Plantar cara a l'absolutisme. La Junta de la Província i la Caixa General (1794-1804) / Jordi Llimargas
Llimargas Marsal, Jordi


Barcelona : Dalmau Editor, 2024
1 vol (Bofarull, 40) 
ISBN 9788423209033

La Guerra Gran (1793-1795) amb la República francesa va exigir el reclutament de població civil a Catalunya per auxiliar l'exèrcit de Carles IV d'Espanya. L'any 1794 les tropes de la Convenció van travessar els Pirineus. La necessitat de defensar tota la frontera i recuperar els pobles ocupats va propiciar la convocatòria d'una Junta de la Província o Assemblea catalana durant els mesos de desembre de 1794 i de gener de 1795.Una cinquantena de representants dels partits o antigues vegueries del Principat es van reunir a Barcelona i Girona consecutivament. El seu objectiu va ser organitzar cossos de miquelets voluntaris i finançar-los de manera autònoma i separada de la Intendència i la Hisenda reial. La iniciativa s'explica perquè el règim borbònic de la Nova Planta no va propiciar unes institucions ni unes pràctiques governatives eficients. Són exemples de la seva falta d'hegemonia tant l'oposició contra el servei militar obligatori -i la insurrecció contra les quintes de 1773- com les queixes a l'entorn del Cadastre. Jordi Llimargas descriu els treballs d'aquesta Junta de la Província per conèixer les alternatives que els vocals van aplicar a les demandes de la societat catalana del vuit-cents. A més, explica fins a quin punt determinats projectes de reforma política exposats durant el segle XVIII van guiar els treballs d'uns vocals conscients de la pèrdua irreparable de les lleis i institucions pròpies el 1714. (Editorial).

1764, febrer 16. Súplica de Martirià Oller, pagès de Camós, demanant que se li revisin els càrrecs dels cadastres corresponents a quatre censals que percep [Fitxer informàtic]



1764
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Biblioteca de Catalunya.

La Companyia canareva de fusellers de Felip V / Agustí Bel
Bel i Beltran, Agustí


En: Lo Rafal. Alcanar. Època 1, núm. 82 (gener-febrer 2005), p. 16-17 : il. (Història) 

Torroella en acabar la Guerra de Successió / Joan Radressa i Casanovas
Radressa i Casanovas, Joan


En: Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí. Torroella de Montgrí (2014) , p. 33-39 : il.

1716, juny 8. Rebut de les quantitats de blat i ordi transportades pel terme de Brunyola des de Sant Feliu de Guíxols a Girona [Fitxer informàtic] / Signat: Josep de la Cuesta



1716
1 recurs electrònic
Edició digital: Biblioteca de Catalunya.

Resistència i consens al segle XVIII català / Genís Barnosell
Barnosell i Jordà, Genís


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 504 (gener 2024), p. 58-59 : il. (Història) 
Ressenya de:
. Vençuda però no submisa : la Catalunya del segle XVIII / Joaquim Albareda. Barcelona : Edicions 62, 2023

Joaquim Albareda. Vençuda però no submisa : "Els catalans van seguir lluitant per les seves llibertats després de 1714" / Maria Coll
Coll, Maria


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 260 (novembre 2023), p. 80-81 : il. (Biblioteca Sàpiens) 
Ressenya de:
. Vençuda però no submisa / Joaquim Albareda. Barcelona : Edicions 62, 2023

Trayectoria profesional de los magistrados de la Sala Penal de la Real Audiencia Catalana en el primer tercio del setecientos / Miquel Àngel Martínez Rodríguez
Martínez i Rodríguez, Miquel Àngel


En: Cuadernos dieciochistas. Salamanca, núm. 10 (2009) , p. 167-183
Notes a peu de pàgina.

La Guerra de Successió va representar un dramàtic punt i final a les institucions pròpies del Principat durant l'etapa foral. fins i tot va certificar la defunció del projecte que tenia l'Arxiduc Carles per a l'Audiència catalana. Les esperances que va posar la classe dirigent catalana en les corts de 1705-1706 no es van concretar en l'immediat futur. el decret de nova Planta va afectar de ple a la Real Audiència catalana, ja que la corona va aprovar un nou organigrama per a l'alt tribunal de justícia català. en aquest sentit, la reaparició de la sala penal va significar homologar la praxi judicial catalana amb la de la resta d'Espanya. Per a calibrar en la seva justa mesura aquest fet hem prestat especial atenció a la trajectòria professional i familiar dels magistrats que van donar vida a aquesta. Informació imprescindible per a conèixer a fons el paper que van tenir els mateixos en aquests moments inicials de l'etapa borbònica.

Els Catalans de Felip V / text d'Arnau Cònsul ; amb l'assessorament de David Ferré
Cònsul Porredon, Arnau


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 259 (octubre 2023), p. 30-39 : il. (Segle XX) 

Els Creditors municipals després de la Guerra de Successió. Estudi del cas d'Agramunt mitjançant les Respostes Generals / Gabriel Ramon-Molins
Ramon i Molins, Gabriel


En: Urtx : revista cultural de l'Urgell. Tàrrega, núm. 37 (2023) , p. 165-175 (Articles) 
Resum en castellà.

El segle XVIII portaria als municipis catalans a entrar en un nou paradigma. El final de la Guerra de Successió, la implementació del Decret de Nova Planta i del Cadastre intentarien modificar l'estructura consistorial i, conseqüentment, comportarien canvis en l'estructura social. Amb aquest breu treball, ens plantegem aprofitar la magnífica documentació que ens proporcionen les Respostes Generals, prèvies a la imposició del Cadastre de Patiño, per a analitzar un dels elements que considerem més interessant: la configuració de les xarxes de crèdit municipals, amb el cas d'Agramunt. com a exemple. L'estudi dels creditors d'aquesta vila de l'any 1716 ens permet analitzar la naturalesa jurídica dels qui compraven censals als ajuntaments, la seva procedència (que ens ajuda a intuir xarxes de crèdit territorials) i, fins i tot, veure alguns canvis que amb el nou segle es van produir en aquest mercat.

Parlament del Doctor en Estudis Humanístics d'Història, Ricard Cantano, en motiu de la Diada nacional de Catalunya l'11 de setembre de 2023
Cantano Carballo, Ricard


En: El Sot de l'Aubó. Canet de Mar, núm. 85 (2023) , p. 29-30 : il. (Notícies) 

Parlament del Doctor en Estudis Humanístics d'Història, Ricard Cantano, en motiu de la Diada nacional de Catalunya l'11 de setembre de 2023.

L'Impost-represàlia que fou el Cadastre 1734 a Calonge / Esther Loaisa Dalmau, Joan Molla Callís
Loaisa i Dalmau, Esther


En: Revista del Baix Empordà. Palamós, núm. 46 (setembre 2014), p. 28-31 : il. (El tema. 1714-2014) 

Vençuda però no submisa : la Catalunya del segle XVIII / Joaquim Albareda i Salvadó
Albareda i Salvadó, Joaquim


Barcelona : Edicions 62, 2023
455 p. ; 24 cm (Llibres a l'abast, 486) 
Referències bibliogràfiques i índex.
ISBN 9788429781335

La imatge que tenim del segle XVIII català, un cop abolides, el 1714, les institucions seculars de govern pròpies, és la de 100 anys sense política, caracteritzats per un important desenvolupament econòmic que va facilitar l'acomodació dels grups dirigents al règim borbònic. Tanmateix, aquest llibre demostra que, malgrat la repressió i la malfiança crònica per part dels militars i de les autoritats, els catalans van continuar dissentint i protestant, van reclamar alternatives davant l'absolutisme i no van perdre la memòria de les llibertats. L'historiador Joaquim Albareda ofereix, doncs, una nova visió de conjunt del segle que desmunta molts tòpics. (Editor).

Les Reformes borbòniques del segle XVIII : a Palafrugell fem història [Enregistrament de vídeo] / Jordi Turro i Anguila



Palafrugell : [s.n.], 2014
1 disc òptic (DVD) : so, col. (Pal)

Documental sobre la xerrada " Les reformes borbòniques del segle XVIII " fet Palafrugell per l'Assemblea de Catalunya.

S. XVIII. Relació de les poblacions de la vegueria de Cervera baixa que abonaven el cadastre sota els noms de: Sedó; Sant Gallard; Bellmunt [d'Urgell]; Santa Maria [del Camí]; Bordell; Civit i Pavia; Prades; Calonge; Montlleó; Sant Antolí i Vilanova; la Rabassa; Santa Coloma de Queralt; terme de Biosca; Alta-riba; la Curullada; Sant Guim de la Plana; Muller; Vergós Guerrejat i l'Astor; i Montfalcó el Gros [Fitxer informàtic]



[17??]
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Biblioteca de Catalunya.

S. XVIII. Repartiment del cadastre fet entre les poblacions de la vegueria estreta de Girona i aquelles que l'abonen sota els noms de: batllia de Malgrat de Mar, batllia d'Òrrius, Arbúcies, Maçanet de la Selva, Santa Pellaia, batllia de Begur, baronia de [Brunyola], Cruïlles, Santa Coloma de Farners, Sant Pol [de Mar], Caldes [de Malavella], la Vall d'Aro, Tordera, la Bisbal [d'Empordà], Riudarenes, Hostalric, Anglès, Palau-sator, Rupià, Peratallada, la Pera, Foixà, Ullastret, Palafrugell [Fitxer informàtic]



[17??]
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Biblioteca de Catalunya.

La Lluita de Cubelles per al seu autogovern / Albert Virella i Bloda
Virella i Bloda, Albert


En: Anuari : Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles. 2022 (2023) , p. 88-90 : il.

Continuant amb la recuperació que dels articles que Albert Virella va publicar als programes de la Festa Major de Cubelles als anys vuitanta i noranta, oferim en aquesta ocasió al que va aparèixer publicat en l'edició de 1988. De la seva transcripció se n'ha encarregat na Teresa Niubò Claveria.

Olot sota sobirania francesa: entre el juliol de 1719 i el gener de 1720 / Miquel Puig i Reixach
Puig i Reixach, Miquel


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 32 (2021) , p. 147-188 (Recerques) 

Un cop acabada a Catalunya la Guerra de Successió (1714) el nou rei Felip V es veié immers en una nova guerra contra França, Holanda, Àustria i Anglaterra (Quàdruple Aliança) països disconformes amb les pretensions del nou monarca espanyol sobre Sicília i Sardenya. Aquest conflicte (1718-1720) comportà l'ocupació, per part de l'exèrcit francès de Lluís XV, de les comarques muntanyenques situades al costat meridional dels Pirineus, entre el golf de Biscaia (País Basc) i el golf de Roses (Catalunya). Les autoritats locals catalanes es posaren del costat francès amb l'esperança de recuperar els furs i les llibertats perdudes el 1714. Entreel juliol del 1719 i el gener del 1720, el "semestre francès" propicià, amb l'ajuda de tropes irregulars catalanes, un esperat canvi temporal de sobirania. Però amb la retirada final de l'exèrcit francès la sobirania retornà a Felip V amb la consegüent repressió dels qui havien lluitat al costat del bàndol francès. Aquest estudi tracta, específicament, del cas d'Olot i la seva comarca, la Garrotxa.

Tarragona borbònica : (1713-1811) / Salvador-J. Rovira i Gómez
Rovira i Gómez, Salvador J.


Tarragona : Silva Editorial, 2022
123 p. ; 23 cm
ISBN 9788412475692

1715, maig 26. Certificació amb la valoració de les cases, terres, cabals i rendes dels veïns de la Torre de l'Espanyol [Fitxer informàtic]



1715
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Biblioteca de Catalunya.