[Mitjans de comunicació local] / J.J.B.A., Anna Miró, David Ortega, Assumpta Ribas



En: Lo Rafal. Alcanar. Època 1, núm. 32 (gener-març 1995), p. 8-18 : il. (Dossier) 

Conté: Dècada de TV a Alcanar : Cal encetar una nova era televisiva ; Allavons va ser la cisterna, ara... la TV per cable ; Butlletí d'Alcanar ; Lo Rafal, un espai d'ombra i xerradeta ; Alfinum ; La Ràdio : un somni que podria ser real ; Àmbits de la premsa Canareva.

Els Inicis de la televisió a Girona / text: Joan Barbarà i Puig
Barbarà i Puig, Joan


En: Revista de Girona. Girona, núm. 336 (gener-febrer 2023), p. 46-51 : il. (Història) 

La Televisió local : un futur amb interferències / Josep Maria Baixauli, Claudi Valentí
Bauxalí, Josep Maria


En: Revista de Girona. Girona. Any 55, núm. 253 (març-abril 2009), p. 92-103 : il. (Dosier) 

Molta gent mira sèries de TV / una resenya de Pere Guixà
Guixà Cerdà, Pere


En: Serra d'Or. Barcelona, núm. 765 (setembre 2023), p. 67
Ressenya de:
. Petita gran pantalla. De com les sèries ens han canviat la vida / Pep Prieto. Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2023

Entrevista a Marissa Josa / Miquel Peralta Mas
Peralta Mas, Miquel


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 37 (desembre 2022), p. 174-189 (Miscel·lània) 
Número monogràfic: El Patrimoni, neix o s'hi converteix?

Marissa Josa porta 53 anys dalt dels escenaris. La primera obra en què va tenir un paper va ser el 1968, a Terrassa, i la darrera el 2021, a Barcelona. Va estudiar a l'Institut del Teatre de Terrassa i, així que va acabar els estudis, ja hi va treballar de professora de veu, feina que ha compaginat sempre amb la d'actriu. L'activitat teatral l'ha dut a actuar en 49 muntatges dramàtics diferents. A més, ha treballat d'actriu de televisió i de cinema.

La Invisibilitat de l'esport femení als informatius de la televisió pública catalana el març del 2023 / Isaac Pecino Peláez, Lorena Gómez Puertas
Pecino Peláez, Isaac


En: Quaderns del CAC. Barcelona, núm. 49 (octubre 2023), p. 73-85 (Articles) 
Número dedicat a: Universitat i pensament crític: formar en comunicació. Notes i referències.

Aquest article investiga, des de la perspectiva de gènere, la ; presència de l'esport femení al telenotícies de màxima audiència ; de TV3 durant el mes de març del 2023 en conjunt, i el 8 de ; març en concret, amb l'objectiu de quantificar la cobertura dels ; esports protagonitzats per dones en contraposició al masculí. ; Es comprova que la televisió pública catalana només dedica ; el 14,39 [per cent] del temps del bloc d'esports a les competicions ; femenines. La recerca també incideix en el fet que el futbol és ; el gran protagonista de la secció esportiva, tant femenina com ; masculina. Finalment, posa sobre la taula la contradicció que ; suposa que l'informatiu no respecti el seu propi llibre d'estil pel ; que fa a qüestions d'igualtat i paritat de gènere.

Subhasta pintors locals per a la Marató de TV3 / Salvador Anton Laborda
Anton Laborda, Salvador


En: Estudis altafullencs. Altafulla, núm. 46 (2022) , p. 263-264

Subhasta Martaó TV3 salut mental, amb cessió d'obres d'artistes del Cercle Artístic d'Alfaulla, del Centre d'Estudis i familiars d'artistes traspassats.

Manel Alías Tort / Jordi Puntas Calveras
Puntas i Calveras, Jordi


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 41, núm. 154 (hivern 2022), p. 42-47 : il. (Entrevista) 

Manel Alías Tort (Berga 1977), periodista. És una persona senzilla, tranquil·la -però amb nervi quan convé-, reflexiva, de veu i explicacions pausades, que amb el pas dels anys s'ha guanyat el respecte i també l'admiració dels teleespectadors de TV3, dels oients de Catalunya Ràdio, de la crítica i, d'un any ençà, dels lectors dels seus dos llibres: Rússia, l'escenari més gran del món (octubre de 2021) i L'última victòria de l'URSS (octubre de 2022). Entre presentació i presentació de la seva obra escrita, i enmig de la preparació d'un 30 minuts per TV3, ha tingut temps, un matí de diumenge de novembre, de dedicar una bona estona a parlar per L'Erol, de la vida i de l'ofici de periodista i, sobretot, del dia a dia d'un corresponsal que ha estat al cor d'una guerra.

Carme Sansa, seixanta anys dalt l'escenari / text i fotografia: Josep M. Muñoz
Muñoz i Lloret, Josep Maria


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 494 (octubre 2022), p. 22-34 : il. (L'entrevista) 

Carme Sansa i Albert (Barcelona, 1943) té una llarga trajectòria com a actriu de teatre, televisió i cinema, que ha dut a terme amb una gran professionalitat en diversos gèneres i disciplines, des que aviat farà seixanta anys va entrar en contacte amb el món del teatre. Va començar treballant de mestra a l'escola Isabel de Villena, i el 1963 es va iniciar en el teatre a l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual, dirigida per Ricard Salvat, i ben aviat va començar una carrera ininterrompuda fins avui mateix, al llarg de la qual ha interpretat obres de Beckett, Brecht, M. Aurèlia Capmany, Marguerite Duras, Fo, Espriu, Guimerà, Arthur Miller, J.M. de Sagarra, Shakespeare, Stephen Sondheim, Turguénev, Valle-Inclán, i molts altres. A la televisió ha participat en sèries com ara 'Dones d'aigua' (1997) i 'Nit i dia' (2016-2017). S'ha prodigat també com a activista social, en contra de la guerra i en defensa dels drets de les dones i de la independència de Catalunya. El 2004 li va ser concedida la Creu de Sant Jordi per una concepció del teatre que "traspua vitalitat, compromís i sentit reflexiu".

Televisión e independentismo en Cataluña : exposición selectiva de los televidentes catalanes durante el proceso independentista (2015-2020) = Television and pro-Independence Sentiment in Catalonia. Selective Exposureof Catalan Television Viewers during the Independence-Seeking Processin Catalonia (2015-2020) / Marçal Sintes Olivella, Joan Francesc Fondevila i Gascón, Gaspar Berbel Giménez
Sines-Olivella, Marçal


En: Reis : Revista española de investigaciones sociológicas. [Madrid], núm. 181 (2023) , p. 101-116
Bibliografia. El PDF inclou la versió en anglès de l'article. Títol, resum i text en castellà i anglès.

La teoria de l'exposició selectiva sosté que els individus tendeixen a informar-se a través d'aquells mitjans que coincideixen amb les seves conviccions. La present recerca examina l'exposició selectiva quan el debat públic se situa en el camp de la tensió entre identitats nacionals i, en aquest cas concret, en el debat entre els partidaris de la independència de Catalunya i els contraris a ella. Els resultats mostren que a Catalunya existeix una forta correlació entre la postura sobre la independència i l'elecció de canal televisiu. Un altre factor determinant és la llengua. Així mateix, s'apunta que el grau d'exposició selectiva es va intensificar lleument en aquells moments de major polarització social al llarg del període estudiat (2015-2020).

Premsa, ràdio, televisió i transmissió electrònica / Lluís Costa
Costa i Fernández, Lluís


En: Revista de Girona. Girona. Any 46, núm. 200 (maig-juny 2000), p. 275-286 : il. (La comunicació) 
Número monogràfic: Balanç del segle XX.

El Procés de producció informativa en confluència amb conflictes politicosocials : el cas dels periodistes de TV3 i el procés sobiranista de Catalunya / Gemma Palà Navarro
Palà Navarro, Gemma


En: Quaderns del CAC. Barcelona, núm. 48 (octubre 2022), p. 57-66 (Tema monogràfic) 
Número dedicat a: Comunicació de riscos, de crisis i de conflictes. Referències bibliogràfiques.

El procés sobiranista de Catalunya va ser un moviment polític i social que va defensar el dret a decidir i la independència d'aquest territori i que va derivar en un enfrontament entre l'Estat espanyol i el Govern català. Els mitjans de comunicació espanyols i catalans van tenir un rol crucial en la cobertura mediàtica per la seva proximitat amb el conflicte i, alhora, van estar al centre del debat públic. Aquesta recerca pren TV3 i els seus periodistes com un estudi de cas per conèixer com el context politicosocial va condicionar el relat periodístic i quins factors externs i interns hi van intervenir. Mitjançant les entrevistes semiestructurades a onze periodistes, entre redactors i editors dels programes informatius de TV3, es poden identificar diferents aspectes que permeten concloure que les fonts periodístiques, les rutines de treball i la responsabilitat de TV3 com a mitjà públic van ser els principals factors que van intervenir en la producció informativa.

El Fet trans a TV3 : anàlisi de la representació de la diversitat de gènere en el documental televisiu i la seua recepció / Marina García Blanes
García Blanes, Marina


En: Quaderns del CAC. Barcelona, núm. 45 (juliol 2019), p. 45-53 (Tema monogràfic) 
Número dedicat a: Comunicació, mitjans i gènere. Notes. Referències bibliogràfiques.

Les identitats trans hui formen part de l'agenda mediàtica, però la seua cobertura continua generant conflictes. Aquest article pren com a univers d'estudi dos documentals emesos per la televisió pública catalana (TV3) l'any 2016 per analitzar la representació del fet trans en el documental televisiu i la recepció per les persones trans d'aquests continguts a Catalunya. Amb aquesta investigació es posa de manifest que existeix una distància important entre allò que expressa el discurs periodístic i allò que narra el discurs testimonial de les transidentitats, i s'ofereixen recomanacions per tractar d'acurtar-la.

Betevé : de la televisió hiperlocal al transmèdia? : una anàlisi de l'evolució / Aida Martori Mutsant
Martori Munsant, Aida


En: Quaderns del CAC. Barcelona, núm. 44 (juliol 2018), p. 57-69 (Articles) 
Número dedicat a: Fake news, algoritmes i bombolles informatives. Notes. Referències bibliogràfiques.

La consolidació d'un format requereix una llarga trajectòria d'emissions que faciliti el reconeixement de les convencions narratives emprades per l'audiència. Aquest article aborda l'evolució dels 33 anys de Telenotícies a TV3 des de la perspectiva del format, analitzant els diferents factors que l'han convertit en un producte amb entitat pròpia. A partir de l'anàlisi d'una mostra d'edicions, complementades amb entrevistes als actors directament implicats en el seu desenvolupament, es constata la significativa influència de la forma sobre el contingut i com la tecnologia participa de l'art d'explicar notícies.

Serveis d'accessibilitat sensorial a les televisions que emeten en català : situació actual i propostes de futur / Sara Rovira-Esteva, Irene Tor-Carroggio
Rovira-Esteva, Sara


En: Quaderns del CAC. Barcelona, núm. 44 (juliol 2018), p. 71-80 (Articles) 
Número dedicat a: Fake news, algoritmes i bombolles informatives. Notes. Referències bibliogràfiques.

En aquest article es presenten els resultats principals del projecte "Serveis d'accessibilitat sensorial a les televisions catalanes: situació actual, necessitats i propostes de futur", finançat pel Consell de l'Audiovisual de Catalunya. El seu objectiu era oferir una visió panoràmica de l'estat de la qüestió dels serveis d'accessibilitat que s'ofereixen actualment a partir d'una mostra de set televisions que emeten en català. La conclusió principal és que, malgrat que les televisions a Espanya tenen l'obligació legal d'emetre continguts accessibles, l'accessibilitat és encara una assignatura pendent per a la majoria d'emissores.

La Construcció d'un format televisiu : el cas del Telenotícies a la televisió pública catalana (TV3) / Miquel Sañas, Maria Gutiérrez
Sañas, Miquel


En: Quaderns del CAC. Barcelona, núm. 44 (juliol 2018), p. 81-91 (Articles) 
Número dedicat a: Fake news, algoritmes i bombolles informatives. Notes. Referències bibliogràfiques.

La consolidació d'un format requereix una llarga trajectòria d'emissions que faciliti el reconeixement de les convencions narratives emprades per l'audiència. Aquest article aborda l'evolució dels 33 anys de Telenotícies a TV3 des de la perspectiva del format, analitzant els diferents factors que l'han convertit en un producte amb entitat pròpia. A partir de l'anàlisi d'una mostra d'edicions, complementades amb entrevistes als actors directament implicats en el seu desenvolupament, es constata la significativa influència de la forma sobre el contingut i com la tecnologia participa de l'art d'explicar notícies.

Televisió mòbil i social a Catalunya : l'audiència i la interacció en les aplicacions mòbils i els perfils de xarxes socials corporatius de les televisions catalanes / Pablo Gómez-Domínguez, Reinald Besalú Casademont
Gómez-Domínguez, Pablo


En: Quaderns del CAC. Barcelona, núm. 42 (juliol 2016), p. 41-52 (Tema monogràfic) 
Número dedicat a: L'audiovisual OTT, noves fronteres i desafiaments. Referències bibliogràfiques.

Aquest estudi aborda les característiques i el comportament dels usuaris de les aplicacions mòbils i dels perfils de xarxes socials corporatius de 53 televisions catalanes: TV3, 8tv i les televisions integrades dins la Xarxa Audiovisual Local (XAL). S'aplica una metodologia quantitativa amb una anàlisi de contingut, el creuament de dades de consum lineal i mòbil i l'anàlisi d'indicadors de desenvolupament del nivell d'interactivitat de les comunitats d'usuaris a Facebook i Twitter. Els resultats mostren que les aplicacions mòbils han estat desenvolupades per a un tipus d'usuari passiu i que el perfil d'audiència d'aquestes aplicacions està format majoritàriament per homes de 25-34 anys. D'altra banda, les comunitats en xarxa es mostren força inactives, amb uns nivells d'interacció majors a Facebook i propers al 0 [per cent] a Twitter.

Adolescents, consum televisiu i control parental : indicacions a educadors i programadors des d'un estudi sobre el consum adolescent de la ficció televisiva realitzat a Catalunya / Maddalena Fedele, Núria Garcia-Muñoz, Emili Prado
Fedele, Maddalena


En: Quaderns del CAC. Barcelona, núm. 40 (juliol 2014), p. 5-13 (Tema monogràfic) 
Número dedicat a: Infància, adolescència i educació en comunicació audiovisual. Notes. Referències bibliogràfiques.

Es presenten part dels resultats d'un estudi més ampli sobre el consum adolescent de la ficció televisiva, realitzat a Catalunya, mitjançant la combinació de tècniques quantitatives (enquesta) i qualitatives (grups de discussió), amb una mostra de 233 estudiants de secundària escolaritzats a la ciutat de Barcelona. Amb el doble objectiu de proporcionar indicacions als programadors televisius respecte de les exigències dels adolescents, i a les institucions perquè puguin dissenyar polítiques d'educació en comunicació adequades (media literacy) dirigides tant als joves com als educadors, s'analitzen les preferències televisives dels adolescents i les estratègies de control parental relatives al seu consum televisiu.

Innovació tecnològica i servei públic audiovisual : estudi de cas de la CCMA / Montse Bonet, David Fernández-Quijada, Roberto Suárez Candel, Luis Arboledas



En: Quaderns del CAC. Barcelona, núm. 39 (juliol 2013), p. 5-14 (Articles) 
Notes. Referències bibliogràfiques.

La relació entre la innovació tecnològica i el servei públic audiovisual ha esdevingut els darrers anys, juntament amb la gestió de l'espectre, un dels principals motius d'atac del sector privat de la comunicació i les telecomunicacions. L'obligació legal d'arribar al màxim nombre possible de ciutadans ha de combinar-se ara amb la proliferació d'aparells receptors i de millores tècniques de qualitat d'imatge i de so. L'estudi de cas de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) ens permetrà veure formes d'adaptar-se als nous temps tecnològics, complint amb el que s'espera d'un servei públic audiovisual quant a innovació.

Clústers audiovisuals i televisió local pública : la fi del miratge / David Fernández-Quijada , Federica Alborch
Fernández Quijada, David


En: Quaderns del CAC. Barcelona, núm. 37 (juliol 2011), p. 115-126 (Articles) 
Número dedicat a: Internet a la deriva? Notes. Referències bibliogràfiques.

La televisió local s'ha vist en els darrers anys com una indústria emergent vinculada a projectes de clústers audiovisuals. A través d'entrevistes amb els actors implicats, aquest article desmunta el discurs optimista generat entorn de la capacitat de la televisió local per actuar com a tractor de la indústria audiovisual, i estableix que no contribueix a desenvolupar uns clústers audiovisuals locals, que s'han multiplicat sense control per la falta d'una política nacional de clústers per l'audiovisual. La inacció de l'Administració autonòmica ha provocat problemes com l'excés de competència o la falta de coordinació.