La Batalla pel conreu de l'arròs a l'Empordà, 1704-1767 / Jordi Casas i Roca
Casas i Roca, Jordi


En: Estudis del Baix Empordà. Sant Feliu de Guíxols. Volum 41 (2022) , p. 13-71 : il. (Estudis) 

A mitjan segle XVIII el conreu de l'arròs assoleix el seu màxim a l'Empordà, una extensió de terra que va de Pals a l'Armentera. D'aigua no en falta. Dos rius, el Ter i el Daró, una munió de sèquies i canals i els aiguamolls, en les zones més properes al mar, garanteixen la inundació dels camps dedicats al conreu d'una gramínia que dona millors rendiments que el blat. Un conreu ja consolidat al segle XV, però no exempt de dificultats. La més greu, el paludisme. Durant el segle XVIII els enfrontaments entre partidaris del conreu i opositors és constant. La salut, però també les compensacions econòmiques que han de rebre els municipis afectats, són al centre del debat. La Reial Audiència es veu constantment obligada a intervenir-hi. Al final proposa una solució amb voluntat d'arreglar el tema definitivament: l'elaboració d'un reglament que organitzi per torns l'ús del territori destinat al cultiu de l'arròs.

El Cultiu i la prohibició de sembrar l'arròs a Pals / Narcís Subirana
Subirana Feliu, Narcís


En: Revista del Baix Empordà. Palamós, núm. 60 (març 2018), p. 94-100 : il. (Història) 

El Paludisme a l'Urgell al segle XVIII / Miquel Àngel Farré Targa
Farré i Targa, Miquel Àngel


En: Urtx : revista cultural de l'Urgell. Tàrrega, núm. 36 (2022) , p. 105-121 (Dossier: Les pandèmies a Ponent en el decurs de la història) 

Aquest article reflecteix la dura realitat epidèmica i sanitària de la vila de Tàrrega i la comarca del Urgell durant el segle XVIII, una època marcada per constants sobresalts epidèmics a conseqüència del paludisme. El paludisme va tenir una gran incidència a les terres de Lleida durant el segle XVIII, especialment a la dècada dels anys vuitanta, quan es va manifestar amb més intensitat. En aquest curt espai de temps dues grans epidèmies van alterar la salut i el dia a dia dels pobladors de la comarca i el pla de l'Urgell: l'epidèmia de febres pútrides entre els anys 1780 i 1783 i l'epidèmia de tercianes del 1785. En aquest context, i atesa l'extensió de les epidèmies, la Junta Reial de Sanitat va comissionar els metges i epidemiòlegs catalans més rellevants de l'època -molts de ells formats a la Universitat de Cervera- per combatre-les. Entre ells destaca la figura del doctor Josep Masdevall, metge i científic natural de Figueres, creador d'un mètode curatiu per fer front a les epidèmies, l?opiata Masdevall. Els seus èxits curatius li van valer el nomenament com a Inspector General d'Epidèmies del Principat de Catalunya, i va arribar a ser un dels personatges més rellevants de la salut pública espanyola de la segona meitat del segle XVIII. Finalment, l'article es complementa amb els informes de camp redactats pels metges comissionats de cadascuna de les epidèmies.

El Paludisme al castell de Sant Ferran de Figueres a la primera meitat del segle XIX / Narcís Torrent Quer
Torrent Quer, Narcís


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 52 (2021) , p. 81-97 : il. gràf. (Dossier) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

A la primera meitat del segle XIX, el paludisme continuava ben present a la comarca de l'Alt Empordà. Si bé resulta difícil separar l'estudi de la malaltia al castell de Sant Ferran del de la comarca, aquest treball es limitarà a l'anàlisi de les cinc Memòries Manuscrites conservades a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, dedicades a esbrinar les causes de la presència del paludisme al castell, del seu tractament i de la incidència sobre la tropa.

Guarir la malària : els brots de paludisme a les terres de l'Ebre / text d'Oriol Gràcia ; amb l'assessorament d'Àlex Farnós
Gracià, Oriol


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 229 (abril 2021), p. 52-56 : il. (Segle XX) 

Fiebres, arroz e insalubridad : el caso del Ampurdán (1783-1787) / Kevin Albert Pometti Benítez
Pometti Benítez, Kevin


En: Revista de Historia Moderna : Anales de la Universidad de Alicante. Alicante, núm. 38 (2020) , p. 221-254 (Varia) 
Exemplar dedicat a: "Élites en transición". Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.

Les febres palúdiques han estat, en freqüents ocasions al llarg de la història, relacionades amb els efectes de les activitats antròpiques sobre les condicions ambientals preexistents de les regions en les quals han esdevingut. Per això, en aquest treball analitzem les causes ambientals que caracteritzen les regions endèmiques de malària com és el cas de la regió de l'Empordà (NE península ibèrica), on ja amb anterioritat al segle XVIII, però, especialment, en el segle XIX es va estendre el cultiu de l'arròs de manera intensiva. També, cal considerar les condicions d'higiene i de falta de la mateixa que van poder propiciar o incrementar els efectes de les epidèmies de febres en la població. D'altra banda, analitzarem els diferents mètodes curatius emprats per dos metges corresponsals de la Reial Acadèmia Mèdico-Pràctica de Barcelona, els testimoniatges de la qual s'emmarquen en el context de l'epidèmia de febres palúdiques que va assolar la península ibèrica, entre 1783 i 1786.

El Canal d'Urgell : canvi i impacte demogràfic / Lisard Palau Elcacho
Palau Elcacho, Lisard


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 9 (2018) , p. 127-140 : il. (Estudis) 
Notes. Referències bibliogràfiques.

El Metge Manuel Vilà / Emeteri Fabregat Galcerà
Fabregat i Galcerà, Emeteri


En: 177308 Vides aixorejades : La Veu de l'Ebre, 2007. p. 211-213

Article publicat a la Veu de l'Ebre (2006, 24 de novembre).

El Metge Manuel Vilà / Emeteri Fabregat Galcerà
Fabregat i Galcerà, Emeteri


En: Veu de l'Ebre. Tortosa (24 de novembre 2006), p. 102

Cartografia, pràctiques mèdiques i respostes socials a l'entorn del paludisme : Catalunya, segle XIX [Fitxer informàtic] / Narcís Torrent Quer ; [dirigida per: Joaquim M. Puigvert i Solà]
Torrent Quer, Narcís


Girona : Universitat de Girona, 2017
Dirigida per: Puigvert i Solà, Joaquim M.. Universitat de Girona. Departament d'Història i Història de l'Art, 2017
1 recurs electrònic (331 p.)

La tesi doctoral té el punt de partida en la recerca El paludisme a la Catalunya del segle XIX a través del Diccionario de Madoz i les Topografies Mèdiques, que es va presentar com treball final de màster, l'any 2010. Aleshores ja apuntàvem les futures línies de treball, que han esdevingut els objectius principals de la tesi doctoral. Així doncs, amb la recerca hem pretès quantificar la morbiditat i mortalitat del paludisme a Catalunya al segle XIX, conèixer les estratègies que van seguir els metges en la lluita contra la malaltia i, finalment, la producció d'una cartografia del país vers el 1850, que la fes visible. Ens ha interessat, a més de caracteritzar el paludisme a Catalunya, fer una breu crònica del procés que va dur a la identificació de l'origen i el guariment, amb una atenció especial a la introducció i ús de la quina en el tractament de la malaltia. La voluntat d'entendre millor el fracàs relatiu en la gestió i l'ús del fàrmac ens ha dut a fer un repàs de la pràctica mèdica a Catalunya els segles XVIII i XIX, a través dels testimonis que ens han arribat, relacionats amb el paludisme, per conèixer-ne el fonament epistemològic, el qual va condicionar la manera com els metges es van enfrontar a la malaltia.

Assaigs profilàctics per quinització realitzats a la Illa de Mar i al Roquer d'Ampolla d'aquest terme municipal durant l'istiu i tardor de 1920 / [Dr. Josep Torrademé]
Torrademé, Josep


En: 177714 Treballs del Servei de Sanitat 1917 a 1921. Barcelona : Mancomunitat de Catalunya, 1922. p. 121-142

Tercianas y epizootias en la Barcelona de 1783-1786. Médicos, poder institucional y percepción social en la Barcelona de las postrimerías del siglo XVIII / Kevin Pometti Benítez
Pometti Benítez, Kevin


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona. Any XXXIV, núm. 34 (2014) , p. 443-444 (Resums de treballs finals de màster) 
Resum del Treball final del màster d'Estudis Històrics, menció Història Moderna, llegit al Departament d'Història Moderna de la Universitat de Barcelona, el 8-7-2014 (...) Coordinadors del treball: Mariela Fargas Peñarrocha, Mariano Barriendos Vallvé.

L'escenari actual de canvi climàtic i globalització pot comportar imminents i funestes conseqüències per a la salut pública europea, tal com es dedueix del cinquè Informe d'Avaluació del Panell Intergovernamental sobre Canvi Climàtic (IPCC) de les Nacions Unides "Climate change is likely to have a range of health effects in Europe" (S. Kovats i R. Valentini, coord., IPCC, 2014). Per tant, cal conèixer les formes en què la societat, les institucions municipals i les estructures sanitàries del passat van afrontar i van percebre el transcurs de malalties vectorials com el paludisme, tant en les seves formes endèmiques com epidémicas.

La construcció de la Font de la Plaça o Font de la Pasquala (1727-1730) / Gabriel Serra Cendrós
Serra i Cendrós, Gabriel


En: Aplec de Treballs : revista del Centre d'Estudis de la Conca de Barberà. Montblanc, núm. 31 (2013) , p. 43-58 : il. (Història moderna) 
Número homenatge al P. Jordi Bou i Simó i a Ramon M. Masalles i Saumell. Notes. Inclou annex documental.

Treball sobre la construcció de la Font Major de Montblanc entre 1727-1730 i la canalització per portar des de la Pasquala aigua potable a la vila a càrrec de mestre d'obres Josep Martí i el contractista Antoni Llambies, també es constata que la data de 1804 que figura en l'escut de pedra és de l'acabament de la decoració i renovació de la canonada.

El Cultivo del arroz de secano en Cataluña (1788-1839). Una propuesta agronómica al problema del paludismo / Andrés Sobrevía Clavera
Sobrevía Clavera, Andrés


En: Asclepio. Revista de Historia de la Medicina y de la Ciencia. Madrid. Vol. 56, núm. 2 (2004) , p. 169-196

L'objectiu del present article és analitzar el programa sanitari desplegat a Catalunya per eradicar el paludisme utilitzant el cultiu de l'arròs de secà. Seguint una concepció miasmàtica de la malaltia, les febres palúdiques es vinculaven als aiguamolls arrossers i eliminant-los s'eradicava el focus d'una malaltia desconeguda en el seu origen i transmissió.

El Paludisme a l'Empordà a mitjan segle XIX segons el Diccionario Pascual Madoz / Narcís Torrent Quer
Torrent Quer, Narcís


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 41 (2010) , p. 387-400 : map. (Història) 
Notes. Resum en català i anglès.

A partir del buidatge sistemàtic del diccionario de P. Madoz es presenta el mapa del paludisme a Catalunya a mitjan segle XIX, amb especial menció a l'Empordà, una de les zones amb major incidència.

El Paludisme, els Sobies i la Tàrrega del XVIII / per Josep M. Planes
Planes i Closa, Josep M.


En: Urtx : revista cultural de l'Urgell. Tàrrega, núm. 2 (1990) , p. 115-128 : il.
Notes.

La Malària a l'Estany d'Ivars: estudi de la presència de malària en poblacions properes a l'antic Estany d'Ivars, a través dels llibres receptaris oficials (1936-1950) / Ramon M. Guiu Pujol
Guiu Pujol, Ramon Maria


Lleida : Pagès, 2007
85 p. : il. ; 24 cm
Bibliografia.
ISBN 9788497795029

L'excusa de la presència de la malària fou recurrent en tots els intents de dessecació de l'estany i es vol demostrar, de manera científica, que no tenia base real. Al mateix temps, s'estudien els medicaments emprats en aquella època per al tractament de la malària, a través de la feina diària dels professionals sanitaris.

Topografía médica de Solsona y distritos adyacentes (Clariana, Llobera, Riner, Navés, Pinell, Lladurs, Castellar, Olius) : subseguida por vía de apéndice de un estudio original clínico y etiológico de la apoplejía en Solsona y una suscinta reseña de las principales epidemias de cólera y paludismo ocurridas en dicha ciudad ... Sb estudio geográfico, médico y social .. / J. Falp Plana ; [traducció Joan Obiols Ríos]
Falp i Plana, Josep


Ed. facsím.
Solsona : Solsona Comunicacions, 2000
254 p. [2] f. pleg. : il., taules, plàn. ; 25 cm
Facsímil de: Barcelona : Tipografía de la Casa Provincial de Caridad, 1901.
ISBN 8495304163

La Medicina en l'Hospitalet de Llobregat: (aspectos históricos) / Gabriel González Pavón
González Pavón, Gabriel


1981
52 f. ; 30 cm
Text mecanografiat.

Recorregut per la històrica local, destacant les fites més importants relatives al mon sanitari.

El Paludisme a El Prat de Llobregat del 1918 al 1925, de Ramon Planas i Torres

Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat.


En: Baix Llobregat : Butlletí del Centre d'Estudis Comarcals. Martorell. 3r trimestre, núm. 3 (1984) , p. 8 (Llibres de la comarca) 
Ressenya de:
- Planas i Torres, Ramon. El Paludisme a El Prat de Llobregat del 1918 al 1925. Gavà : Museu Municipal de Gavà, 1983 (Brugués)

Ressenya sobre el llibre-informe de la darrera epidèmia palúdica esdevinguda al delta del Llobregat, concretatment a la localitat d'El Prat de Llobregat, però que es va estendre fins a Castelldefels. En l'estudi s'hi palesa la influència del conteu de l'arròs en l'extensió i persistència dels brots epidèmics d'aquella enfermetat infecciosa; l'epidèmia ressenyada va arribar al seu punt àlgid durant l'any 1921, en què resultaren atacades 413 persones al terme municipal pratenc.