La Importancia del sector del aguardiente en la vitivinicultura catalana de los siglos XVIII y XIX / Josep Colomé-Ferrer, Llorenç Ferrer Alòs
Colomé i Ferrer, JosepEn:
Revista de Historia Industrial. Barcelona, núm. 79 (2020) , p. 11-46
Resums en anglès i castellà.
Des de fins del segle XVII la producció i exportació d'aiguardents va constituir un dels sectors més dinàmics de l'economia catalana. A fins del segle XVIII aquest comerç va entrar en crisi i va cedir el protagonisme a les exportacions de vi comú. Al llarg de l'article, defensem la hipòtesi que el relleu va ser possible gràcies a una nova vinicultura, producte dels avanços de la química, que va facilitar, d'una banda, els instruments necessaris per a la conservació dels vins, i, en segon lloc, l'elaboració de vins adaptats als diferents mercats gràcies als cupatges i vins d'imitació. Va ser en aquest marc en el qual la producció d'aiguardent va tornar a jugar un paper fonamental per a l'encapçalament dels vins que es destinaven a l'exportació i per a tota mena de cupatges i imitacions, per a les quals resultava un ingredient indispensable.