suggereix que es duia a terme al mateix jaciment. A la fase posterior (s. II a.n.e.), tot i el menor nombre de restes, s'hi observa un canvi, tant en la representació taxonòmica com en les pràctiques culinàries, que pot estar relacionat amb les transformacions socials, econòmiques i polítiques que es produeixen en aquest territori a partir de la presència romana, a inicis del s. II a.n.e.

Què menjaven els torroellencs fa set-cents anys? / Xavier Soldevila i Temporal
Soldevila i Temporal, Xavier


En: Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí. Torroella de Montgrí (1996) , p. 23-32 : il.

El Primer poblament estable a la plana de l'Empordà i la dieta alimentària / Enriqueta Pons i Brun, Assumpció Colomer i Arcas
Pons i Brun, Enriqueta


En: Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí. Torroella de Montgrí (1983) , p. 13-26 : il.
Bibliografia.

["La Fonollera" : 10 anys d'investigacions arqueològiques]



[Torroella de Montgrí] : [Museu del Montgrí i del Baix Ter, Centre d'Estudis i Arxiu : Ajuntament de Torroella de Montgrí], 1985
95 p. : il. ; 22 cm (Papers del Montgrí, 4) 
Bibliografia.

Menjar de rics, menjar de pobres / text de Maria Coll, il·lustracions de Cinta Fosch
Coll, Maria


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 262 (gener 2024), p. 10-15: il. (Actualitat) 

L'Alimentació als pobles de muntanya, de la postguerra als anys seixanta : el cas d'Espinelves / Dolors Vila Llivina, Jacint Arnau, Dolors Rabionet, Magda Masferrer, Carme Creixans Giramé, Maria Prat Rabionet, Anna Creixans



En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 190 (2022) , p. 657-675 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibligrafia.

El període que va dels anys quaranta a finals dels seixanta del segle xx va ser un període de carestia alimentària a Catalunya. La situació als pobles petits i aïllats, com és el cas d'Espinelves, han estat poc estudiats. En aquest treball es recullen els records de persones que van viure aquella època o bé els l'han explicada per transmissió oral a través dels pares i avis. A Espinelves la producció local va permetre fer front a la carestia gràcies a l'alt grau d'abastiment tant de productes d'origen animal com vegetal. Els sistemes de conservació dels aliments es basaven fonamentalment en l'ús de la sal comuna, el sucre, l'assecat, la cocció i l'acidificació amb vinagre.