Població i riquesa a Tortosa a començament del segle XIV. Estudi i edició del llibre de manifest de 1316 / [ressenya] Albert Reixach Sala
Reixach i Sala, Albert


En: Studia historica. Historia medieval. Salamanca. Vol. 43, núm. 2 (2025) , p. 275-280 (Varia) 
Exemplar dedicat a: "El modo de producción campesino: un replanteamiento de la sociedad rural de la Europa altomedieval".
Ressenya de:
. Població i riquesa a Tortosa a començament del segle XIV. Estudi i edició del llibre de manifest de 1316 / Jordi Morelló Baget. Tortosa : Arxiu Comarcal del Baix Ebre, 2024

Entre el negoci privat i la caritat popular: la redempció de captius a la Corona d'Aragó baixmedieval (1410-1458) / [ressenya] Raúl González Arévalo
González Arévalo, Raúl


En: Studia historica. Historia medieval. Salamanca. Vol. 43, núm. 1 (2025) , p. 269-272 (Varia) 
Exemplar dedicat a: "Las clases populares y la justicia en la Baja Edad Media. Nuevas perspectivas)".
Ressenya de:
. Entre el negoci privat i la caritat popular: la redempció de captius a la Corona d'Aragó baixmedieval (1410-1458) / Victòria A. Burguera i Puigserver. Madrid : CSIC, 2024

La Política insaculadora de Carlos III, el archiduque, en Cataluña (1705-1711) / Eduard Martí Fraga
Martí Fraga, Eduard


En: Revista de Historia Moderna : Anales de la Universidad de Alicante. Alicante, núm. 42 (2024) , p. 324-350 (Varia) 
Exemplar dedicat a: "La reacción ante el desastre durante la Edad Moderna: protocolos de intervención, circulación de la información y construcción de discursos". Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.

A principis de 1707 la ciutat de Manresa protestava a Carles III, l'arxiduc, perquè havia manat insacular a la ciutat a persones que no tenien les qualitats requerides per les constitucions municipals. Seguint el parer de la Real Audiència, el monarca reconeixia el seu error i acceptava les indicacions del municipi sobre les llistes, reservant-se únicament "la facultad de insacular en los lugares que vacan por falta de sujetos que tengan las calidades, dándoles permisos que desde ahora procediesen a la extracción de consellers y otros oficios". Aquest episodi mostra que la capacitat que tenia de manipular els nomenaments de la primera insaculació dels municipis catalans no era absoluta, perquè estava limitades per les normatives municipals. Això, alhora, sembla qüestionar la visió tradicional que s'ha tingut sobre la política municipal que va dur a terme Carles III durant els anys del seu regnat a Catalunya. Josep M. Torras Ribé considerava que, malgrat la falta d'estudis, les dades recollides semblaven mostrar l'existència d'una "decidida política intervencionista" del monarca austríac en les insaculacions municipals catalanes. L'objectiu d'aquest treball és avançar en la línia de treball plantejada per Torras Ribé: aportar noves dades sobre la política insaculatoria de Carles III l'arxiduc a Catalunya per a conèixer millor el seu abast, el seu funcionament i algunes particularitats. Això és possible a partir de la documentació conservada en l'Archivio di Stato de Nàpols i en l'Arxiu Històric Nacional, poc treballada fins al moment i que proporcionen una llum nova.

Militarización, destrucción urbana y asimilación forzada de ciudades de la Corona de Aragón (1707) / Gerard Pamplona Molina
Pamplona Molina, Gerard


En: Revista de Historia Moderna : Anales de la Universidad de Alicante. Alicante, núm. 41 (2023) , p. 419-444 (Varia) 
Exemplar dedicat a: "Poder, prestigio e influjo de las mujeres en la modernidad". Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.

Arran de la guerra de Successió de la Monarquia Hispànica, els territoris de la Corona d'Aragó van ser ocupats militarment i, jurídicament, van perdre les seves constitucions i furs. En 1707, el context militar sortit després d'Almansa es va tornar favorable als interessos de Felip V. En les operacions posteriors, Xàtiva i Lleida van ser arrasades i remodelades per part dels exèrcits felipistes per a adaptar-les a les noves necessitats militars i sociopolítiques, la qual cosa va generar una nova realitat que va facilitar el sotmetiment dels naturals d'aquests regnes "rebels" A partir de les fonts arxivístiques procedents d'Espanya i França, complementades per memòries dels coetanis i documentació britànica, en aquest treball analitzarem els mecanismes de dominació social i control polític efectuats en les poblacions de Lleida i Xàtiva després de les seves conquestes en 1707. Aprofundirem en la comprensió dels mecanismes repressius i càstig que van afavorir la consolidació de Felip V en el tron i obtenir el control de les zones hostils, a més de constatar l'impacte que van tenir les seves directrius per a l'esdevenir de totes dues urbs. Complementarem l'anàlisi mitjançant una comparació internacional de diferents casos paradigmàtics del període per a emmarcar-los dins d'uns fenòmens repressius d'abast internacional. En el seu conjunt, això ens permetrà obtenir una visió més precisa sobre les estratègies de control que, mitjançant la construcció de grans fortaleses i unes guarnicions militars permanents, van intentar eliminar qualsevol indici de dissidència social i van obrir la porta a un procés d'assimilació sociopolític.

Milicia, patronazgo y promoción nobiliaria : las estrategias de colocación de la clientela catalana de Luis de Requesens a finales del siglo XVI / Víctor Joaquín Jurado Riba
Jurado Riba, Víctor


En: Studia historica. Historia medieval. Salamanca. Vol. 46, núm. 2 (2024) , p. 253-288 (Varia) 
Exemplar dedicat a: "Mediar con la palabra. Secretarios y traductores de lenguas en la monarquía de España (1516-1714)". Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

La Casa urbana a Girona durant el segle XII : dades documentals / Josep Maria Nolla i Brufau
Nolla i Brufau, Josep M.


En: Rodis, núm. 7 (2024) , p. 7-18 : il. (Varia) 
Fonts documentals. Bibliografia. Resums en català i anglès.

A partir de la documentació escrita, s'apleguen i s'analitzen les diverses referències, més aviat escasses, sobre els edificis on habitaven els gironins de l'època. Alguns exemples més ben coneguts permeten fer-nos idees més precises.

Ceràmiques de cuina de cuita reductora del Castell de Campelles (Ripollès) : circuits regionals, pautes de consum i especialització productiva a la Baixa Edat Mitjana (segles XIV - XVI) / Albert Pratdesaba i Sala, Esther Travé Allepuz
Pratdesaba i Sala, Albert


En: Rodis, núm. 7 (2024) , p. 19-39 : il. (Varia) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

En aquest treball presentem els resultats d'un estudi recent de caracterització dels materials ceràmics del castell de Campelles (Ripollès). En el marc d'un projecte de recerca més ampli, hem dut a terme una anàlisi petrogràfica d'una vintena de mostres de ceràmica comuna de cuita reductora amb la finalitat de conèixer els trets d'aquestes produccions en termes de provinença i tecnologia de producció i, alhora, d'explorar les possibles connexions regionals del jaciment amb el territori circumdant. Els resultats han estat reveladors i han possibilitat la descoberta d'unes produccions locals que abastien el jaciment, juntament amb importacions del Berguedà i l'àrea gironina en un radi relativament ampli. El conjunt ens permet aprofundir en els patrons de producció i distribució d'aquest tipus de materials en cronologies més tardanes de les conegudes fins ara i obre la porta a la recerca futura en aquest àmbit.

Una Escudella d'orelles de reflexos daurats i la construcció de la Capella de Santa Maria Magdalena del Claustre de la Catedral de Tarragona : un context datat a través de la inscripció fundacional de 1536 / Itziar Gutiérrez Soto, Andreu Muñoz Virgili
Gutiérrez Soto, Itziar


En: Rodis, núm. 7 (2024) , p. 40-55 : il. (Varia) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Es presenta l'estudi sobre una escudella d'orelles de reflexos daurats recuperada a la rasa constructiva de la Capella de Santa Maria Magdalena al Claustre de la Catedral de Tarragona en el marc de les darreres intervencions arqueològiques dutes a terme a la galeria del rereclaustre nord. El context en qüestió està associat a una estructura que compta amb la inscripció fundacional. Tot plegat, permet contextualitzar la peça amb un notable grau de precisió cronològica i fiabilitat estratigràfica.

Topografia urbana de Cardona abans dels processos d'emmurallament de la segona meitat del segle XIV / Ainhoa Pancorbo Picó, Andreu Galera Pedrosa
Pancorbo i Picó, Ainhoa


En: Rodis, núm. 7 (2024) , p. 56-84 : il. (Varia) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Els darrers treballs arqueològics duts a terme a Cardona gràcies a l'aplicació del Pla Especial de Protecció del Nucli Antic de Cardona, han contribuït a un millor coneixement dels processos d'urbanització previs a la delimitació del nucli antic a partir de la construcció de la muralla gòtica, en el decurs del darrer terç del segle XIV. Combinats amb l'estudi de la documentació escrita, han permès identificar les estructures localitzades al peu de la costa de migdia del castell com els indicis d'un primer nucli d'habitat a partir del qual es pot anar resseguint l'evolució topogràfica de la vila entre el segles IX i XIV.

El Coneixement arqueològic del sistema defensiu medieval i modern de la vila de Sant Feliu de Guíxols : l'exemple de la finca de l'avinguda Juli Garreta, número 20 / Jordi Vivo Llorca
Vivo i Llorca, Jordi


En: Rodis, núm. 7 (2024) , p. 85-107 : il. (Varia) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

La vila medieval de Sant Feliu de Guíxols estava protegida mitjançant un sistema defensiu format per una muralla, un conjunt de torres i un fossat. El moment final té una data i unes circumstàncies molt precises, però la construcció i les fases evolutives són molt més desconegudes, com a conseqüència del moment primerenc en què fou aterrat i el desenvolupament urbanístic dels espais que havia ocupat, que en van comportar la desaparició física. Només quan s'esdevenen reformes que afecten el sòl del casc antic sorgeixen oportunitats per localitzar-ne trams i estudiar-los arqueològicament, com el que es presenta en aquest treball.

Unes Muralles medievals molt antigues : Tarragona / Joan Josep Menchon Bes
Menchon i Bes, Joan J.


En: Rodis, núm. 6 (2023) , p. 305-336 : il. (Varia) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

El perímetre de l'anomenada Força Vella correspon al de la ciutat romana fundacional amb l'afegitó carolingi i, durant l'edat mitjana la defensa urbana s'organitzà a través de tres castells (Gironella, Sobreportes i Cabrera) i diverses torres amb un sector de muralla infeudades a mans de diverses famílies. L'estudi, a partir de dades documentals i arqueològiques, intenta identificar-les i, quan és possible, descriure'n elements i característiques.

La Força vella de Girona (2) : castells i torres / Josep Maria Nolla i Brufau
Nolla i Brufau, Josep M.


En: Rodis, núm. 6 (2023) , p. 337-354 : il. (Varia) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

El perímetre de l'anomenada Força Vella correspon al de la ciutat romana fundacional amb l'afegitó carolingi i, durant l'edat mitjana la defensa urbana s'organitzà a través de tres castells (Gironella, Sobreportes i Cabrera) i diverses torres amb un sector de muralla infeudades a mans de diverses famílies. L'estudi, a partir de dades documentals i arqueològiques, intenta identificar-les i, quan és possible, descriure'n elements i característiques.

La Casa urbana unifamiliar a Girona durant l'alta edat mitjana (segles X i XI) : dades documentals i arqueològiques / Josep Maria Nolla
Nolla i Brufau, Josep M.


En: Rodis, núm. 5 (2022) , p. 209-230 : il. (Varia) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Per a aquestes cronologies tan reculades les dades són escasses. Tanmateix una anàlisi detallada dels documents i de les restes arqueològiques permet fer-se una idea de la seva localització, tècnica constructiva i d'algunes de les seves característiques. El pati (curtis), el cellarium i una sala noble al primer pis (cenaculum), són elements bàsics. Les seves dimensions varien en funció del lloc i és normal, dins murs, la presència de vinyes, arbres fruiters i fronts de pedrera.

Aliot / Albiol, mirall trencat? / Gautier Sabrià i Jordi Bonet
Sabria, Gautier


En: Mirmanda : revista de cultura = revue de cultura. Perpinyà, núm. 16 (2021) , p. 158-173 (Part VI: Vària) 
Número mongràfic: Poesia, poetes, poemes. Resums en català, francès i anglès.

"Era tingut e reputat per bon hom" : el proceso contra el mercader Luchino Scarampi en la curia de Aviñón a finales del siglo XIV / Esther Tello Hernández
Tello Hernández, Esther


En: Studia historica. Historia medieval. Salamanca. Vol. 40, núm. 2 (2022) , p. 193-211 (Varia) 
Exemplar dedicat a: "Culturas fiscales en la Europa Bajomedieval".

El propòsit d'aquest article és analitzar el procés que es va desenvolupar en la cúria pontifícia d'Avinyó contra el mercader d'Asti Luchino Scarampi. En un convuls any 1396, aquest financer de la monarquia aragonesa va ser acusat de sufragar les despeses de les companyies mercenàries apostades a Avinyó per a atacar el nord de la Corona d'Aragó. Tot sembla indicar que les incriminacions eren falses, però a instàncies de la reina Violant va començar un procés inquisitorial ordenat pel papa Benet XIII. A través de la rica documentació conservada en l'Arxiu Apostòlic Vaticà podem comprovar els fluxos d'informació que envoltaven a Scarampi, a la monarquia i al papat i les xarxes que tenia el financer a la ciutat d'Avinyó. Tot això en el marc d'una sèrie d'acusacions sobre corrupció i mala gestió del patrimoni real del qual Scarampi va ser un dels principals implicats.

El Precio de la rebelión : el endeudamiento de la Diputació del General de Catalunya durante la guerra civil catalana (1462-1472) / Laura Miquel Milian
Miquel Milian, Laura


En: Studia historica. Historia medieval. Salamanca. Vol. 40, núm. 1 (2022) , p. 240-242 (Varia) 
Exemplar dedicat a: "Guerra medieval ibérica: organización, desarrollos, narrativas".

Quan en 1462 va esclatar la guerra civil catalana entre els partidaris de Joan II i els de la Diputació del General de Catalunya, aquesta va haver d'enfrontar-se a un seriós problema: trobar finançament per a mantenir la lluita armada contra el rei. Davant la impossibilitat de confiar únicament en els seus ingressos fiscals ordinaris, la institució es va decantar per l'emissió de deute. No obstant això, a mesura que passaven els mesos i el conflicte es prolongava, la Diputació va començar a tenir més dificultats per a trobar possibles creditors, de manera que es va veure forçada a sol·licitar la intermediació del municipi de Barcelona. Al llarg d'aquest treball s'explicarà l'evolució de l'endeutament del General entre 1462 i 1472, així com les característiques principals dels títols de deute venuts i el paper jugat per la Ciutat Comtal en aquest procés.

"E cert te molt gran fama de bruixa e se fa metgessa e fa medecines" : la demonización de las prácticas mágico-medicinales femeninas (siglos XIV-XVI) / Pau Castell i Granados
Castell i Granados, Pau


En: Studia historica. Historia medieval. Salamanca. Vol. 31 (2013) , p. 233-244 (Varia) 
Exemplar dedicat a: "Los "pequeños mundos": sociedades locales en la Alta Edad Media". Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

A la fi de l'Edat mitjana assistim a un canvi de percepció respecte a unes certes pràctiques de salut dutes a terme majoritàriament per dones. Aquestes pràctiques, condemnades durant segles per les elits laiques i eclesiàstiques, adquireixen progressivament un caràcter herètic i diabòlic, donant origen a la imatge de la bruixa durant els primers anys del segle XV. Les etapes d'aquest canvi són perceptibles a través de la documentació catalana, la qual ens permet plantejar una evolució que connecta les actuacions contra la màgia popular en el segle XIV, les primeres acusacions de bruixeria a inicis del XV i les grans persecucions en època moderna.

Pleitear contra el señor del castillo y bajo su jurisdicción : resistencias de los campesinos catalanes frente a la servidumbre de las obras de "Castell termenat" (siglos XIV-XV) / Pere Benito i Monclús
Benito i Monclús, Pere


En: Studia historica. Historia medieval. Salamanca. Vol. 30 (2012) , p. 213-235 (Varia) 
Exemplar dedicat a: "Poder y fiscalidad en la Edad Media hispánica". Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

Nota acerca de la evolución de los grupos sociales dependientes en Cataluña y el sur de Francia durante los siglos IX y X (c. 878-963) / José Enrique Ruiz Domènec
Ruiz Domènec, José Enrique


En: Studia historica. Historia medieval. Salamanca. Vol. 1 (1983) , p. 151-156 (Varia) 

Com tots els organismes vius, les estructures socials deriven conjuntament del comportament dels individus, de les intencions del poder i de les pressions demogràfiques de la població, propietats -les tres en el seu conjunt, i difícilment per separat- altament sintètiques. No hi ha cap organisme que estigui sempre perfectament adaptat. Gairebé tots els paràmetres del seu ambient varien constantment. Així, un petit canvi evolutiu en la forma d'un grup social, s'amplia fins al seu aspecte màxim a causa de la distribució extensiblement ascendent de la dialèctica d'aquestes pulsions dins de les múltiples facetes de la vida d'una comunitat humana, d'un conjunt social determinat. Considerem, per exemple, l'ocorregut als hispani de Catalunya i el Sud de França entre 878-963, i descobrirem alguns problemes sobre l'evolució dels grups socials dependents en les dècades prèvies al començament del procés de feudalització a l'Europa occidental.

Memòria inèdita de la vida i mort de Jaume Guiu Guimó / Cristian Muñoz Gracia
Muñoz Gracia, Cristian


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. Novena època (3r quadrimestre 2021), 1 fitxer html : il. (Vària) 

Aquest article està basat en la recopilació i en l'anàlisi de les diferents versions sobre l'eventual participació de Jaume Guiu Guimó al cop d'estat del juliol del 1936 i sobre els fets relatius a la seva detenció i la seva mort, incloent-hi especialment informacions recollides per l'autor i fins ara no tingudes en compte.