Periodistes que denunciaven companys / per Jaume Fabre
Fabre i Fornaguera, Jaume


En: Serra d'Or. Barcelona, núm. 733 (gener 2021), p. 31-32 : il. (Premsa) 
Ressenya de:
- Duran i Suàrez, Jordi. Periodista de trinxera : Josep Bru i Jardí (Tivissa, 1893 - Barcelona, 1983) : Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, 2020

La Projecció de la ciutat de Sabadell entorn de la Primera Guerra Mundial / Montserrat Llonch Casanovas
Llonch i Casanovas, Montserrat


En: Arraona. Sabadell. 4a època, núm. 37 (2017-2018) , p. 28-41 : il. (Dossier) 
Notes i bibliografia.

Sabadell es projecta en la premsa escrita entorn dels anys de la Primera Guerra Mundial. Els escrits publicitaris de Sabadell posen èmfasi en la trajectòria i singularitat de la ciutat, i destaquen els aspectes més emblemàtics del districte industrial llaner. Així mateix, els articles es fan ressò de problemàtiques coetànies com l'impacte de la Gran Guerra en la indústria llanera sabadellenca, les limitacions de la política comercial proteccionista o l'estret marge d'actuació de l'acció municipal. El contrast entre la plàcida imatge projectada i la convulsa realitat també ens expressa la intencionalitat de la publicitat, sovint parcialment subvencionada pel mateix consistori.

L'Impacte de la Gran Guerra en la premsa sabadellenca : aliadòfils, germanòfils, neutrals i pacifistes / Josep Alavedra Bosch, Genís Ribé i Monge
Alavedra i Bosch, Josep


En: Arraona. Sabadell. 4a època, núm. 37 (2017-2018) , p. 42-59 : il. (Dossier) 
Notes i bibliografia.

Resseguir la premsa periòdica de la ciutat de Sabadell durant els anys de la Primera Guerra Mundial (1914-1918) ens permet fer una aproximació a les diferents simpaties i posicionaments de persones influents, periodistes, escriptors, polítics, institucions, organitzacions i població en general de Sabadell, i forans també, cap a un o altre dels bàndols que s'hi enfrontaven. La guerra va tenir una important incidència per a la ciutat: increment de la producció de la indústria llanera i, alhora, una conflictivitat social que va anar acompanyada per la triple crisi de l'any 1917; però també va mostrar la simpatia que hom tenia per aliats, pels alemanys, per la neutralitat o pel pacifisme.

Vinyetes de Tarragona / Ramon Sarlé
Sarlé, Ramon


En: Kesse: butlletí del Cercle d'Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver. Tarragona, núm. 45 (juliol 2011), p. 10-19 : il. (Dossier) 
Resums en català i anglès.

Les Fonts hemerogràfiques / Elena Virgili
Virgili Bertran, M. Elena


En: Kesse: butlletí del Cercle d'Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver. Tarragona, núm. 34 (setembre 2003), p. 18-20 (Dossier) 

Visió d'un espectador de luxe : Joan Mañé i els casteller / Jordi Bou
Bou, Jordi


En: Kesse: butlletí del Cercle d'Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver. Tarragona, núm. 27 (desembre 1998), p. 19-21 (Miscel·lània) 

Arquitectura indiana al Vendrell / Nuri Payán
Payá González, Núria


En: Kesse: butlletí del Cercle d'Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver. Tarragona, núm. 17 (juny 1995), p. 19-20 (Miscel·lània) 
Notes.

Una Generació polèmica, dues menes de periodisme / per Jaume Fabre
Fabre i Fornaguera, Jaume


En: Serra d'Or. Barcelona, núm. 732 (desembre 2020), p. 34-37 : il. (Premsa) 

L'Ensenyament del català a Tarragona durant el període republicà : un estudi des de la premsa / Eva Marrugat Mas
Marrugat Mas, Eva


En: Kesse: butlletí del Cercle d'Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver. Tarragona, núm. 16 (desembre 1994), p. 9-12
Bibliografia.

BC, F. Bons / MG
Güell i Junkert, Manuel


En: A carn! : publicació electrònica d'història militar catalana. Any 5. II època, núm. 14 (setembre 2010), p. 32-33 (Fons i arxius) 

Periodisme participatiu a la Guerra dels Segadors / Henry Ettinghasen
Ettinghausen, Henry


En: A carn! : publicació electrònica d'història militar catalana. Any I, núm. 1 (juny 2006), p. 5-11
Text de la comunicació enviada al congrés: las noticias de los siglos de la imprenta manual. Universidade A Coruñam 14-16 de novembre de 2005.

El Asesinato de Andreu Nin, más datos para la polémica / Pelai Pagès i Blanch
Pagès i Blanch, Pelai


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 4 (2010) , p. 57-76 : il. (Història) 
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

L'article recull les diferents hipòtesis que s'han anat remenant sobre l'assassinat d'Andreu Nin, comès durant la guerra civil espanyola, al juny-juliol de 1937. Encara que semblava que la reconstrucció realitzada per Dolors Genovès en 1992, a partir de documentació dels arxius del KGB, era ja definitiva, encara hi ha historiadors que la qüestionen i continuen apareixent hipòtesis sobre la data i els autors de l'assassinat de Nin i sobre el lloc en què va ser enterrat. L'última aportació la realitza el periodista Juan Cobo Orts, que acompanya l'article, en la seva rèplica a un Joaquín Leguina i Lorenzo Hernández.

Feminismes : subjectes del nou mil·leni / coordinat per Lluïsa Julià Capdevila



Barcelona : Fundació Revista de Catalunya, 2020
293 p. : il. ; 23 cm (Edicions de la Revista de Catalunya, 6) 
ISBN 9788409222087

Conté: Lluïsa Julià Capdevila: Presentació I. PERSPECTIVES HISTÒRIQUES 1. Montserrat Palau Vergés: Escriptores catalanes del segle XX: feminisme i nació 2. Mary Nash: Un sol front plural: el feminisme als inicis de la Transició democràtica 3. Susanna Ligero Tormo: Una mirada al feminisme autònom al País Valencià 4. Marina Subirats: La Conferència de Pequín vint-i-cinc anys després 5. Rafael M. Mérida Jiménez: Calidoscopi gai (1970-1995) 6. Mercè Otero Vidal: Parlem de pedagogies feministes 7. Marta Pessarrodona: Tal com érem o tímid apropament a una genealogia del segon feminisme a Catalunya II. CRUÏLLES I REFLEXIONS 1. Fina Birulés: Reflexions sobre vulnerabilitat i violència 2. Maria Rodó-Zárate i Tània Verge Mestre: Feminisme i sobiranisme: una esmena a la totalitat 3. Najat El Hachmi: Islam i dones: la cruïlla 4. Florencia Brizuela González: Genealogies antiracistes de la interseccionalitat 5. Julie Wark: De MeToo a #MeToo 6. Jordi Mas Grau: Entre l'estigma i la legitimitat. Una aproximació crítica al fenomen transgènere 7. Josep-Anton Fernàndez: Quatre notes sobre les ("noves") masculinitats 8. Eva Alfama i Marta Cruells: Feminismes i política pública: és possible impulsar una agenda transformadora des de les institucions? III. PRÀCTIQUES, MEANDRES, LLOCS 1. Aina Pérez Fontdevila i Meri Torras Frances: "Furgant per les llivanyes i juntures".: què és una autora? 2. Àngels Gregori: Tornar al lloc és rellegir 3. Ada Castells: Escapar dels clixés 4. Helena González Fernández: Preses, o com les dones esquerdades apareixen a la ficció catalana recent 5. Mireia Calafell: De miopies i jocs: una aproximació coral sobre jove poesia catalana i feminisme 6. M. Antònia Massanet: Dones, creació i vers a Mallorca i Menorca - Helena Alvarado i Esteve: Les Pitiüses: Eivissa i Formentera 7. Adriana Nicolau Jiménez: Escenes en femení: noves veus i tendències 8. Mercè Ibarz: Les artistes i el món, esbós d'un vestit 9. Imma Merino: L'evolució de la mirada davant del cinema IV. TRAJECTÒRIES COMPARTIDES. GRUPS, EDITORIALS I REVISTES 1. Mireia Bofill Abelló: A la recerca d'espais de relació a través de la paraula impresa 2. Maria-Milagros Rivera Garretas: El Centre de Recerca de Dones Duoda de la Universitat de Barcelona (1982-2020): la revolució de la llibertat femenina 3. Rosa Rius Gatell, Fina Birulés, Helena González Fernández, Maria Dolors Molas Font, Marta Segarra: ADHUC - Centre de Recerca Teoria, Gènere, Sexualitat 4. M. Joana Zaragoza Gras i Elizabeth Russell: Grup GRÈC (Gènere, Raça, Ètnia,Classe) de la Universitat Rovira i Virgili 5. Josefa Contijoch i Lluïsa Julià Capdevila: El Comitè d'Escriptores Centre Català del PEN 6. Pilar Godayol: El GETLIHC, de la UVic-UCC, vint anys de recerca en estudis de gènere 7. Clara Ballart i Lladós: Cos i Textualitat, construint cruïlles (2005-2020) 8. M. Àngels Francés Díez: Més de vint anys de feminisme institucional a la Universitat d'Alacant.

Pinell de Brai tindrà el primer museu sobre el paper que fa la premsa durant la Batalla de l'Ebre : el COMEBE també adjudica la senyalització dels espais de la guerra / Carina Filella
Filella, Carina


En: El Punt : Edició Camp de Tarragona, Terres de l'Ebre. Any IX (21 de maig 2004), p. 45

Los Gimnasios de Barcelona durante el reinado de Isabel II (1837-1868) / Xavier Torrebadella Flix
Torrebadella i Flix, Xavier


En: El futuro del pasado : revista electrónica de historia. Salamanca. Vol. 22 (2020) , p. 305-355 (Estudios) 
Notes i bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Durant el període liberal espanyol a la ciutat de Barcelona es va manifestar l'emergència d'una nova culturalitat que va néixer de les eventualitats d'una societat complexa i dipositària de signes històrics diferencials. Aquesta culturalitat es va manifestar en un creixement industrial, urbanístic i econòmic, però també en les arts, les recreacions i, a més, en la ideològica i la política. En aquesta conjuntura i parant esment a les transformacions socials, productives i polítiques europees, a Barcelona es va gestar el naixement dels primers gimnasos higiènics. La localització i l'estudi d'aquests gimnasos és l'objecte principal d'aquest article, el qual ofereix un camp per a poder interpretar millor el naixement de les pràctiques fisc-esportives i les seves relacions sistèmiques i ideològiques amb altres esdeveniments històrics. La revisió de la premsa històrica dipositada a la Biblioteca de Catalunya atorga la possibilitat d'indagar en aquesta anàlisi i associar un discurs hermenèutic amb el suport d'altres estudis de rerefons i de context. Es conclou que l'aparició d'aquests gimnasos no va estar, en cap cas, associada a propòsits nacionalitzadors i patriòtics, sinó més aviat al desenvolupament urbà i modern d'un marc social privat i progressista.

L'Assassinat de l'exbatlle Farró vist per la premsa gironina / :text: Joan Barbarà ; fotos: Arxiu Joan Barbarà
Barbarà i Puig, Joan


En: Revista de Girona. Girona, núm. 317 (novembre-desembre 2019), p. 52-55 : il. (Història) 

Ara fa 130 anys de la seva mort violenta, al número 9del carrer dels Ciutadans, a ple dia.

On són les dones periodistes? Aquí! / per Francesc Canosa i Farran
Canosa i Farran, Franesc


En: Serra d'Or. Barcelona, núm. 727-729 (juliol-setembre 2020), p. 16-20 : il.

Xafardera?. No, esclava. Etnografia sobre les porteres de Barcelona / Joana Brufau, Carmen Pla, Xavi Zulet
Brufau, Joana


En: Perifèria: revista de recerca i formació en antropologia. Bellaterra, núm. 12 (2010) , 7 p. (Ressenyes) 
Resums en català i anglès.
Ressenya de:
. Les porteries a Barcelona. Entre l'espai públic i l'espai privat / Joan Bestard (Ed.). Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 2006

Isidre Teixidó (a) lo Barbut de Vinebre i la premsa / Pere Muñoz Hernández
Muñoz Hernández, Pere


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 29 (2019) , p 43-58 : il. (Articles dedicats a Vinebre) 
Bibliografia i notes. Resums en català, castellà i anglès.

Isidre Teixidó, àlies lo Barbut de Vinebre, és un del bandolers més popular de la zona de l'Ebre del segle xix, comparable amb el Groc de Forcall i Panxampla, tots tres producte i conseqüència de les guerres civils que va viure el país, tots tres partidaris i defensors durant el conflicte del pretendent carlí, i com tants desmobilitzats de les partides carlines al final del conflicte reconvertits en bandolers amb el suport de pastors i pagesos, fet que dificultà la seua captura i mort, en el cas del Barbut en mans dels Mossos d'Esquadra. L'objectiu d'aquest treball ha estat contrastar documentalment la premsa de Madrid i Barcelona de l'època i els edictes dels jutjats publicats al BOP de Tarragona amb la font que ha servit per conèixer la vida, els crims i la mort del Barbut, un dels protagonistes de la Història de les Esquadres de Catalunya, que va escriure Josep Ortega Espinós l'any 1859.

Periodismo y cambio en contextos de crisis. Análisis de la prensa de Barcelona durante la transición democrática (1975-1978) / Marcel Mauri-Rios
Mauri-Ros, Marcel


En: Revista internacional de Historia de la Comunicación. Sevilla, núm. 14 (2020)

La crisi actual que afecta els mitjans de comunicació a Espanya comparteix moltes característiques amb la qual va afectar el periodisme després de la mort de Franco. Durant el segle XX, el periodisme a Espanya va sofrir tres grans crisis i ruptures: la Guerra Civil de 1936; l'inici de la dictadura; i la transició. Aquest article explora les característiques que expliquen la crisi de la premsa entre 1975 i 1978 a partir del cas de la premsa de Barcelona. Una crisi que va ser quàdruple econòmica (general i de mitjans de comunicació), de canvi tecnològic i ideològica- i que s'estudia a partir d'una metodologia que combina l'anàlisi històrica, hemerogràfic, de contingut i altres metodologies per a analitzar l'estructura econòmica i corporativa dels mitjans en aquests anys claus de la transició democràtica.