Galeria vallenca : notes per a un fitxer - 44 / Jordi
Altès i Serra, Pere (Jordi)


En: Cultura. Valls. Segona època. Any L, Núm. 357 (gener 1977), p. 21

Monsenyor Josep Ricard Arbó Inglés, un bisbe morenc a Argentina / Ramon Calanda Alfonso
Calanda Alfonso, Ramon


En: Riuada : revista d'informació cultural. Móra d'Ebre. 2a època, Núm. 32 (desembre 2010), p. 40-44
Exemplar dedicat a: Les congregacions religioses.

La "S.A. de Extractos Tánicos" de Barcelona : un proyecto empresarial a través del quebracho paraguayo / Gabriela Dalla-Corte Caballero
Dalla-Corte Caballero, Gabriela


En: Trocadero: Revista de historia moderna y contemporanea. Cádiz, núm. 25 (2013) , p. 187-210
Notes a peu de pàgina.

S'analitza la "S.A.. de Extractos Tánicos", fundada al Poblenou de Barcelona l'any 1909 pels germans Pedro Pablo, Fernando i Carlos de Corral i Vaig prendre. El matrimoni de Pedro Pablo de Corral i Vaig prendre amb Clara Margarita Casado Sastre ens permet reconstruir la vinculació familiar i empresarial entre l'empresa barcelonina dedicada a la importació de la "quiebre hacha" paraguaiana, i la "S. a. Carlos Casado Limitada, Compañia de Tierras", la fàbrica del quebracho acolorit establerta en el Gran Chaco llatinoamericà.

Cambó, un "últim retrat" que és el primer / Joan B. Culla
Culla i Clarà, Joan B.


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 498 (febrer 2023), p. 12-14 : il. (Bitllets) 
Ressenya de:
. Francesc Cambó : l'últim retrat : el polític, el mecenes, l'home de negocis, les altres passions / Borja de Riquer. Barcelona : Edicions 62, 2022

La Transformació : de Joan Paulino Batlle Mas a Juan Bialet Massé / Francesc Costa Oller
Costa i Oller, Francesc


En: Fonts : butlletí del Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell. Argentona, núm. 87 (juliol 2021), p. 28-34 (Arxiu) 

Aquest article aporta noves claus a un misteri que ha interessat a diversos estudiosos argentins que s'han desplaçat als arxius de Mataró i altres localitats per aclarir on havia nascut el personatge, en no haver-ne trobat cap rastre. De fet, continua el treball de recerca de Norberto E. Huber, que és qui té el mèrit d'establir la hipòtesi documentada de la procedència argentonina del personatge, ja que va assenyalar que havia nascut com a Joan Paulino Batlle Mas. També he comptat amb l'ajuda genealògica de Xavier Clavell, del Museu Arxiu de Santa Maria. En aquesta investigació, dono a conèixer el context familiar dels Batlle d'Argentona, de tanta rellevància, i, més encara, el dels Calvo de Madrid, la família de la seva primera muller. Cal assenyalar, però, la foscor en què Bialet sempre va mantenir el seu passat.

Joan Bialet Massè : un argentoní que va triomfar a l'Argentina / Diego Arcos
Arcos, Diego


En: Fonts : butlletí del Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell. Argentona, núm. 83 (juliol 2020), p. 13-18 : il

Un geni d'energia desbordant i creativitat sense límits, que va abastar les professions de metge, catedràtic de medecina legal i toxicologia, va ser fundador de la càtedra de legislació laboral i agrícola, advocat, empresari que va crear la primera empresa de calçs hidràuliques i ciments de l'Argentina (que reemplaçava i competia amb el ciment Portland anglès i francès), constructor de la resclosa del primer llac artificial del món de 16.000 hectàrees i de tot un sistema de rec agrícola i provisió d'aigua potable a la ciutat de Córdoba i les seves rodalies, que avui encara funciona i abasteix a quatre milions de persones, enginyer agrònom, fundador del Dret laboral a l'Argentina i a Amèrica llatina, regidor i president del Consell municipal de la ciutat de Córdoba, co-fundador del Centre Català de Rosario, partícip de la creació de la UGT i del Partit Socialista Argentí, i un llarg etcètera.

Borja de Riquer : "Cambó escriu unes memòries de conveniència per justificar el suport a Franco" / M. Coll
Coll, Maria


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 251 (febrer 2023), p. 80-81 : il. (Biblioteca Sàpiens) 
Ressenya de:
/ Borja de Riquer. Barcelona : Edicions 62, Francesc Cambó : l'últim retrat : el polític, el mecenes, l'home de negocis, les altres passions (Biografies i memòries, 101)

Fué un vallense el que introdujo el cultivo de la vinya en la República Argentina / Eco



En: Cultura. Valls. 2ª época. Año XIX, Núm. 28 (junio 1947), p. 9-10 (Cosas de Valls y los vallenses) 

De Barcelona a Buenos Aires (1889 - 1898) : Francisco de Paula Oller, la propaganda carlista y la fundación de El Legitimista Español / Jordi Canal Morell
Canal i Morell, Jordi


En: Pasado y Memoria. Revista de Historia Contemporánea. Alicante, núm. 26 (2023) , p. 76-100 (Dossier monográfico. "Un arma poderosa". Un siglo de prensa y política en el carlismo (1833-1936)) 
Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Joan Batlle Planas, el torroellenc que volia ensenyar a pintar al creador de Mafalda / text i fotos: Joan Barbarà
Barbarà i Puig, Joan


En: Revista de Girona. Girona, núm. 332 (maig-juny 2022), p. 50-53 : il. (Pintura) 

Lluís Santaló : nous camins per a la matemàtica / Joaquim Gilabertó
Gelabertó i Rissech, Joaquim


En: Revista de Girona. Girona. Any 46, núm. 198 (gener-febrer 2000), p. 48-53 : il. (Ciència) 

De Llofriu a Buenos Aires : la presència empordanesa a Amèrica / Dolors Grau i Ferrando
Grau i Ferrando, Dolors


En: Revista de Girona. Girona. Any 45, núm. 192 (gener-febrer 1999), p. 36-42 : il. (Història) 

ls Anys americans d'Irene Polo / Irene Polo ; [Glòria Santa-Maria Batlló, Pilar Tur (Eds.)]
Polo, Irene


Barcelona : Cal Carré, Editorial Artesana, 2022
213 p. : il. ; 15 cm
Referències bibliogràfiques. Inclou cartes a Miquel Villà tres articles sobre Irene Polo. Text en català; 2 dels articles en castellà.
ISBN 9788412394375

Els anys americans d'Irene Polo, publicats per Cal Carré, comencen amb 17 cartes de la periodista al pintor Miquel Villà, que també va viure a l'Argentina. Enviades entre el 1940 i el 1942, ens permeten viure la vida dels exiliats republicans a llatinoamèrica, les seves preocupacions i els seus dubtes sobre si tornar o quedar-se. També hi descobrim un personatge desconegut fins ara: Judith. A les cartes les segueixen tres textos d'Irene Polo: un retrat de Miquel Villà, una carta oberta a Margarida Xirgu i una conferència sobre Salvat Papasseit. Per acabar de compendre la importància i l'actualitat de la figura de Polo s'inclouen tres articles sobre Irene Polo escrits a l'època: un retrat de José Pomés, un article-oda de Francesc Madrid i una entrevista publicada al diari La Tribuna de Rosario. (Editorial).

Francesc Cambó : l'últim retrat : el polític, el mecenes, l'home de negocis, les altres passions / Borja de Riquer
Riquer i Permanyer, Borja de


Barcelona : Edicions 62, 2022
914 p. : il. ; 24 cm (Biografies i memòries, 101) 
ISBN 9788429780697

La biografia definitiva i sencera de Francesc Cambó, un home amb moltes passions. Francesc Cambó (1876-1947) va ser un polític destacat, un home de negocis d'èxit, un mecenes prominent i, a més, va tenir una vida sentimental força agitada. Un polític amb una carrera fulgurant que representa millor que ningú el catalanisme que vol reformar Espanya per aconseguir l'autonomia. La seva involució conservadora coincideix amb quan es fa ric, multimilionari, i es converteix en el més destacat mecenes de la cultura catalana del segle XX. Fou el primer polític que contractà intel·lectuals -Pla, Soldevila, Bosch Gimpera, Gaziel, Riba, Fabra, Sagarra, etc.- per les seves empreses culturals. Es passava les nits llegint Plutarc o Titus Livi, que havia fet traduir al català, i contemplant els Botticelli que havia comprat. És un exemple clar de les complexes vinculacions entre els interessos econòmics i la política (advocat, assessor de bancs, president de la Compañía Hispano Americana de Electricidad fins a la seva mort, la més important companyia elwèctrica de Llatinoamèrica, que el va fer immensament ric). Borja de Riquer ha reconstruït amb nova documentació la vida complexa, contradictòria i insòlita de Francesc Cambó i ens la presenta com una lectura apassionant. (Editorial).

Joan Arnó i Castanyer, obrer i tècnic tèxtil, tenor d'èxit i republicà mataroní exiliat a Xile i Argentina / Josep Vall i Segura
Vall i Segura, Josep


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 132 (febrer 2022), p. 42-48 : il. (Estudis) 

De família obrera i lligada al ram del tèxtil, Joan Arnó i Castanyer (Mataró 1900- Buenos Aires 1969) sorprengué tothom quan als 25 anys debutà com a tenor al Clavé Palace. Gràcies a les seves qualitats artístiques i sense estudis musicals previs remarcables, inicià una carrera professional meritòria, que quedà estroncada amb la Guerra Civil. L'exili el portà al camp d'Argelers i després, l'agost de 1939, s'exilà a Sud-amèrica, on treballa de tècnic tèxtil sense abandonar del tot la seva vocació artística, que continuà en activitats culturals i radiofòniques vinculades amb la seva militància d'esquerres, catalanista i republicana. Josep Vall i Segura, director executiu de la Fundació Josep Irla, reconstrueix la biografia d'aquest mataroní, fins ara poc conegut.

La Voz del catalanismo femenino porteño durante la primera década del franquismo. Gràcia Bassa de Llorens en la revista Ressorgiment. 1939-1949 / Marcela Isabel Lucci Carrero
Lucci, Marcela


En: Pasado y Memoria. Revista de Historia Contemporánea. Alicante, núm. 25 (2022) , p. 63-86 (Dossier) 
Número dedicat a: Itinerarios de mujeres, palabras de mujeres. Voces femeninas en la prensa étnica española en América. Siglos XIX-XX. Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

La Guerra Civil espanyola va promoure la significació d'homes i dones emigrants espanyols a Amèrica que, amb l'arribada de Francisco Franco al poder, van adherir a l'anti-franquisme de l'exili republicà. El present article se centra en la producció intel·lectual de la periodista catalana Gràcia Bassa de Llorens entre 1939 i 1949. Establerta a l'Argentina des de començaments del segle XX, va col·laborar amb la revista Ressorgiment de Buenos Aires des de 1917 i constitueix la veu femenina més consistent del catalanisme argentí. Per aquesta raó, s'estableix el seu posicionament respecte de la dictadura franquista. Es determina la integració dels seus textos en la línia editorial de Ressorgiment i amb el pensament de la diàspora republicana. Es para esment als canvis i les continuïtats en la línia dels seus articles a partir de l'arribada del franquisme, per a analitzar la seva percepció del catalanisme i de la conjuntura peninsular en el context de la dictadura.

Joan Sauret : tasca i esperança / Àlvar Llobet
Llobet, Alvar


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2022
287 p. : il. col. ; 21 * 21 cm
Bibliografia.
ISBN 9788409400423

Joan Sauret i Garcia (Balaguer, 1899-1985) emigra en l'adolescència a Argentina, iniciant a Buenos Aires, en paral·lel, una perenne vocació periodística a través de Ressorgiment i un sòlid compromís polític amb el catalanisme republicà. Tornat a la seva ciutat natal, el 1925 crea Pla i Muntanya, quinzenal d'àmbit comarcal; el 1930 impulsa el Centre Català Republicà; el 1931 participa en la fundació d'Esquerra Republicana; i el 1932 esdevé diputat al Parlament de Catalunya, tasca que compagina amb la de periodista a La Humanitat. Amb la derrota de la Guerra Civil, s'exilia a França on esdevé estret col·laborador del secretari general d'ERC Josep Tarradellas, al qual succeeix al capdavant de l'organització des del 1954 i durant vint-i-dos anys, mantenint la flama del partit a través de Tribuna, alhora que impulsa l'incipient moviment federalista europeu. Amb la fi del franquisme, el 1976, cedeix el lideratge d'Esquerra Republicana a Heribert Barrera, deixa escrita la peripècia de la diàspora a L'exili polític català i retorna al seu bressol a la vora del Segre, per a morir-hi en pau. (Editorial).

Rafel Ramis Ballesta, pintor / David Iglésias Franch
Iglésias i Franch, David


En: Fulls d'història local. Escala, LXXX, núm. 80 (maig-juny 2000), p. 1049-1064 : il.

Donativo de D. Isidro Solá y Sans



En: Boletín de la Biblioteca-Museo Balaguer. Vilanova i la Geltrú. Época 3. Año IV, núm. 42-43 (junio-julio 1903), p. 5-7

Donativo de Don Jaime Escofet y Montaner



En: Boletín de la Biblioteca-Museo Balaguer. Vilanova i la Geltrú. Época 3. Año IV, núm. 39 (març 1903), p. 2-3