português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
fons
Cercar:
DEFENSA []
Referències trobades:
239   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 12
anar a la pàgina                         


1 / 239
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Acció del poder militar a Catalunya / Pere Guixà
Guixà Cerdà, Pere


En: Serra d'Or. Barcelona, núm. 747 (febrer 2022), p. 69-70 (Lectures
Ressenya de:
. Fusells, baionetes i sabres : l'exèrcit espanyol i Catalunya (1898-1923) / Daniel Díaz i Esculies. Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2021



Matèries: Ressenyes ; Exèrcit ; Militars ; Defensa ; Restauració ; Crisi del 98
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:1898 - 1923
Localització: B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de Sabadell


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 239
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Anàlisi històricoarqueològica de la Línia P : la fortificació franquista del Pirineu i les estructures defensives del Pla d'Anyella / Eulàlia Díaz-Ramoneda, Jordi Ramos Ruiz, Laia Gallego Vila, Alba Peña-Muñoz; Queralt Solé i Barjau



En: Era : revista cerdana de recerca. Puigcerdà, núm. 4 (2021) , p. 241-257 : il.
Notes a peu de pàgina.



Matèries: Franquisme ; Primer franquisme ; Arquitectura militar ; Fortificacions ; Defensa ; Arqueologia ; Arees de muntanya
Àmbit:Pla d'Anyella ; Cerdanya
Cronologia:[1939 - 1940]]
Autors add.:Díaz-Ramoneda, Eulàlia ; Ramos Ruiz, Jordi ; Gallego Vila, Laia ; Peña-Muñoz, Alba ; Solé i Barjau, Queralt
Autors add.:Jornades d'Estudis Comarcals de Cerdanya : Memorial Oriol Mercadal (4s : 2020 : Virtual )
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; B. Comtat de Cerdanya (Puigcerdà); B. Comarcal Sant Agustí (La Seu d'Urgell)


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 239
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Les Defenses militars i els bombardeigs a Sitges durant la guerra civil (1936-1939) (i II) / Àngels Parés i Corretger
Parés i Corretgé, Àngels


En: Butlletí del Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges. Any XXXVII, núm. 139 (novembre 2011), p. [7]
Bibliografia.


Matèries: Guerra civil espanyola ; Bombardeigs ; Fortificacions ; Defensa
Àmbit:Sitges
Cronologia:1939 - 1939
Accés: https://www.ges-sitges.org/app/download/5762857617/201111_139.pdf?t=1639580103 [exemplar complet]
Localització: B. Santiago Rusiñol (Sitges); B. Armand Cardona Torrandell (Vilanova i la Geltrú)


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 239
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Les Defenses militars i els bombardeigs a Sitges durant la guerra civil (1936-1939) (I) / Àngels Parés i Corretger
Parés i Corretgé, Àngels


En: Butlletí del Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges. Any XXXVII, núm. 138 (agost 2011), p. [1-5] : il.


Matèries: Guerra civil espanyola ; Bombardeigs ; Fortificacions ; Defensa
Àmbit:Sitges
Cronologia:1939 - 1939
Accés: https://www.ges-sitges.org/app/download/5762857017/201108_138.pdf?t=1639580103 [exemplar complet]
Localització: B. Santiago Rusiñol (Sitges); B. Armand Cardona Torrandell (Vilanova i la Geltrú)


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 239
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Els Canons del Baluard i els preludis de la guerra dels Segadors / Ignasi Mª Muntaner
Muntaner i Pascual, Ignasi Maria


En: Butlletí del Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges. Any XXXVI, núm. 132 (febrer 2010), p. [5-7]


Matèries: Guerra dels Segadors ; Fortificacions ; Litoral ; Defensa
Àmbit:Sitges
Cronologia:1640 - 1649
Accés: https://www.ges-sitges.org/app/download/5762855417/201002_132.pdf?t=1639580103 [exemplar complet]
Localització: B. Santiago Rusiñol (Sitges); B. Armand Cardona Torrandell (Vilanova i la Geltrú)


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 239
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Les Bateries de costa sitgetanes a últims del segle XVIII / David Jou Andreu
Jou i Andreu, David


En: Butlletí del Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges. Any V, núm. 18 (desembre 1980), p. [1-4] : il.
Notes.


Matèries: Instal·lacions militars ; Litoral ; Defensa ; Armament ; Fortificacions ; Fonts documentals
Àmbit:Sitges
Cronologia:[1785]
Accés: https://www.ges-sitges.org/app/download/5762726717/198012_018.pdf?t=1554208258 [exemplar complet]
Localització: B. Santiago Rusiñol (Sitges); B. Armand Cardona Torrandell (Vilanova i la Geltrú)


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 239
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Els Perills de la mar. Pirateria, captiveri i gestió del conflicte marítim a la Corona d'Aragó (1410-1458) [Fitxer informàtic] / Victòria Alba Burguera i Puigserver ; [dirigida per: Roser Salicrú i Lluch, Maria Barceló Crespí]
Burguera i Puigserver, Victòria Alba


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2020
Dirigida per: Salicrú i Lluch, Roser; Barceló Crespí, Maria. Universitat de Barcelona. Facultat de Geografia i Història, 2020
1 recurs electrònic (857 p.)

La tesi pretén delinear un quadre diversificat de la gestió dels perills de la mar, del conflicte marítim a la Corona d'Aragó entre 1410 i 1458. La cronologia comprèn un dels períodes de la seva màxima expansió en el Mediterrani: des del final del regnat de l'últim rei de la casa de Barcelona, Martí l'Humà, a la mort del segon rei de la dinastia Trastàmara, Alfons el Magnànim. La recerca s'emprèn a partir del punt de vista privilegiat de les tres principals ciutats marítimes de la Corona: Barcelona, València i Mallorca. L'estructura de la tesi s'articula en quatre grans blocs o capítols. El primer, de caràcter introductori, reconstrueix els orígens de la relació entre els diversos òrgans de poder i la guerra marítima: el paper del rei, a través del control dels armaments privats i de la seva pròpia flota, comandada per l'almirall; el de les ciutats marítimes i, successivament, el de la Diputació i el de les corporacions de mercaders. El segon capítol analitza les funcions i la composició de la flota reial i de les flotes ciutadanes. El tercer, versa sobre la guerra de cors privada: els seus objectius, la seva evolució durant les diverses conjuntures polítiques i els seus resultats. Finalment, el quart està dedicat a la captivitat com a conseqüència de la pirateria, específicament als mitjans de redempció lligats al binomi econòmic captura-rescat i al doble ús i rendibilitat de les captures humanes entre cristians i musulmans. La guerra de cors, la pirateria i la guerra marítima en general, com a parts d'un mateix prisma triangular, representaren activitats econòmiques fortament influenciades per les decisions polítiques i els ritmes de la diplomàcia internacional, que, com a conseqüència, comportaren importants repercussions socials. Els mecanismes ofensivo-defensius, les actituds i les respostes conjunturals identificades a les mars durant els regnats dels dos primers Trastàmara marcarien el precedent de futures actuacions en una època molt més convulsa en el camp marítim i naval, mentre que, a la vegada, serien exclusivament representatives d'una realitat política, administrativa i conceptual en vies de desaparició.


Matèries: Tesis doctorals ; Corona d'Aragó ; Pirateria ; Presoners de guerra ; Batalles navals ; Litoral ; Defensa
Àmbit:Aragó, corona d'
Cronologia:1410 - 1458
Autors add.:Salicrú i Lluch, Roser (Dir.) ; Barceló Crespí, Maria (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/671849
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 239
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Estructuras de defensa en el Comtat d'Urgell en el siglo X [Fitxer informàtic] / Carlos Pina Gómez ; [tutor: Carles Mancho]
Pina Gómez, Carlos


2013
Dirigida per: Mancho, Carles. Universitat de Barcelona. Facultat de Geografia i Història, 2013
1 recurs electrònic

El Comtat d'Urgell va ser un territori delimitat per les possessions dels Comtes d'Urgell, que va anar adquirint territoris a Thagr al-âlâ, la Marca Superior d'Al-Andalus. El seu nom deriva de l'arrel pagus urgelità, i va ser un comtat nascut l'any 831 segons l'acta de consagració, mitjançant el qual li van ser atorgades 129 poblacions. Les primeres ampliacions grans van tenir lloc a partir del segle XI, amb la conquesta de Ponts, Artesa i Cubells cap als anys 1010 i 1050, Guissona i Agramunt en el 1010 i 1070, i com tercer pla de reconquesta: el Pla de Mascançà, amb la presa de Fuliola (1080), Bellcaire (1091), Linyola i Barbens. Ja en el segle X era un territori principal en la tasca de defensa i de constricció dels comtats cristians, tant catalans com francs o carolingis, davant els avanços de les tropes àrabs i berbers... .


Matèries: Conquesta cristiana ; Fortificacions ; Defensa ; Comtats ; Epoca musulmana ; Alta edat mitjana
Àmbit:Urgell, comtat
Cronologia:[1000 - 1100]
Autors add.:Mancho i Suárez, Carles
Accés: http://hdl.handle.net/2445/49474


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 239
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Estructuras de defensa en el Comtat d'Urgell en el siglo X [Fitxer informàtic] / Carlos Pina Gómez ; [dirigit per: Carles Mancho]
Pina Gómez, Carlos


2014
Dirigida per: Mancho, Carles. Universitat de Barcelona. Facultat de Geografia i Història, 2014
1 recurs electrònic
Treball final de grau.

El Comtat d'Urgell va ser un territori delimitat per les possessions dels Comtes d'Urgell, que va anar adquirint territoris a Thagr al-âlâ, la Marca Superior d'Al-Andalus. El seu nom deriva de l'arrel pagus urgelità, i va ser un comtat nascut l'any 831 segons l'acta de consagració, mitjançant el qual li van ser atorgades 129 poblacions. Les primeres ampliacions grans van tenir lloc a partir del segle XI, amb la conquesta de Ponts, Artesa i Cubells cap als anys 1010 i 1050, Guissona i Agramunt en el 1010 i 1070, i com tercer pla de reconquesta: el Pla de Mascançà, amb la presa de Fuliola (1080), Bellcaire (1091), Linyola i Barbens. Ja en el segle X era un territori principal en la tasca de defensa i de constricció dels comtats cristians, tant catalans com francs o carolingis, davant els avanços de les tropes àrabs i berbers...


Matèries: Alta edat mitjana ; Epoca musulmana ; Fortificacions ; Defensa
Àmbit:Urgell, comtat
Cronologia:[831 - 1100]
Autors add.:Mancho i Suárez, Carles (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/2445/49474
Localització: Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 239
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Túnel secret de la guerra civil / text d'Agnès Rotger ; amb l'assessorament de Joan Carles Salmerón i Joan Villarroya
Rotger, Agnès


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 233 (agost 2021), p. 28-36 : il. (Investigació Sàpiens



Matèries: Guerra civil espanyola ; Túnels ; Refugis antiaeris ; Bombardeigs aeris ; Armament ; Defensa ; Instal·lacions militars
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1938 - 1939
Autors add.:Salmerón i Fernández, Joan C. (Col·l.) ; Villarroya i Font, Joan (Col·l.)
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Arxiu Històric de Sabadell; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 239
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Servei de vigies de la defensa antiaèria a Vilalba dels Arcs durant la Guerra Civil



En: Jorn Nou : la revista del Patronat Pro Batea. Batea, núm. 17 (agost 2021), p. 24-31 (Històries de la Terra Alta



Matèries: Guerra civil espanyola ; Bombardeigs aeris ; Defensa ; Protecció civil
Àmbit:Vilalba dels Arcs
Cronologia:[1936 - 1939]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Dr. Mn. Joan Baptista Manyà (Gandesa); B. Pública de Tarragona; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 239
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Els Nius de metralladores del litoral del Baix Empordà durant la Guerra Cívil (1936-1939) / Adrián Cabezas Sánchez
Cabezas Sánchez, Adrián


En: Estudis del Baix Empordà. Sant Feliu de Guíxols. Volum 39 (2020) , p. 279-332 : il. (Estudis
Notes a peu de pàgina. Bibliografia i fonts. Resums en català i anglès.

Durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939) es van construir moltes posicions defensives per protegir i defensar la costa contra un possible desembarcament de les tropes rebels. Entre totes aquestes destaquen els nius de metralladores. el litoral del Baix Empordà no es va quedar fora d'aquesta situació, i es van construir mès de setanta nius de metralladores en llocs que podrien patir un desembarcament de tropes. En la seva construcció es van fer servir molts recursos, però tot amb l'important objectiu de fortificar la costa.


Matèries: Guerra civil espanyola ; Operacions militars ; Defensa ; Fortificacions ; Armament ; Litoral
Àmbit:Baix Empordà
Cronologia:1936 - 1939
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7966731
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 239
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Defensa de la badia de Palamós i Sant Antoni de Calonge durant la guerra civil espanyola : descripció de la segona linia de defensa de la costa o línia de resistència / George Melis, Alícia Genís
Melis, George


En: Estudis del Baix Empordà. Sant Feliu de Guíxols. Volum 39 (2020) , p. 333-350 : il. (Estudis
Bibliografia i fonts. Resums en català i anglès.

Durant la Guerra Civil Española es va decidir construir una defensa de costa contra una possible invasió maritima. Palamós i el seu port van ser protegits per la bateria de costa del puig del Moli de Vent i tres linies defensives consecutives. en aquest estudi s'explica com es va realtzar la linia principal de defensa: la línia de resistència.


Matèries: Guerra civil espanyola ; Operacions militars ; Defensa ; Fortificacions ; Litoral ; Búnquers
Àmbit:Palamós, badia de - Calonge ; Sant Antoni de Calonge - Calonge
Cronologia:1936 - 1939
Autors add.:Genís, Alícia
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7966732
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 239
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Fusells, baionetes i sabres : l'exèrcit espanyol i Catalunya (1898-1923) / Daniel Díaz i Esculies
Díaz i Esculies, Daniel


Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2021
349 p. ; 22 cm (Textos i estudis de cultura catalana, 246 ) 
ISBN 9788491911807

En el segle XIX, finalitzada la guerra napoleònica l'exèrcit procedí a intervenir decididament en la política espanyola. El 1814 es va inaugurar l'època dels cops d'estat, que van ser designats de nombroses maneres: pronunciamientos, levantamientos, asonadas, insurrecciones, cuartelazos, movimientos, etc. Al llarg d'aquesta centúria, com a mínim n'hi hagué 46 (de signe polític divers: absolutista, liberal, carlí, progressista, moderat, republicà, etc.), i en el segle XX 10, també de signe diferent. El darrer va tenir lloc el 23 de febrer de 1981. El 1898 l'Estat espanyol va perdre els últims territoris d'aquell extens imperi conquerit a l'Edat Moderna. El desastre provocà un enorme impacte emocional en la societat, però no hi hagué cap revolta popular ni l'aixecament en armes de cap espasó disposat a redimir la pàtria espanyola de l'abisme en què havia caigut. El mot "regeneració" va colonitzar el llenguatge polític. Aparegueren tota mena de regeneracionistes (catalanistes, espanyolistes, culturals, econòmics, etc.) que digueren la seva, però qui va materialitzar la idea fou el capità general de Catalunya Miguel Primo de Rivera que, identificant-se amb el "cirurgià de ferro" requerit per Joaquín Costa, el 1923, mercès a un cop d'estat no violent i el plàcet d'Alfonso XIII, ocupà el poder. Al llarg del període 1898-1923, Catalunya va superar les grans dificultats econòmiques derivades de la pèrdua dels mercats d'ultramar i experimentà unes profundes transformacions - demogràfiques, urbanístiques, econòmiques, culturals, polítiques, etc. - que la marcarien per la resta de la centúria. D'altra banda, el catalanisme va adquirir la majoria d'edat. En front de la identitat nacional espanyola (castellana) imposada per l'aparell de l'Estat se'n dreçà una altra d'alternativa, la catalana, sorgida de les entranyes de la societat. Es féu evident que l'enorme esforç homogeneïtzador (espanyolitzador) iniciat per la monarquia borbònica al principi del segle XVIII - amb el parèntesi del Sexenni Revolucionari - havia fracassat. L'exèrcit, socialment desacreditat pel desastre del 1898, colpit per la crisi econòmica, dividit (junteros, africanistes i efímerament classes de tropa), pregonava un adolorit nacionalisme militar espanyolista que la societat catalana no entenia i rebutjava; tot i això,va fer caure ministres, condicionà i enderrocà governs, i fou el puntal i el mantenidor de l'ordre social durant la monarquia d'Alfonso XIII. Existeix un bon nombre d'excel·lents investigacions sobre el darrer quart de segle de la Restauració a Catalunya, però la institució armada sols ha estat tractada de forma col·lateral o s'ha centrat l'atenció en determinats episodis que protagonitzà i que en el seu dia feren forrolla. El que no s'ha elaborat és un estudi global de la seva actuació durant el període que hem assenyalat així com les conseqüències que en el Principat va tenir la política militar dels successius governs alfonsins. És per això que el propòsit de la present investigació és contribuir a treure l'entrellat de la conflictiva relació entre l'exèrcit espanyol i Catalunya durant els darrers 25 anys de la Restauració. (Editorial).



Matèries: Exèrcit ; Restauració ; Crisi del 98 ; Militars ; Defensa ; Catalanisme ; Conflictivitat social ; Moviment obrer
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:1898 - 1923
Localització: Universitat de Barcelona; Universitat Ramon Llull; B. Francesca Bonnemaison (Ciutat Vella-Barcelona); B. Esquerra d l'Eixample-Agustí Centelles (Eixample); B. de la Sagrada Família (Eixample-Barcelona); B. Roquetes (Nou Barris-Barcelona); B. Vapor Vell (Sants-Montjuïc-Barcelona); B. Central (Cerdanyola del Vallès); B. Municipal (Collbató); B. de les Franqueses del Vallès; Biblioteca Central Tecla Sala (l'Hospitalet de Llobregat); B. Central d'Igualada; B. del Casino (Manresa); B. Pompeu Fabra (Mataró); B. Antoni Comas (Mataró); Biblioteca Elisenda de Montcada (Montcada i Reixac); B. Santa Oliva (Olesa de Montserrat); B. Antonio Martín (El Prat de Llobregat); B. de les Franqueses del Vallès; B. Vapor Badia (Sabadell); B. Santiago Rusiñol (Sitges); B. Jordi Rubió i Balaguer (Sant Boi de Llobregat); Biblioteca Gabriel Ferrater (Sant Cugat del Vallès); B. S. Vives Casajuana (Sant Vicenç de Castellet); B. La Muntala (Sant Vicenç de Montalt); B. Joan Triadú (Vic); Arxiu Municipal de Viladecans; B. Torras i Bages (Vilafranca del Penedès)


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 239
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Reus i el mar en les segles XVI i XVII / Judit Vidal Bonavila
Vidal Bonavila, Judit


En: 193974 Història, societat i activitat al Camp de Tarragona a l'edat moderna i contemporània. Reus : Edicions del Centre de Lectura : Arola Editors, 2019. p. 29-57

Bibliografia.



Matèries: Edat moderna ; Economia ; Litoral ; Pesca ; Sistemes de pesca ; Comerç ; Pirateria ; Defensa ; Epidèmies
Àmbit:Reus
Cronologia:[1500 - 1700]
Localització: B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú); B. Central Xavier Amorós (Reus); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 239
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
L'Antic sindicat de Cerdanya : estudi socio-econòmic basat en la història inèdita dels segles XIV al XVII, inclusius / Salvador Galceran i Vigué
Galceran i Vigué, Salvador


Girona : Cambra Oficial de Comerç i Indústria, 1973
91 p. ; 22 cm



Matèries: Edat mitjana ; Edat moderna ; Mancomunitat de municipis ; Abastament ; Defensa ; Societat rural ; Economia agrària
Àmbit:Cerdanya
Cronologia:[1300 - 1700]
Autors add.:Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Girona
Localització: Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 239
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Fossat, les defenses de la fortalesa dels Vilars d'Arbeca (segles V-IV a. de la n. e.) i la guerra ibèrica / Emili Junyent
Junyent i Sánchez, Emili


En: 207514 Patrimoni arqueològic i arquitectònic a les terres de Lleida 2009 : cicle de conferències. [Barcelona] : Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, 2010



Matèries: Jaciments arqueològics ; Fortificacions ; Cultura dels ibers ; Estructures arqueològiques ; Defensa
Matèries:Jaciment dels Vilars d'Arbeca
Àmbit:Arbeca
Cronologia:s. V - IV aC
Localització: Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 239
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Històries de frontera / [ressenya de:] Miquel Serrano
Serrano i Jiménez, Miquel


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 51 (2020) , p. 605-607 (Ressenyes
Ressenya de:
- Clara i Resplandis, Josep. Històries de frontera / Josep Clara. Cassà de la Selva : Editiorial Gavarres, 2020


Matèries: Ressenyes ; Frontera ; Pas de frontera ; Exili ; Emigració ; Contraban ; Oposició clandestina ; Economia ; Societat ; Defensa ; Duana
Àmbit:Pirineu
Cronologia:[0000 - 2020]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/378202
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 239
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Museografía didáctica y poliorcética moderna / Rafel Sospedra Roca, Gemma Sebares Valle, Isabel Boj Cullell, Eva Poblador Relancio, Carolina Martín Piñol



En: 204129 II Jornadas de Patrimonio Defensivo de Época Moderna : Actas. [Madrid] : Ministerio de Defensa, Subdirección General de Publicaciones y Patrimonio Cultural, 2017



Matèries: Museus especialitzats ; Defensa ; Fortificacions ; Edat moderna
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1500 - 1800]; [2015]
Autors add.:Sospedra Roca, Rafel ; Sebares Valle, Gemma ; Boj Cullell, Isabel ; Poblador Relancio, Eva ; Martín Piñol, Carolina
Localització: Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 239
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
II Jornadas de Patrimonio Defensivo de Época Moderna : Actas / Damià Abella Plantés, F. Xavier Hernández Cardona, Mireia Romero Serra

Jornadas de Patrimonio Defensivo de Época Moderna (2a : 2015 : Figueres )


[Madrid] : Ministerio de Defensa, Subdirección General de Publicaciones y Patrimonio Cultural, 2017
346 p. : il., taules, map. ; 24 cm
Jornades celebrades del 12 al 15 de març de 2015 al Castell de Sant Ferran, organitzades pel Consorci del Castell i la Universitat de Barcelona. Referències bibliogràfiques.
ISBN 9788461793501

Conté:
- 204130  Nadal i Farreras. Joaquim. El Patrimonio Defensivo de Cataluña de época moderna : un factor de desarrollo cultural y económico.
- 204131  Alfaro Gil. Juan Manuel. El Uso social del Patrimonio Monumental. Un caso excepcional : San Fernando de Figueres.
- 204132  Busquets i Fàbregas. Jaume. Patrimonio defensivo moderno en Cataluña y didáctica de la geografía.
- 204133  Dacosta Oliveras. José M. El Glacis de la fortaleza de San Fernando, en Figueres, punto estratégico para la conservación de la flora (Silene sennenii) y mirador para la enseñanza de geografía e historia.
- 204134  Puig Griessenberger. Anna Maria. San Fernando de Figueras. Problemas de hoy y los retos del mañana.
- 204135  Rubio i Campillo. Xavier. Una Aproximación bayesiana al estudio de dinámicas históricas : la evolución de las técnicas de asedio durante la Guerra de Sucesión.
- 204136  Miró i Alaix. Carme. Las Murallas medievales y modernas de Barcelona. "Si vis pacem, para bellum".
- 204137  Muñoz Corbalán. Juan Miguel. De Georges Prosper a Jorge Próspero Verboom, leal ingeniero de la monarquía hispánica.
- 204138  Vivar. Gustau. Arqueología subacuática y conflicto. El caso del Pecio Deltebre I.
- 204139   La Vida cotidiana en los viejos castillos. Siglos XV al XVII. El ejemplo del castillo de Montsoriu (Arbúcies-Sant Feliu de Buixalleu).
- 204140   Jacques Rigaud. Iconografía didáctica de un asedio del siglo XVIII.
- 204141  Figueras. Marc. Juegos de simulación histórica : guerra y diplomacia en el siglo XVIII.
- 204142   Museografía didáctica y poliorcética moderna.
- 204143  Angás Pajas. Jorge. Documentación tridimensional mediante escáner láser 3D y técnicas fotogramétricas del Baluarte de Sant Antoni (Barcelona) : democratización y valorización de resultados.
- 204144  Gordillo Bel. Dídac. La Fortificación de Amposta. De plaza de primer orden a fortificaciones de circunstancias.
- 204145  Menchón i Bes. Joan J. El Paso de las murallas romanas y medievales a las fortificaciones modernas en la ciudad de Tarragona (siglos XV-XVIII).
- 204146  Menchón i Bes. Joan J. Arquitectura militar en el campo de Tarragona, Conca de Barberà y Priorat (Provincia de Tarragona) entre época medieval y moderna (siglos XV-XVI). Algunos ejemplos.
- 204147  Vila i Carabasa. Josep Maria. Los Artífex del Castillo de Monjuïc de Barcelona (1640-1779) : frailes, ingenieros y maestros de casas.
- 204148  Pastor Mongrell. Alfred. La Restauración arquitectónica de las fortificaciones y su problemática. "Experiencia propia".
- 204149  Viader i Crous. Montserrat. Plan director y centro de interpretación del castillo de Hostalric.
- 204150   "Juan Martín Cermeño, trazando/construyendo la Barceloneta".
- 204151  Arroyo Montagut. Adrià. Recreación histórica de época barroca en Cataluña.
- 204152   Museografía de un asedio. Barcelona 1714.
- 204153   Nueva iconografía didáctica y conflictos del siglo XVIII.



Matèries: Actes de congressos ; Patrimoni cultural ; Fortificacions ; Castells ; Arquitectura militar ; Defensa ; Edat moderna
Àmbit:Catalunya ; Espanya ; Figueres
Cronologia:[1500 - 1800]; 2015
Autors add.:Hernández i Cardona, Francesc Xavier (Ed.) ; Romero Serra, Mireia (Ed.) ; Abella i Plantés, Damià (Ed.)
Autors add.:Ministerio de Defensa. Subdirección General de Publicaciones y Patrimonio Cultural ; Universitat de Barcelona ; Consorci Castell Sant Ferran de Figueres
Localització: Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 12
anar a la pàgina                         

Base de dades  fons : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3